{"id":9787,"date":"2018-11-15T08:32:35","date_gmt":"2018-11-15T07:32:35","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/inslesvinyescubelles\/?p=9787"},"modified":"2018-11-15T08:32:35","modified_gmt":"2018-11-15T07:32:35","slug":"la-magia-de-laigua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inslesvinyescubelles\/general\/la-magia-de-laigua\/","title":{"rendered":"La m\u00e0gia de l\u2019aigua"},"content":{"rendered":"

Amb motiu de la celebraci\u00f3 de la Setmana de la Ci\u00e8ncia 2018, l’alumnat de 4t d\u2019ESO de l\u2019INS Les Vinyes ha assistit a la confer\u00e8ncia \u201cLa m\u00e0gia de l\u2019aigua\u201d impartida pel Dr. Xavier Gim\u00e9nez a l\u2019Escola Polit\u00e8cnica Superior d\u2019Enginyeria de Vilanova i la Geltr\u00fa (EPSEVG).<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

La confer\u00e8ncia ha estat organitzada conjuntament pel Centre de Recursos Pedag\u00f2gics del Garraf i per l\u2019EPSEVG, i presentada pels Srs. Xavier Planas, coordinador del CRP, i Joan Vicent Castell, Sotsdirector-Vicedeg\u00e0 del Centre Doc de la UPC.<\/p>\n

El Dr. Xavier Gim\u00e9nez \u00e9s professor, investigador i divulgador cient\u00edfic. \u00c9s professor del Departament de Ci\u00e8ncia dels Materials i Qu\u00edmica F\u00edsica de la Universitat de Barcelona, investigador en simulaci\u00f3 computacional de reaccions qu\u00edmiques i en innovaci\u00f3 docent, i col\u00b7laborador habitual en mitjans de comunicaci\u00f3 en temes de divulgaci\u00f3 cient\u00edfica i actualitat universit\u00e0ria.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

En Xavier Gim\u00e9nez ens ha acompanyat de viatge virtual amb imatges i v\u00eddeos per les sorprenents propietats de l\u2019aigua. Ha comen\u00e7at trencant la idea que les gotes d\u2019aigua s\u00f3n esf\u00e8riques o, si m\u00e9s no, allargades. Tot el contrari, aplastades per la fricci\u00f3 de l\u2019aire mentre cauen, adopten forma d\u2019hamburguesa per inflar-se despr\u00e9s com un paracaigudes i trencar-se finalment en mil peda\u00e7os…<\/p>\n

L\u2019aigua \u00e9s una mol\u00e8cula bipolar, amb c\u00e0rrega negativa entorn l\u2019\u00e0tom d\u2019oxigen i c\u00e0rrega positiva entorn els dos \u00e0toms d\u2019hidrogen, separats aquests \u00faltims per un angle de nom\u00e9s 104,5\u00b0. Un experiment senzill delata el car\u00e0cter polar d’aquesta mol\u00e8cula quan un globus carregat amb electricitat est\u00e0tica despr\u00e9s de ser fregat amb llana atrau un filet d\u2019aigua que cau d\u2019un bid\u00f3 perforat. De fet, l’electricitat est\u00e0tica de l’aigua acumulada als n\u00favols de tempesta \u00e9s la responsable dels 4 milions de llamps que es produeixen cada dia a l’atmosfera, on un sol llamp eleva la temperatura a 50.000\u00baC al llarg del seu recorregut, transformant la mat\u00e8ria en plasma.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

…i quan la gota d’aigua cau finalment al terra, aquesta pot arribar a unir-se despr\u00e9s de l’impacte com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva tensi\u00f3 superficial, adoptant, ara s\u00ed, la forma esf\u00e8rica esperada.<\/p>\n

A la Terra, l’aigua es troba en estat s\u00f2lid, l\u00edquid i gas, heterog\u00e8niament repartida. A l’atmosfera, a les zones m\u00e9s humides de les selves equatorials c\u00e0lides, hi ha un 4% d’aigua, mentre que a l’Ant\u00e0rtida, la zona m\u00e9s seca del planeta, a 60 – 80\u00baC sota zero i amb vents catab\u00e0tics de fins a 300 km\/h, accelerats per la gravetat, l’aire \u00e9s buit d’aigua. Hi trobem all\u00e0, per\u00f2, gran quantitat d’aigua en forma de gel sobre la superf\u00edcie terrestre i sobre l’oce\u00e0, formant glaceres i banquises que suren sobre el mar perqu\u00e8, una altra propietat extraordin\u00e0ria d’aquesta estranya subst\u00e0ncia, el gel \u00e9s un 9% menys dens que l’aigua l\u00edquida. Aix\u00f2 vol dir que nom\u00e9s el 9% d’un iceberg sura sobre la superf\u00edcie del mar!<\/p>\n

