![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/insllicamunt2\/wp-content\/uploads\/usu1100\/2020\/03\/La-import\u00e0ncia-de-ser-frank.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
El passat 27 de febrer vam assistir a la representaci\u00f3 de La import\u00e0ncia de ser Frank, una obra de teatre escrita per Oscar Wilde, al teatre Poliorama de Barcelona. Aquesta obra \u00e9s una com\u00e8dia ir\u00f2nica, tradu\u00efda per Cristina Genebat i adaptada per David Selvas. L’adaptaci\u00f3 va estar guanyadora de nombrosos premis TB la temporada 2017-2018. No\u00e8lia Hern\u00e1ndez i Dayana Mamani 4tB<\/em><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\nEl primer acte \u00e9s introdu\u00eft per un c\u00e8rvol dissecat a la paret del sal\u00f3, i veiem a Algernon Moncrieff, un dels protagonistes, entrar en escena i comen\u00e7ar a tocar el piano. El criat Lane, que encarna tamb\u00e9 el moss\u00e8n Chasuble al segon acte, l’acompanya a la bateria. Algernon, murri i extravagant, viu a la ciutat per\u00f2 porta una doble vida al camp com a Bumbury. Tamb\u00e9 \u00e9s el creador del terme bumburitzar, que es refereix a encarnar una altra vida en un altra lloc.
\nLlavors entra el seu amic John Worthing, qui, a la ciutat, bumburitza com a Frank, amb l’excusa que aquest \u00e9s el seu germ\u00e0 petit. Aquest informa l’Algernon que t\u00e9 intenci\u00f3 de demanar matrimoni a la seva cosina, Gwendoleen, una noia de classe alta bastant escrupulosa. La seva tieta, Lady Bracknell, no va donar el seu consentiment a la seva filla per casar-se, ja que en “Frank Worthing” no tenia fam\u00edlia de sang.
\nEl segon acte ens situem al poble on coneixem la Cecily Cardew, la fillola de John Worthing, de qui Algernon s’enamora. Tamb\u00e9 se’ns presenta a la seva institutriu, Leticia Prism, qui sembla estar enamorada d’en reverent i qui hi guarda una revelant informaci\u00f3.
\nAqu\u00ed comen\u00e7a un embolic d’amors i desamors, confusi\u00f3 i identitats: Qui \u00e9s realment Frank?
\nEncara que no veiem reflectit el suposat tema principal, la hipocresia *(1)<\/span>, l’obra, plena d\u2019amor, desig, l\u2019estatus social, els or\u00edgens, la identitat, la fam\u00edlia, el comprom\u00eds i, sobretot, la llibertat, va fer aixecar-se de les butaques emocionants als joves espectadors, que normalment troben el teatre com un entreteniment antic.<\/p>\n(1) La hipocresia es reflecteix en l'obra en els\r\n mateixos protagonistes que han d'amagar la seva \r\n identitat per poder ser ells mateixos.\r\n Per una banda es veuen els c\u00e0nons estrictes de\r\n l'aristocr\u00e0cia de l'\u00e8poca i per altra com alguns\r\n se la salten ol\u00edmpicament.Aqu\u00ed rau la hipocresia.\r\n Marta Puig<\/em><\/pre>\n