{"id":972,"date":"2015-11-17T00:29:02","date_gmt":"2015-11-16T23:29:02","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/?p=972"},"modified":"2019-03-07T13:49:46","modified_gmt":"2019-03-07T12:49:46","slug":"recull-de-recursos-i-enllacos-dautomocio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/cicles-formatius\/recull-de-recursos-i-enllacos-dautomocio\/","title":{"rendered":"Recull de recursos i enlla\u00e7os d\u00b4automoci\u00f3"},"content":{"rendered":"<p><strong><a href=\"https:\/\/www.motorpasion.com\/industria\/todo-lo-que-debes-saber-si-en-un-futuro-quieres-ser-mecanico-de-coches\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Tot el que has de saber si en un futur vols ser mec\u00e0nic de cotxes (Motorpasi\u00f3n)<\/a><\/strong><\/p>\n<p><strong>1. Blocs per aprendre el funcionament dels diferents components i sistemes de l\u00b4autom\u00f2bil:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li style=\"text-align: left;\"><a href=\"http:\/\/autastec.com\/blog\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Tecnolog\u00eda del autom\u00f3vil: blog para los apasionados de la tecnolog\u00eda del autom\u00f3vil (AUTASTEC)<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"http:\/\/autastec.com\/blog\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-1011 size-large\" src=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-content\/uploads\/usu394\/2015\/11\/cabecera_1250_5-1024x205.jpg\" alt=\"cabecera_1250_5\" width=\"1024\" height=\"205\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-content\/uploads\/usu394\/2015\/11\/cabecera_1250_5-1024x205.jpg 1024w, https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-content\/uploads\/usu394\/2015\/11\/cabecera_1250_5-300x60.jpg 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-content\/uploads\/usu394\/2015\/11\/cabecera_1250_5.jpg 1250w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/general\/nou-projecte-global-scholars-i-videoconferencia-amb-taiwan\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Mec\u00e1nicos: el blog del taller de reparaci\u00f3n del autom\u00f3vil<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"http:\/\/www.blogmecanicos.com\/\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-large wp-image-6263\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-content\/uploads\/usu394\/2015\/11\/Blogmec\u00e1nicos-1024x152.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"152\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-content\/uploads\/usu394\/2015\/11\/Blogmec\u00e1nicos-1024x152.jpg 1024w, https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-content\/uploads\/usu394\/2015\/11\/Blogmec\u00e1nicos-300x45.jpg 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-content\/uploads\/usu394\/2015\/11\/Blogmec\u00e1nicos-768x114.jpg 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"https:\/\/petrolheadgarage.com\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Petrolhead Garage<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"https:\/\/petrolheadgarage.com\/\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-6264\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-content\/uploads\/usu394\/2015\/11\/Petrolheadgarage.jpg\" alt=\"\" width=\"909\" height=\"170\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-content\/uploads\/usu394\/2015\/11\/Petrolheadgarage.jpg 909w, https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-content\/uploads\/usu394\/2015\/11\/Petrolheadgarage-300x56.jpg 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-content\/uploads\/usu394\/2015\/11\/Petrolheadgarage-768x144.jpg 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 909px) 100vw, 909px\" \/><\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<hr \/>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>2. Passi\u00f3 per l\u00b4autom\u00f2bil:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/www.pistonudos.com\/tag\/usado-si-pero-interesante\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Usado s\u00ed pero interesante (USPI) &#8211; Pistonudos<\/a>.<\/li>\n<\/ul>\n<p>S\u00e8rie d\u00b4articles amb informaci\u00f3 hist\u00f2rica, de comportament (din\u00e0mica) i mec\u00e0nica\u00a0de vehicles de 2a m\u00e0 prestacionals.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.pistonudos.com\/tag\/usado-si-pero-interesante\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-1007 size-full\" src=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-content\/uploads\/usu394\/2015\/11\/pisto_verti.png\" alt=\"pisto_verti\" width=\"157\" height=\"120\" \/><\/a><\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"https:\/\/www.motorpasion.com\/videos-de-coches\/este-video-de-coches-arrancando-te-dira-por-que-el-sonido-de-un-motor-es-musica-celestial\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Aquest v\u00eddeo de cotxes arrancant et dir\u00e0 perqu\u00e8 el so d\u00b4un motor \u00e9s m\u00fasica celestial (Motorpasi\u00f3n).<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<div class=\"ast-oembed-container \" style=\"height: 100%;\"><iframe loading=\"lazy\" title=\"&quot;Getting Started&quot; - 33 Exotic &amp; Classic Cars Roar to Life (Engines Revving)\" width=\"500\" height=\"281\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/liqoMjRT81A?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/div>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/web.archive.org\/web\/20150327031800\/http:\/\/es.autoblog.com\/2015\/03\/14\/asi-es-el-montaje-del-motor-w16-del-bugati-veyron-una-obra-de-i\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Aix\u00ed \u00e9s el muntatge del motor W16 del Bugati Veyron. Una obra d\u00b4enginyer\u00eda artesanal (Autoblog Espanya-Archive).<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<div class=\"ast-oembed-container \" style=\"height: 100%;\"><iframe loading=\"lazy\" title=\"Bugatti Veyron Engine Assembly\" width=\"500\" height=\"375\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/oCdSdbUhP6o?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/div>\n<ul>\n<li><a href=\"https:\/\/www.autonocion.com\/asi-se-fabrica-el-bugatti-chiron-todo-un-proceso-artesanal-para-crear-un-deportivo-de-ensueno\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Aix\u00ed es fabrica el Bugatti Chiron: Tot un proc\u00e9s artesanal per a crear un cotxe esportiu per somiar (Diariomotor).<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<ul>\n<li><a href=\"https:\/\/www.autonocion.com\/video-bugatti-nos-muestra-como-fabrico-el-veyron-la-finale-artesanal-de-principio-a-fin\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Bugatti ens mostra com es va fabricar el Veyron \u201cLa Finale\u201d: artesanal des del principi al final (Autonoci\u00f3n).