{"id":1124,"date":"2015-11-19T14:21:35","date_gmt":"2015-11-19T13:21:35","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/?p=1124"},"modified":"2016-05-09T09:27:35","modified_gmt":"2016-05-09T08:27:35","slug":"guaita-que-fem-ara-al-laboratori-minerals-sediments-i-roques-ignies","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/el-far-dhipatia\/grups\/guaita-que-fem-ara-al-laboratori-minerals-sediments-i-roques-ignies\/","title":{"rendered":"Guaita qu\u00e8 fem ara al laboratori: minerals, sediments i roques \u00edgnies"},"content":{"rendered":"

Els alumnes de Biologia i Geologia de l’Institut Hip\u00e0tia d’Alexandria estan treballant aquests dies al laboratori de Ci\u00e8ncies diversos materials geol\u00f2gics: els alumnes de primer, els minerals, els de tercer, diversos sediments detr\u00edtics i carbon\u00e0tics, i els de quart, roques \u00edgnies.<\/p>\n

Els alumnes de primer d’ESO han de recon\u00e8ixer en exemplars cristal\u00b7lins reals les principals propietats f\u00edsiques i \u00f2ptiques dels minerals. Per exemple, quin \u00e9s el color del sofre (grup 1: elements nadius) i de la pirita (grup 2: sulfurs)? Tots dos tenen color groc, per\u00f2 alhora s\u00f3n molt diferents, doncs la llu\u00efssor met\u00e0l\u00b7lica de la pirita transforma la percepci\u00f3 del color (en dir\u00edem “daurat”, per\u00f2 justament el daurat \u00e9s un groc met\u00e0l\u00b7lic).<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

L’exfolicaci\u00f3 \u00e9s una propietat que caracteritza alguns minerals que es trenquen en uns plans definits. La mica moscovita (grup 9: silicats, filosilicats) t\u00e9 una exfoliaci\u00f3 perfecta en plans paral\u00b7lels que li confereix un aspecte de fulles o l\u00e0mines que fins i tot es poden separar amb l’ungla en l\u00e0mines fin\u00edssimes transparents. La calcita (grup 5: carbonats) \u00e9s un altre mineral que presenta exfoliaci\u00f3 perfecta. En aquest cas, el mineral es trenca en dos plans definits de manera que sembla que el cristall es trenqui en petits cristalls poligonals.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La diafanitat \u00e9s la capacitat d’un mineral de deixar passar o no la llum a trav\u00e9s seu. Els minerals opacs no deixen passar la llum, tot i que es tracti de cristalls de poc gruix. Els minerals transl\u00facids s\u00f3n els que deixen passar la llum per\u00f2 que no permeten veure-hi a trav\u00e9s. Finalment, els minerals transparents s\u00f3n els que permeten veure-hi a trav\u00e9s.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

En ci\u00e8ncia el dibuix \u00e9s essencial per a aprendre a observar. La necessitat de reproduir els detalls del mineral que dibuixem ens obliga a fixar-nos en all\u00f2 que altrament ens passaria totalment desapercebut.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Per dibuixar, per\u00f2, tamb\u00e9 cal saber qu\u00e8 \u00e9s convenient o no reproduir. El Dani ha de dibuixar l’h\u00e0bit de la pirita, que \u00e9s c\u00fabic. La mostra est\u00e0 ben cristal\u00b7litzada per un costat, per\u00f2 per l’altre costat est\u00e0 trencada. No t\u00e9 cap sentit dibuixar tota la superf\u00edcie de la mostra, doncs la part que ens interessa \u00e9s la que mostra els cristalls c\u00fabics els uns dins els altres. A m\u00e9s, si hagu\u00e9s de dibuixar amb detall tota la mostra no acabaria mai. \u00c9s per aix\u00f2 que es concentra en 2-4 cubs, que dibuixa amb tot detall, amb les cares, els v\u00e8rtexs i les arestes formant cubs que han crescuts interpenetrats.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La Irene ho t\u00e9 m\u00e9s f\u00e0cil, doncs el que dibuixa \u00e9s un cristall \u00fanic de calcita, per\u00f2 ha de fixar-se en les superf\u00edcies d’exfoliaci\u00f3 internes que es poden observar per transpar\u00e8ncia, i que ha de dibuixar amb precisi\u00f3, doncs tot i que sembla que els plans d’exfoliaci\u00f3 formin angles rectes, en realitat l’angle \u00e9s diferent a 90 graus.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La varietat de calcita anomenada espat d’Isl\u00e0ndia \u00e9s una de les mostres que els alumnes troben m\u00e9s atractiva. Tenim cristalls grans i perfectament transparents, i aix\u00f2 ja de per s\u00ed esdev\u00e9 atractiu, per\u00f2 la gran sorpresa \u00e9s quan posem el mineral sobre el full de pr\u00e0ctiques i observem a trav\u00e9s: la imatge es duplica! Quin nom rep aquesta propietat? Pregunteu als alumnes de 1r d’ESO. Ells ja saben la resposta!<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Els alumnes disposen d’informes de pr\u00e0ctiques curosament preparats per facilitar el seu treball aut\u00f2nom.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

