{"id":8331,"date":"2021-06-30T10:16:10","date_gmt":"2021-06-30T08:16:10","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/?p=8331"},"modified":"2021-06-30T10:16:10","modified_gmt":"2021-06-30T08:16:10","slug":"discurs-del-premi-paco-sorolla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/portada\/discurs-del-premi-paco-sorolla\/","title":{"rendered":"DISCURS DEL PREMI PACO SOROLLA"},"content":{"rendered":"

C<\/span>an\u00e7\u00f3 de l\u2019Ebre, de Joan Cid i Mulet (Jes\u00fas 1907-Ciutat de M\u00e8xic 1992)<\/i><\/b><\/p>\n

No o\u00efu quina remor m\u00e9s endolcida<\/span><\/i>
\n<\/span><\/i>Que fan les aig\u00fces, tot passant?<\/span><\/i>
\n<\/span><\/i>\u00c9s la can\u00e7\u00f3 tendra, amorosida,<\/span><\/i>
\n<\/span><\/i>Can\u00e7\u00f3 de l\u2019Ebre triomfant \u2026!<\/span><\/i><\/p>\n

Dorm la ciutat en l\u2019hivernada<\/span><\/i>
\n<\/span><\/i>Crua, desfermada,<\/span><\/i>
\n<\/span><\/i>Que m\u2019omple de neguits el bell rep\u00f2s.<\/span><\/i>
\n<\/span><\/i>De bella nit s\u2019atura l\u2019estelada<\/span><\/i>
\n<\/span><\/i>Confusa, desmaiada,<\/span><\/i>
\n<\/span><\/i>Com una espurna que salta del red\u00f3s \u2026<\/span><\/i><\/p>\n

\u2026 I una remor endolcida,<\/span><\/i>
\n<\/span><\/i>com d\u2019aig\u00fces que van lliscant,<\/span><\/i>
\n<\/span><\/i>una can\u00e7\u00f3 amorosida<\/span><\/i>
\n<\/span><\/i>dintre la nit va cantant \u2026<\/span><\/i><\/p>\n

i es giten els canyars reverenciosos,<\/span><\/i>
\n<\/span><\/i>suaus i silenciosos<\/span><\/i>
\n<\/span><\/i>com lent ress\u00f2, del riu a la remor.<\/span><\/i>
\n<\/span><\/i>El clar de lluna es fica dins l\u2019arbreda,<\/span><\/i>
\n<\/span><\/i>I la remor s\u2019hi queda<\/span><\/i>
\n<\/span><\/i>Talment una can\u00e7\u00f3 d\u2019amor \u2026<\/span><\/i><\/p>\n

I canta el riu a la ciutat dormida,<\/span><\/i>
\n<\/span><\/i>\u2013can\u00e7\u00f3 engelosida\u2013<\/span><\/i>
\n<\/span><\/i>que diu grandeses i conculca afanys.<\/span><\/i>
\n<\/span><\/i>Corre la nit i, a frec d\u2019albada<\/span><\/i>
\n<\/span><\/i>La vida es comen\u00e7ada<\/span><\/i>
\n<\/span><\/i>Neta de n\u00favols i neguits estranys.<\/span><\/i><\/p>\n

No o\u00efu la can\u00e7\u00f3 tan amorosida<\/span><\/i>
\n<\/span><\/i>I vessant de vida,<\/span><\/i>
\n<\/span><\/i>Del riure de l\u2019Ebre sigil\u00b7l\u00f3s i clar?<\/span><\/i>
\n<\/span><\/i>\u00c9s la can\u00e7\u00f3 nostra, la can\u00e7\u00f3 de l\u2019Ebre,<\/span><\/i><\/p>\n

Que cap altre riu no la sap cantar!<\/span><\/i><\/p>\n

Tostemps tinc per costum comen\u00e7ar un parlament amb uns versos o algun text narratiu colpidor, que causi fones sensacions entre el p\u00fablic assistent, at\u00e8s que considero que \u00e9s la millor manera de dignificar un acte; m\u00e9s encara quan es tracta d\u2019homenatjar un professor de llengua i literatura, un amant de les lletres, un humanista, un lector aguerrit, un enamorat de la natura \u201cfont de tota vida\u201d, un tortos\u00ed de soca-rel, un homenot de la catalanitat, un empresari emprenedor, una persona de conven\u00e7uda arrel cristiana, un company que admirem i enyorem, un devot de la seua fam\u00edlia.\u00a0<\/span><\/p>\n

