\nS\u00ed, i em sap molt greu no poder fer m\u00e9s entrevistes a escolars, ja que s\u2019interessen per mi i aix\u00f2 em sembla impressionant. Al principi s\u00ed que en feia molt\u00edssimes, per\u00f2 va arribar un moment en qu\u00e8 no tenia temps material per concedir totes les entrevistes; aix\u00ed que, per no ser injust, vaig deixar de fer-ne. En canvi, com que sou de Lli\u00e7\u00e0, em sembla que parlar amb vosaltres \u00e9s com fer un petit homenatge a la meva mare, que hi va n\u00e9ixer.<\/p>\n
2. Quan venia al nostre poble visitava la casa dels seus cosins? Quins records t\u00e9 de quan eren nens i hi passava l’estiu? Encara hi viuen? La casa es conserva encara?<\/strong> 3. En aquells anys, la gent vivia en el poble d’una manera m\u00e9s familiar. Les seves ve\u00efnes de Can Montcau, l’Assumpta i la Rosa Regales se’n recorden encara de quan hi anava i jugava per la zona. Com eren els jocs d’aquells estius lli\u00e7anencs entre els cosins i els amics?<\/strong> 4. La vida va anar passant, clar, i professionalment va voler dedicar-se a una professi\u00f3 que en aquella \u00e8poca no era gaire ben vista, oi? Com s’ho va prendre la fam\u00edlia? Hi havia antecedents familiars que s’haguessin dedicat al m\u00f3n de la far\u00e0ndula? Van veure amb bons ulls que an\u00e9s a estudiar a Madrid?<\/strong> 5. Creu que si no hagu\u00e9s estudiat a Madrid en aquell moment la seva vida professional hagu\u00e9s estat una altra? Per qu\u00e8?<\/strong> 6. Segons la informaci\u00f3 que tenim va debutar al teatre Mar\u00eda Guerrero de Madrid l’any 1970. Des de la mort de Franco, l’any 1975 es va alliberar la possibilitat de poder tenir llibertat de llengua, per\u00f2 no va ser fins l’any 1987 que va poder fer teatre en catal\u00e0. Per qu\u00e8 va passar?<\/strong> 7. Com es viu el proc\u00e9s de ser un nen qualsevol a ser un jove que comen\u00e7a a trepitjar la fama?<\/strong> 8. \u201cLa mujer prohibida\u201d va ser la primera pel\u00b7l\u00edcula que va interpretar per la Gran Pantalla. Com recorda aquesta pel\u00b7l\u00edcula ara? Com s’hi veu quan la torna a mirar?<\/strong> 9. Una de les obres teatrals m\u00e9s importants que va protagonitzar va ser \u201cEl Rei Lear\u201d, de la m\u00e0 del director Calixto Bieito. Deu ser un luxe treballar amb un director com aquest i poder representar una obra amb unes expectatives molt altes. Com s\u2019enfronta la persona, Josep Maria, davant d’aquest repte?<\/strong> 10. A quina pel\u00b7l\u00edcula li ha agradat m\u00e9s treballar? Per qu\u00e8?<\/strong> 11. I del teatre musical qu\u00e8 en pensa? Nosaltres estem preparant Grease.<\/strong> Josep Maria Pou, actor i director del Teatre Goya de Barcelona, un home amable, gener\u00f3s i carism\u00e0tic, amb qui els alumnes de l’ Hip\u00e0tia han pogut compartir una estona molt agradable i inoblidable.<\/p>\n Minuts abans de con\u00e8ixer Josep Maria Pou \u201cQuan tens el respecte del p\u00fablic i dels companys de professi\u00f3, la fama no t’ interessa\u201d
\nS\u00ed, jo s\u00f3c de Mollet i la meva mare era de Lli\u00e7\u00e0. Les primeres vacances que recordo s\u00f3n a Lli\u00e7\u00e0 d\u2019Amunt, a casa de la meva \u00e0via, ja que no vaig con\u00e8ixer el meu avi (que va ser jutge de pau). Era una casa de pag\u00e8s enorme, i jo hi anava des que vaig n\u00e9ixer. Els meus primers records s\u00f3n de quan devia tenir uns 5 o 6 anys.
\nEl primer record que tinc dels meus estius a Lli\u00e7\u00e0 \u00e9s l’enorme por i p\u00e0nic que tenia a les oques. De fet, tinc una fotografia de quan era petit, corrent espantat, i unes oques perseguint-me.
\nUn altre record que tinc, aquest m\u00e9s agradable (a part dels records de la fam\u00edlia, \u00e9s clar) \u00e9s d\u2019una figuera enorme i mil\u00b7len\u00e0ria que hi havia a la porta de la casa de pag\u00e8s. Jo m\u2019enfilava en aquella figuera i m\u2019hi seia a llegir.