<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<div class=\"ast-oembed-container \" style=\"height: 100%;\"><iframe loading=\"lazy\" title=\"Making of Bugatti Veyron 16.4 Grand Sport Vitesse \u201cLa Finale\u201d\" width=\"500\" height=\"281\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/uJw5f5mExTI?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/div>\n<ul>\n<li><a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=-UBV-zK84-U\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">So del motor Bugatti Veyron Grand Sport (Youtube).<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<div class=\"ast-oembed-container \" style=\"height: 100%;\"><iframe loading=\"lazy\" title=\"Bugatti Veyron Grand Sport Sound Engine.\" width=\"500\" height=\"375\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/-UBV-zK84-U?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/div>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/www.diariomotor.com\/2014\/12\/31\/video-fabrica-porsche-918-spyder\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">&#8220;Aix\u00ed es fa\u201d: 11 minuts en la cadena de muntatge del Porsche 918 Spyder (Diariomotor).<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<div class=\"ast-oembed-container \" style=\"height: 100%;\"><iframe loading=\"lazy\" title=\"Porsche 918 Spyder Production\" width=\"500\" height=\"281\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/uewVCho0ZlI?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/div>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/www.diariomotor.com\/breve\/porsche-911-fabrica-motor-zuffenhausen-video\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Ballant amb m\u00e0quines, la dansa de robots i operaris que ensamblen el motor del Porsche 911 (Diariomotor).<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<div class=\"ast-oembed-container \" style=\"height: 100%;\"><iframe loading=\"lazy\" title=\"Porsche 911 Engine Production\" width=\"500\" height=\"281\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/79TwUea8E4I?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/div>\n<p><strong>\u00a03. Recull de v\u00eddeos:<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li><strong>Tecnologia:<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>3.1. <a href=\"http:\/\/www.edu3.cat\/Edu3tv\/Fitxa?p_id=37563\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Els cotxes del futur:<\/a><\/strong><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.edu3.cat\/Edu3tv\/Fitxa?p_id=37563\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6259 size-large\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-content\/uploads\/usu394\/2015\/11\/Captura-1024x520.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"520\" \/><\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Amb electricitat, amb hidrogen, amb gas o amb biocombustible&#8230; Amb quina energia circularan els cotxes del futur? El programa &#8220;Transfer&#8221; intenta aclarir aquest dubte.<\/p>\n<p>Fa un segle, el petroli era un recurs abundant i barat, i encara no se sabia que les emissions de CO2 serien tan negatives per a la salut del planeta. Per aix\u00f2, ara es treballa per canviar el funcionament energ\u00e8tic global, per exemple, perqu\u00e8 el transport de persones i mercaderies sigui compatible amb un futur energ\u00e8tic renovable i sostenible. Molts experts diuen que els vehicles del futur seran el\u00e8ctrics, per\u00f2 el m\u00e9s curi\u00f3s \u00e9s que tamb\u00e9 van existir en el passat. El primer vehicle el\u00e8ctric va n\u00e9ixer l&#8217;any 1881, i a principis del segle XX hi havia m\u00e9s cotxes el\u00e8ctrics que no pas de vapor o de gasolina. El motor de combusti\u00f3, per\u00f2, va guanyar la batalla de la tecnologia, ja que era m\u00e9s barat de fabricar. L&#8217;any 1881, l&#8217;inventor franc\u00e8s Charles Jeanteaud va construir un vehicle que funcionava amb bateries. El 1893, a l&#8217;Exposici\u00f3 Universal de Chicago, el cotxe el\u00e8ctric va ser presentat en societat. Quatre anys m\u00e9s tard, els taxis de Nova York ja funcionaven amb electricitat. El 1920, la ind\u00fastria de l&#8217;autom\u00f2bil va fer un tomb i va apostar pel motor de combusti\u00f3. Actualment, els fabricants de cotxes tornen a experimentar amb electricitat. Els motors el\u00e8ctrics s\u00f3n petits, eficients i silenciosos i necessiten poc manteniment. Tamb\u00e9 hi ha els h\u00edbrids, que s\u00f3n de combusti\u00f3 i el\u00e8ctrics. S\u00f3n eficients i contaminen menys que els de gasolina. Jordi Ferran, un enginyer t\u00e8cnic industrial que treballa com a provador de cotxes en pistes de proves, parla de la seva feina. Les autopistes permeten moure&#8217;s pel territori de manera r\u00e0pida i c\u00f2moda. Tamb\u00e9 s\u00f3n infraestructures per conduir amb seguretat: pel seu tra\u00e7at en l\u00ednia recta, perqu\u00e8 els conductors tenen informaci\u00f3 d&#8217;\u00faltima hora sobre el tr\u00e0nsit a trav\u00e9s dels panells informatius, pel personal de l&#8217;autopista que vigila i informa i per les tasques de manteniment, neteja i renovaci\u00f3 de l&#8217;asfalt i dels t\u00fanels.<\/p>\n<ul class=\"left\">\n<li><strong>Programa:<\/strong> <em>Transfer.<\/em><\/li>\n<li><strong>Idioma:<\/strong> <em>Catal\u00e0 <\/em><\/li>\n<li><strong>Producci\u00f3:<\/strong> <em>TVC, Triacom Audiovisual.<\/em><\/li>\n<li><strong>Any de producci\u00f3:<\/strong> <em>2008.<\/em><\/li>\n<li><strong>Durada: <\/strong> <em>6 min.<\/em><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>3.2. El motor de bat a bat:<\/strong><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=trUZ0UHTM_4&#038;oref=https%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fwatch%3Fv%3DtrUZ0UHTM_4&#038;has_verified=1\">https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=trUZ0UHTM_4&amp;oref=https%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fwatch%3Fv%3DtrUZ0UHTM_4&amp;has_verified=1<\/a><\/p>\n<p>Qu\u00e8 \u00e9s el que fa que un cotxe \u201ctingui nervi\u201d com un F\u00f3rmula 1? ABS, ESP&#8230; \u00bfQu\u00e8 signifiquen aquestes sigles? Quan es va fabricar el primer cotxe? Com \u00e9s un motor per dins? Pere Renom munta un motor pe\u00e7a per pe\u00e7a, visita el banc de proves de SEAT i rep una classe pr\u00e0ctica de conducci\u00f3 segura en un circuit.<\/p>\n<ul class=\"left\">\n<li><strong>Programa:<\/strong> <em>Qu\u00e8quicom.<\/em><\/li>\n<li><strong>Cap\u00edtol:<\/strong> 186.<\/li>\n<li><strong>Idioma:<\/strong> <em>Catal\u00e0.<\/em><\/li>\n<li><strong>Producci\u00f3:<\/strong> <em>TVC.<\/em><\/li>\n<li><strong>Any d\u00b4estrena:<\/strong> <em>2013.<\/em><\/li>\n<li><strong>Durada: 30<\/strong><em>\u00a0min.