4t d’ESO al teatre: “La Plaça del Diamant”

Quart d’ESO assisteix a una representació de La Plaça del Diamant al Poliorama

El dijous 24 d’octubre, els alumnes de Quart d’ESO de l’institut Joan d’Àustria van assistir, al teatre Poliorama, a una versió teatral de la novel.la La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. La proposta teatral del dramaturg Paco Mir, portada a escena per  la Companyia Eòlia, és una selecció d’escenes representatives de la novel.la que dibuixen dues grans històries; d’una banda, la història individual de la joventut i la maduresa de la protagonista, la Natàlia-Colometa, i, d’altra banda, la història col·lectiva de la Barcelona de bona part la primera meitat del segle XX i, concretament, de la Barcelona  de la Guerra Civil i de la crua postguerra. Hem après que el teatre pot agilitzar el ritme d’una història. Els actors anaven canviant de personatges i la posada en escena es desenvolupava amb pocs elements decoratius que, això sí, anaven canviant d’acord amb el desenvolupament de la història i eren acompanyats constantment per projeccions de fotografies antigues del barri de Gràcia, imatges de la Guerra Civil, imatges de coloms…Els actors van realitzar una interpretació magistral dels personatges a través d’una combinació òptima de comunicació verbal i comunicació no verbal; les paraules, el to de veu, les expressions facials i  els moviments del cos esdevenien un conjunt comunicatiu que traslladava l’emoció de cada moment a l’espectador. Aquesta obra teatral va ser una gran lliçó de comunicació.

La proposta teatral del dramaturg Paco Mir, portada a escena per  la Companyia Eòlia, és una selecció d’escenes representatives de la novel.la que dibuixen dues grans històries; d’una banda, la història individual de la joventut i la maduresa de la protagonista, la Natàlia-Colometa, i, d’altra banda, la història col·lectiva de la Barcelona de bona part la primera meitat del segle XX i, concretament, de la Barcelona  de la Guerra Civil i de la crua postguerra.

Hem après que el teatre pot agilitzar el ritme d’una història. Els actors anaven canviant de personatges i la posada en escena es desenvolupava amb pocs elements decoratius que, això sí, anaven canviant d’acord amb el desenvolupament de la història i eren acompanyats constantment per projeccions de fotografies antigues del barri de Gràcia, imatges de la Guerra Civil, imatges de coloms… Els actors van realitzar una interpretació magistral dels personatges a través d’una combinació òptima de comunicació verbal i comunicació no verbal; les paraules, el to de veu, les expressions facials i  els moviments del cos esdevenien un conjunt comunicatiu que traslladava l’emoció de cada moment a l’espectador. Aquesta obra teatral va ser una gran lliçó de comunicació, i tant alumnes com professors van gaudir de l’espectacle.