{"id":1630,"date":"2016-01-21T09:46:54","date_gmt":"2016-01-21T08:46:54","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/?p=1630"},"modified":"2016-05-09T08:51:46","modified_gmt":"2016-05-09T07:51:46","slug":"guaita-que-fem-ara-al-laboratori-bacteris-cel%c2%b7lules-vegetals-i-investigacio-csi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/el-far-dhipatia\/grups\/guaita-que-fem-ara-al-laboratori-bacteris-cel%c2%b7lules-vegetals-i-investigacio-csi\/","title":{"rendered":"Guaita qu\u00e8 fem ara al laboratori: bacteris, c\u00e8l\u00b7lules vegetals i investigaci\u00f3 CSI"},"content":{"rendered":"

Els alumnes de Biologia i Geologia de l’Institut Hip\u00e0tia d’Alexandria estan actualment portant a terme diverses investigacions biol\u00f2giques al Laboratori de Ci\u00e8ncies:<\/p>\n

Els alumnes de 1r d’ESO realitzen preparacions microsc\u00f2piques per poder observar i descriure c\u00e8l\u00b7lules vegetals de l’epidermis d’una ceba. Una vegada tallat el bulb per la meitat, cal separar les capes fins a la quarta capa i, amb les pinces, separar l’epidermis del costat c\u00f2ncau d’aquesta capa. Es tracta d’una pell extremadament fina i transparent que s’ha de deixar reposar en aigua sobre un vidre de rellotge perqu\u00e8 no s’assequi. Com que les c\u00e8l\u00b7lules s\u00f3n transparents, cal tenyir-les amb l’objectiu de poder diferenciar les parets cel\u00b7lulars i els nuclis. Per a aix\u00f2, fem dos o tres retalls d’epidermis d’aproximadament 1 cm de costat i rebutgem la resta. Tot seguit deixem caure unes gotes de blau de metil\u00e8 i amb l’agulla emmanegada procurem que el tint arribi a tota la superf\u00edcie del teixit vegetal. Aleshores cal esperar 4 minuts per garantir que es tenyeixen les estructures cel\u00b7lulars. Una vegada passat aquest temps, s’ha de rentar la mostra amb aigua destil\u00b7lada per a eliminar l’exc\u00e9s de tint. Finalment, es dipositen les mostres sobre els portaobjectes i es cobreixen amb els cobreobjectes per ser observades al microscopi.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

A 40 augments ja es pot observar amb claredat l’organitzaci\u00f3 del teixit epitelial, amb c\u00e8l\u00b7lules allargades i poligonals, ben atape\u00efdes, totes orientades en la mateixa direcci\u00f3. A 100 augments s’observen prou b\u00e9 les c\u00e8l\u00b7lules delimitades per les parets cel\u00b7lulars, les unes adherides a les altres. A l’interior de les c\u00e8l\u00b7lules s’observen els nuclis, molt tenyits de color blau, destacant clarament de la resta. Els nuclis es troben en diferents posicions a la c\u00e8l\u00b7lula, per\u00f2 majorit\u00e0riament a un costat, a prop de les parets cel\u00b7lulars. Finalment, a 400 augments, i aguditzant la visi\u00f3, \u00e9s possible diferenciar la membrana citoplasm\u00e0tica en algunes c\u00e8l\u00b7lules, en certs\u00a0punts separada de les parets cel\u00b7lulars. No \u00e9s realment cert que es puguin observar les membranes, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s observable el l\u00edmit entre l’interior citoplasm\u00e0tic, que t\u00e9 un aspecte granulat blav\u00f3s, i l’espai entre la membrana i la paret cel\u00b7lular, que \u00e9s clar i m\u00e9s aviat d’aspecte net.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Els alumnes de 3r d’ESO podrien perfectament apar\u00e8ixer en un dels cap\u00edtols de la s\u00e8rie CSI, doncs han de determinar la composici\u00f3 exacta d’una subst\u00e0ncia desconeguda continguda en un recipient amb l’etiqueta “Expedient X”! El treball consta de dues parts. En la primera part cal aprendre a seguir quatre protocols d’an\u00e0lisi de subst\u00e0ncies: gl\u00facids monosac\u00e0rids (glucosa), gl\u00facids polisac\u00e0rids (mid\u00f3), l\u00edpids (oli d’oliva) i prote\u00efnes (ovoalb\u00famina). Mitjan\u00e7ant determinats reactius, els alumnes han d’analitzar cadascuna de les quatre subst\u00e0ncies. Els protocols segueixen el mateix procediment: en tubs d’assaig perfectament nets es fan reaccionar diferents subst\u00e0ncies reactives amb les subst\u00e0ncies que constitueixen la mostra. Els canvis de color que es produeixen determinen si la subst\u00e0ncia \u00e9s l’esperada (resultat positiu) o no (resultat negatiu). Evidentment, en aquesta primera part els resultats s\u00f3n tots positius perqu\u00e8 s’han utilitzat com a mostra aquelles mol\u00e8cules per a les quals s’ha seguit el protocol. Aquesta part \u00e9s important perqu\u00e8 possibilita als alumnes con\u00e8ixer els colors que permeten interpretar un resultat positiu, i serviran, per tant, com a control per a la segona part de la investigaci\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La segona part consisteix en repetir els protocols, per\u00f2 aquesta vegada no s’utilitzen les subst\u00e0ncies de mostra coneguda sin\u00f3 que es fa servir la subst\u00e0ncia “Expedient X”. Els alumnes podran determinar aix\u00ed quina \u00e9s la composici\u00f3 exacta d’aquesta subst\u00e0ncia. Han esdevingut investigadors CSI!<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Els alumnes de 4t d’ESO estan reproduint un ecosistema bacteri\u00e0 al laboratori: la columna de Winogradsky. Es tracta d’un medi format per aigua i fang amb dues fonts qu\u00edmiques principals, una de carboni (mat\u00e8ria org\u00e0nica) i una altra de sofre (sulfat de calci). La columna s’ha d’exposar al Sol durant uns mesos per que doni temps a que s’hi reprodueixin diversos microorganismes, essencialment bacteris.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

