El curs ja s’acaba i, amb ell, aquesta edició del projecte “So, traç i paraula”, que proposava cARTografiar el barri i ha permès a l’alumnat de 1r d’ESO conèixer millor el seu entorn i aprendre a mirar-lo amb ulleres d’artista.
Havíem descobert la història del barri per poder comprendre millor la seva evolució fins a l’actualitat, passejat pel seu present, tot fixant-nos en detalls que sovint ens passaven desapercebuts. Faltava, doncs, coneguts el passat i el present, tancar els ulls i imaginar-nos un possible futur.
A través del còmic, gènere que agermana la llengua amb la plàstica, hem donat forma a les creacions de la nostra imaginació. Tot i que no era un tipus de literatura del tot desconegut, hem après els seus codis lingüístics propis (les onomatopeies i els diferents elements expressius), els seus elements compositius (les bafarades, les vinyetes, les seqüències) i els recursos per donar-li vida (tipus de plans, punts de vista).
Després de llegir-ne alguns exemples i descobrir la història autobiogràfica de la iraniana Marjane Satrapi, Persèpolis, a classe els alumnes han elaborat els seus propis còmics, utilitzant aquest darrer com a model.
Les llibretes dels exploradors s’han nodrit d’aquests aprenentatges i les parets de l’institut s’han omplert amb aquestes fantàstiques creacions. Còmics de ciència-ficció, realistes, d’aventures, d’intriga, de fantasia; tots ells amb uns elements comuns, el motiu, el barri, a més del talent, la creativitat i la dedicació d’unes i d’uns grans artistes.
Aquí us n’oferim algun exemple:
Comentaris recents