{"id":1591,"date":"2013-10-30T21:15:00","date_gmt":"2013-10-30T20:15:00","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insdespuig\/actualitat\/correllengua-2013-al-cristofol-despuig\/"},"modified":"2016-03-12T19:34:17","modified_gmt":"2016-03-12T18:34:17","slug":"correllengua-2013-al-cristofol-despuig","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdespuig\/catala\/correllengua-2013-al-cristofol-despuig\/","title":{"rendered":"Correllengua 2013 al Crist\u00f2fol Despuig"},"content":{"rendered":"
\n
“Ara mateix”<\/span><\/b>

<\/span><\/b><\/div>\n
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un prop\u00f2sit que no dic
i em poso a apeda\u00e7ar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg cam\u00ed d’angoixa i de silencis.
I som on som; m\u00e9s val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i ren\u00fancies
en qu\u00e8 els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’hist\u00f2ria
concreta que ens pertoca, i un min\u00fascul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadasc\u00fa es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot est\u00e0 per fer i tot \u00e9s possible.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Miquel Mart\u00ed i Pol<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
Despr\u00e9s  <\/span>de l\u2019arribada de la flama,  <\/span>acompanyada dels timbalers i grallers,  <\/span>vam  <\/span>encetar el correllengua 2013 fent homenatge  <\/span>a un dels  <\/span>poetes  <\/span>catalans m\u00e9s popular del segle XX:  <\/span>Miquel  <\/span>Mart\u00ed i Pol. Nascut a Roda de Ter el 1929, el vam  <\/span>recordar  <\/span>en el 10\u00e8 aniversari de la seua mort. La seua obra  <\/span>po\u00e8tica est\u00e0 marcada per uns trets  <\/span>definitoris: <\/span>el <\/span>lligam amb el poble nadiu, la seva condici\u00f3 obrera, les conseq\u00fc\u00e8ncies de la seva malaltia, i el comprom\u00eds envers el seu pa\u00eds i la seva llengua.<\/span>

<\/span><\/div>\n
Cristina Fern\u00e1ndez i <\/span>Ol\u00edvia Stoicev<\/span> ens van llegir \u201cMira\u2019m els ulls\u201d i “Paraules al mestre Pompeu Fabra en el centenari de la seva naixen\u00e7a”.<\/span>

<\/span><\/div>\n
A continuaci\u00f3, l’alumnat de 2n d’ESO, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 especial del professorat, ens van oferir  <\/span>una espectacular ballada de jotes, mentre els alumnes  <\/span>Joan Boix i David Calvo  <\/span>de 1r d’ESO  <\/span>en van cantar  <\/span>de composades per ells mateixos.  <\/span><\/span>

<\/span><\/span><\/div>\n
Salvador Espriu i Castell\u00f3 \u00e9s un dels poetes m\u00e9s insignes de les lletres catalanes. La profunditat i l\u2019alta significaci\u00f3 de la seva obra, reconegudes per la cr\u00edtica internacional, s\u00f3n mereixedores de la major atenci\u00f3 i consideraci\u00f3. De la mateixa manera, l\u2019exemplaritat de la seva actitud en una de les situacions hist\u00f2riques m\u00e9s adverses per a Catalunya, que se sintetitza en les seves<\/span> <\/span>paraules, \u201cEns mantindrem fidels per sempre m\u00e9s al servei d\u2019aquest poble\u201d,  <\/span>constitueixen un llegat que ha de romandre en la mem\u00f2ria dels catalans.<\/span>

<\/span><\/div>\n
L’any 2013 s\u2019escau el centenari del naixement de Salvador Espriu i Castell\u00f3. Per tal d\u2019honorar la seva mem\u00f2ria i difondre\u2019n l\u2019obra i el llegat, el Govern de la Generalitat de Catalunya acorda designar el 2013 com a \u201cAny Espriu\u201d.  <\/span><\/span>

<\/span><\/span><\/div>\n
Per fer-li el nostre petit homenatge <\/span>Wendy Cabanes  <\/span> <\/span>va recitar “Assaig de c\u00e0ntic en el temple” <\/b><\/span>del llibre El caminant i el mur <\/i>(1954) Ricard Royo,  <\/span>“Inici de c\u00e0ntic en el <\/span><\/span><\/span> <\/span><\/span><\/b>temple”  <\/span><\/b><\/span> <\/span>i Georgina Benet, el poema XLVI<\/span> de La pell de brau<\/i> (1960).<\/span>

<\/span><\/div>\n

Tamb\u00e9 vam recordar Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s en el vint\u00e8 aniversari de la seua mort.  <\/span>Nascut a Burjassot el 1924,  <\/span>poeta i periodista, fou un dels personatges m\u00e9s destacats del segle XX i una figura de la poesia en catal\u00e0. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contempor\u00e0nia, se n’ha dit que \u00e9s el millor poeta valenci\u00e0 des de l’\u00e8poca d’Ausi\u00e0s Marc i Joan Ro\u00eds de Corella.
Prabhjot Sinh ens va recitar  <\/span>\u201cLa llibertat\u201d i Corina Tabirta,  <\/span>un poema dedicat a l’escolagavina en el seu des\u00e9 aniversari.<\/p>\n

Andrea Marcela Ochoa fou l\u2019encarregada de llegir  <\/span>el Manifest 2013, redactat pel fil\u00f2sof Josep Maria Terricabra.<\/p>\n

I les jotes d\u2019Enric Carb\u00f3 van servir per posar el punt final.<\/p>\n

<\/div>\n
<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

<\/a><\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“Ara mateix”
\nAra mateix enfilo aquesta agullaamb el fil d’un prop\u00f2sit que no dici em poso a apeda\u00e7ar. Cap dels prodigisque anunciaven taumaturgs insignesno s’ha complert, i els anys passen de pressa.De res a poc, i sempre amb vent de cara,quin llarg cam\u00ed d’angoixa i de… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":54,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[181],"tags":[92,105,406],"class_list":["post-1591","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catala","tag-correllengua","tag-lectura","tag-professorat"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdespuig\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1591","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdespuig\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdespuig\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdespuig\/wp-json\/wp\/v2\/users\/54"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdespuig\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1591"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdespuig\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1591\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1885,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdespuig\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1591\/revisions\/1885"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdespuig\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1591"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdespuig\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1591"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdespuig\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1591"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}