<\/em><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>3.3. Sobre rodes:<\/strong><\/p>\n<div class=\"ast-oembed-container \" style=\"height: 100%;\"><iframe loading=\"lazy\" title=\"Sobre rodes\" width=\"500\" height=\"375\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/E7YYk1dGLRo?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/div>\n<p><strong>La roda \u00e9s un dels invents m\u00e9s importants de la humanitat. &#8220;Qu\u00e8quicom&#8221; parla, en aquest cap\u00edtol, de la relaci\u00f3 entre els pneum\u00e0tics i la seguretat en la conducci\u00f3, de com es fabriquen i com es reciclen.<\/strong><\/p>\n<p>Molts conductors desconeixen que una de les parts m\u00e9s importants del seus vehicles s\u00f3n els pneum\u00e0tics. El reporter Miquel Piris en parla amb el pilot de ral\u00b7lis David Abad, professor de conducci\u00f3 de l&#8217;escola Can Padr\u00f3 de Castellbell i el Vilar. Tamb\u00e9 es visita la f\u00e0brica de pneum\u00e0tics que Pirelli t\u00e9 a Manresa, on es descobreix que sota l&#8217;aparen\u00e7a d&#8217;un boc\u00ed de goma s&#8217;amaga un acurat disseny tecnol\u00f2gic pensat per durar molts anys. A Catalunya, cada any es llencen sis milions de pneum\u00e0tics usats i, per llei, no se&#8217;n pot desaprofitar ni un gram. El reportatge mostra quines s\u00f3n les opcions que, de moment, s&#8217;han ideat per donar-los una segona vida.<\/p>\n<ul class=\"left\">\n<li><strong>Programa:<\/strong>\u00a0Qu\u00e8QuiCom<em>.<\/em><\/li>\n<li><strong>Idioma:<\/strong> <em>Catal\u00e0.<\/em><\/li>\n<li><strong>Producci\u00f3:<\/strong> <em>TVC.<\/em><\/li>\n<li><strong>Any de producci\u00f3:<\/strong> <em>2007.<\/em><\/li>\n<li><strong>Durada: <\/strong>26<em>\u00a0min.<\/em><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>3.4. Els mec\u00e0nics de la F1:<\/strong><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=UTgpZqKFYtM\">https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=UTgpZqKFYtM<\/a><\/p>\n<p><strong>Aquest cap\u00edtol del programa &#8220;Qu\u00e8quicom&#8221; est\u00e0 dedicat a la f\u00f3rmula 1: a la fabricaci\u00f3 dels vehicles, al seu comportament sobre el circuit i a la preparaci\u00f3 dels pilots.<\/strong><\/p>\n<p>El programa visita el circuit de Montmel\u00f3 durant una de les curses de les World Series i fa un seguiment de la competici\u00f3 de la m\u00e0 de Joan Villadelprat, president de l&#8217;escuderia Epsilon Euskadi.<\/p>\n<p>El centre d&#8217;alt rendiment Epsilon Euskadi \u00e9s l&#8217;\u00fanica empresa d&#8217;Espanya que fabrica un cotxe per a les 24 hores del circuit de Le Mans. A m\u00e9s, sis dels seus mec\u00e0nics s\u00f3n capa\u00e7os de desmuntar un cotxe de f\u00f3rmula 1 i tornar-lo a muntar en un temps record de vint minuts.<\/p>\n<p>L&#8217;expilot Salvador Ca\u00f1ellas sap com es comporta un vehicle i fa servir la seva experi\u00e8ncia per ensenyar a conduir cotxes de f\u00f3rmula 1 al Circuit de Catalunya. S&#8217;encarrega de donar consells a la reportera Samantha Vall, que s&#8217;atreveix a pujar per primera vegada a un cotxe de carreres.<\/p>\n<p>En un gimn\u00e0s es mostra que l&#8217;exercici del coll \u00e9s un dels entrenaments b\u00e0sics per als pilots d&#8217;elit i que el m\u00e9s important per al funcionament dels cotxes de carreres \u00e9s el control de l&#8217;aerodin\u00e0mica.<\/p>\n<ul class=\"left\">\n<li><strong>Programa:<\/strong>\u00a0Qu\u00e8QuiCom<em>.<\/em><\/li>\n<li><strong>Idioma:<\/strong> <em>Catal\u00e0.<\/em><\/li>\n<li><strong>Producci\u00f3:<\/strong> <em>TVC.<\/em><\/li>\n<li><strong>Any de producci\u00f3:<\/strong> <em>2007.<\/em><\/li>\n<li><strong>Durada: <\/strong>26<em>\u00a0min.<\/em><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>3.5. Carreteres, bones dreceres:<\/strong><\/p>\n<div class=\"ast-oembed-container \" style=\"height: 100%;\"><iframe loading=\"lazy\" title=\"Carreteres, bones dreceres.\" width=\"500\" height=\"281\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/FVGQCc4e_Xw?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/div>\n<p>C\u00f3rrer m\u00e9s \u00e9s una soluci\u00f3 per evitar embussos? Com es calcula la dist\u00e0ncia de seguretat? Quin criteri usen per senyalitzar les carreteres? Veurem, a m\u00e9s, el proc\u00e9s de construcci\u00f3 d\u2019una carretera des del desbrossament i el moviment de terres, fins a l\u2019aglomerat. S\u2019explica la feina dels top\u00f2grafs i el funcionament de tota la maquin\u00e0ria.<\/p>\n<p>Al m\u00f3n es calcula que hi ha uns 30 milions de km de carreteres. L\u2019equivalent a anar i tornar a la Lluna 40 vegades. A Catalunya en tenim 12.000 km. Amb aquesta extensa xarxa vi\u00e0ria podem arribar a qualsevol punt del territori amb el m\u00ednim temps possible. Les carreteres s\u00f3n bones dreceres.<\/p>\n<p><a name=\"more\"><\/a>El reportatge mostra el proc\u00e9s de construcci\u00f3 d\u2019una carretera des del desbrossament de la vegetaci\u00f3, passant pel moviment de terres, fins a l\u2019aglomerat. Valent\u00edn Ace\u00f1a, de Planificaci\u00f3 i Actuaci\u00f3 en Infraestructures de la Diputaci\u00f3 de Barcelona; Joan Antoni Sinfreu, cap de topografia de COPCISA, i Mariano Ruiz, cap de Producci\u00f3 d\u2019UTE Variant de Vilanova, expliquen tot el proc\u00e9s i el funcionament de la maquin\u00e0ria.<br \/>\nEs fa un breu rep\u00e0s de la hist\u00f2ria de la xarxa vi\u00e0ria catalana des dels temps dels romans fins a l\u2019actualitat. A mesura que es complica la xarxa, inevitablement tamb\u00e9 es complica la senyalitzaci\u00f3, ja que hi ha infinitat de destinacions a les quals es pot accedir per vies diverses, hi ha un espai molt limitat als r\u00e8tols i poc temps per llegir-los. Ferran Camps, responsable de seguretat vi\u00e0ria i senyalitzaci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya, n\u2019explica els criteris. A m\u00e9s dels r\u00e8tols orientatius, les carreteres tenen tamb\u00e9 molts senyals de circulaci\u00f3. La velocitat s\u2019ajusta a les caracter\u00edstiques de la via, i especialment a la seva geometria. Els canvis de rasant s\u00f3n par\u00e0boles i les corbes s\u00f3n arcs de circumfer\u00e8ncia.<\/p>\n<p><b>Corbes segures<\/b><br \/>\nLa clotoide, que tamb\u00e9 \u00e9s coneix com a espiral d\u2019Euler, es defineix com una corba en qu\u00e8 el radi per la dist\u00e0ncia recorreguda \u00e9s constant. Tot just quan comen\u00e7a la corba, el radi \u00e9s molt gran i, a mesura que anem avan\u00e7ant la corba es fa m\u00e9s tancada, el radi es fa m\u00e9s petit, fins que arribem a tenir el radi de l\u2019arc de circumfer\u00e8ncia que requereixi el tra\u00e7at. Una corba amb una variaci\u00f3 progressiva del radi permet una conducci\u00f3 poc brusca, m\u00e9s c\u00f2moda i, sobretot, m\u00e9s segura, per aix\u00f2 s\u2019utilitza en el tra\u00e7at d\u2019autopistes i vies r\u00e0pides.