\nTamb\u00e9 recordo molt la Festa Major de Lli\u00e7\u00e0 d\u2019Amunt, que en aquella \u00e8poca era la festa m\u00e9s gran que hi podia haver. Recordo que per anar des de la casa de pag\u00e8s fins al centre del poble eren vint minuts caminant pel bosc, i hav\u00edem de creuar un riu per una passera que eren uns taulons de fusta units a una corda met\u00e0l\u00b7lica. Era com passar per la corda fluixa per les cataractes del Ni\u00e0gara. Segurament, aix\u00f2 ja ha canviat molt, per\u00f2 jo no he tornat a trepitjar Lli\u00e7\u00e0 d\u2019Amunt des d\u2019aleshores, o sigui des de fa uns cinquanta anys. Per cert, m\u2019entusiasma el nom del vostre d\u2019institut, Hip\u00e0tia d’Alexandria. M\u2019encanta!<\/p>\n
\nJo recordo que \u00e9rem quatre germans i ens qued\u00e0vem all\u00e0 i, els jocs eren, a part d\u2019empaitar els animals i que ells t\u2019empaitessin a tu, eren molt simples, com jugar a fet i amagar, a \u201ccorre que te pillo\u201d, jugar a bales, saltar a la corda… que eren molt ingenus, per\u00f2 molt sans, que formaven la relaci\u00f3 amb els altres, no com ara, que tenim una tend\u00e8ncia cap a la individualitat. A Lli\u00e7\u00e0, hi havia molt\u00edssim espai per c\u00f3rrer i anar d\u2019excursi\u00f3, cosa que a mi m\u2019entusiasmava.<\/p>\n
\nA la meva fam\u00edlia no hi havia cap antecedent, el que s\u00ed vaig tenir la sort de n\u00e9ixer en una fam\u00edlia on es llegia molt i hi havia molts libres, i on hi havia molta afecci\u00f3 pel teatre. A m\u00e9s, a Mollet, com a molts pobles de Catalunya, hi havia un centre parroquial on cada diumenge un grup d\u2019afeccionats representaven alguna obra de teatre. El meu pare tenia molt inter\u00e8s pel teatre, no com a actor, sin\u00f3 en la direcci\u00f3 de les obres. Ell n’ era un dels directius d\u2019aquell grup.
\nUn altre record d\u2019infantesa que tinc \u00e9s quan els diumenges, a les quatre de la tarda, quan s\u2019acabava de prendre el caf\u00e8, tothom es mudava i anava al teatre. Per mi anar-hi formava part de la meva vida quotidiana. Llavors, quan vaig ser m\u00e9s gran, baixava amb els meus pares a Barcelona a veure teatre professional. Tot aix\u00f2 va motivar la meva vocaci\u00f3. Potser, si la meva fam\u00edlia no hagu\u00e9s tingut inter\u00e8s pel teatre, jo no hauria anat per aquest cam\u00ed.. Estic conven\u00e7ut que el meu inter\u00e8s pel teatre prov\u00e9 de la influ\u00e8ncia que vaig rebre des de petit. El teatre sempre era present en la meva vida quotidiana.
\nEls dissabtes, el meu pare havia d\u2019anar al Centre Parroquial a muntar l\u2019escenografia. Per a mi era un premi que el meu pare, en acabar de dinar, em digu\u00e9s si volia anar a mirar com muntaven els decorats. Ell pujava a l\u2019escenari i comen\u00e7ava a clavar claus, a penjar cortines, a estirar cordes d\u2019on pujava l\u2019escenografia, i jo em passava tota la tarda observant com muntaven un palau, un bosc, un castell a sobre de l\u2019escenari. Estic conven\u00e7ut que la meva vocaci\u00f3 pel teatre va n\u00e9ixer en aquests moments. Fins al punt que ara, quan vaig al teatre, que hi dec haver anat milions de vegades, dos o tres minuts abans que comenci la funci\u00f3, em torna la m\u00e0gia i l\u2019emoci\u00f3 d\u2019aquells moments, quan jo estava assegut sol mirant com constru\u00efen els decorats.
