{"id":2130,"date":"2020-06-19T08:53:33","date_gmt":"2020-06-19T06:53:33","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanseguraivalls\/?p=2130"},"modified":"2020-06-19T10:09:12","modified_gmt":"2020-06-19T08:09:12","slug":"sant-jordi-confinat-2020","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanseguraivalls\/general\/sant-jordi-confinat-2020\/","title":{"rendered":"SANT JORDI CONFINAT 2020"},"content":{"rendered":"<p>Enguany no hem pogut celebrar la Diada de Sant Jordi com ens hauria agradat per\u00f2, malgrat la situaci\u00f3 que estem vivint, l\u2019alumnat ha pogut enviar els textos per al concurs literari.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s d\u2019una complicada deliberaci\u00f3, estem molt contents d\u2019anunciar-vos el nom dels guanyadors. Volem donar les gr\u00e0cies a tots els alumnes que hi han participat.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>CATEGORIA A<\/strong><\/p>\n<p>Atesa la gran qualitat dels textos presentats i el fet que la poesia ha quedat deserta, hem decidit entregar dos premis de prosa.<\/p>\n<p><strong>1r premi:<\/strong> <strong><em>\u201cUn monstre sota el meu llit\u201d<\/em><\/strong>, de <strong>Judith Tarrag\u00f3 \u00c1lvarez de 2n d\u2019ESO<\/strong><\/p>\n<p><strong>2n premi:<\/strong> <strong><em>\u201cAbra\u00e7a\u2019m\u201d,<\/em><\/strong> d\u2019<strong>Ona Mor\u00f3n Jim\u00e9nez de 1r d\u2019ESO<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>CATEGORIA B<\/strong><\/p>\n<p><strong>1r premi<\/strong>: <strong><em>\u201cSant Jordi confinat\u201d<\/em><\/strong>, de <strong>Carles Teixid\u00f3 Carulla de 3r d\u2019ESO<\/strong><\/p>\n<p>El premi de prosa ha quedat desert.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong><em>UN MONSTRE SOTA EL MEU LLIT<\/em><\/strong><\/p>\n<p><em>L\u2019habitaci\u00f3 era fosca, es podien distingir ombres en gris i negre. Hi havia claror que passava per sota la porta, per\u00f2 encara aix\u00ed en Jordi tenia por. Era all\u00e0, dins del seu llit ofegat per les mantes, estava tapat fins a les orelles. Les mantes per ell eren com una mena de protecci\u00f3 cap a esperits malignes que la seva imaginaci\u00f3 creava amb la cadira que hi havia al fons de l\u2019habitaci\u00f3, o amb les joguines de pl\u00e0stic tirades per terra.<\/em><\/p>\n<p><em>A trav\u00e9s dels seus ulls podia veure infinits monstres, alguns peluts, d\u2019altres petits, per\u00f2 tots eren monstres i a ell li feien por.<\/em><\/p>\n<ul>\n<li><em>Jordi, no tinguis por, mira obra el llum- es deia a ell mateix.<\/em><\/li>\n<\/ul>\n<p><em>Va encendre el llum i es va trobar amb la cadira al fons de l\u2019habitaci\u00f3 i amb les joguines tirades per terra. Es volia assegurar que no hi hagu\u00e9s res aix\u00ed que va agafar el seu cotxe teledirigit i el va passar per sota el llit. Ell estava conven\u00e7ut que no hi hauria res, tot i aix\u00ed va passar aquell cotxe que per a ell era una arma contra qui el volia atacar. El cotxe anava cap a totes direccions sota el llit, estava comprovant que no hi havia cap monstre.<\/em><\/p>\n<ul>\n<li><em>Banda sud, comprovada- es deia a ell mateix per calmar els nervis- banda nord, comprovada. Banda est, comprovada&#8230;<\/em><\/li>\n<\/ul>\n<p><em>Quan va passar el cotxe cap a l\u2019\u00faltim costat, l\u2019oest, va sentir un \u201cAiii\u201d. Ell, mort de por va mirar a sota el llit, per veure si havia estat imaginaci\u00f3 seva. Per\u00f2 al mirar, es va sorprendre al veure que hi havia dos ulls grans mirant-lo fixament. Ell, va comen\u00e7ar a cridar i va intentar obrir la porta de la seva habitaci\u00f3. Per\u00f2 el gran monstre va sortir de sota el llit. L\u2019ombra es veia molt gran, per\u00f2 quan va sortir en Jordi se\u2019l va quedar mirant conf\u00f3s. Ja no intentava sortir de l\u2019habitaci\u00f3, ara estava mirant detalladament al monstre.