<\/p>\n<p><b>Un ferm ferm<\/b><br \/>\nEl m\u00e9s important d\u2019una carretera \u00e9s el que no es veu. La base, que \u00e9s el veritable fonament de la carretera. Una carretera amb uns fonaments defectuosos acabar\u00e0 deformada o, el que \u00e9s pitjor, provocar\u00e0 esvorancs o esllavissaments. I per als fonaments no serveix qualsevol material. Es podria utilitzar una bona base de formig\u00f3, per\u00f2 sortiria car\u00edssim. Per aix\u00f2 s\u2019utilitzen els \u00e0rids. Si s\u2019usa nom\u00e9s un \u00e0rid gruixut, com la grava, passar\u00e0 que com que t\u00e9 molts espais buits tendir\u00e0 a recol\u2022locar-se i deformar\u00e0 la carretera. Un \u00e0rid amb una granulometria molt fina es comportar\u00e0 gaireb\u00e9 com un fluid i no ser\u00e0 gaire estable. El secret \u00e9s barrejar materials de diversos gruixos i els enginyers tenen molt ben calculada aquesta barreja que es coneix com a \u201ctot-u\u201d.<br \/>\n<b><br \/>\nRegular el tr\u00e0nsit<\/b><br \/>\nLes retencions exasperen els conductors. El Servei Catal\u00e0 de Tr\u00e0nsit disposa d&#8217;unes 500 c\u00e0meres fixes, 2 c\u00e0meres m\u00f2bils, m\u00e9s de 300 sensors i 2 helic\u00f2pters amb qu\u00e8 obt\u00e9 informaci\u00f3 en temps real de la situaci\u00f3 del tr\u00e0nsit, i juntament amb les dades hist\u00f2riques pot prendre mesures per millorar la situaci\u00f3 del tr\u00e0nsit. El reporter Pere Renom acompanya Xavier Almirall, subdirector del Servei Catal\u00e0 de Tr\u00e0nsit, en un vol en helic\u00f2pter per veure el tr\u00e0nsit i les retencions des de l\u2019aire.<\/p>\n<p><b>A m\u00e9s velocitat, menys capacitat<\/b><br \/>\nPer una carretera, hi poden circular tants vehicles com vulguin, encara que sigui una recta? Suposem una via per on circulen cotxes a 30km\/hora si volem que n\u2019hi passin m\u00e9s podem augmentar la velocitat, per exemple al doble, a 60 km per hora. Passaran el doble de cotxes? La resposta \u00e9s no. I \u00e9s que un cotxe no viatja sol, porta sempre davant la seva dist\u00e0ncia de seguretat i com m\u00e9s corre, \u201cm\u00e9s li creix el nas\u201d. Aix\u00ed, un cotxe a 60km per hora ocupa m\u00e9s espai que el mateix cotxe a 30 per hora i, efectivament, passaran m\u00e9s cotxes, per\u00f2 no el doble. A m\u00e9s, aquesta dist\u00e0ncia de seguretat creix pr\u00e0cticament amb el quadrat de la velocitat.<\/p>\n<p><b>Com calcular la dist\u00e0ncia de seguretat<\/b><br \/>\nUna bona aproximaci\u00f3 per calcular la dist\u00e0ncia de seguretat m\u00ednima \u00e9s elevar al quadrat les desenes de quil\u00f2metres: a 50 km, 5 multiplicat per 5 igual a 25 metres; a 60 (6&#215;6), cal mantenir 36 metres de dist\u00e0ncia, i a 120? 12 x 12&#8230; 144 metres. La dist\u00e0ncia de seguretat \u00e9s gaireb\u00e9 el triple a 120 que a 60, cada cotxe \u00e9s com si fos tres cops m\u00e9s llarg&#8230; Per\u00f2 la velocitat nom\u00e9s ha augmentat el doble. A partir d\u2019una certa velocitat, la capacitat de la carretera disminueix. No s\u2019avan\u00e7a gens reduint la dist\u00e0ncia de seguretat. Deixant de banda el risc, una topada, per petita que sigui, pot ser la causa d\u2019un gran emb\u00fas, just el contrari del que volien els qui no respecten les dist\u00e0ncies de seguretat. Per aix\u00f2, les carreteres que tenen el l\u00edmit de velocitat regulable asseguren un tr\u00e0nsit m\u00e9s fluid.<\/p>\n<p><b>Potes i rodes<\/b><br \/>\nLa xarxa vi\u00e0ria facilita molt la circulaci\u00f3 als humans, per\u00f2 sovint fragmenta el territori i esdev\u00e9 un obstacle per a la circulaci\u00f3 de la resta d\u2019organismes. Per aquest motiu les grans vies com l\u2019eix transversal incorporen \u201cecoductes\u201d i passos inferiors. Encara que no ho sembli aquests passos poden acumular un tr\u00e0nsit intens de fauna. Una fauna que, per molt velo\u00e7 que es desplaci, no presenta rodes ja que biol\u00f2gicament s\u00f3n impossibles de desenvolupar. En canvi, les rodes s\u00f3n un \u00e8xit cultural que ha ajudat els humans a dominar el m\u00f3n, amb elles arribem m\u00e9s de pressa a tot arreu, per\u00f2 per poder usar-les calen les carreteres.<\/p>\n<ul class=\"left\">\n<li><strong>Programa:<\/strong>\u00a0Qu\u00e8QuiCom<em>.<\/em><\/li>\n<li><strong>Idioma:<\/strong> <em>Catal\u00e0.<\/em><\/li>\n<li><strong>Producci\u00f3:<\/strong> <em>TVC.<\/em><\/li>\n<li><strong>Any d\u00b4estrena:<\/strong> <em>2014.<\/em><\/li>\n<li><strong>Durada: <\/strong>32<em>\u00a0min.<\/em><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>3.6. Contaminaci\u00f3 di\u00e8sel: no \u00e9s nom\u00e9s Volkswagen:<\/strong><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=2cj99fHgYt8\">https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=2cj99fHgYt8<\/a><\/p>\n<p>El frau de Volkswagen (VW) ha posat la contaminaci\u00f3 del di\u00e8sel sobre la taula. Per\u00f2 no es tracta d\u2019un cas a\u00efllat. Com a m\u00ednim deu marques (que es revelaran en el programa) tenen cotxes que en circulaci\u00f3 urbana emeten \u00f2xids nitrosos (NOx) molt per sobre del nivell legal. Segons el doctor James Tate, de la Universitat de Leeds, determinats models emeten fins a un 30% m\u00e9s NOx que els de VW.<br \/>\nEll creu que aquestes marques han trobat la manera de superar el test d\u2019emissions en el laboratori, per\u00f2 la realitat \u00e9s que els seus vehicles contaminen molt m\u00e9s del que es declara.<br \/>\nEncara que es redu\u00eds l\u2019emissi\u00f3 d\u2019\u00f2xids nitrosos, els vehicles continuarien sent la principal font de contaminaci\u00f3 de l\u2019aire urb\u00e0. El motors, tant de di\u00e8sel com de gasolina, emeten CO2, CO i, sobretot, part\u00edcules que perjudiquen els pulmons i intoxiquen la sang. Pel doctor Xavier Querol, del IDAEA-CSIC, cal anar cap a la ciutat sense cotxes.