Aqu\u00ed el teniu per si el voleu llegir. Us el deixem amb una imatge del treball pl\u00e0stic.<\/p>\n
![\"premi\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/insermessenda\/wp-content\/uploads\/usu76\/2017\/03\/premi-e1489674806980-300x300.jpg\")
<\/p>\n
REPRES\u00c0LIES DEL DEST\u00cd<\/em><\/strong><\/p>\n Despr\u00e9s que la guerra civil acab\u00e9s, la Reina Levana va pujar al poder, dominant la Terra. Ara ha comen\u00e7at la sisena guerra mundial, una guerra dominada pels Ciborgs. Nosaltres, els de la rebel\u00b7li\u00f3, vam intentar destruir-la, per\u00f2 no ho vam aconseguir. Per desgr\u00e0cia, ens va capturar. Malauradament, ens va tancar a la seva immillorable pres\u00f3 constru\u00efda a l\u2019antiga catedral de Girona, i va separar-nos del nostre company Philip. <\/em><\/p>\n La porta de la pres\u00f3 era oberta i en vam sortir tots tres. Una alarma forta i estrident va comen\u00e7ar a sonar per tot el passad\u00eds. Ens vam mirar, per\u00f2 no vam pronunciar cap paraula. Vam sortir corrents cap a l\u2019habitaci\u00f3. En arribar vam obrir les portes de bat a bat. Vam quedar bocabadats en veure en Philip al costat de la male\u00efda reina com si res. <\/em><\/p>\n De cop i volta Levana va llan\u00e7ar-li un sobre misteri\u00f3s a en Gerard, el seu principal ca\u00e7ador. \u201cSi jo no ordeno que parli no ho fa, si li dic que no camini tampoc ho fa, si jo mor\u00eds ell tamb\u00e9 moriria, est\u00e0 sotm\u00e8s per un dels millors ciborgs del segle trenta-u. El seu dest\u00ed est\u00e0 escrit.\u201d Vam llegir lentament. <\/em><\/p>\n L\u2019\u00e0nima ens va caure al peus. La Michel i jo vam pensar el mateix juntament amb en Gerard. \u201cNo Jaume, no et pots enfonsar\u201d em vaig dir a mi mateix, ja que no em podia creure que un dels amics m\u00e9s lleials que he tingut hagu\u00e9s de morir per poder ser lliures. La Michel va donar-li \u00e0nims a en Gerard que, malgrat que en Philip era el seu millor amic, estava decidit a destruir a Levana i aix\u00ed acabar amb tot el patiment de la Terra. Sense rumiar-ho va llan\u00e7ar-se cap a ella amb la seva majestuosa katana. Levana no es va dignar a fer-li mal, b\u00e0sicament es va apartar del lloc on era fent que en Gerard, caigu\u00e9s al terra. La reina es va apropar\u00a0 cap a ell lentament i va al\u00e7ar el seu ceptre. El diamant que finalitzava a la punta, lentament es va introduir al cor d\u2019en Gerard fent que mor\u00eds dolorosament. <\/em><\/p>\n \u201cJo he vist coses que vosaltres no creur\u00edeu: naus d\u2019atac en flames m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019Ori\u00f3. He vist Rajos-C en la foscor prop de la porta de Tannh\u00e4ures. Tots aquests moments es perdran en el temps, com ll\u00e0grimes en la pluja… \u00c9s l\u2019hora de morir!\u201d- Ens va dir Levana mentre reia. Ara s\u00ed que vaig caure a terra amb les ll\u00e0grimes als ulls sense saber reaccionar a la situaci\u00f3 juntament amb la Michel. No sab\u00edem qu\u00e8 fer amb tot aquell percal. En Philip seguia sense moure ni un p\u00e8l. De sobte, ja sense esperan\u00e7a, el nostre amic, que estava sotm\u00e8s per Levana, va comen\u00e7ar a moure\u2019s, per\u00f2 no com si li haguessin ordenat, sin\u00f3 que ho feia amb consci\u00e8ncia pr\u00f2pia. De seguida vam poder veure que ja no estava sota els poders de la reina i en veure el seu amic a terra m\u00e9s que mort va esclatar un crit esgarrifant que va arribar al cor de tothom. Ell sabia perfectament qu\u00e8 passava si ell moria, ja que va poder escoltar tot el que es deia al seu voltant encara que no es pogu\u00e9s moure ni formular paraula. En un tres i no res tots els membres de l\u2019habitaci\u00f3 vam contemplar com es clavava el punyal que sempre duia al turmell i va caure a terra sense vida. Levana, sense esperit, va deixar caure el seu cos i en el seu \u00faltim al\u00e8 ens va dirigir unes insignificants paraules. <\/em><\/p>\n Amb el cossos sense vida als meus bra\u00e7os vam sortir de la catedral. M\u00e9s tard ens vam reunir amb els altres membres de la rebel\u00b7li\u00f3. Ells, en veure els morts, van c\u00f3rrer cap a nosaltres amb \u00e0nsia i dolor en les mirades, per\u00f2 amb calma i tristesa ho vam explicar tot. La guerra per fi havia acabat.<\/em><\/p>\n\r\n\t![\"img_20170315_104443\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/insermessenda\/wp-content\/uploads\/usu76\/2017\/03\/IMG_20170315_104443.jpg\")
\r\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t![\"img_20170315_104609\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/insermessenda\/wp-content\/uploads\/usu76\/2017\/03\/IMG_20170315_104609.jpg\")
\r\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t![\"img_20170315_111004\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/insermessenda\/wp-content\/uploads\/usu76\/2017\/03\/IMG_20170315_111004.jpg\")
\r\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t![\"img_20170315_111029\"](\"https:\/\/agora.xtec.cat\/insermessenda\/wp-content\/uploads\/usu76\/2017\/03\/IMG_20170315_111029.jpg\")
\r\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t