<\/em><\/p>\n<ul>\n<li><em>A veure, ho puc explicar- va dir r\u00e0pidament al sortir de sota el llit.<\/em><\/li>\n<li><em>Sembles un esp\u00e0rrec- va respondre el nen molt conf\u00f3s.<\/em><\/li>\n<\/ul>\n<p><em>El monstre portava una jaqueta amb una ins\u00edgnia damunt. Era rosa i molt prim, tenia dos ulls que eren m\u00e9s grans que el cap i una boca min\u00fascula. Les seves cames semblaven una tija d\u2019una flor i els seus dits de les mans eren llargu\u00edssims. Gaireb\u00e9 semblava un hum\u00e0, excepte pel p\u00e8l rosat.<\/em><\/p>\n<ul>\n<li><em>No t\u2019espantis, d\u2019acord?- la seva veu era aguda i bastant rid\u00edcula.<\/em><\/li>\n<li><em>D\u2019on vens?<\/em><\/li>\n<li><em>S\u00f3c un producte creat per la teva imaginaci\u00f3, \u00e9s igual si els hi dius als teus pares que hi ha un monstre a l\u2019habitaci\u00f3, nom\u00e9s tu em pots veure.<\/em><\/li>\n<\/ul>\n<p><em>Aleshores en Jordi va obrir la porta i va cridar els seus pares.\u00a0<\/em><\/p>\n<ul>\n<li><em>Mama, papa, oi que aqu\u00ed hi ha un monstre?- va preguntar el nen.<\/em><\/li>\n<li><em>Va Jordi, prou, que ja \u00e9s tard- va dir la mare.<\/em><\/li>\n<li><em>No el veieu? Si est\u00e0 aqu\u00ed, assegut al llit.<\/em><\/li>\n<li><em>Jordi, a dormir!- va dir el seu pare<\/em><\/li>\n<\/ul>\n<p><em>\u00a0<\/em><\/p>\n<p><em>El monstre rosat li va explicar que ell, en realitat no el volia espantar, ell ni tan sols volia estar all\u00e0, per\u00f2 com la ment del Jordi pensava que hi havia un monstre al seu llit, doncs el monstre havia d\u2019estar a sota el llit s\u00ed o s\u00ed.<\/em><\/p>\n<ul>\n<li><em>Per\u00f2 llavors, tu est\u00e0s aqu\u00ed perqu\u00e8 jo t\u2019he creat?<\/em><\/li>\n<li><em>S\u00ed, totes les pors que tu tens, les has creat tu, nom\u00e9s existeixen perqu\u00e8 tu vols que existeixin. Com per exemple, el monstre que creus qui hi ha dins el v\u00e0ter, o el senyor que dius que est\u00e0 dins de la banyera quan tanques els ulls.<\/em><\/li>\n<li><em>I com puc fer que desapareguin?- va preguntar en Jordi decebut al saber que les seves \u00faniques pors havien estat creades per ell mateix. <\/em><\/li>\n<li><em>No ho s\u00e9, aix\u00f2 li has de buscar la resposta tu.\u00a0<\/em><\/li>\n<li><em>Per\u00f2, si has estat a sota el meu llit cada nit, com \u00e9s que no m\u2019has atacat?<\/em><\/li>\n<li><em>B\u00e9, primera perqu\u00e8 em vas crear per no espantar-te, nom\u00e9s per estar aqu\u00ed sota. I segona perqu\u00e8 has fabricat armament perqu\u00e8 no et pugui espantar, per exemple les mantes.<\/em><\/li>\n<\/ul>\n<p><em>El Jordi es comen\u00e7ava a dormir aix\u00ed que el monstre el va agafar i el va portar dins del llit, el va tapar i va apagar la llum. Va intentar marxar, per\u00f2 en Jordi li va dir que no marx\u00e9s, que \u00e9s qued\u00e9s amb ell.\u00a0<\/em><\/p>\n<ul>\n<li><em>No marxis, si us plau, estigues amb mi- li va dir el monstre<\/em><\/li>\n<li><em>Tranquil, dorm.<\/em><\/li>\n<\/ul>\n<p><em>\u00a0<\/em><\/p>\n<p><em>Els raigs de sol van entrar pels forats de la persiana. El Jordi va obrir els ulls, va observar la cadira i les joguines de pl\u00e0stic tirades per terra, per\u00f2 ni rastre del monstre. Es va aixecar i va mirar sota el llit. Tampoc no hi havia ning\u00fa. Aix\u00ed que es va dirigir cap al lavabo, per veure si hi havia el monstre del v\u00e0ter i del senyor de la banyera. Per\u00f2 tampoc hi havia res.<\/em><\/p>\n<ul>\n<li><em>Mama!<\/em><\/li>\n<li><em>Bon dia Jordi, qu\u00e8 vols?<\/em><\/li>\n<li><em>Ja no hi s\u00f3n! Tu els has vist?