<\/p>\n<p><a name=\"more\"><\/a>La reportera del programa, Georgina Pujol, entrevista el doctor James Tate (investigador de Institut d&#8217;Estudis de Transport de la Universitat de Leeds) que ha analitzat els fums dels tubs d\u2019escapament de m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 de cotxes en vies urbanes i en condicions reals al Regne Unit, durant cinc anys. Els resultats de l\u2019estudi apunten que tots els cotxes di\u00e8sel produeixen m\u00e9s \u00f2xids de nitrogen del que la Uni\u00f3 Europea permet. Els models Insignia i Astra de Vauxhall, (aqu\u00ed, Opel), n\u2019emeten 10 vegades m\u00e9s del que permet la normativa Euro 5. S\u00f3n els que m\u00e9s n\u2019emeten amb difer\u00e8ncia. A certa dist\u00e0ncia el segueixen Skoda, Peugeot, Volkswagen, Volvo, Land Rover i Ford. Mercedes i BMW s\u00f3n els que en desprenen menys d\u2019entre els analitzats, per\u00f2 tampoc no compleixen la normativa anticontaminaci\u00f3 europea. Aix\u00f2 posa de manifest que hi ha una gran dist\u00e0ncia entre les emissions reals i els l\u00edmits legals que marca la Comissi\u00f3 Europea. El doctor James Tate diu que est\u00e0 molt sorpr\u00e8s del seus resultats, no s\u2019esperava trobar un fabricant de cotxes que produ\u00eds vehicles que contaminessin notablement m\u00e9s que Volkswagen. A banda, tamb\u00e9 han comprovat que els utilitaris de ciutat di\u00e8sel emeten m\u00e9s NOx que els autobusos londinencs de dos pisos i els camions articulats de 40 tones de c\u00e0rrega. Aquests resultats fan pensar al doctor Tate que potser VW no \u00e9s l\u2019\u00fanica marca de cotxes que ha trobat la manera de superar els tests de laboratori o b\u00e9 que aquestes proves no responen a les condicions reals de conducci\u00f3. L\u2019estudi del doctor Tate est\u00e0 finan\u00e7at pel Departament de Medi ambient, Aliments i Agricultura del Regne Unit.<br \/>\n<b>La conducci\u00f3 agressiva agreuja el problema<\/b><br \/>\nEn aquest cap\u00edtol, tamb\u00e9 expliquem com crema el combustible dins d\u2019un motor di\u00e8sel i quina relaci\u00f3 hi ha entre la manera com condu\u00efm i la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica. El doctor Xavier Gim\u00e9nez, professor de qu\u00edmica de la Universitat de Barcelona, diu que una conducci\u00f3 agressiva i r\u00e0pida augmenta les emissions d\u2019\u00f2xid de nitrogen i d\u2019emissi\u00f3 de part\u00edcules. De fet, els vehicles di\u00e8sel emeten vint vegades m\u00e9s de part\u00edcules que els de gasolina.<br \/>\n<b>Els nens, m\u00e9s exposats<\/b><br \/>\nEl doctor Garc\u00eda Algar, investigador i pediatre de l\u2019Hospital del Mar \u2013IMIM, ha fet un estudi que revela que els nens que van en cotxet respiren a l\u2019altura dels tubs d\u2019escapament. L\u2019aire que respira la mare no \u00e9s el mateix que respira el nen. I ells que s\u00f3n vulnerables, estan exposats a concentracions m\u00e9s altes de part\u00edcules ultrafines.<br \/>\nEl doctor Jordi Sunyer i la doctora Mar \u00c1lvarez, investigadors de CREAL, centre aliat ISGlobal, ens parlen del cervell com l\u2019\u00f2rgan m\u00e9s sensible a la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica. Els contaminants m\u00e9s perjudicials, les part\u00edcules de menys de 10 micres, quan les respirem viatgen directament del nas, a trav\u00e9s de l\u2019olfacte, fins al cervell. I aix\u00f2 provoca inflamaci\u00f3 i danys cerebrals. Aquests contaminants estan relacionats al final de la vida adulta amb l\u2019Alzheimer, el Parkinson i la dem\u00e8ncia: I a l\u2019inici de la vida, estan vinculats amb els trastorns d\u2019atenci\u00f3 i problemes de comportament.<br \/>\n<b>El sutge<\/b><br \/>\nA plat\u00f3, Jaume Vilalta demostra com queda un mocador blanc exposat a les emanacions d\u2019un tub d\u2019escapament d\u2019un cotxe di\u00e8sel. Per\u00f2 el sutge i el fum dels vehicles nom\u00e9s \u00e9s la contaminaci\u00f3 visible. N\u2019hi ha una altra, d\u2019invisible, que s\u00f3n els gasos. El m\u00e9s conegut \u00e9s el CO2, responsable de l\u2019efecte hivernacle, per\u00f2 els motors expulsen tamb\u00e9 mon\u00f2xid de carboni, que \u00e9s molt t\u00f2xic, (per sort en poca quantitat) i, en m\u00e9s quantitat, \u00f2xid de nitrogen, NO2, un gas irritant que ha saltat a l\u2019actualitat perqu\u00e8 s\u2019han manipulat vehicles per dissimular els nivells d\u2019emissions d\u2019aquest gas que haurien de ser molt menors que els reals.<br \/>\nCom es formen les part\u00edcules contaminants?<br \/>\nTant el gasoil \u2013que \u00e9s el nom del combustible dels motors di\u00e8sel- com la benzina s\u00f3n hidrocarburs, cadenes de carboni i hidrogen que quan reaccionen per combusti\u00f3 amb l\u2019O2 es trenquen i donen C02 i H20. Per\u00f2 la combusti\u00f3 al motor no \u00e9s mai perfecta, hi ha \u00e0toms de carboni que no troben parella, no troben oxigen per enlla\u00e7ar-s\u2019hi, i s\u2019ajunten entre ells. I aix\u00ed es forma carb\u00f3, grafit com el de la mina d\u2019un llapis.<br \/>\nEls filtres i catalitzadors, per llei, han de reduir una part significativa de les part\u00edcules m\u00e9s grosses de 10 micres. I, en aquest sentit, s\u2019ha progressat molt. Penseu que un di\u00e8sel de 1992 emetia 190 mg de micropart\u00edcules per cada km recorregut, ara un cotxe modern n\u2019emet&#8230; 5 mg, gaireb\u00e9 40 cops menys!<br \/>\nQu\u00e8 vol dir 10 micres? Si una pilota de tenis fes 10 micres, un bid\u00f3 de petroli seria el gruix d\u2019un cabell. Les micropart\u00edcules suren a l\u2019atmosfera i entren a les nostres vies respirat\u00f2ries, que s\u00f3n com un embut cada cop m\u00e9s estret que comen\u00e7a la boca i al nas i acaba als bronqu\u00edols passant per la faringe i els bronquis.<br \/>\nLes vies respirat\u00f2ries estan recobertes d\u2019una mucositat.<br \/>\nI a sota seu hi ha uns cilis que s\u00f3n el sistema d\u2019autoneteja: desplacen els mocs bruts cap amunt. Per\u00f2 les part\u00edcules danyen els cilis, els van matant.<br \/>\nLa majoria de les part\u00edcules de 10 micres queden atrapades en les vies altes, per\u00f2 altres continuen bronquis avall, cap als pulmons. Les micropart\u00edcules de fins a 2,5 micres arriben als pulmons i s\u2019hi enganxen. L\u2019acumulaci\u00f3 de contaminants causa malalties i n\u2019agreuja d\u2019altres, com l\u2019asma.<br \/>\nLes m\u00e9s petites, les d\u2019una micra o menys passen tots els sedassos i arriben fins als alv\u00e8ols i d\u2019all\u00e0 passen a la sang. Es relacionen amb malalties com l\u2019ictus o l\u2019infart.<\/p>\n<p><b>Catalitzador i \u00f2xid nitr\u00f3s<\/b><br \/>\nEls 4 metalls m\u00e9s cars que hi ha al m\u00f3n s\u00f3n: or, pal\u2022ladi, plat\u00ed i rodi.<br \/>\nEl m\u00e9s car? L\u2019or. Despr\u00e9s v\u00e9nen el plat\u00ed, el rodi i el pal\u2022ladi. Doncs, tres d\u2019aquests metalls tan cars -l\u2019or no- els porten els cotxes i els camions.<br \/>\nOn? Als catalitzadors. Normalment els vehicles d\u2019explosi\u00f3 en porten dos, de catalitzadors: un per a gasos i l\u2019altre per a part\u00edcules. En els equipaments dels vehicles, els catalitzadors pr\u00f2piament dits s\u00f3n els metalls preciosos que hi ha en el revestiment interior. Un catalitzador \u00e9s una subst\u00e0ncia o element que accelera les reaccions qu\u00edmiques sense que ell es consumeixi. Una cambra catal\u00edtica ve a ser com un entorn rom\u00e0ntic, un \u201cniu d\u2019amor\u201d per a la qu\u00edmica. En pres\u00e8ncia de plat\u00ed, rodi i pal\u2022ladi les reaccions qu\u00edmiques s\u00f3n m\u00e9s f\u00e0cils.