Una de les an\u00e8cdotes m\u00e9s entranyables que remembrar\u00e9 molt temps, una curiosa escena escolar de l\u2019institut, va passar fa tres cursos acad\u00e8mics. Va ser\u00a0 un dia en qu\u00e8 un xiquet de 2n d\u2019ESO va treure el cap per la porta i, amb un somriure trapella, va pronunciar amb veu ferma: \u201cPaco a la vista\u201d. Aix\u00ed era, un home d\u2019estatura imponent, cultura imponent, coneixements vitals imponents i bondat imponent, s\u2019apropava. Enlloc d\u2019un vaixell (el substantiu propi de l\u2019expressi\u00f3), era Paco Sorolla, el seu professor de llengua castellana, que venia a donar-los classe, a formar-los acad\u00e8micament, a fer reviure la Itaka de tot alumne.<\/p>\n
Paco Sorolla ens ha deixat en una calorosa matinada del 2 de juliol. Fa nom\u00e9s uns pocs dies la major part del professorat del centre havia endegat llurs merescudes vacances amb un somriure esperan\u00e7at al rostre,\u00a0 la not\u00edcia del seu trasp\u00e0s ens ha encongit el cor. Tot un remol\u00ed de remembrances ens passen pel cap a hores d\u2019ara. Paco era, primerament, el professor pausat i caut, la persona discret\u00edssima que aconsellava davant de qualsevol problem\u00e0tica sense alterar-se, l\u2019amic de confian\u00e7a de totes i de tots. Sempre amb un to contundent, tostemps amb un missatge constructiu, tothora amb amabilitat cong\u00e8nita. Era un company estimat, amb qui sabies que mai no et discutiries, aixi com entendria en tot moment qualsevol obstacle que an\u00e9s sortint durant l\u2019any escolar.<\/p>\n
A la vegada, Paco era un professor molt estimat i respectat. Tot l\u2019alumnat sabia que podia confiar en ell en tot moment, que els donaria un cop de m\u00e0 quan s\u2019escaigu\u00e9s, que mai no s\u2019escaquejaria davant de les seues responsabilitats professionals. Podr\u00edem fer una llarga llista de les excursions al Port de Caro amb els seus alumnes, els quals \u201cadoctrinava\u201d en la noble tasca de fer estimar la muntanya, la serra, els arbres i les plantes, la bot\u00e0nica i la bellesa natural. Les seues sortides eren conegudes, admirades i anhelades, fet que el va convertir en un professor insubstituible. Nom\u00e9s com a exemple familiar, la meua filla Rosa, en saber que seria el seu tutor de 4t d\u2019ESO digu\u00e9 tota cofoia: quina sort, si m\u2019haguessin deixat triar un tutor entre tots els profes, em quedo en Paco!<\/p>\n
Com a tutor, com a un detall ben destacable, donava les tutories a la tarda i al vespre, per tal de no molestar en l\u2019horari laboral dels progenitors o altres familiars responsables. Ho feia a gust, de cor, sabedor del dif\u00edcil m\u00f3n laboral en qu\u00e8 vivim i de la problem\u00e0tica vigent d\u2019adequar les facetes laboral i familiar de tothom.<\/p>\n
I qui pot oblidara les juntes d\u2019avaluaci\u00f3 de la seua tutoria? Ning\u00fa, ja que ten\u00edem l\u2019\u00e0pat assegurat: la baldaneta ben calenteta amb el pa cruixent i el gotet de vi, entre altres. Fet simb\u00f2lic, fet nost\u00e0lgic ara, fet que era espill d\u2019un tarann\u00e0 tan personal que el feia \u00fanic.<\/p>\n
