{"id":14020,"date":"2025-02-10T07:14:34","date_gmt":"2025-02-10T06:14:34","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/?p=14020"},"modified":"2025-02-10T07:19:10","modified_gmt":"2025-02-10T06:19:10","slug":"paraules-de-comiat-per-a-hilari-munoz","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/portada\/paraules-de-comiat-per-a-hilari-munoz\/","title":{"rendered":"PARAULES DE COMIAT PER A HILARI MU\u00d1OZ"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Estimada fam\u00edlia, Hilari i Dami\u00e0,
\nAvui ens toca, amb un cor pesat, acomiadar-nos del nostre estimat company Hilari. No cal dir que tots nosaltres sentirem molt la seua abs\u00e8ncia. Tanmateix, tamb\u00e9 \u00e9s un moment per remembrar i celebrar la seua vida i llegat.
\nVaig con\u00e8ixer-lo als 18 anys, entre necr\u00f2polis i jaciments, enmig de pols i pedres antigues. Juntament amb la nostra amiga comuna Cinta Monta\u00f1\u00e9s, vam formar un grup apassionat per tot all\u00f2 que envoltava el m\u00f3n antic, mentre apren\u00edem al costat de dos arque\u00f2legs que ens varen deixar petjada, Margarida Genera i Pere Izquierdo. Explor\u00e0vem cada rac\u00f3, cada tros de terra amb una \u00e0nsia insaciable de coneixement. Aquell per\u00edode va ser marcat per descobriments continus, rialles i una amistat que va transcendir el pas del temps.
\nVam excavar plegats a jaciments del Puig-roig al Masroig, Sant Miquel de Vinebre, la pla\u00e7a Alfons XII de Tortosa, el Castell d\u2019Ulldecona i el Castell d\u2019Amposta. El m\u00f3n pre-ib\u00e8ric, l\u2019ib\u00e8ric, el fenici, el rom\u00e0, el grec, l\u2019andalus\u00ed, el templer, l\u2019hospitaler\u2026 A cada excavaci\u00f3, ens embolcall\u00e0vem en la m\u00e0gia del passat, intentant desxifrar les hist\u00f2ries ocultes sota capes de terra. El m\u00f3n antic tenia una po\u00e8tica pr\u00f2pia, una bellesa amagada en les restes de civilitzacions passades. Cada descoberta, cada fragment d\u2019una antiga cer\u00e0mica, ens parlava d\u2019un temps lluny\u00e0, d\u2019un amor per la hist\u00f2ria que ens unia en tot moment.<\/p>\n

Veles1 e vents han mos desigs complir
\nfacent camins dubtosos per la mar.
\nMestre i ponent contra d\u2019ells veig armar:
\nxaloc, llevant, los deuen subvenir,
\nab llurs amics lo grec e lo migjorn,
\nfent humils precs al vent tremuntanal
\nque en son bufar los sia parcial
\ne que tots cinc complesquen mon retorn.<\/p>\n

Anys despr\u00e9s, ens vam retrobar a l\u2019Institut Dertosa, on hav\u00edem estudiat d\u2019adolescents i ara compart\u00edem claustre ja amb menys p\u00e8l i m\u00e9s panxa. Hilari era un home d\u2019hist\u00f2ria en maj\u00fascula, un veritable erudit que inspirava tota mena de recerques. La seua passi\u00f3 pel passat era contagiosa, i les seues converses eren una finestra oberta a temps llunyans i cultures desaparegudes. A m\u00e9s, amb Hilari compart\u00edem una afici\u00f3 pels arxius. Pass\u00e0vem hores perduts entre llibres d\u2019hist\u00f2ria i art, fascinats per les hist\u00f2ries que amagaven les p\u00e0gines polsoses. Els seus coneixements erudits en aquests \u00e0mbits eren impressionants,car sempre tenia alguna an\u00e8cdota interessant per fer-ne cinc c\u00e8ntims. Un pou de coneixement, Hilari tenia una habilitat especial per recordar i compartir an\u00e8cdotes fascinants sobre la hist\u00f2ria, des de menudes hist\u00f2ries de figures oblidades fins a divertides bromes sobre la vida dels Borbons. Si hagu\u00e9s escrit totes les hist\u00f2ries que contava, hauria pogut treure a la llum tot un bestseller!<\/p>\n

Zeus, el rei dels d\u00e9us a la mitologia grega, va ser fill de Cronos i Rea. Despr\u00e9s de ser amagat per la seua mare per evitar ser devorat pel seu pare, Zeus va alliberar els seus germans i va liderar una revolta contra Cronos, coneguda com la Titanom\u00e0quia. Despr\u00e9s de la vict\u00f2ria, va governar el cel i els d\u00e9us des del mont Olimp, convertint-se en una figura central en molts mites grecs. Zeus \u00e9s conegut pel seu poder, simbolitzat pel raig, i per les seues nombroses aventures amoroses amb deesses i mortals. Un dels seus episodis m\u00e9s famosos \u00e9s la seducci\u00f3 d\u2019Europa transformant-se en un toro.<\/p>\n