\nEls meus pares mai van tenir cap problema quan vaig anar-me\u2019n a Madrid. Per descomptat, no els feia gaire gracia perqu\u00e8 volien tenir-me a la vora , i pensaven com em guanyaria la vida; ells, tot i les mancances que passaven, m\u2019enviaven tot l\u2019ajut econ\u00f2mic que podien, i jo feia totes les feines que podia per poder-me pagar el lloguer del pis, i les meves despeses. All\u00e0 vaig tenir molt\u00edssima sort, perqu\u00e8 quan estava a La Escuela de Arte Dram\u00e1tico de Madrid, al primer curs, ja vaig poder fer treballs a la televisi\u00f3. I en veure que jo sortia per la televisi\u00f3, que en aquella \u00e8poca era un gran qu\u00e8, els meus pares van estar orgullosos i satisfets.<\/p>\n
\nNo ho s\u00e9. De fet, que jo an\u00e9s a Madrid a estudiar teatre va ser casualitat. Jo vaig anar a Madrid a fer la mili. Jo estava a Barcelona estudiant, fent alguna cosa de teatre universitari, per\u00f2 no havia tingut mai cap temptaci\u00f3 de ser actor professional, no m\u2019ho havia plantejat mai. La meva aut\u00e8ntica vocaci\u00f3, per la qual vaig lluitar, i que vaig practicar era la r\u00e0dio. Jo volia ser locutor de r\u00e0dio. Em passava els dies enganxat a la r\u00e0dio, escoltant-la. Em recordo recorrent totes les emissores de Barcelona demanant feina. Un moc\u00f3s de disset anys. I em deien que pass\u00e9s quan creix\u00e9s, que era molt petit. B\u00e9, doncs jo als vint anys vaig haver d\u2019anar fer el servei militar, i resulta que, en els ex\u00e0mens que et feien abans d\u2019entrar, vaig treure la millor nota de tot el meu grup. Gr\u00e0cies a aix\u00f2 vaig poder triar el lloc on fer la mili. A mi, em va tocar el servei de la marina, per\u00f2 tot i aix\u00f2, el militar em va recomanar que escoll\u00eds la Secretaria del ministre al departament de Marina de Madrid, encara que no hi hagu\u00e9s mar. Aix\u00ed que vaig triar Madrid. Jo nom\u00e9s feia el servei militar pel mat\u00ed, i com que per la tarda no volia perdre el temps, em vaig matricular a la Escuela Superior de Arte Dram\u00e1tico de Madrid per fer algunes classes, com dicci\u00f3, entonaci\u00f3, etc. que m\u2019ajudarien a ser locutor de r\u00e0dio. Ja que m\u2019havia matriculat, vaig decidir fer totes les assignatures. Em van donar matr\u00edcula d\u2019honor, aix\u00ed que vaig decidir continuar amb el curs tot i poder tornar a Barcelona, ja que la mili ja s\u2019havia acabat. Quan estava a la meitat de l\u2019\u00faltim curs, ja em van contractar per a debutar al teatre, i des d\u2019aquell moment fins avui no he estat mai aturat. D\u2019alguna manera, els militars d\u2019aquella \u00e8poca em van canviar la vida.<\/p>\n
\nJo tenia contractes a Madrid, i estava instal\u00b7lat all\u00e0. Em van oferir de venir a Barcelona, per\u00f2, clar, jo estava all\u00e0 amb un contracte i si em coincidia, no podia venir a Barcelona. Aquesta situaci\u00f3 es va allargar fins que un dia va sorgir la possibilitat de quadrar la meva agenda per poder actuar aqu\u00ed en catal\u00e0. Va ser per casualitat, quan jo estava rodant una s\u00e8rie en castell\u00e0 a Barcelona, i un productor es va assabentar que jo parlava en catal\u00e0, i em van contractar.<\/p>\n
\nNo me\u2019n vaig adonar. La fama \u00e9s molt relativa, per\u00f2 jo no la vaig notar, \u00e9s m\u00e9s, encara avui em sorprenc quan alg\u00fa em reconegui pel carrer; el que a mi m\u2019interessa \u00e9s gaudir fent la feina, i si a llavors, a causa de treball fet, la gent et coneix i \u201ct\u2019admira\u201d, \u00e9s un efecte secundari. La gent que va des del principi amb la intenci\u00f3 de ser famosa, ho passar\u00e0 molt malament. El que \u00e9s m\u00e9s important per a mi \u00e9s que els meus companys i el p\u00fablic respectin el meu treball. Quan tens aix\u00f2, ja no interessa la fama ni la popularitat.
\nJo he dit sempre \u201cm\u00e1s que la admiraci\u00f3n,prefiero el respeto\u201d.<\/p>\n
\nMai torno a mirar cap pel\u00b7l\u00edcula o s\u00e8rie meva, ja que s\u00f3c massa perfeccionista amb mi mateix. Quan jo estic gravant, penso que ho estic fent b\u00e9. Per\u00f2 al cap d\u2019uns mesos, ho veus, i el shock, per la difer\u00e8ncia que hi observes, \u00e9s impressionant. En constatar la realitat final, que \u00e9s molt pitjor del que imagines, et desmoralitzes.<\/p>\n
\nAmb una por terrible de no estar a l\u2019altura del personatge. El Rei Lear \u00e9s el personatge que un actor desitja fer tota la vida, \u00e9s un gran premi. En aquella \u00e8poca, ho vaig deixar tot per fer aquesta funci\u00f3, que va ser un gran \u00e8xit. Treballar amb Calixto Bieito, que \u00e9s molt bon director, va ser molt f\u00e0cil. El m\u00e9s dif\u00edcil \u00e9s treballar amb els mals directors.