<\/em><\/li>\n<li><em>A qui?<\/em><\/li>\n<li><em>Els monstres!<\/em><\/li>\n<li><em>Jordi, encara segueixes amb aix\u00f2. Els monstres no existeixen!\u00a0<\/em><\/li>\n<\/ul>\n<p><em>All\u00e0 en Jordi va adonar-se\u2019n. Havia superat la seva por, la seva imaginaci\u00f3 ja havia eliminat els monstres perqu\u00e8 ja no els hi tenia por. Ara ho entenia, per\u00f2 estava trist perqu\u00e8 no tornaria a veure el seu amic mai m\u00e9s.\u00a0\u00a0\u00a0<\/em><\/p>\n<p><em>\u00a0<\/em><\/p>\n<p><strong><em>ABRA\u00c7A\u2019M<\/em><\/strong><\/p>\n<p><em>Hi ha una gran pand\u00e8mia. Est\u00e0 morint molta gent.<\/em><\/p>\n<p><em>Estem a l\u2019any 2.191 i tota aquesta informaci\u00f3, me l\u2019han enviat a trav\u00e9s de l\u2019ordinador, perqu\u00e8 aix\u00ed \u00e9s com ens comuniquem.<\/em><\/p>\n<p><em>No sabem com es contagia, ja que des de la gran pand\u00e8mia que hi va haver l\u2019any 2.020 a causa del Covid-19, la gent va anar perdent cada cop m\u00e9s el contacte per por de contagiar-se i ara, vivim absolutament sols. Els nens es creen en laboratoris. Fins els 5 anys, est\u00e0s en un orfenat i despr\u00e9s, et porten en una habitaci\u00f3 completament blanca, molt petita, amb un llit, tamb\u00e9 de color blanc i un escriptori. A sobre de l&#8217;escriptori, hi ha un ordinador on des d\u2019all\u00e0, et diuen tot el que has de fer. Les classes s\u00f3n per videoconfer\u00e8ncia. El menjar te\u2019l passen per sota de la porta, per\u00f2 no saps qui. I no veus mai m\u00e9s, en la teva vida nopots tenir contacte amb ning\u00fa.<\/em><\/p>\n<p><em>No tenim ni pares, ni mares, ni germans, ni avis&#8230; No tenim fam\u00edlia. No s\u00e9 qu\u00e8 \u00e9s una abra\u00e7ada o un pet\u00f3, ning\u00fa m\u2019ha consolat quan plorava, no he sortit mai a l\u2019exterior &#8211; nom\u00e9s l\u2019he vist per la pantalla de l\u2019ordinador-, no he tornat a veure una persona des dels 5 anys&#8230;<\/em><\/p>\n<p><em>Ja fa una setmana, que tinc els s\u00edmptomes del nou virus, v\u00f2mits, febre molt alta, taques blanques pel cos i la pell molt seca. Ja s\u00e9 que em morir\u00e9, no em queda gaire temps, per\u00f2 no em vull morir sense saber qu\u00e8 \u00e9s una abra\u00e7ada. Dem\u00e0 quan es faci de dia, intentar\u00e9 for\u00e7ar la porta i escapar-me. Ara em toca descansar.<\/em><\/p>\n<p><em>Les llums de l\u2019habitaci\u00f3 s\u2019han enc\u00e8s, aix\u00f2 vol dir que ja \u00e9s de dia. Obro la porta, em pensava que estaria tancada, per\u00f2 estava oberta. No l\u2019he de for\u00e7ar. Com \u00e9s que no ho havia provat mai?<\/em><\/p>\n<p><em>Tot \u00e9s molt inquietant, fa un dia horrible, el cel ennuvolat, est\u00e0 plovent&#8230;<\/em><\/p>\n<p><em>\u00c9s el primer cop que em mullo sota la pluja. Veig\u00a0 la gent morint-se al carrer. Camino i camino per\u00f2 sempre veig el mateix. A prop meu, hi ha una persona. Est\u00e0 malalta com jo, t\u00e9 taques a la pell i una mirada trista.<\/em><\/p>\n<p><em>Em poso a c\u00f3rrer cap a ella i penso, que mai havia corregut. A un metre d\u2019ella, obro es bra\u00e7os i amb ells, l\u2019envolto. Tanco els ulls. Hi ha silenci. Quan obro els ulls, veig que les taques del seu cos comencen a desapar\u00e8ixer i les meves tamb\u00e9, ens baixa la febre de cop. \u00c9s el contacte hum\u00e0 la cura d\u2019aquest virus? Ens mirem als ulls, comencem a c\u00f3rrer cap a les cases, obrim les portes, abracem a tothom. Cada cop som m\u00e9s els que anem a abra\u00e7ar i la cura es va estenent. \u00c9s m\u00e0gic. El sol va sortint poc a poc, acompanyat de l\u2019arc de sant Mart\u00ed.