{"id":1705,"date":"2016-02-03T09:13:19","date_gmt":"2016-02-03T08:13:19","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/?p=1705"},"modified":"2016-05-09T08:48:26","modified_gmt":"2016-05-09T07:48:26","slug":"quant-creixen-les-arrels-de-llentia-en-una-setmana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/el-far-dhipatia\/grups\/quant-creixen-les-arrels-de-llentia-en-una-setmana\/","title":{"rendered":"Quant creixen les arrels de llentia en una setmana?"},"content":{"rendered":"

A la mat\u00e8ria de Biologia i Geologia estem aprenent a fer recerca. Ara ja coneixem les principals etapes d’una investigaci\u00f3: la recerca bibliogr\u00e0fica, la formulaci\u00f3 d’una hip\u00f2tesi, la definici\u00f3 d’uns objectius, el disseny d’una metodologia o experimentaci\u00f3 per a obtenir dades objectives, el tractament d’aquestes dades i la seva interpretaci\u00f3 i, finalment, la redacci\u00f3 de conclusions i la verificaci\u00f3 de la hip\u00f2tesi inicial.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Aquests dies hem realitzat al laboratori una activitat amb la finalitat d’aprendre a recopilar dades objectives i tractar-les gr\u00e0ficament per a obtenir uns resultats interpretables (el treball l’hem realitzat entre els diferents grups de pr\u00e0ctiques, de manera que aquest article \u00e9s el resultat del treball de tots els alumnes de 1r d’ESO):<\/p>\n

El primer que varem fer \u00e9s germinar llavors de llentia posant-les entre dues capes de paper de cel\u00b7lulosa mullat amb aigua i esperar una setmana perqu\u00e8 tinguessin temps de germinar. La safata la v\u00e0rem deixar a temperatura ambient a l’interior del laboratori, a uns 21\u00baC de mitjana, aproximadament. Val a dir que per a aquesta activitat no ens interessava tenir cap control especial sobre la temperatura o la llum per a determinar-ne la seva influ\u00e8ncia en la longitud de les arrels, doncs senzillament el que vol\u00edem \u00e9s aprendre a tractar gr\u00e0ficament les dades de la mida de les arrels.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Al cap d\u2019uns dies d\u2019haver posat les llavors, la majoria de llavors ja havien germinat, creixent una arrel de color blanc i una delicada tija verda amb les primeres fulles (primer creix l’arrel i tot seguit la tija).<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Les llenties s\u00f3n plantes angiospermes cotiled\u00f2nies, \u00e9s a dir, que es tracta de plantes amb flor i fruit (angiospermes) i amb una llavor formada per dues estructures sim\u00e8triques (els cotiledons) que proporcionen aliment i protecci\u00f3 al germen de la nova planta en els seus primers dies i setmanes de desenvolupament.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Al cap d’una setmana, durant la qual varem assegurar-nos que a les noves plantetes no els falt\u00e9s humitat per\u00f2 sense ofegar-les, varem dedicar una hora a mesurar el major nombre d’arrels amb un peu de rei (el treball el v\u00e0rem fer per parelles, aix\u00ed un mesurava mentre l’altre apuntava les mides).<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

L’arrel creix corba, de manera que la presa de mides no va ser gaire f\u00e0cil. La t\u00e8cnica utilitzada va ser estirar al m\u00e0xim l’arrel i mesurar amb el peu de rei des dels cotiledons fins a l’extrem de l’arrel.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

El que varem fer per determinar la mida va ser posar l’arrel el m\u00e9s estirada possible sense trencar-la i obrir el peu de rei exactament a la llargada de l\u2019arrel.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Per con\u00e8ixer la mida de l’arrel cal fixar-se en el n\u00famero de ratlletes del regle interior del peu de rei que queda assenyalat pel 0 de la part exterior. Aix\u00ed podem con\u00e8ixer la unitat en mil\u00b7l\u00edmetres (la numeraci\u00f3 al peu de rei est\u00e0 en cent\u00edmetres, per\u00f2 com que cada ratlleta \u00e9s un mil\u00b7l\u00edmetre podem directament con\u00e8ixer la mida en aquesta unitat).<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Per con\u00e8ixer les d\u00e8cimes i les cent\u00e8simes de mil\u00b7l\u00edmetre calia mirar quina de les ratlletes exteriors coincidia exactament amb una l\u00ednia del regle interior (d’aquesta manera v\u00e0rem poder donar una precisi\u00f3 de 0,05 mm).<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Aix\u00ed, per exemple, una de les arrels, ben estirada, feia obrir el peu de rei de tal manera que el 0 de la part exterior assenyalava 25 mm i una mica m\u00e9s, al regle interior, per\u00f2 no arribava als 26 mm, el que volia dir que l’arrel mesurava 25 mm i una mica m\u00e9s.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Per saber quant era exactament aquesta “una mica m\u00e9s”, ens v\u00e0rem fixar que la ratlleta del regle exterior corresponent al 35 es trobava just sota una de les l\u00ednies del regle interior (en canvi, la resta de ratlletes no coincidien). Aix\u00ed, varem podem constatar que l’arrel mesurava exactament 25,35 mm. Aquestes mesures agafades amb precisi\u00f3 les an\u00e0vem registrant en un full, alguns fent un llistat de n\u00fameros i d’altres emmarcant les arrels mesurades.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Una vegada va acabar el temps disponible per mesurar el m\u00e0xim d’arrels, cada grup em va donar els fulls i jo mateix vaig introduir les dades a un full de c\u00e0lcul Excel. V\u00e0rem obtenir un total de 92 mesures nom\u00e9s en una hora!<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Amb l’ajut i les indicacions del professor de Biologia i Geologia, el primer que v\u00e0rem fer \u00e9s ordenar autom\u00e0ticament les dades de m\u00e9s petit a m\u00e9s gran (per a aix\u00f2, seleccionem totes les dades i cliquem “Dades > Ordenar > AZ > Continuar”.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Tot seguit v\u00e0rem crear una nova taula al mateix full de c\u00e0lcul. La primera columna correspon a intervals de mides, des de zero fins a la mida m\u00e0xima registrada (66,60 mm). V\u00e0rem decidir fer intervals de 10 mm, de manera que al primer interval s’inclouen les mides des de zero fins a 10 mm (sense incloure el 10), al segon interval s’inclouen les mides des de 10 fins a 20 mm (sense incloure el 20), i aix\u00ed fins a 7 intervals. Tot seguit v\u00e0rem comptar el nombre d’arrels la mesura de les quals es trobaven dins de l’interval (va ser molt senzill perqu\u00e8 les dades les ten\u00edem ordenades de m\u00e9s petit a m\u00e9s gran).<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Finalment, vam realitzar un gr\u00e0fic a partir d’aquesta taula de freq\u00fc\u00e8ncies, tot clicant “Gr\u00e0fics > Columnes > Continuar”. El professor ens va ajudar a editar el gr\u00e0fic per posar-li un t\u00edtol i la descripci\u00f3 dels eixos de coordenades: els intervals de mides, a l’eix horitzontal, i la freq\u00fc\u00e8ncia de mides, a l’eix vertical.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

