{"id":2595,"date":"2016-04-18T20:08:11","date_gmt":"2016-04-18T19:08:11","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/?p=2595"},"modified":"2016-05-05T23:11:42","modified_gmt":"2016-05-05T22:11:42","slug":"la-fi-dun-periode-a-lhipatia-i-dos-petits-homenatges","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/el-far-dhipatia\/grups\/3r-deso\/la-fi-dun-periode-a-lhipatia-i-dos-petits-homenatges\/","title":{"rendered":"La fi d’un per\u00edode a l’Hip\u00e0tia i dos petits homenatges"},"content":{"rendered":"

Enguany, la taula peri\u00f2dica \u00e9s not\u00edcia per partida doble.<\/p>\n

Fa uns mesos es van acceptar quatre nous elements qu\u00edmics de fabricaci\u00f3 artificial. La s\u00edntesis de nous elements qu\u00edmics no \u00e9s un assumpte trivial. Es requereix la tecnologia m\u00e9s avan\u00e7ada i els pocs \u00e0toms que s’aconsegueixen crear tenen vides de petit\u00edssimes fraccions de segon, cosa que fa molt dif\u00edcil la seva detecci\u00f3. Els protocols que es segueixen per qu\u00e8 un nou element sigui acceptat pels organismes que s’ocupen d’aquests assumptes s\u00f3n molt rigorosos. Si voleu con\u00e8ixer m\u00e9s detalls, podeu obrir\u00a0aquest enlla\u00e7.<\/a><\/p>\n

El cas \u00e9s que la not\u00edcia es va treballar a classe amb els alumnes de tercer, els mateixos que l’any passat van dissenyar i construir la taula que guarneix una de les parets del laboratori. En Miguel Mart\u00edn va ser el primer en proposar que hav\u00edem de completar la nostra taula i es va fer c\u00e0rrec, amb ajut de la Laura Carrillo i en Miguel Romero, de fer-ho.<\/p>\n

\"martin<\/a><\/p>\n

Aqu\u00ed a dalt podeu veure el Miguel en el moment de completar el set\u00e8 per\u00edode i a baix la taula ja actualitzada.<\/p>\n

\"Els<\/p>\n

Per altra banda, aquest any es commemora el 150\u00e9 aniversari del naixement de Dimitri Ivanovich Mendeleiv, qu\u00edmic rus al que \u00a0se li atribueix la creaci\u00f3 de la taula peri\u00f2dica. A la conclusi\u00f3 de que els elements qu\u00edmics presentaven propietats fisicoqu\u00edmiques que es repetien amb periodicitat si s’ordenaven segons les seves masses at\u00f2miques, va arribar tamb\u00e9, m\u00e9s o menys per la mateixa \u00e8poca, el qu\u00edmic alemany J.L. Meyer. \u00a0Mendeleiev, per\u00f2, va anar m\u00e9s enll\u00e0. En les ordenacions de tots dos hi havia espais buits que trencaven la periodicitat; Meyer no va saber donar cap explicaci\u00f3, per\u00f2 Mendeleiev va intuir que faltaven elements qu\u00edmics per descobrir i va predir incl\u00fas les seves propietats. Quan va presentar els seus resultats davant de la comunitat cient\u00edfica de l’\u00e8poca, no se’l van prendre massa seriosament. Pocs anys despr\u00e9s, amb ell en vida encara, es van complir les seves prediccions; els elements es van descobrir i les propietats que havia predit s’ajustaven de manera gaireb\u00e9 perfecte. Els constituents m\u00e9s fonamentals de tota la mat\u00e8ria existent, els elements qu\u00edmics, presentaven unes propietats misteriosament graduals i peri\u00f2diques. L’explicaci\u00f3 d’aquest fet es va trobar d\u00e8cades despr\u00e9s amb el desenvolupament dels coneixements sobre l’estructura interna de l’\u00e0tom.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que els alumnes de tercer cada any es troben amb una situaci\u00f3 semblant a la que es va trobar Mendeleiev. Es troben en un univers paral.lel amb elements qu\u00edmics ficticis i han de trobar l’ordre amagat que els hi permeti predir l’exist\u00e8ncia de nous elements. Enguany, hem volgut retre un petit homenatge a una de les figures m\u00e9s importants en el desenvolupament de la qu\u00edmica moderna i la classe se\u00b4ns ha omplert de Dimitris:<\/p>\n

\"?\"<\/p>\n

Fins al punt que el professor ha conf\u00f3s les fotos dels alumnes amb les del creador de la taula. De les dotze fotografies que tens a continuaci\u00f3, nom\u00e9s una correspon al qu\u00edmic rus; sabries trobar-la?<\/p>\n

\"sis\"<\/a><\/p>\n

\"segona<\/a><\/p>\n

Amb aquesta colla de cient\u00edfics despentinats fem tamb\u00e9 un petit homenatge a l’inigualable Richard Feynmann, humorista, percussionista d’\u00e8xit, fervor\u00f3s defensor dels bars com elements transmissors de cultura i b\u00e0sics en les relacions humanes, pintor aficionat, \u00a0premi Nobel de f\u00edsica a l’any 1965 i protagonista d’una bonica i trista hist\u00f2ria d’amor\u00a0que mostra, en la carta final, la sensibilitat d’aquest geni i fins a quin punt l’ humor era part central de la seva vida. No podeu deixar de llegir-la,\u00a0aqu\u00ed.<\/a><\/p>\n

\"grup<\/p>\n

“Una de les formes m\u00e9s elevades de comprensi\u00f3 de les que disposem \u00e9s el riure” Richard Feynmann.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Enguany, la taula peri\u00f2dica \u00e9s not\u00edcia per partida doble.
\nFa uns mesos es van acceptar quatre nous elements qu\u00edmics de fabricaci\u00f3 artificial. La s\u00edntesis de nous elements qu\u00edmics no \u00e9s un assumpte trivial. Es requereix la tecnologia m\u00e9s avan\u00e7ada i els pocs \u00e0toms que s’aconsegueixen crear… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":36,"featured_media":2596,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[6,93,99,359,98,29],"tags":[854,809,1027],"class_list":["post-2595","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-3r-deso","category-activitats-daula","category-articles","category-fisica-i-quimica","category-noticies-breus","category-portada","tag-3r-deso","tag-fisica-i-quimica","tag-taula-periodica"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2595","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/users\/36"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2595"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2595\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2636,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2595\/revisions\/2636"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2596"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2595"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2595"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2595"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}