Addicte \u00a0a les serralades,\u00a0<\/span><\/i><\/p>\n

als boscos i a les fonts;\u00a0<\/span><\/i><\/p>\n

a les salvatgines,<\/span><\/i><\/p>\n

a la pluja\u00a0<\/span><\/i><\/p>\n

i al somriure dels esquirols<\/span><\/i>.\u00a0<\/span><\/p>\n

Seguirem amb m\u00e9s versos per fer la remembran\u00e7a d\u2019un homenot d\u2019aquesta casa, que va fer \u201ccasa\u201d justament al Port de Caro, entre paratges naturals de bellesa espectacular, amb espl\u00e8ndides passejades i caminades d\u2019arrel verda, excursions d\u2019al\u00e7ada, entre carrasques de fulla gran i alzines, pins de s\u00f2l calcari i boixos, violes de roureda i aurons. Escoltant els rossinyols, els cucuts, els abellerols i les t\u00f3rtores; contemplant els falcons xoriguers, els aligots comuns, les \u00e0ligues blanques i els voltors; visitant el mirador de Caro, els estrets d\u2019Arnes, la font nova, la vall, el faig pare.\u00a0<\/span><\/p>\n

I l\u2019home esportista, bressol del b\u00e0squet a la ciutat i a l\u2019institut, la persona que entenia aquest esport com un model de viv\u00e8ncies que permetia superar-te com a persona.<\/span><\/p>\n

Paco era el professor estimat, gaireb\u00e9 idolatrat, aquell que tothom volia tenir. De tracte amable, tothora amb una bona paraula d\u2019\u00e0nim i de companyonia, minuci\u00f3s en el seu treball. Estimava la literatura i la difonia arreu tant com podia. Considerava que s\u2019havia de tindre cura de les lleng\u00fces, parlar-les i escriure-les com \u00e9s de menester.\u00a0<\/span><\/p>\n

Si en una cosa estar\u00edem tots d\u2019acord seria en l\u2019asseveraci\u00f3 que Paco era un home d\u2019al\u00e7ada f\u00edsica i moral, amb veu imponent, de mirada penetrant, que sabia escoltar tothora i prendre les seues pr\u00f2pies valoracions. Aquella persona a qui recorries per un bon consell, que sabies perfectament que mai no et donaria l\u2019esquena.<\/span><\/p>\n

Era igualment l\u2019empresari que creia en l\u2019empreneduria com a motor d\u2019acceleraci\u00f3 de tota\u00a0 societat, impulsor d\u2019una empresa \u201cmarca de ciutat\u201d, amb productes de la terra i del mar (la mar que tant m\u2019estimo, a la qual glosava Verg\u00e9s), comercialitzat amb l\u2019esfor\u00e7 de generacions de membres d\u2019un llinatge altament vinculat a la ciutat de Tortosa.<\/span><\/p>\n

I s\u00ed, era Paco Sorolla, portador d\u2019un cognom de pes en aquesta ciutat, vora el riu que somriu si el deixen acabar a la mar. Comprom\u00e8s amb les causes justes i humanit\u00e0ries, amb el futur comercial de la ciutat, amb la preservaci\u00f3 del ric patrimoni hist\u00f2ric, amb el\u00a0 mercat com a eix cabdal de la vida quotidiana d\u2019una ciutat menuda.\u00a0<\/span><\/p>\n

En motiu de la seua jubilaci\u00f3 del m\u00f3n laboral, a l\u2019ermita del Port de Caro, li vaig dedicar varis poemes en lleng\u00fces diverses, entre els quals \u201cEl Crimen\u201d d\u2019Antonio Machado:<\/span><\/p>\n

Se le vio caminando entre fusiles,<\/span><\/i><\/p>\n

por una calle larga,<\/span><\/i><\/p>\n

salir al campo fr\u00edo,<\/span><\/i><\/p>\n

a\u00fan con estrellas de la madrugada.<\/span><\/i><\/p>\n

Mataron a Federico<\/span><\/i><\/p>\n

cuando la luz asomaba,<\/span><\/i><\/p>\n

el pelot\u00f3n de verdugos<\/span><\/i><\/p>\n

no os\u00f3 mirarle la cara.<\/span><\/i><\/p>\n

Todos cerraron los ojos;<\/span><\/i><\/p>\n

Rezaron: \u00a1ni Dios te salva!<\/span><\/i><\/p>\n

Muerto cay\u00f3 Federico<\/span><\/i><\/p>\n

 <\/p>\n