El darrer ad\u00e9u d’un literat sol deixar una sensaci\u00f3 d’enorme buidor i tristesa, car ens fa eixir tota la c\u00e0rrega sentimental d’estima i d’admiraci\u00f3. Ens ha deixat Manuel P\u00e9rez Bonfill, un dels m\u00e9s grans escriptors que ha donat la terra de l’Ebre, les lletres d’arrel ilercavona. Personalment, una de les coses m\u00e9s grans que m’han passat en la meua vida cultural \u00e9s haver conegut la figura del nostre professor de sempre.\u00a0 Haver rebut el seu mestratge docent i literari, la seua estima personal.<\/p>\n
Manuel P\u00e9rez Bonfill es va guanyar un gran prestigi com a catedr\u00e0tic de llengua i literatura castellanes a l\u2019institut de Tortosa, tal com a ell li agrada anomenar-lo. Ha estat tostemps un intel\u00b7lectual extremadament comprom\u00e8s amb la classe obrera i amb la catalanitat. Nascut l\u2019any 1926, va ser un dels xiquets del conflicte b\u00e8l\u00b7lic de 1936-1939, la guerra civil m\u00e9s incivil, sobre la qual ha reflexionat abastament en
\nnombrosos escrits. Als anys 1950 va endegar la seua carrera liter\u00e0ria lligada a dos cap\u00e7aleres period\u00edstiques de luxe, Geminis i La Zuda, que van incentivar la claror en un per\u00edode d\u2019extrema foscor cultural al pa\u00eds, aix\u00ed com, molt especialment, en aquella Tortosa conservadora i clerical del moment. Tamb\u00e9 endegava la seua vinculaci\u00f3 professional amb la doc\u00e8ncia, que el va portar a ser un professor admirat que va
\nencaminar un llarg nombre de carreres liter\u00e0ries i art\u00edstiques.<\/p>\n
La lluita obrera va marcar profundament la seua activitat p\u00fablica als anys 1960, fet que el va portar a ser empresonat pel r\u00e8gim dictatorial per la seua activitat pol\u00edtica clandestina. \u201cJo que no en soc, de feixista\u201d era una de les populars frases del seu repertori com a docent. L\u2019esperit democr\u00e0tic l\u2019ha acompanyat al llarg de la seua llarga vida, sempre comprom\u00e8s amb la lluita pels drets ciutadans i el rebuig als
\ns\u00edmbols i monuments franquistes que encara perduren a la ciutat malauradament. L\u2019any 2008 en el marc de la II Fira liter\u00e0ria Joan Cid i Mulet de Jes\u00fas es tirava endavant el 1r concurs de treballs de recerca per a alumnes de 2n de batxillerat.
\nResultava guanyadora l\u2019alumna Agn\u00e8s Pegueroles amb un estudi sobre el nostre professor de sempre, tal com m\u2019agrada acompanyar el seu nom. L\u2019any seg\u00fcent va fer la inauguraci\u00f3 d\u2019aquesta fira liter\u00e0ria, durant la qual es va presentar un nou recull narratiu seu, Abusos del ritual, i es va endegar la campanya per tal que la Generalitat li conced\u00eds la Creu de Sant Jordi, la qual va fructificar sortosament el 2010. El govern catal\u00e0 reconeixia la qualitat de la seua obra i la significada tasca docent que el feia mereixedor d\u2019aquesta distinci\u00f3, pel seu mestratge i la traject\u00f2ria cultural i c\u00edvica de refer\u00e8ncia a les Terres de l\u2019Ebre des dels temps de la resist\u00e8ncia al franquisme. A la vegada, se li va organitzar un homenatge en l\u2019\u00e0mbit educatiu a l\u2019institut, mentre que a l\u2019actual biblioteca Merc\u00e8 Lleix\u00e0 de Roquetes se li feia el reconeixement a la seua activitat de lluita pol\u00edtica.
\nPosteriorment, Onada Edicions publicava la seua biografia, a c\u00e0rrec de Xavier Garcia. L\u2019anci\u00e0 professor \u00e9s un altre dels secrets ben guardats de la literatura catalana que calia difondre arreu. Aquesta reivindicaci\u00f3 de la seua figura que s\u2019havia realitzat durant els darrers anys va portar a tirar endavant l\u2019Any Manuel P\u00e9rez Bonfill, el del seu norant\u00e8 aniversari.<\/p>\n
El fruit va ser un any nodrit d\u2019activitats que van permetre real\u00e7ar la figura d\u2019un notable homenot de lletres nostrat.
\nVull morir lentament com les ac\u00e0cies que arriba l’abril i ja no rebroten… vers del gran Gerard Verg\u00e9s, amic i col\u00b7laborador de Manuel, membres del parn\u00e0s tortos\u00ed. Amic Manolo, ha arribat el teu abril, Bene\u00eft sigui el jorn el mes i l’any en qu\u00e8 els poetes puguin escriure llurs versos basats sobre la pau, i bene\u00efdes les muses. I \u00e9s que ens ha deixat un dels m\u00e9s grans poetes dels que es fan i es desfan. Sic tibi terra levis!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El darrer ad\u00e9u d’un literat sol deixar una sensaci\u00f3 d’enorme buidor i tristesa, car ens fa eixir tota la c\u00e0rrega sentimental d’estima i d’admiraci\u00f3. Ens ha deixat Manuel P\u00e9rez Bonfill, un dels m\u00e9s grans escriptors que ha donat la terra de l’Ebre, les lletres d’arrel ilercavona. Personalment, una de les coses m\u00e9s grans que m’han […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4989,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[81,29,191],"tags":[],"class_list":["post-4988","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-centre","category-portada","category-professorat"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4988","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4988"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4988\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4990,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4988\/revisions\/4990"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4989"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4988"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4988"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4988"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}