{"id":27,"date":"2014-09-17T16:24:03","date_gmt":"2014-09-17T16:24:03","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanguinjoan\/?page_id=27"},"modified":"2017-03-09T14:12:32","modified_gmt":"2017-03-09T13:12:32","slug":"historia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanguinjoan\/linstitut\/historia\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"

JOAN GUINJOAN I GISPERT<\/h4>\n

 <\/p>\n

FIAT LUX, febrer 17<\/a><\/p>\n\n\n\n\n\n
\"sd-fiat-lux-febrer-17-1\"<\/a><\/td>\n\"sd-fiat-lux-febrer-17-2\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
\"sd-fiat-lux-febrer-17-3\"<\/a><\/td>\n\"sd-fiat-lux-febrer-17-4\"<\/a><\/td>\n<\/tr>\n
\"sd-fiat-lux-febrer-17-5\"<\/a><\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n

Biografia<\/h3>\n

Nascut el 28 de novembre de 1931 a Riudoms, realitz\u00e0 els estudis musicals de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona i a l’\u00c9cole Normale de Musique (Par\u00eds), per a continuar despr\u00e9s els estudis de composici\u00f3 amb el mestre Taltabull (Barcelona) i a la Schola Cantorum (Par\u00eds).<\/p>\n

Despr\u00e9s d’una breu i intensa carrera com a pianista, comen\u00e7\u00e0 a partir de l’any 1960 una doble tasca com a compositor i divulgador de la m\u00fasica contempor\u00e0nia mitjan\u00e7ant la fundaci\u00f3 del grup de c\u00e0mara Diabolus in Musica, amb la col.laboraci\u00f3 de Juli Panyella. Amb aquesta formaci\u00f3, que dirigeix fins el 1986, compagina l’estrena de nombroses obres pr\u00f2pies i d’altres de compositors espanyols i estrangers amb el repertori tradicional del segle XX de Stravinsky, Sch\u00f6nberg i Webern, entre d’altres.<\/p>\n

A partir de 1986, Joan Guinjoan es dedic\u00e0 exclusivament a la composici\u00f3. El seu cat\u00e0leg consta de m\u00e9s de cent partitures, amb obres per a solistes, c\u00e0mera, orquestra simf\u00f2nica, concerts per a solistes i orquestra, vocal, etc. que han estat interpretades als cinc continents.<\/p>\n

Guinjoan ha rebut molts premis de composici\u00f3, entre ells el Reina Sof\u00eda, el Premi Nacional de M\u00fasica, el Ciutat de Barcelona i finalista del Premi Mundial del Disco (Premi Koussevtzky del irca de Nueva York).<\/p>\n

Joan Guinjoan ha participat en nombroses activitats vinculades amb la m\u00fasica contempor\u00e0nia (jurat internacional de composici\u00f3, compositor convidat als Estats Units, Alemanya, Pol\u00f2nia, Su\u00efssa, R\u00fassia, Fran\u00e7a, Cuba, director del programa de TVE Pentagrama siglo XX, director del Festival Internacional de M\u00fasica Contempor\u00e0nia de Barcelona 1994, fundador del Concurs Internacional de Composici\u00f3 Ciutat de Tarragona, etc.) i ha rebut diverses distincions (Medalla d’Or al M\u00e8rit en les Belles Arts, Creu de Sant Jordi, Doctor Honoris Causa de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Commandeur des Arts et des Lettres).<\/p>\n

\u00c9s membre de la Fundaci\u00f3 Barraquer de Par\u00eds, de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i de la Junta directiva de la Sociedad General de Autores y Editores. En la seva llarga traject\u00f2ria art\u00edstica ha rebut nombrosos enc\u00e0rrecs tant d’Espanya com de la resta del m\u00f3n.<\/p>\n

Entre les activitats m\u00e9s recents relacionades amb el genial compositor cal destacar l’obtenci\u00f3 del Premi Daniel Montorio per la seva \u00f2pera Gaud\u00ed i, especialment, el Premi Iberoameric\u00e0 de la M\u00fasica Tom\u00e1s Luis de Victoria 2004, considerat el Premi Cervantes de la m\u00fasica.<\/p>\n