L’aigua \u00e9s un bon dissolvent, i \u00e9s per aix\u00f2 que l’aigua de mar \u00e9s ben salada. Els ions de les sals dissoltes se situen en els intersticis que deixen les mol\u00e8cules d’aigua quan aquestes vibren i llisquen entre elles tal i com ens explica la teoria cineticomolecular. Quan l’aigua gela, per\u00f2, adopta una estructura m\u00e9s estable, i es veu obligada a expulsar les sals. \u00c9s el que succeeix en la formaci\u00f3 d’una banquisa a l’Ant\u00e0rtida; la sal \u00e9s expulsada formant canals verticals que envien les salmorres al fons oce\u00e0nic com si es tract\u00e9s de cataractes, generant, aix\u00ed, els corrents salins d’abast mundial.<\/p>\n

A 4.000 m de fond\u00e0ria, a les dorsals oce\u00e0niques dels fons oce\u00e0nics, l’emissi\u00f3 de lava pels volcans submarins escalfa l’aigua a 340\u00baC. En aquestes condicions de temperatura i de pressi\u00f3 (400 atm), l’aigua \u00e9s supercr\u00edtica, i esdev\u00e9 corrosiva. No nom\u00e9s dissol les sals, sin\u00f3 que desf\u00e0 la roca, distribuint per tot l’oce\u00e0 minerals que esdevenen essencials per als ecosistemes submarins i marins. En les condicions encara m\u00e9s extremes del planeta Ur\u00e0, l’aigua que forma el seu nucli esdev\u00e9 un metall estrany, amb les c\u00e0rregues negatives fixes i les positives en moviment, i \u00e9s la responsable del camp magn\u00e8tic d’aquest planeta. I l’aigua a pressi\u00f3 serveix, fins i tot, per tallar l’acer en una f\u00e0brica!<\/p>\n

L’aigua \u00e9s essencial per a la vida, i \u00e9s aprofitada arreu. Fins i tot hi ha organismes que colonitzen aig\u00fces en condicions extremes (bacteris term\u00f2fils que viuen en llacs volc\u00e0nics a alta temperatura, bacteris acid\u00f2fils que viuen en llacs \u00e0cids…). Els humans, per\u00f2, necessitem unes condicions de l’aigua molt concretes, i \u00e9s per aix\u00f2 que la disponibilitat d’aigua de consum ens \u00e9s, en realitat, molt escassa. Amb l’objectiu d’acumular-la, hem fet preses que fins i tot han canviat la velocitat de rotaci\u00f3 de la Terra. \u00c9s el cas de la presa de les Tres Gorges, al Iang-Ts\u00e9, a la Xina. L’acumulaci\u00f3 d’aquest gran volum d’aigua ha suposat un enlentiment de la rotaci\u00f3 terrestre de 0,06 microsegons!<\/p>\n

I de quin color \u00e9s l’aigua? Blava, \u00e9s clar! D’un t\u00e8nue color blau produ\u00eft per l’absorci\u00f3 de la llum vermella de l’espectre visible.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Els alumnes de 4t d’ESO de l’INS Les Vinyes agraeixen a en Xavier Gim\u00e9nez aquesta interessant confer\u00e8ncia. Ara saben una mica m\u00e9s d’aquesta sorprenent mol\u00e8cula!<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amb motiu de la celebraci\u00f3 de la Setmana de la Ci\u00e8ncia 2018, l’alumnat de 4t d\u2019ESO de l\u2019INS Les Vinyes ha assistit a la confer\u00e8ncia \u201cLa m\u00e0gia de l\u2019aigua\u201d impartida pel Dr. Xavier Gim\u00e9nez a l\u2019Escola Polit\u00e8cnica Superior d\u2019Enginyeria de Vilanova i la Geltr\u00fa (EPSEVG).
\nLlegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":37,"featured_media":9788,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[61,1,29],"tags":[168,173,167,172,170,171,169,166,164,165],"class_list":["post-9787","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-4-eso1920","category-general","category-portada","tag-aigua","tag-ciencia","tag-ciencies","tag-conferencia","tag-fisica","tag-propietats","tag-quimica","tag-setmana-de-la-ciencia","tag-upc","tag-vilanova-i-la-geltru"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inslesvinyescubelles\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9787","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inslesvinyescubelles\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inslesvinyescubelles\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inslesvinyescubelles\/wp-json\/wp\/v2\/users\/37"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inslesvinyescubelles\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9787"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inslesvinyescubelles\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9787\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9813,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inslesvinyescubelles\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9787\/revisions\/9813"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inslesvinyescubelles\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9788"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inslesvinyescubelles\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9787"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inslesvinyescubelles\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9787"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inslesvinyescubelles\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9787"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}