En algunes activitats els alumnes han de dibuixar, en d’altres respondre a q\u00fcestions concretes i, en unes altres, realitzar descripcions m\u00e9s detallades. En qualsevol cas, l’informe de pr\u00e0ctiques acaba esdevenint un document complet de treball personal i en grup del qual els alumnes se’n poden sentir orgullosos.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

El laboratori de Ci\u00e8ncies disposa de nombrosos exemplars de tots els grups minerals, excepte del grup 8 (Cromats), que \u00e9s un grup amb minerals rars i poc accessibles.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La col\u00b7lecci\u00f3 de minerals de l’institut t\u00e9 exemplars suficients per con\u00e8ixer una mostra prou representativa de la diversitat mineral i per a estudiar les propietats \u00f2ptiques i f\u00edsiques m\u00e9s significatives.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Els alumnes de tercer d’ESO han estudiat els processos geol\u00f2gics externs de meteoritzaci\u00f3 i erosi\u00f3 i, per tant, saben perfectament qu\u00e8 \u00e9s un sediment detr\u00edtic o silicicl\u00e0stic. Al laboratori estudien diversos tipus de sediment per aprendre a descriure’ls des d’un punt de vista textural i, sobretot, per a interpretar les caracter\u00edstiques del transport i de la sedimentaci\u00f3 a partir de les seves caracter\u00edstiques texturals: un sediment pot haver patit m\u00e9s o menys transport, i aix\u00f2 es pot determinar a partir del grau d’arrodoniment i d’esfericitat dels clastes. Tamb\u00e9 \u00e9s possible con\u00e8ixer la roca a partir de la qual s’ha format el sediment i, fins i tot, determinar-ne l’\u00e0rea font.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Els alumnes estudien 4 tipus de sediment silicicl\u00e0stic: sediment de platja de costa baixa procedent de Cubelles (el Garraf), sediment de platja de costa alta procedent de Lloret de Mar (la Selva), sediment fluvi-torrencial procedent del riu Tenes a Santa Eul\u00e0lia de Ron\u00e7ana (el Vall\u00e8s Oriental) i sediment fluvial procedent de la desembocadura del riu Foix a Cubelles (el Garraf).<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Amb l’ajut de l’informe de pr\u00e0ctiques i del professor, els alumnes poden estudiar el material de forma totalment aut\u00f2noma, utilitzant a discreci\u00f3 les lupes binoculars i altres instruments de laboratori com els peus de rei.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Diversos recursos procedimentals s\u00f3n utilitzats per a estudiar els sediments. Aix\u00ed, per exemple, els alumnes han de mesurar el di\u00e0metre dels clastes d’una mostra representativa d’un dels sediments i tractar les dades amb un full de c\u00e0lcul per a obtenir un gr\u00e0fic de freq\u00fc\u00e8ncies de mides que permeti determinar la distribuci\u00f3 estad\u00edstica de les mides. Es tracta d’un sediment ben seleccionat? Quina \u00e9s la moda? \u00c9s unimodal o bimodal? Quina implicaci\u00f3 f\u00edsica-geol\u00f2gica t\u00e9 els resultats obtinguts?<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Els alumnes disposen tamb\u00e9 d’una mostra de sediment carbon\u00e0tic procedent de les platges de Yucat\u00e1n (M\u00e8xic), en ple Carib. Els sediments carbon\u00e0tics tenen un origen totalment diferent als sediments silicicl\u00e0stics, doncs no procedeixen d’una roca preexistent que ha estat meteoritzada i erosionada, sin\u00f3 que els grans que formen el sediment carbon\u00e0tic s\u00f3n esquelets sencers o fragments d’esquelets d’organismes que viuen all\u00e0 mateix a on es troba el sediment, o de ben a prop, a la mateixa conca sediment\u00e0ria. Observar aquest sediment \u00e9s tot un espectacle de petits esquelets d’algues roges, coralls, cargols, esponges, foramin\u00edfers…<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Els