{"id":4065,"date":"2020-03-05T12:02:29","date_gmt":"2020-03-05T11:02:29","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanguinjoan\/?p=4065"},"modified":"2020-03-05T12:02:29","modified_gmt":"2020-03-05T11:02:29","slug":"article-sobre-joan-guinjoan-a-la-revista-lo-floc-na-229-de-la-professora-de-linstitut-pilar-lopez","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanguinjoan\/general\/article-sobre-joan-guinjoan-a-la-revista-lo-floc-na-229-de-la-professora-de-linstitut-pilar-lopez\/","title":{"rendered":"Article sobre Joan Guinjoan a la revista LO FLOC n\u00aa 229, de la professora de l’institut Pilar L\u00f3pez"},"content":{"rendered":"
Des de la direcci\u00f3 de la revista\u00a0LO FLOC se’ns deman\u00e0 un article sobre la figura de Joan Guinjoan on es fes pal\u00e8s el tractament que fa l’institut sobre el compositor que dona nom\u00a0 al nostre centre educatiu. L’article signat per la professora de m\u00fasica Pilar L\u00f3pez va sortir\u00a0 al n\u00famero 229 de la revista.<\/i><\/div>\n
<\/div>\n

 <\/p>\n

Caldr\u00e0 canviar el temps verbal…<\/strong><\/h4>\n

De ben segur que aquestes l\u00ednies decebran els qui esperen d\u2019aquest escrit una proposta did\u00e0ctica agosarada i innovadora per treballar la figura de l\u2019admirat Joan Guinjoan amb els alumnes de l\u2019ensenyament secundari obligatori. Plenament conscient dels interessos d\u2019aquest alumnat, d\u2019edats compreses entre els 12 i els 16 anys, i vistos els coneixements musicals adquirits al llarg de l\u2019etapa de prim\u00e0ria, observo que els nois i les noies de Vinyols i els Arcs, Montbri\u00f3 i Riudoms arriben a l\u2019institut que duu el nom de Joan Guinjoan amb total desconeixement sobre la figura del mestre. Aix\u00ed, any rere any, a l\u2019inici de curs els pregunto qu\u00e8 en saben de la persona que dona nom al nostre centre. Nom\u00e9s dos o tres bracets s\u2019alcen per indicar que saben la resposta. La resta, fins arribar a la trentena, no en tenen cap not\u00edcia. Els suggereixo una resposta: un artista, per exemple, un pintor? Un actor? Potser, un m\u00fasic? O tal vegada, un futbolista? Per deducci\u00f3, alg\u00fa pensa que, si la pregunta la fem a la classe de m\u00fasica, \u00e9s que Joan Guinjoan deu ser del gremi dels m\u00fasics. Ja ho tenim clar: \u00e9s un m\u00fasic. En el moment en qu\u00e8 escric aquestes ratlles recordo la rialla franca d\u2019en Joan quan li vaig explicar la idea d\u2019un Guinjoan futbolista. Aquesta me l\u2019apunto, va dir, fent gala del seu sentit de l\u2019humor. Malauradament, el present que tant m\u2019agradava de pronunciar: \u00c9s un m\u00fasic haur\u00e0 de ser canviat per una forma verbal en passat i, d\u2019aquesta manera, la mainada no se sorprendr\u00e0 de que a l\u2019institut se li hagu\u00e9s posat el nom d\u2019un contemporani viu.<\/p>\n

\n\n\n\n
\u00a0\"\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Anys enrere, quan les aules no disposaven de projector i f\u00e8iem les audicions amb el reproductor de discs compactes, per tal d\u2019encuriosir el joves alumnes de 1r d\u2019ESO escolt\u00e0vem El Diari en la interpretaci\u00f3 de l\u2019Anna Ricci, en un enregistrament d\u2019abans del 2000. M\u00e9s tard i, amb motiu del dec\u00e9s de la cantant, La Vanguardia va recuperar una fotografia d\u2019ella en un ampli reportatge que jo mostrava als alumnes. Tenir internet a les aules de m\u00fasica millora, sense cap mena de dubte, la qualitat d\u2019all\u00f2 que es vol transmetre. I amb un sol clic ja som en un concert a Barcelona, a la Sala d\u2019actes de la Resid\u00e8ncia d\u2019Investigadors on la Maria Hinojosa es prepara per interpretar El Diari, un homenatge a Joan Guinjoan amb motiu del 80\u00e8 aniversari. L\u2019audici\u00f3 corpr\u00e8n i sorpr\u00e8n els alumnes. La interpretaci\u00f3 acurada de la soprano, el timbre clar i brillant i sobretot l\u2019emoci\u00f3 intensa en el recitat captiva el jove p\u00fablic.<\/p>\n