<\/em><\/p>\n<p><em>Amb el temps, els cient\u00edfics van descobrir que si aquest virus entra en contacte amb un altre igual es mor. El virus, \u00e9s alhora, la malaltia i la cura.<\/em><\/p>\n<p><em>Ens va costar tornar a ser una societat i viure tots junts, en fam\u00edlia, amb amics, com havia estat gaireb\u00e9 200 anys enrere per\u00f2 ho vam aconseguir.<\/em><\/p>\n<p><em>\u00a0<\/em><\/p>\n<p><em>\u00a0<\/em><strong><em>SANT JORDI CONFINAT<\/em><\/strong><\/p>\n<p><em>Sant Jordi ha arribat,<\/em><\/p>\n<p><em>i com cada any ho hem celebrat.<\/em><\/p>\n<p><em>Aquest any \u00e9s diferent,<\/em><\/p>\n<p><em>\u00a0perqu\u00e8 hi ha Coronavirus entre la gent.<\/em><\/p>\n<p><em>\u00a0<\/em><\/p>\n<p><em>El Sant Jordi d\u2019aquest any <\/em><\/p>\n<p><em>\u00a0no \u00e9s un guerrer amb capa i espasa.\u00a0<\/em><\/p>\n<p><em>\u00c9s un metge d\u2019un hospital,<\/em><\/p>\n<p><em>\u00a0a qui tots aplaudim des de casa.<\/em><\/p>\n<p><em>\u00a0<\/em><\/p>\n<p><em>Poques roses i llibres comprarem,<\/em><\/p>\n<p><em>\u00a0doncs molts negocis estan tancats.<\/em><\/p>\n<p><em>Als restaurants tampoc hi anirem,<\/em><\/p>\n<p><em>\u00a0ho celebrarem a casa confinats.<\/em><\/p>\n<p><em>\u00a0<\/em><\/p>\n<p><em>Esperem que l\u2019any vinent,<\/em><\/p>\n<p><em>\u00a0tot aix\u00f2 hagi passat.<\/em><\/p>\n<p><em>I el dia de Sant Jordi <\/em><\/p>\n<p><em>\u00a0torni a ser un dia espectacular.\u00a0\u00a0<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Enguany no hem pogut celebrar la Diada de Sant Jordi com ens hauria agradat per\u00f2, malgrat la situaci\u00f3 que estem vivint, l\u2019alumnat ha pogut enviar els textos per al concurs literari.Despr\u00e9s d\u2019una complicada deliberaci\u00f3, estem molt contents d\u2019anunciar-vos el nom dels guanyadors. Volem donar les gr\u00e0cies a tots els alumnes que hi han participat.<br \/>\nCATEGORIA A   Atesa la gran qualitat dels textos presentats i el fet que la poesia ha quedat deserta, hem decidit entregar dos premis de prosa.<br \/>\n1r premi: \u201cUn monstre sota el meu llit\u201d, de Judith Tarrag\u00f3 \u00c1lvarez de 2n d\u2019ESO<br \/>\n2n premi: \u201cAbra\u00e7a\u2019m\u201d, d\u2019Ona Mor\u00f3n Jim\u00e9nez de 1r d\u2019ESO<br \/>\nCATEGORIA B<br \/>\n1r premi: \u201cSant Jordi confinat\u201d, de Carles Teixid\u00f3 Carulla de 3r d\u2019ESO El premi de prosa ha quedat desert.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1,29],"tags":[89],"class_list":["post-2130","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-portada","tag-santjordiconfinat"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanseguraivalls\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2130","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanseguraivalls\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanseguraivalls\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanseguraivalls\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanseguraivalls\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2130"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanseguraivalls\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2130\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2143,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanseguraivalls\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2130\/revisions\/2143"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanseguraivalls\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2130"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanseguraivalls\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2130"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanseguraivalls\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2130"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}