En la seua traject\u00f2ria professional ha deixat arrels molt profundes molt especialment als instituts de Roquetes i al Dertosa. L\u2019acte de la seua jubilaci\u00f3 va comptar amb molt\u00edssims companys dels dos centres, per la qual cosa va esdevindre tot un homenatge a la persona per\u00f2 tamb\u00e9 al fet de ser professor, el mestre de tots els temps. En el marc de les activitats que li vam organitzar, vaig recitar-li tres poemes acompanyat a la guitarra pel professor de m\u00fasica Paco Espelta. Vaig triar l\u2019Imagine de John Lennon, Can\u00e7\u00f3 de l\u2019Ebre de Joan Cid i Mulet, i El crimen fue en Granada d\u2019Antonio Machado. El primer, un c\u00e0ntic a la germanor de la humanitat: el segon, un bell c\u00e0ntic a la seua ciutat natal; el tercer, un dels c\u00e0ntics m\u00e9s apassionats i de den\u00fancia d\u2019un assassinat espant\u00f3s. El guitarrista li va donar tocs folcl\u00f2rics gitanos, que em van permetre recitar amb tota la for\u00e7a i en tota l\u2019estima: Se le vio, caminando entre fusiles, por una calle larga,salir al campo fr\u00edo,a\u00fan con estrellas de la madrugada.Mataron a Federico cuando la luz asomaba. El pelot\u00f3n de verdugos no os\u00f3 mirarle la cara. Todos cerraron los ojos; rezaron: \u00a1ni Dios te salva! Muerto cay\u00f3 Federico \u2014sangre en la frente y plomo en las entra\u00f1as\u2014\u2026 Que fue en Granada el crimen sabed \u2014\u00a1pobre Granada!\u2014, en su Granada.<\/p>\n
Tanmateix, va ser un fervor\u00f3s esportista, que va fer del b\u00e0squet tota una disciplina de vida. Els seus dos fills han continuat la carrera basquetbolista que ell va endegar. Els testos s\u2019assemblen a les olles! Era el profe de b\u00e0squet, l\u2019impulsor d\u2019aquest esport entre l\u2019alumnat. El nom del b\u00e0squet a l\u2019institut va lligat estretament al seu, com el del teatre a Manuel P\u00e9rez Bonfill o Manolita Nadal, o el de l\u2019art a Frederic Mauri, Cinta Sabat\u00e9, o Joan Panisello.<\/p>\n
Durant els darrers anys, la implicaci\u00f3 catalanista el va omplir d\u2019esperances. Compart\u00edem plegats \u00cdtaka, ens envi\u00e0vem missatges i ens anim\u00e0vem. Hav\u00edem endegat un cam\u00ed que ens omplia. Membre actiu de l\u2019ANC, jo d\u2019\u00d2mnium, camin\u00e0vem plegats envers eixa \u00cdtaka que ha de construir un pa\u00eds nou. I penso, ens estem deixant massa \u201cpacos\u201d al darrera!!! Bon viatge pels guerrers que al seu poble s\u00f3n fidels\u2026<\/p>\n
En la cerim\u00f2nia religiosa que va impartir un amic seu a la capella del Port, es van exterioritzar moltes de les seues virtuts: el pare i esp\u00f2s abnegat, el bon company, l\u2019impetu\u00f3s professional. Era, a la vegada, un comerciant de cap a peus. Ho portava a la sang per llinatge. Sorolla, el de l\u2019abadejo! Sorolla, cognom comercial per excel\u00b7l\u00e8ncia a la ciutat.<\/p>\n
Ara ens queda la tristor de la p\u00e8rdua, l\u2019alegria del descans despr\u00e9s d\u2019una llarga i dur\u00edssima malaltia, que va afrontar amb tota l\u2019enteresa, durant la qual ens ha donat la darrera lli\u00e7\u00f3 d\u2019humanitat a tots plegats. Se\u2019ns encongeix el cor, ens cau la llagrimeta, per\u00f2 estarem content per Paco, pel nostre Paco. Que tinguis sort\u2026 sit tibi terra levis. Que la lletra de la can\u00e7\u00f2 de Llu\u00eds Llach t\u2019acompanyi en el teu darrer viatge.<\/p>\n