<br \/>\nEls gasos de combusti\u00f3 del motor arriben al catalitzador i entre ells destaca l\u2019irritant di\u00f2xid de nitrogen, NO2. Per trencar-lo, el catalitzador el fa reaccionar amb petites dosis de combustible, en un ambient molt calent. L\u2019efic\u00e0cia d\u2019aquesta reacci\u00f3 es pot augmentar amb compostos que porten amon\u00edac, com la urea. El sistema es coneix com SCR.<br \/>\nEl NO2, en perdre l\u2019oxigen, s\u2019ha redu\u00eft a N2. El N2 \u00e9s el gas m\u00e9s abundant a l\u2019aire i per a nosaltres \u00e9s inert, no ens fa cap mal.<br \/>\nEn canvi, si s\u2019altera el r\u00e8gim del motor, com ha passat en el cas VW, es pot deixar escapar molt \u00f2xid nitr\u00f3s perjudicial.<br \/>\nPer neutralitzar el CO, el catalitzador provoca una reacci\u00f3 inversa, ara es tracta d\u2019afegir-hi oxigen, d\u2019oxidar-lo, per passar del mon\u00f2xid de carboni, CO, verin\u00f3s, a C02, di\u00f2xid de carboni, que encara que provoca efecte hivernacle, com a m\u00ednim no \u00e9s t\u00f2xic.<br \/>\nFrenar les part\u00edcules<br \/>\nNo \u00e9s f\u00e0cil frenar l\u2019emissi\u00f3 de part\u00edcules. A m\u00e9s dels motors, els sistema de frens i les cobertes de cautx\u00fa s\u00f3n una gran font de pols t\u00f2xica. Els frens de disc alliberen coure i altres metalls irritants. Quan aneu a rentar el cotxe fixeu-vos en el suquet negre que surt dels frens&#8230; Aquest problema tamb\u00e9 el tenen els cotxes el\u00e8ctrics.<\/p>\n<p><b>Els experts<\/b><br \/>\nEn aquest cap\u00edtol ens han assessorat: Jordi Llorca, director del Centre de Recerca en Nanoenginyeria de l\u2019Institut de T\u00e8cniques Energ\u00e8tiques, Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya. Tallers Trabal (Sant Cugat).<\/p>\n<ul class=\"left\">\n<li><strong>Programa:<\/strong>\u00a0Qu\u00e8QuiCom<em>.<\/em><\/li>\n<li><strong>Idioma:<\/strong> <em>Catal\u00e0.<\/em><\/li>\n<li><strong>Producci\u00f3:<\/strong> <em>TVC.<\/em><\/li>\n<li><strong>Any d\u00b4estrena:<\/strong> <em>2016.<\/em><\/li>\n<li><strong>Durada: <\/strong>30<em>\u00a0min.<\/em><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>3.7.\u00a0<a href=\"https:\/\/www.ccma.cat\/tv3\/alacarta\/quequicom\/el-cotxe-electric-engega\/video\/5607680\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">El cotxe el\u00e8ctric engega:<\/a><\/strong><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.ccma.cat\/tv3\/alacarta\/quequicom\/el-cotxe-electric-engega\/video\/5607680\/\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-large wp-image-6260\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-content\/uploads\/usu394\/2015\/11\/El-cotxe-el\u00e8ctric-engega-1024x580.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"580\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-content\/uploads\/usu394\/2015\/11\/El-cotxe-el\u00e8ctric-engega-1024x580.jpg 1024w, https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-content\/uploads\/usu394\/2015\/11\/El-cotxe-el\u00e8ctric-engega-300x170.jpg 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-content\/uploads\/usu394\/2015\/11\/El-cotxe-el\u00e8ctric-engega-768x435.jpg 768w, https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-content\/uploads\/usu394\/2015\/11\/El-cotxe-el\u00e8ctric-engega.jpg 1883w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/a><\/p>\n<p>El vehicle el\u00e8ctric nom\u00e9s representa el 2% de les vendes de cotxes del mercat, per\u00f2 s\u2019estima que l\u2019any 2050 s\u2019implantar\u00e0 a nivell mundial. \u00c9s una alternativa de futur o ja \u00e9s una realitat per a tots els usuaris de la carretera? En aquest cap\u00edtol, entrem a la f\u00e0brica de la Nissan de Barcelona i veiem com es fabrica la furgoneta el\u00e8ctrica e-NV200 en nom\u00e9s 23 hores. Els trets diferencials s\u00f3n les bateries i el motor. Parlem amb un investigador d\u2019un dels centres pioners del sud d\u2019Europa en desenvolupament de bateries que ja disposen d\u2019un m\u00f2dul nou amb un 30% m\u00e9s d\u2019autonomia de les que hi ha disponibles al mercat. I comptem amb la participaci\u00f3 d\u2019un pioner de la mobilitat el\u00e8ctrica, en Patrick Renau. L\u2019any 2000 va fundar l\u2019associaci\u00f3 promotora del vehicle el\u00e8ctric Volt-tour i treballa al centre de Recursos del Vehicle El\u00e8ctric de Santa Perp\u00e8tua de Mogoda. Amb ell descobrim la gran efici\u00e8ncia energ\u00e8tica del motor el\u00e8ctric.<\/p>\n<p><a name=\"more\"><\/a>Si comparem un motor de combusti\u00f3 i un motor el\u00e8ctric de la mateixa pot\u00e8ncia veurem que presenten algunes difer\u00e8ncies. El motor de combusti\u00f3 t\u00e9 un parell motor que varia amb les revolucions, l\u2019el\u00e8ctric sempre entrega la pot\u00e8ncia de manera lineal. El de combusti\u00f3 es cala, el segon no ho fa mai. El motor t\u00e8rmic pesa molt i fa molt de soroll i, en canvi, l\u2019el\u00e8ctric pesa molt poquet i gaireb\u00e9 no en fa, de soroll. Finalment, el motor t\u00e8rmic necessita manteniment i canvis d\u2019oli i al motor el\u00e8ctric no se li ha de fer res en 10 anys. Si \u00e9s aix\u00ed, com pot ser que continuem usant el motor de combusti\u00f3?<br \/>\n<b>L\u2019autonomia, tal\u00f3 d\u2019Aquil\u2022les <\/b><br \/>\nEn el reportatge del \u201cQu\u00e8quicom\u201d d\u2019avui, la reportera Georgina Pujol viu l\u2019experi\u00e8ncia el\u00e8ctrica movent-se amb la furgoneta e-NV200 de Nissan per arribar a tots els entrevistats. Descobreix si es pot rodar per carretera igual que si ho fes amb un vehicle de di\u00e8sel o gasolina, i si la infraestructura de rec\u00e0rrega a Catalunya est\u00e0 preparada per facilitar-ne la circulaci\u00f3. I \u00e9s que els cotxes el\u00e8ctrics s\u00f3n el futur, per\u00f2 encara avui tenen un gran problema: poca autonomia. Els models que estan llan\u00e7ant els fabricants automobil\u00edstics al mercat recorren 250 km sense carregar. Per\u00f2 en recorreguts amb trams mixtos d\u2019autopista o carretera, amb c\u00e0rrega i diversos passatgers i usant la climatitzaci\u00f3 o els llums, es queden en 150 o 180 km.<br \/>\nAra hi ha moltes universitats i empreses investigant com millorar l\u2019autonomia del vehicle el\u00e8ctric. De fet, al mercat ja hi ha un parell de models amb una autonomia de 450 km amb una sola c\u00e0rrega de la marca Tesla. Prou per perdre la por a la tirania de l\u2019endoll. Per\u00f2 encara no s\u00f3n accessibles a la majoria dels mortals. El 2018 ens arribar\u00e0 a Europa el primer model low cost de Tesla amb un preu anunciat de 31.000 euros.