![\"\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/insjoancoromines\/wp-content\/uploads\/usu91\/2020\/04\/DSCN1019.jpg\")
<\/a><\/p>\nEl petit pr\u00edncep seu amb un llibre dins de la campana de vidre que normalment era de la rosa, representant la gent confinada a dins de casa passant el dia de Sant Jordi mentre que la Rosa disfruta per una vegada l’aire lliure i pur que estem deixant a la terra ja que no s’utilitzen tant els mitjans de transport i les f\u00e0briques. M’agradaria acompanyar aquest dibuix amb un text que ha escrit el meu pare expressament per a aquesta idea:<\/span><\/p>\n “Ball”, per Albert Prat<\/p>\n I mentre ella ballava, la m\u00fasica continuava sonant. Propera, vibrant, amb un ritme i energia trepidant que feia bategar el cor amb for\u00e7a quan feia voleiar el seu vestit llarg. D’un roig intens, la tela de la faldilla semblava que prenia foc al comp\u00e0s dels peus delicats, protegits amb sabata de punxa que gr\u00e0cilment lliscaven sobre la pista de ball.<\/p>\n Se sentia viva, lliure, bonica i elegant. Per fi deixava enrere una recollida adolesc\u00e8ncia i sortia de casa mostrant al m\u00f3n tot el seu encant, la pell sedosa de bellesa immaculada, les corbes sinuoses esculpides sobre un cos esvelt i llarg.<\/p>\n I mentre ell escoltava, la m\u00fasica continuava sonant. Recl\u00f2s rere els vidres de la balconera, seguia el comp\u00e0s desgranant nota a nota la melodia que li arribava des de l’envelat. Aquell male\u00eft confinament el retenia dins de casa, impedint gaudir de la Diada assenyalada tot passejant amb la seva estimada de la m\u00e0.<\/p>\n Sabia que la bellesa \u00e9s ef\u00edmera, que l’alegria primaveral tamb\u00e9 s’acaba i que la tardor inexorablement tamb\u00e9 arribar\u00e0. Davant la impossibilitat de retenir aquell moment, l’amor incondicional que sentia li xiuxiuejava que era el moment de retirar cadenes, obrir la campana i permetre a la seva estimada volar.<\/p>\n A un pollet no se li poden tallar les ales, a un plan\u00e7\u00f3 no se’l pot esporgar. Com es pot tancar dins d’un pot de vidre un crit alegre amb anhels de llibertat. Rosa, Mia, \u00c8lia, Raquel… tant se val el nom que li vulgueu posar. Estimar \u00e9s saber donar llibertat per protegir all\u00f2 que m\u00e9s aprecies, encara que signifiqui donar-li ales, obrir la porta i quedar-se a casa confinat.<\/p>\n …i mentre ella ballava, la m\u00fasica continuava sonant.<\/p>\n \u2026\u2026\u2026\u2026…<\/p>\n Obrir la m\u00e0 i esperar que torni \u00e9s el secret d’estimar.<\/p>\n #<\/span>totanir\u00e0b\u00e9<\/span><\/span><\/a>\u00a0#<\/span>SantJordiconfinat<\/span><\/span><\/a>\u00a0#<\/span>SantJordi<\/span><\/span><\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"