L’inter\u00e8s d’aquesta columna \u00e9s que es formen gradients d’oxigen i sulfurs que s\u00f3n aprofitats per diferents esp\u00e8cies bacterianes en funci\u00f3 dels seus requeriments ecol\u00f2gics.<\/p>\n

Els alumnes es van despla\u00e7ar al riu Tenes per recollir aigua i fang amb alt contingut de mat\u00e8ria org\u00e0nica (aquell d’aspecte gris i amb pudor d’ous podrits que es troba a uns quants cent\u00edmetres sota la superf\u00edcie del substrat en \u00e0rees tranquil\u00b7les del curs de l’aigua en sediments de gra fi (sorres fines o molt fines i pelites)).<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Una vegada al laboratori varen omplir una proveta de vidre de 1000 ml amb aquest fang una vegada homogene\u00eftzat (es va remoure pr\u00e8viament el contingut recollit d’aigua i fang). Abans d’omplir la segona proveta amb la mostra restant, es va afegir guix en pols (sulfat de calci), ferro met\u00e0l\u00b7lic en pols i bicarbonat de calci (aquest \u00faltim per tal que faci d’efecte tamp\u00f3 i no hi hagi grans variacions del pH).<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Cada setmana al laboratori de Ci\u00e8ncies els alumnes fan alguna cosa diferent, aix\u00ed que aviat us tornarem a informar de les novetats del moment.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els alumnes de Biologia i Geologia de l’Institut Hip\u00e0tia d’Alexandria estan actualment portant a terme diverses investigacions biol\u00f2giques al Laboratori de Ci\u00e8ncies:
\nEls alumnes de 1r d’ESO realitzen preparacions microsc\u00f2piques per poder observar i descriure c\u00e8l\u00b7lules vegetals de l’epidermis d’una ceba. Una vegada tallat el bulb… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":27,"featured_media":1654,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[4,6,7,93,99,347,3,346,98,29],"tags":[656,657,655,1213,642,640,658,643,659,641,646,90,650,647,661,645,651,652,648,639,653,644,660,649,654],"class_list":["post-1630","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-deso","category-3r-deso","category-4t-deso","category-activitats-daula","category-articles","category-biologia-i-geologia","category-grups","category-materies","category-noticies-breus","category-portada","tag-aerobis","tag-anaerobis","tag-bacteris","tag-biologia-i-geologia","tag-ceba","tag-cellules-vegetals","tag-colonies","tag-csi","tag-ecosistemes","tag-epidermis","tag-glucosa","tag-laboratori-de-ciencies","tag-lipids","tag-mido","tag-nitrogen","tag-nutrients","tag-oli","tag-ovoalbumina","tag-polisacarids","tag-practiques","tag-proteina","tag-protocols","tag-sofre","tag-sucres","tag-winogradsky"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1630","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/users\/27"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1630"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1630\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3289,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1630\/revisions\/3289"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1654"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1630"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1630"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1630"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}