Cal anomenar tamb\u00e9 la composici\u00f3 de l’obra Arrels per a la Cobla Sant Jordi, sota la direcci\u00f3 de Josep Pons, estrenada en el Palau de la M\u00fasica Catalana el 2008, tamb\u00e9, la de Sonidos de la Tierra para I\u00f1aki Alberdi, acorde\u00f3 sol dins del cicle dedicat a Joan Guinjoan \u00abMusicahoy\u00bb, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Caixa Catalunya.<\/p>\n

El 2010 ha estrenat a l’Auditori de Barcelona, amb la OBC dirigida per E. Mart\u00ednez-Izquierdo, la Simfonia n\u00fam. 3 (Simfonia del Sincrotr\u00f3 Alba) i l’obra Tres secuencias para clarinete bajo, estrenada per Harry Sparnay a Barcelona.<\/p>\n

Actualment, amb els 80 anys ja fets, encara es troba actiu i treballa en el Concert per a percussi\u00f3 i orquestra i en un R\u00e8quiem, i prepara la Carta Blanca que l’oferir\u00e0 l’any que ve l’Orquestra Nacional d’Espanya a Madrid.<\/p>\n

M\u00e9s informaci\u00f3 a la seva p\u00e0gina web<\/p>\n

http:\/\/www.joanguinjoan.com\/web\/<\/a><\/p>\n

Entrevista a Joan Guinjoan a la p\u00e0gina<\/p>\n

www.elcompositorhabla.com<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

L’INSTITUT I ELS MEUS RECORDS<\/h4>\n

per Josep Maria Virgili<\/p>\n

L’Institut Joan Guinjoan de Riudoms s’edific\u00e0 en els terrenys on s’aixecava l’\u00fanica b\u00f2bila que hi havia a la vila -la M\u00f2bila, tal com es pronunciava el mot a Riudoms, per nasalitzaci\u00f3 per dissimilaci\u00f3 de la bilabial inicial. La majoria de les cases edificades al poble al llarg de la segona meitat del segle XX es van fer amb totxos, totxanes, teules, etc. fabricades a la M\u00f2bila.<\/p>\n

Recordo que -sent un infant alumne de la propera escola Beat Bonaventura- mon pare em demanava que vigil\u00e9s si sortia fum de la fumera de la M\u00f2bila: si era aix\u00ed, volia dir que ja s’estava fent una nova fornada i que ell aviat ja podria anar a cercar les totxanes que necessitava per ampliar el maset familiar del Garroferal, a la partida de Blancafort, al cam\u00ed de Tarragona. Tamb\u00e9 recordo que una malesa infantil -que perpetr\u00e0vem alguns nens- consistia a anar a la M\u00f2bila a furtar una mica de terra d’escudella, de la que que tenien a punt per fer les peces d’obra. La vol\u00edem per fer-ne alguna figureta, o algun atuell: a la meva inf\u00e0ncia els nens, a l’escola, no treball\u00e0vem amb argila (ni amb plastilina, el seu succedani escolar) tal com \u00e9s avui dia tan habitual; ben a l’inrev\u00e9s, calia sadollar, a fora de l’escola i de forma clandestina, aquest afany infantil per pastar fang.<\/p>\n

Tot i que n’enyoro el barret, esberlat -segons he sentit dir- per un llamp d’un dia de forta tempesta, va ser un encert no enderrocar la fumera de la M\u00f2bila, ja que ha esdevingut l’emblema de l’institut. I a mi em transporta -a trav\u00e9s dels records- a l’antiga M\u00f2bila que hi havia al costat de la meva escola, la de quan era un nen.<\/p>\n

