{"id":14023,"date":"2025-02-10T07:18:18","date_gmt":"2025-02-10T06:18:18","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/?p=14023"},"modified":"2025-02-10T07:18:18","modified_gmt":"2025-02-10T06:18:18","slug":"manuel-perez-bonfill-un-poeta-entre-paraules-i-emocions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/portada\/manuel-perez-bonfill-un-poeta-entre-paraules-i-emocions\/","title":{"rendered":"Manuel P\u00e9rez Bonfill: Un poeta entre paraules i emocions"},"content":{"rendered":"

Obra estrenada per l’alumnat de 2n de batxillerat E a l’hotel Corona en motiu de l’homenatge a l’actor Pere Ponce, escrita per Emigdi Subirats
\n\"\"<\/a><\/p>\n

Escena 1: Llum sobre l\u2019escriptori de Manuel P\u00e9rez Bonfill. A l\u2019escenari hi ha una taula amb papers espargits, una ploma i una l\u00e0mpada encesa. Manuel, un home de cabells blancs i mirada profunda, seu a l\u2019escriptori, immers en els seus pensaments.<\/p>\n

Narrador: Avui ens endinsarem en la vida i obra de Manuel P\u00e9rez Bonfill, un home de lletres que va saber captar l\u2019ess\u00e8ncia de la vida amb les seues paraules.<\/p>\n

Manuel: (aixecant la vista dels papers) Les paraules s\u00f3n la meua \u00e0nima, el meu refugi i la meua for\u00e7a. En elles, he trobat la manera d\u2019expressar els meus sentiments m\u00e9s profunds i les meues reflexions m\u00e9s \u00edntimes.<\/p>\n

Escena 2: Manuel es posa dempeus i es dirigeix cap al centre de l\u2019escenari. La llum canvia, il\u00b7luminant-lo amb una llum c\u00e0lida.<\/p>\n

Manuel: Bene\u00eft sigui el jorn i el mes i l\u2019any
\nen qu\u00e8 els poetes poden fer llurs versos
\nvessats sobre la pau.
\nI bene\u00efdes les muses.
\nBene\u00eft el m\u00f3n farcit
\nde tantes il\u00b7lusions que a poc a poc
\ns\u2019omplen com un ra\u00efm.
\nI bene\u00eft el vit de bou
\nque ens fa beure a galet.
\nBene\u00efts els beneits,
\nper fi; que hi s\u00f3n per a gl\u00f2ria dels vius.
\nBene\u00efts siguin.
\nAra \u00e9s l\u2019hora
\n-quan sembla que la tarda
\nposa paranys al sol i se\u2019ns ensorra-
\n\u00c9s l\u2019hora -dic, amics- de fer-ne un llibre.
\nL\u2019escriurem de costums,
\npuix que el meu poble
\n\u00e9s poble de costums,
\nsi no ho sab\u00edeu.<\/p>\n

Narrador: El seu pensament ens retrata la vida i l\u2019amor, les lluites internes i les vict\u00f2ries. Sobretot, els exilis personals i els ideals perennes.
\nManuel: L\u2019humanisme al\u00e7a la veu sense cap temor, esdev\u00e9 l\u2019espill del cam\u00ed que ens permet fer via, a pas a pas, envers senders de galivances culturals. El teatre de l\u2019exist\u00e8ncia roman dempeus mentre revivim anhels de tots el temps. La vida \u00e9s poesia, el vers el llenguatge ancestral que humanitza. El docent, home de lletra, endega la seua \u00cdtaka amb horitzons ben clars. Es llegeix i es recita, es redacta i es dramatitza. El llibre \u00e9s l\u2019eina que engendra coneixement, una for\u00e7a perenne que mai no defalleix. El vol no \u00e9s cap dilema, \u00e9s cosa lletrada, agafa embranzida i mai no s\u2019atura. Mentrestant el riu somriu amb eleg\u00e0ncia, una fontana que rega camps i enlaira gent envers infinits palpables. El vent de dalt s\u2019end\u00fa anhels all\u00e0 i aqu\u00ed, ens deixa una arrel ben fonda. Assumirem la veu del nostre poble, li donarem tota la for\u00e7a que ens ha de portar a la vict\u00f2ria. Aixecarem el bra\u00e7 esquerre i tancarem el puny, \u00e9s llavors quan s\u2019al\u00e7aran els damnats de la terra.<\/p>\n