El gr\u00e0fic ens permet observar amb claredat de quina manera han crescut les arrels al llarg d’una setmana (sense el gr\u00e0fic, no seriem capa\u00e7os d’extreure cap informaci\u00f3 directament de les 92 mides).<\/p>\n

Al gr\u00e0fic s’observa que al cap d’una setmana les arrels han crescut amb diferent velocitat, de manera que hi ha casos que han crescut molt poc (menys de 10 mm de longitud) i d’altres que han crescut molt (fins als 66 mm i escaig). Hi ha exemplars amb longituds corresponents a tots els intervals de mides, a excepci\u00f3 del 6\u00e8 interval (no hi ha cap arrel que mesuri entre 50,00 i 59,99 mm). En canvi, la majoria d’arrels mesura entre els 10 i els 40 mm, mides que es corresponen amb les columnes m\u00e9s altes i, per tant, amb m\u00e9s exemplars.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

El professor ens va insistir molt en separar el que s\u00f3n observacions objectives, com pot ser la descripci\u00f3 del gr\u00e0fic que acabem de fer, del que s\u00f3n interpretacions. Si el m\u00e8tode d’obtenci\u00f3 de dades ha estat correcte, aquestes dades seran sempre v\u00e0lides. En canvi, la interpretaci\u00f3 de les dades en ci\u00e8ncia ha d’estar sempre subjecta a possibles revisions i correccions. \u00c9s per aix\u00f2 que conv\u00e9 no oblidar mai separar les observacions de les interpretacions.<\/p>\n

En la interpretaci\u00f3, el professor ens ha ajudat molt:<\/p>\n

    \n
  1. El fet que la gr\u00e0fica sigui asim\u00e8trica pot tenir causes f\u00edsiques interpretables.<\/li>\n
  2. La majoria d’arrels supera els 10 mm de longitud. El fet que nom\u00e9s unes poques arrels no arribin a aquesta longitud podria ser degut a que les llavors no es trobaven en estat \u00f2ptim i per aix\u00f2 han tingut un creixement deficient.<\/li>\n
  3. L’arrel amb longitud superior a 60 mm s’aparta molt de la tend\u00e8ncia general, \u00e9s per aix\u00f2 que podria tractar-se d’un error de mesura.<\/li>\n<\/ol>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    A la mat\u00e8ria de Biologia i Geologia estem aprenent a fer recerca. Ara ja coneixem les principals etapes d’una investigaci\u00f3: la recerca bibliogr\u00e0fica, la formulaci\u00f3 d’una hip\u00f2tesi, la definici\u00f3 d’uns objectius, el disseny d’una metodologia o experimentaci\u00f3 per a obtenir dades objectives, el tractament d’aquestes… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":57,"featured_media":1706,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[4,93,99,347,3,346,98,29],"tags":[686,559,1213,726,557,685,728,689,555,725,723,684,688,556,729,554,687,551,724,727],"class_list":["post-1705","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-deso","category-activitats-daula","category-articles","category-biologia-i-geologia","category-grups","category-materies","category-noticies-breus","category-portada","tag-arrel","tag-bibliografia","tag-biologia-i-geologia","tag-dades","tag-discussio","tag-germinat","tag-grafic","tag-grafic-de-frequencies","tag-hipotesi","tag-interpretacio","tag-investigacio","tag-llenties","tag-mesura","tag-metodologia","tag-mides","tag-objectius","tag-peu-de-rei","tag-recerca","tag-resultats","tag-tractament"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1705","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/users\/57"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1705"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1705\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1746,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1705\/revisions\/1746"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1706"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1705"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1705"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1705"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}