Des del primer moment, la municipalitat de Riudoms va decidir d’imposar a l’institut que s’anava a construir, el nom de Joan Guinjoan, el qual va assistir a la col\u00b7locaci\u00f3 de la primera pedra, el dia 26 de novembre de l’any 1994. L’acte fou un m\u00e9s de la festa major del Beat d’aquell any. Dins la pedra hi ha un tub de metall que cont\u00e9 un fragment del mon\u00f2leg del segon acte de l’\u00f2pera Gaud\u00ed, composta pel nostre m\u00fasic.<\/p>\n

Conec en Joan des de tota la vida, ja que a m\u00e9s de ve\u00efns \u00e9rem (i som) parents de parents. Ve\u00efns perqu\u00e8 casa meva i cal Gebel\u00b7l\u00ed, la casa familiar d’en Joan Guinjoan s\u00f3n gaireb\u00e9 davant per davant, al carrer d’Avall, avui carrer del Beat. Cal Gebel\u00b7l\u00ed -renom que \u00e9s un cognom desaparegut de la fam\u00edlia i que fa que sempre m’hagi preguntat com \u00e9s que a Catalunya hi ha gent amb el cognom Gebel\u00b7l\u00ed, provinent de Gibel\u00b7l\u00ed (partidari del Sacre Imperi Rom\u00e0 enfront dels g\u00fcelfs papistes a la It\u00e0lia dels segles XII i XIII)- \u00e9s un gran casal de cinc plantes, sostingut per carreus ben tallats, on -a banda de la fam\u00edlia Guinjoan- n’hi vivien d’altres en pisos de lloguer i hi havia un parell de botigues als baixos. Va des del carrer Major, on t\u00e9 la fa\u00e7ana principal, al del Beat, amb fa\u00e7ana lateral al corral\u00f3 de la Font.<\/p>\n

La proximitat amb casa meva va propiciar que en Fran\u00e7ois, el fill d’en Joan, que \u00e9s nom\u00e9s un o dos anys m\u00e9s jove que jo, fos -quan feia estades a Riudoms- un company m\u00e9s de jocs infantils de carrer. A m\u00e9s a m\u00e9s, el Joan Guinjoan era nebot dels meus oncles Pepito Gebel\u00b7l\u00ed (germ\u00e0 del pare d’en Joan) i Purita R\u00e0fales i Virgili. Era molt habitual que quan anava a donar les bones festes als meus tiets -per Nadal, per Pasqua, per sant Josep o la Mare de D\u00e9u de Candeler- em trob\u00e9s en Joan Guinjoan que tamb\u00e9 anava a felicitar els mateixos oncles, que a ell li ho eren per l’altra banda.<\/p>\n

A m\u00e9s d’en Fran\u00e7ois, l’acompanyava la seva muller Monique, francesa per\u00f2 filla de riudomencs exiliats a Par\u00eds, a qui en Joan havia conegut estudiant a la capital gal\u00b7la. Tot i que jo era petit, percebia perfectament l’admiraci\u00f3 que la Monique despertava en tota la fam\u00edlia, especialment entre les dones, ja que representava una alenada d’aire fresc del nord -on la gent \u00e9s m\u00e9s desvetllada i feli\u00e7, segons Espriu ens digu\u00e9- en l’ambient resclosit i encarcarat d’un Riudoms submergit en el tardofranquisme.<\/p>\n

L’institut va comen\u00e7ar a funcionar el curs 1996-97, a les acaballes del qual, el 7 de juny de 1997, fou inaugurat pel president Jordi Pujol, tamb\u00e9 amb la pres\u00e8ncia del nostre compositor. El primer equip directiu l’encap\u00e7alava na Teresa Gomis, com a directora. En aquell curs inicial, nom\u00e9s l’ocupaven dos nivells d’ESO (primer i tercer), amb una llei d’educaci\u00f3 acabada d’estrenar. Acollia alumnes de tota la zona central del Baix Camp: a banda dels de Riudoms, tamb\u00e9 en venien de Vinyols, Montbri\u00f3, Botarell, Riudecanyes, Duesaig\u00fces, l’Argentera, Riudecols, les Borges, Alforja, Arbol\u00ed, Maspujols, l’Aleixar i Vilaplana,<\/p>\n