<br \/>\n<b>Bateries cada cop m\u00e9s eficients<\/b><br \/>\nA Catalunya, estudiants de l\u2019associaci\u00f3 UPC Ecoracing de l\u2019Escola T\u00e8cnica Superior d\u2019Enginyeries industrial i Aeron\u00e0utica de Terrassa (ETSEIAT), han constru\u00eft un vehicle el\u00e8ctric monopla\u00e7a que ha aconseguit pujar al podi de diverses competicions internacionals en qu\u00e8 el que \u00e9s important \u00e9s l\u2019enginyeria, no la velocitat&#8230; El motor el\u00e8ctric s\u2019alimenta per unes bateries de ions de liti d\u2019\u00faltima generaci\u00f3 i reaprofita l\u2019energia en les desacceleracions amb un sistema de frenat regeneratiu. La Georgina Pujol entrevista Baltasar L\u00f3pez, que \u00e9s el director del projecte i investiga com millorar les bateries el\u00e8ctriques a l\u2019Eurecat, un dels centres capdavanters en el desenvolupament d\u2019aquesta mat\u00e8ria al sud d\u2019Europa. En el laboratori ens ensenya unes bateries de forma cil\u00edndrica, semblants a les que duen els cotxes Tesla, que ja ofereixen un 30% m\u00e9s d\u2019autonomia de quil\u00f2metres que les que hi ha al mercat.<br \/>\n<b>La factoria<\/b><br \/>\nA la planta Nissan de Barcelona veiem com munten les bateries de la furgoneta e-NV200. La f\u00e0brica est\u00e0 preparada per produir 21 bateries cada vuit hores. Tenen moltes peces i han de seguir una seq\u00fc\u00e8ncia de muntatge espec\u00edfica. Dins la bateria hi ha 48 m\u00f2duls i estan agrupats en paquets de tres. Els operaris segueixen les instruccions amb molta cura pel perill de curtcircuit o explosi\u00f3. La fabricaci\u00f3 d\u2019una bateria com aquesta costa uns 9.000 euros i aix\u00f2 \u00e9s el que encareix el preu del vehicle el\u00e8ctric respecte als models de motors de combusti\u00f3 interna.<br \/>\nLes bateries estan fetes amb liti, el metall m\u00e9s lleuger del planeta. M\u00e9s de la meitat dels 40 milions de tones que hi ha a la Terra estan concentrats a Bol\u00edvia, Xile i l\u2019Argentina. Per aix\u00f2, s\u2019ha batejat aquesta zona com l\u2019Ar\u00e0bia Saudita del liti. Per\u00f2 \u00e9s Bol\u00edvia el que t\u00e9 el jaciment m\u00e9s gran, en el Salar de Uyuni. El problema \u00e9s que est\u00e0 molt barrejat amb el magnesi i el proc\u00e9s per separar-lo \u00e9s molt cost\u00f3s. Aix\u00f2 encareix notablement el preu final de les bateries.<br \/>\n<b>Els punts de rec\u00e0rrega<\/b><br \/>\nQuan es t\u00e9 poca autonomia de quil\u00f2metres, cal saber on hi ha els punts de rec\u00e0rrega abans de sortir de casa. El que ha experimentat l\u2019equip del reportatge \u00e9s que despla\u00e7ar-se per la ciutat de Barcelona \u00e9s f\u00e0cil perqu\u00e8 hi ha punts de rec\u00e0rrega normal a m\u00e9s d\u2019una cinquantena de p\u00e0rquings p\u00fablics. Per\u00f2, fora de Barcelona, la cosa canvia molt. A Catalunya, fora de la ciutat comtal, hi ha un centenar de punts de rec\u00e0rrega normal repartits pel territori. De semir\u00e0pids, una mica m\u00e9s d\u2019una vintena. De r\u00e0pids, nom\u00e9s tres. I de supercarregadors de Tesla, dos. Carregar la bateria del vehicle el\u00e8ctric fora de la ciutat comtal encara \u00e9s tota una aventura.<br \/>\n<b>Descontaminen les ciutats<\/b><br \/>\nEls vehicles el\u00e8ctrics no produeixen emissions en circular i ajuden a descontaminar les ciutats. I no \u00e9s un aspecte menor perqu\u00e8 el 50% de la poblaci\u00f3 mundial es concentra en entorns urbans que nom\u00e9s representen el 5% de la superf\u00edcie terrestre. Per\u00f2, qu\u00e8 passaria amb la xarxa el\u00e8ctrica si de cop tots els catalans que tenim cotxe pass\u00e9ssim massivament a comprar models el\u00e8ctrics? Ens podria abastir a tots? La reportera del programa troba la resposta a Endesa on li expliquen que la xarxa est\u00e0 acostumada a adaptar-se als increments de demanda com quan s\u2019usen massivament els aires condicionats o les cuines de vitrocer\u00e0mica i inducci\u00f3. De totes maneres, diuen que els vehicles s\u2019haurien d\u2019endollar a casa a la nit durant les hores vall, cosa que abarateix els costos de la factura i aplana la corba de la demanda. Aix\u00f2 tamb\u00e9 permetr\u00e0 optimitzar les infraestructures de generaci\u00f3 d\u2019electricitat i una millor integraci\u00f3 de les energies renovables perqu\u00e8 a la nit \u00e9s quan es produeix m\u00e9s e\u00f2lica, per exemple.<br \/>\nPel pioner de la mobilitat el\u00e8ctrica a Catalunya Patrick Renau, ha arribat el moment de fer el canvi de vehicle de motor t\u00e8rmic a el\u00e8ctric encara que generi petits fen\u00f2mens d\u2019ansietat als usuaris. Explica a la reportera que el motor el\u00e8ctric aprofita un 80% de l\u2019energia que t\u00e9 a bord enfront del 20-30% d\u2019un motor de gasolina o di\u00e8sel. \u00c9s a dir, s\u00f3n molt m\u00e9s eficients a nivell energ\u00e8tic.<\/p>\n<p><b>Fins a quin punt contaminen menys que els cotxes di\u00e8sel o gasolina?<\/b><br \/>\nEls cotxes amb un motor t\u00e8rmic contribueixen a l\u2019escalfament global.<br \/>\nPer\u00f2 la pregunta \u00e9s: fins a quin punt s\u00f3n m\u00e9s nets, els el\u00e8ctrics? Els dos cotxes estan fets amb mat\u00e8ries primeres com l\u2019acer i l\u2019alumini. Per fabricar-ne un de gasolina es generen 7 tones d\u2019emissions de CO2. Com que el cotxe el\u00e8ctric necessita m\u00e9s energia i materials per produir les bateries, en total n\u2019emet 8 tones.<br \/>\nI qu\u00e8 passa quan els posem a la carretera? El de gasolina contamina per cada litre de combustible que crema. A banda que moltes emissions provenen de l\u2019extracci\u00f3, refinatge del petroli i el transport del fuel a les gasolineres.<br \/>\nEl cotxe el\u00e8ctric funciona amb electricitat i pot ser menys contaminant en funci\u00f3 de la font d\u2019energia que s\u2019utilitzi per generar-la. Al final de la seva vida, un cotxe de gasolina est\u00e0ndard haur\u00e0 generat 57 tones d\u2019emissions de gasos d\u2019efecte hivernacle. Mentre que el cotxe el\u00e8ctric n\u2019haur\u00e0 generat nom\u00e9s 28.<br \/>\nRendiment global del cotxe el\u00e8ctric<br \/>\nSembla que el cotxe el\u00e8ctric \u00e9s fant\u00e0stic en gaireb\u00e9 tot. Un bon argument de venda \u00e9s anunciar que porten motors amb rendiments del 90% davant dels escassos rendiments de l\u2019ordre del 25% del motors Otto, els d\u2019explosi\u00f3. I \u00e9s cert.<br \/>\nPer\u00f2 si analitzem en detall el sistema, veurem que un motor el\u00e8ctric amb el seu elevad\u00edssim rendiment del 90% ha de ser alimentat per un aparell dit inversor que no t\u00e9 un rendiment del 100%, \u00e9s del 90%.<br \/>\nA m\u00e9s, l\u2019energia del motor arriba a les rodes amb uns mecanismes de transmissi\u00f3 (diferencial, paliers, reductores, canvi de marxa, ni que sigui cap endavant i cap enrere) molt eficients, per\u00f2 que tampoc arriben al 100%, es queden en el 95%.<br \/>\nEl cicle de c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega de les bateries ja no \u00e9s tan eficient, es pot considerar del 85%.<br \/>\nI pel sistema de c\u00e0rrega, segons els models, pot anar del 65 al 90%, diguem que rendeix un 80%.