alumnes de quart d’ESO que estudien Biologia i Geologia col\u00b7laboren amb la resta de companys en la realitzaci\u00f3 d’un article cient\u00edfic sobre les roques \u00edgnies que afloren a la costa catalana, entre S’Agar\u00f3 i Sa Conca. En aquest treball, que realitzen amb l’ajut dels professors de Matem\u00e0tiques, Castell\u00e0 i Biologia i Geologia, han d’estudiar les caracter\u00edstiques texturals i minerals de les roques, tant des d’un punt de vista descriptiu i observacional com estad\u00edstic. Per a aix\u00f2 van recollir al camp dades num\u00e8riques de freq\u00fc\u00e8ncia de mides dels cristalls minerals i abund\u00e0ncia relativa de superf\u00edcie i de cristalls dels diferents minerals.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Els alumnes de Biologia i Geologia s’encarreguen d’il\u00b7lustrar convenientment les roques a partir de l’observaci\u00f3 de detall i dibuix dels cristalls minerals. Aquesta observaci\u00f3 detallada els prepara per despr\u00e9s descriure convenientment la textura de les roques.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Amb l’objectiu de realitzar dibuixos a escala, se centren en superf\u00edcies circulars de di\u00e0metre conegut i reprodueixen la mida, proporcions i formes dels minerals observats a l’interior, tot identificant cadascuna de les esp\u00e8cies minerals.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La utilitzaci\u00f3 de diferents di\u00e0metres permet variar l’escala dels dibuixos i, aix\u00ed, reproduir convenientment les roques en funci\u00f3 de la mida dels cristalls, decidint en cada moment la superf\u00edcie m\u00ednima representativa.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Una vegada els alumnes hagin dibuixat i descrit les roques des del punt de vista textural, podran classificar les roques des d’un punt de vista composicional a partir dels diagrames ternaris d’Strekeinsen Quars – Feldspat alcal\u00ed – Plagi\u00f2clasi.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

I aix\u00f2 \u00e9s tot, pel moment. Esperem que n’hagueu gaudit!<\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els alumnes de Biologia i Geologia de l’Institut Hip\u00e0tia d’Alexandria estan treballant aquests dies al laboratori de Ci\u00e8ncies diversos materials geol\u00f2gics: els alumnes de primer, els minerals, els de tercer, diversos sediments detr\u00edtics i carbon\u00e0tics, i els de quart, roques \u00edgnies.
\nEls alumnes de primer d’ESO… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":27,"featured_media":1125,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[4,6,93,99,347,3,29],"tags":[1213,398,1214,435,90,333,394,397,396,75,395,434],"class_list":["post-1124","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-1r-deso","category-3r-deso","category-activitats-daula","category-articles","category-biologia-i-geologia","category-grups","category-portada","tag-biologia-i-geologia","tag-caracteristiques-texturals","tag-ciencies","tag-cristalls","tag-laboratori-de-ciencies","tag-minerals","tag-practiques-de-laboratori","tag-propietats-optiques","tag-reconeixement-visual","tag-roques-ignies","tag-sediments","tag-textura"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1124","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/users\/27"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1124"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1124\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1256,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1124\/revisions\/1256"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1125"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1124"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1124"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1124"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}