\nEm sembla molt m\u00e9s dif\u00edcil el treball d\u2019un cirurgi\u00e0, d\u2019un neurocirurgi\u00e0 que d\u2019una petita errada dep\u00e8n la vida d\u2019una persona, em sembla molt m\u00e9s dur l\u2019ofici del miners com els d\u2019Ast\u00faries… I he de dir ,\u201csin que suene a peloteo\u201d, que em sembla mil vegades m\u00e9s dif\u00edcil, qu\u00e8 dic deu mil vegades m\u00e9s dif\u00edcil l\u2019ofici d\u2019un mestre. Per la responsabilitat que t\u00e9 i pel que ha d\u2019aguantar (ha,ha,ha). De fet, una de les funcions de les quals estic m\u00e9s content, \u00e9s una funci\u00f3 fant\u00e0stica sobre m\u00f3n de l\u2019ensenyament: jo era un mestre i es feia tot un debat sobre el m\u00f3n educatiu. Llavors vaig tenir tamb\u00e9 molt contacte amb el m\u00f3n de l\u2019ensenyan\u00e7a i vam fer molt col.loquis, l\u2019ofici de mestre em sembla \u201cxap\u00f3\u201d!<\/p>\n
\nHe fet unes quaranta pel\u00b7l\u00edcules, tampoc s\u00f3n masses, de fet en podria tenir fetes dues-centes perfectament, per\u00f2 jo ja ho he dit diferents vegades que per a mi ser actor \u00e9s ser actor de teatre. De fet, jo no em vaig plantejar mai, vull ser actor de cinema. Ara s\u00ed, ara tota la gent jove que comen\u00e7a vol ser actor de televisi\u00f3 o actor de cinema. Jo vaig comen\u00e7ar sent actor de teatre, despr\u00e9s em van arribar ofertes de televisi\u00f3 i de cinema, per\u00f2 per mi ser actor \u00e9s ser actor de teatre.
\nSempre he preferit una oferta de teatre que una de cinema, aix\u00f2 es degut al fet que al teatre tens el contacte directe amb l\u2019espectador, \u00e9s a dir tu surts a l\u2019escenari a fer la funci\u00f3 i notes que all\u00e0 hi ha tres-centes persones respirant el mateix aire que tu, est\u00e0s compartint el mateix ambient i, a m\u00e9s, et pots equivocar, no \u00e9s com el cinema que ho pots repetir cinquanta mil vegades i \u00e9s el director qui decideix la seq\u00fc\u00e8ncia que t\u2019ha sortit millor; en canvi, al teatre ets tu el que surt i fa el que vol, i en aquest aspecte \u00e9s molt m\u00e9s gratificant per a tu mateix.<\/p>\n
\nA mi, m’ entusiasma el teatre musical; en s\u00f3c un gran fan. Actualment, es fa teatre musical molt bo (encara que tamb\u00e9 n’ hi ha de molt dolent). Grease t\u00e9 un r\u00e8cord Guinness, \u00e9s l’obra musical que m\u00e9s s\u2019ha representat als col\u00b7legis d\u2019arreu del m\u00f3n. El teatre musical requereix el doble o el triple de feina que una funci\u00f3 de teatre nom\u00e9s dialogat, ja que has de saber-te el paper, has de cantar b\u00e9 i has de ballar b\u00e9. Si calcules que per assajar una funci\u00f3 de teatre necessitar\u00e0s un mes, per a preparar un musical en necessitar\u00e0s tres.<\/p>\n![\"Pou\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-content\/uploads\/usu1100\/2014\/12\/Pou.gif\")
<\/a><\/p>\n
\nDurant l’ entrevista
\nDe visita pel teatre Goya<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\nEntrevista a Josep Maria Pou
\nEls alumnes de tercer d\u2019ESO de l\u2019ins Hip\u00e0tia d\u2019Alexandria entrevisten el reconegut actor i director catal\u00e0, Josep Maria Pou. Home de m\u00f3n, representant emblem\u00e0tic del teatre… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":295,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[6,94,99,348,349,68,3,29],"tags":[69,70],"class_list":["post-293","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-deso","category-activitats-fora-del-centre","category-articles","category-castella","category-catala","category-entrevistes","category-grups","category-portada","tag-josep-maria-pou","tag-llica-damunt"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/293","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=293"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/293\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":340,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/293\/revisions\/340"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media\/295"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=293"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=293"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=293"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}