Era l’\u00e8poca dels dos cr\u00e8dits comuns trimestrals per assignatura acompanyats d’una multitud de cr\u00e8dits variables, de les tem\u00e0tiques m\u00e9s diverses. Tamb\u00e9 va ser l’\u00e8poca de muntar uns cr\u00e8dits de s\u00edntesi fets a consci\u00e8ncia i de crear tota la documentaci\u00f3 pedag\u00f2gica del centre. El curs seg\u00fcent, el 1997-98, l’institut ja va impartir tota l’ESO entera, ja que els alumnes que havien fet primer i tercer van passar a fer segon i quart i van arribar nous alumnes procedents de prim\u00e0ria a fer primer i tercer. A partir de l’altre any, el tercer de funcionament del centre, ja nom\u00e9s s’hi van incorporar alumnes de primer, i alguns dels que havien acabat l’ESO van estrenar amb nosaltres els estudis de Batxillerat.<\/p>\n

A l’oferta completa d’estudis s’hi arribaria el curs seg\u00fcent, el 1999-2000, ja que ja hi havia alumnes de tots els cursos d’ESO i dels dos de batxillerat. En aquest curs tamb\u00e9 es va estrenar nou equip directiu, presidit pel professor Josep Maria Casas com a director. Comen\u00e7a aleshores l’\u00e8poca del que en podr\u00edem dir creixement vegetatiu del centre: no se n’incrementa l’oferta de cursos, per\u00f2 cada vegada acull m\u00e9s alumnes, a causa del creixement demogr\u00e0fic de la nostra zona d’influ\u00e8ncia.<\/p>\n

El curs 2004-05 estrenem un nou equip directiu, encap\u00e7alat per la professora Maria Teresa -Tessa- Molas i el curs seg\u00fcent, 2005-06, comen\u00e7a a funcionar al centre un m\u00f2dul de grau mitj\u00e0 de Mec\u00e0nica de l’Autom\u00f2bil, que amplia el conjunt d’estudis que el centre ofereix. Fou precisament per pal\u00b7liar la sobreocupaci\u00f3 del centre que es va crear l’institut de les Borges del Camp, el qual va n\u00e9ixer -continuant amb la metafora vegetal- com un esqueix del nostre. En el curs 2006-07 arrancava amb un equip de professors que fins aleshores eren companys nostres -entre ells el director, n’Esteve Folch-, per\u00f2 sense edifici a les Borges: va comen\u00e7ar a funcionar nom\u00e9s amb alumnes de primer d’ESO i fent servir les aules de Riudoms: aquell any la densitat d’ocupaci\u00f3 del centre va ser la m\u00e0xima de la nostra hist\u00f2ria.<\/p>\n

Per sort, el seg\u00fcent curs 2007-08, l’institut de les Borges ja va tenir edifici propi, amb els alumnes de primer i segon d’ESO provinents de tots els municipis que tenia Riudoms com a \u00e0rea d’influ\u00e8ncia, llevat dels tres que nosaltres conservem: Riudoms, Vinyols i Montbri\u00f3. I cada curs que ha anat passant, l’institut de les Borges ha tingut un curs m\u00e9s fins a assolir l’oferta completa d’ESO i batxillerat, fet que ha anat restant els corresponents alumnes al nostre institut i li ha donat una grand\u00e0ria molt m\u00e9s humana.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

JOAN GUINJOAN I GISPERT   FIAT LUX, febrer 17   Biografia Nascut el 28 de novembre de 1931 a Riudoms, realitz\u00e0 els estudis musicals de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona i a l’\u00c9cole Normale de Musique (Par\u00eds), per a continuar despr\u00e9s els estudis de composici\u00f3 amb el mestre Taltabull (Barcelona) i a la […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":19,"menu_order":20,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"class_list":["post-27","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanguinjoan\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/27","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanguinjoan\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanguinjoan\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanguinjoan\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanguinjoan\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanguinjoan\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/27\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1692,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanguinjoan\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/27\/revisions\/1692"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanguinjoan\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/19"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoanguinjoan\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}