Escena 3: Llum torna a l\u2019escriptori, Manuel se senta de nou, aquesta vegada amb una expressi\u00f3 de serenitat i complaen\u00e7a.<\/p>\n

Narrador: Manuel P\u00e9rez Bonfill va dedicar la seua vida a les lletres, a explorar les profunditats de l\u2019\u00e0nima humana amb una sinceritat commovedora. La seua obra continua inspirant-nos, recordant-nos que, en les paraules, podem trobar un reflex de nosaltres mateixos.
\nManuel: Que mai us faltin les paraules per expressar all\u00f2 que sentiu. Que la poesia sigui sempre el cam\u00ed per on transiti el vostre cor. El conflicte b\u00e8l\u00b7lic va deixar-nos petjades ensagnades. Els exilis s\u00f3n l\u2019eina poderosa que van deixar-nos mitja vida condormida, l\u2019altra meitat vingu\u00e9 amb nosaltres per no deixar-nos sens vida. En llemos\u00ed son\u00e0 el nostre primer bagit quan del mugr\u00f3 matern la dol\u00e7a llet bev\u00edem, mentre que a Val\u00e8ncia no hi havia amants igualables i la Mar\u00e7al tres dons a l\u2019atzar que eren un: la rebel\u00b7lia que ens fa ser nobles i millors. I salv\u00e0rem els mots de la llengua llemosina, la nostra.<\/p>\n

Escena 4: El focus canvia per il\u00b7luminar Pere Ponce, un actor amb una pres\u00e8ncia imponent i deixeble estimat de Manuel, que entra a escena.
\nPere Ponce: (amb veu emotiva) Manuel va ser m\u00e9s que un mestre per a mi; va ser un guia, un mentor i una font inesgotable d\u2019inspiraci\u00f3. Em va ensenyar a veure m\u00e9s enll\u00e0 de les paraules, a sentir l\u2019emoci\u00f3 darrere de cada vers i a viure la poesia i la dramat\u00fargia en cada moment de la meua vida.
\nManuel: (mirant amb orgull) Pere ha sabut captar l\u2019ess\u00e8ncia de la meua ensenyan\u00e7a i portar-la m\u00e9s enll\u00e0. La seua dedicaci\u00f3 i talent com a actor no nom\u00e9s reflecteixen el seu treball, sin\u00f3 tamb\u00e9 el profund amor per l\u2019art que compartim. Veure\u2019l cr\u00e9ixer i triomfar ha estat una de les majors satisfaccions de la meua vida.
\nNarrador: En Pere Ponce, Manuel va trobar un deixeble que va saber honorar el llegat del seu mestre, portant la seua obra i el seu esperit m\u00e9s enll\u00e0 de les aules, cap als escenaris del m\u00f3n.
\n(Llum es fon en negre. Final)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Obra estrenada per l’alumnat de 2n de batxillerat E a l’hotel Corona en motiu de l’homenatge a l’actor Pere Ponce, escrita per Emigdi Subirats Escena 1: Llum sobre l\u2019escriptori de Manuel P\u00e9rez Bonfill. A l\u2019escenari hi ha una taula amb papers espargits, una ploma i una l\u00e0mpada encesa. Manuel, un home de cabells blancs i […]<\/p>\n","protected":false},"author":148,"featured_media":14005,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[76,29],"tags":[],"class_list":["post-14023","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catala-departaments","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14023","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/148"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14023"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14023\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14024,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14023\/revisions\/14024"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/media\/14005"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14023"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14023"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14023"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}