<br \/>\nTots aquests rendiments junts fan: 0,9% \u2022 0,9% \u2022 0,95% \u2022 0,85% \u2022 0,8% = 52%<br \/>\nUna xifra no tan maca com l\u2019espectacular 90% que ens expliquen, per\u00f2 que aix\u00f2 s\u00ed, continua sent molt millor que el rendiment dels cotxes amb motor t\u00e8rmic.<br \/>\n<b><br \/>\nEl motor el\u00e8ctric: l&#8217;ase i la pastanaga<\/b><br \/>\nDe la mateixa manera que un imant de tota la vida pot fer girar l&#8217;agulla imantada d&#8217;una br\u00faixola, hom tamb\u00e9 pot fer-la girar amb un electroimant, que no \u00e9s m\u00e9s que una bobina de coure per on fem passar un corrent el\u00e8ctric. A m\u00e9s, en el moment que canviem els pols de la bateria al que est\u00e0 connectat, podem canviar la polaritat d&#8217;aquest imant i convertir el nord en el sud i el sud en el nord. Aix\u00f2 faria que l&#8217;agulla canvi\u00e9s de sentit, apunt\u00e9s cap a l&#8217;altra banda. Un imant, doncs, ens permet crear moviment.<br \/>\nConeixent aquest concepte tan senzill ja som capa\u00e7os de muntar un motor el\u00e8ctric:<br \/>\nPrimer de tot cal col\u2022locar una bobina de coure connectada a una bateria en un eix que li permeti girar sobre si mateixa. Al mateix temps, hi posem un imant amb el pol nord a un cant\u00f3 i el pol sud a l&#8217;altre. En el moment que canviem la polaritat de l\u2019electroimant, aquest girar\u00e0 a conseq\u00fc\u00e8ncia de la repulsi\u00f3 dels pols iguals i l&#8217;atracci\u00f3 dels pols contraris. Far\u00e0 exactament mitja volta. I si just en el moment que la bobina ja torna a estar en la situaci\u00f3 estable, li tornem a invertir la polaritat&#8230; tornar\u00e0 a passar el mateix: una altra mitja volta a causa de la repulsi\u00f3 i l&#8217;atracci\u00f3.<br \/>\nAquest plantejament, per\u00f2, presenta dos inconvenients: d&#8217;una banda, com que la bateria i l\u2019electroimant estan connectats per cables, arribaria un punt en qu\u00e8 aquests s&#8217;entortolligarien de mala manera. D&#8217;altra banda, necessitar\u00edem que el copilot estigu\u00e9s canviant la polaritat a cada moment, una cosa impossible i inviable.<br \/>\nPer solucionar aquests dos problemes es va inventar una tercera pe\u00e7a: un cilindre que, col\u2022locat sobre l\u2019imant, est\u00e0 connectat als seus cables i, a m\u00e9s, gira alhora amb ell. El cilindre presenta dues plaques separades l&#8217;una de l&#8217;altra que, al mateix temps, estan connectades a unes escombretes que van a la bateria. Cada cop que l\u2019electroimant fa un gir, tamb\u00e9 ho fa el cilindre, el que provoca que les plaques canvi\u00efn de costat. \u00c9s justament aquest canvi el que permet que, de forma autom\u00e0tica, canvi\u00ef la polaritat de la bobina. Aix\u00ed \u00e9s com, de forma autom\u00e0tica, l\u2019imant va alterant la polaritat cada cop que fa mitja volta: es retroalimenta.<br \/>\nLamentablement, aquest sistema tamb\u00e9 presenta problemes. El m\u00e9s important \u00e9s el derivat pel fregament que hi ha entre les escombretes i el cilindre, que ho acaba embrutant tot. Per solucionar aix\u00f2, a alg\u00fa se li va acudir canviar les peces de lloc: posar el rotor, la part sense cables i que pot girar tranquil\u2022lament, al mig; i l\u2019estator, la part que s\u00ed que ha de dur cables, als costats, est\u00e0tica. Al centre, doncs, hi va col\u2022locar l\u2019imant i als laterals els dos pols de la bobina. En aquest cas, per\u00f2, el canvi de polaritat de la bobina ja es pot fer electr\u00f2nicament i a molta velocitat.<br \/>\nAl cap i a la fi, sigui del tipus que sigui, el motor el\u00e8ctric no \u00e9s m\u00e9s que un pobre ase que persegueix una pastanaga i que, cada cop que es pensa que l&#8217;ha aconseguit, l\u2019hi canvien de costat.<br \/>\n<b><br \/>\nEls experts<\/b><br \/>\nEn aquest cap\u00edtol hi intervenen l\u2019enginyer Patrick Renau, pioner de la mobilitat el\u00e8ctrica de Catalunya i professor del centre de Recursos del Vehicle El\u00e8ctric CREVE de l\u2019Ajuntament de Santa Perp\u00e8tua de Mogoda. Baltasar L\u00f3pez, responsable del laboratori del vehicle el\u00e8ctric de l\u2019empresa Eurecat i director del projecte ecoR2 de l\u2019associaci\u00f3 UPC Ecoracing de l\u2019Escola T\u00e8cnica Superior d\u2019Enginyeries industrial i Aeron\u00e0utica de Terrassa (ETSEIAT). A la planta Nissan de Barcelona tamb\u00e9 entrevistem l\u2019enginyer mec\u00e0nic Josep Rubio, cap d\u2019industrialitzaci\u00f3 del motor de la furgoneta e-NV200, Manel Prado, t\u00e8cnic de control de qualitat del departament de bateries i Jordi Garcia del departament de qualitat. Tamb\u00e9 hi participa David Rodr\u00edguez, \u00e9s enginyer i director de l\u2019empresa EVECTRA que es dedica a la implantaci\u00f3 d\u2019infraestructures de rec\u00e0rrega per facilitar la mobilitat el\u00e8ctrica. I Narc\u00eds Vidal, gestor d\u2019Innovaci\u00f3 i Noves Tecnologies d\u2019Endesa. Tamb\u00e9 hem comptat amb l\u2019assessorament de Santi Castell\u00e0, responsable de projectes d\u2019electromobilitat de SEAT; Ricard Bosch, professor del Departament d\u2019Enginyeria El\u00e8ctrica de la UPC, i Oriol Gallem\u00ed, enginyer industrial i expert en energia.<\/p>\n<ul class=\"left\">\n<li><strong>Programa:<\/strong>\u00a0Qu\u00e8QuiCom<em>.<\/em><\/li>\n<li><strong>Idioma:<\/strong> <em>Catal\u00e0.<\/em><\/li>\n<li><strong>Producci\u00f3:<\/strong> <em>TVC.<\/em><\/li>\n<li><strong>Any d\u00b4estrena:<\/strong> <em>2016.<\/em><\/li>\n<li><strong>Durada: <\/strong>30<em>\u00a0min.<\/em><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Tot el que has de saber si en un futur vols ser mec\u00e0nic de cotxes (Motorpasi\u00f3n) 1. Blocs per aprendre el funcionament dels diferents components i sistemes de l\u00b4autom\u00f2bil: Tecnolog\u00eda del autom\u00f3vil: blog para los apasionados de la tecnolog\u00eda del autom\u00f3vil (AUTASTEC) &nbsp; Mec\u00e1nicos: el blog del taller de reparaci\u00f3n del autom\u00f3vil &nbsp; &nbsp; &nbsp; [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[30,75],"tags":[],"class_list":["post-972","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cicles-formatius","category-electromecanica"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/972","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=972"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/972\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6265,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/972\/revisions\/6265"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=972"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=972"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjvfoix\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=972"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}