Encara m\u00e9s endavant tornem a parlar del mestre. Ho fem a partir d\u2019un reportatge sobre la traject\u00f2ria del m\u00fasic que va emetre, ben entrada la d\u00e8cada dels 90, el Canal 33 de Televisi\u00f3 de Catalunya. Es tracta d\u2019un relat amable i am\u00e8 on el seu fill Fran\u00e7ois conversa amb el pare. L\u2019escenari \u00e9s Riudoms i el mas on la fam\u00edlia passava els estius; tamb\u00e9 hi apareixen Barcelona, Par\u00eds, Monells, Vilanova i la Geltr\u00fa i naturalment el \u201cseu institut\u201d tal com en Joan anomenava el nostre centre. I tot esquitxat de fragments musicals representatius del seu llegat.<\/p>\n

Als nois i noies els agrada la percussi\u00f3 de l\u2019Homenatge a Carmen Amaya o el tastet que fem del Concert per a viol\u00ed i orquestra interpretat per Alejandro Bustamante. Les audicions que fem s\u00f3n curtes, atesa la complexitat de l\u2019obra de Guinjoan. Tanmateix la m\u00fasica acostuma a impactar en uns alumnes encuriosits i expectants, atrets pel seu timbre i per l\u2019estructura r\u00edtmica, fet que fa pal\u00e8s que la m\u00fasica de Guinjoan no deix ning\u00fa indiferent. Tant si els agrada com si no, \u2013irrellevant d\u2019altra banda, tal com no em canso de repetir\u2013, el que queda clar \u00e9s que es tracta d\u2019una m\u00fasica d\u2019estil inconfusible.<\/p>\n

L\u2019\u00faltima part del treball consisteix en la recerca d\u2019informaci\u00f3 que contrastarem posteriorment. Nois i noies s\u2019esmercen en buscar fotografies i retalls de publicacions on apareix Guinjoan. No falta qui, espigolant a la biblioteca o a les golfes de cals avis, porta un exemplar antic de Lo Floc amb una fotografia del mestre. La troballa \u2013a voltes en format fotoc\u00f2pia\u2013 esdev\u00e9 un tresor per aquell noiet o noieta com ho \u00e9s alguna an\u00e8cdota explicada a casa seva (aqu\u00ed els avis tornen a tenir un paper important).<\/p>\n

En Joan va visitar l\u2019institut en diverses ocasions \u2013ho acostumava a fer cap a final de curs coincidint amb les festes de graduaci\u00f3 de final d\u2019etapa, tant de l\u2019ESO com de Batxillerat i Cicles formatius. Sortosament, algun cop va saludar els alumnes mentre \u00e9rem a classe. Recordo l\u2019agra\u00efment sincer en veure els treballs dels nois i noies exposats a la cartellera. Aquestes visites van ser tot un ensenyament per mi, i crec que per a tot el professorat, una de les moltes lli\u00e7ons de vida amb qu\u00e8 ens va obsequiar. Des de la senzillesa i la humilitat m\u00e9s pregona, en Joan valorava la feina feta a l\u2019aula, per\u00f2 all\u00f2 que m\u00e9s content el feia \u00e9s que al curr\u00edculum de secund\u00e0ria, dins de l\u2019\u00e0mbit art\u00edstic, hi figuri la M\u00fasica, escrita amb maj\u00fascula tal com ell l\u2019escriuria, perqu\u00e8, sense cap mena de dubte, un pa\u00eds no pot avan\u00e7ar si no t\u00e9 cura de la sensibilitat art\u00edstica i musical dels infants, dels joves, homes i dones d\u2019un futur no molt lluny\u00e0.<\/p>\n

Pilar L\u00f3pez Bastida
\nProfessora de m\u00fasica de l\u2019Institut Joan Guinjoan i Gispert<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Des de la direcci\u00f3 de la revista\u00a0LO FLOC se’ns deman\u00e0 un article sobre la figura de Joan Guinjoan on es fes pal\u00e8s el tractament que fa l’institut sobre el compositor que dona nom\u00a0 al nostre centre educatiu. L’article signat per la professora de m\u00fasica Pilar L\u00f3pez va sortir\u00a0 al n\u00famero 229 de la revista.   […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4124,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[1,29],"tags":[116,259,261],"class_list":["post-4065","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general","category-portada","tag-ins-joan-guinjoan","tag-lo-floc","tag-musica"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanguinjoan\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4065","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanguinjoan\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanguinjoan\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanguinjoan\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanguinjoan\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4065"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanguinjoan\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4065\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4126,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanguinjoan\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4065\/revisions\/4126"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanguinjoan\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4124"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanguinjoan\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4065"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanguinjoan\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4065"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanguinjoan\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4065"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}