Amb tot, Hilari no era nom\u00e9s un acad\u00e8mic. Compart\u00edem moments de disbauxa, de riure sincer i contagi\u00f3s. No era una persona discreta; sabia com parlar de tot i en un to alt, sempre amb un entusiasme desbordant. Era un amic fidel, un company de rialles i de discussions apassionades. El seu car\u00e0cter afable i somrient el feia encara m\u00e9s especial. El recordarem pel seu rostre amable tan com pels seus vastos coneixements erudits.
\nA m\u00e9s de la seua tasca docent, Hilari era un participant actiu en congressos, on compartia el seu saber amb altres experts i aficionats. Feia confer\u00e8ncies de notable nivell, oferint noves perspectives i descobriments en el camp de la hist\u00f2ria. Organitzava visites guiades, que eren sempre molt esperades per aquells que volien con\u00e8ixer m\u00e9s sobre l\u2019art i la hist\u00f2ria dels Pa\u00efsos Catalans.
\nUna de les col\u00b7laboracions que recordo amb Hilari va ser l\u2019exposici\u00f3 sobre Palmira, a S\u00edria. Vam compartir textos d\u2019aquesta exposici\u00f3, amb la participaci\u00f3 de la bibliotec\u00e0ria Irene Prades, els textos de la qual vaig traduir a l\u2019angl\u00e8s.
\nHilari treballava estretament amb l\u2019historiador Enric Querol, amb qui compartia la passi\u00f3 per la hist\u00f2ria i l\u2019art. El seu llegat tamb\u00e9 es recorda amb altres historiadors de l\u2019institut, com Toni Cid i Agust\u00ed Campos, amb qui va compartir il\u00b7lusions acad\u00e8miques i culturals.
\nD\u2019entre totes les seues obres destaco la de Vinallop, notes hist\u00f2riques, perqu\u00e8 amb Hilari tamb\u00e9 compart\u00edem la ruralitat, el fet de ser d\u2019un poble molt menut i gaudir d\u2019un model de vida allunyat de ciutats mitjanes o metr\u00f2polis. \u00d2bviament, podria fer esment de molts altres t\u00edtols que ens transportarien a \u00e8poca del Renaixement, al patrimoni de Tortosa, a l\u2019art religi\u00f3s o als tresors d\u2019aquesta mateixa Catedral de Santa Maria.
\nEl llegat d\u2019Hilari Mu\u00f1oz \u00e9s molt destacable i perdurar\u00e0 en la hist\u00f2ria i la cultura de les comarques de l\u2019Ebre final. La seua abs\u00e8ncia es notar\u00e0 especialment a l\u2019Institut Dertosa, per\u00f2 tamb\u00e9 en tota la comunitat acad\u00e8mica i cultural de les Terres de l\u2019Ebre.
\nI no podria acabar aquest parlament, nodrit per l\u2019estima i el dolor del moment, sense recordar els esmorzars a l\u2019hora del pati al bar Malla, on Hilari sempre tenia alguna explicaci\u00f3 erudita o alguna cosa que ens feia riure de deb\u00f2. Aquests moments quotidians eren els que realment mostraven la seua humanitat, la seua saviesa i el seu esperit alegre.
\nI ara, Hilari, t\u2019ha vingut a buscar la dama negra, se t\u2019ha emportat en el seu mantell fosc, cap a un lloc on les hist\u00f2ries antigues i les \u00e0nimes immortals es troben. El teu llegat, tanmateix, romandr\u00e0 entre nosaltres com la llum d\u2019un estel en la nit m\u00e9s profunda. Les teues paraules, els teus ensenyaments i els moments compartits sempre viuran en els nostres cors.<\/p>\n

Quina petita p\u00e0tria
\nencercla el cementiri!2
\nAquesta mar, Sinera,
\nturons de pins i vinya,
\npols de rials. No estimo
\nres m\u00e9s, excepte l\u2019ombra
\nviatgera d\u2019un n\u00favol.
\nEl lent record
\ndels dies
\nque s\u00f3n passats per sempre.<\/p>\n

Hilari et voldria dedicar uns versos extraordinaris, espill d\u2019all\u00f2 que som, de la catalanitat de qu\u00e8 sempre vas estar impregnat, sentiment que tamb\u00e9 hem compartit. Escolta el versos3 com si sortissin de veu del gran Manel Oll\u00e9, que tamb\u00e9 plora la teua abs\u00e8ncia.<\/p>\n

Ara digueu: \u201cLa ginesta floreix,
\narreu als camps hi ha vermell de roselles.
\nAmb nova fal\u00e7 comencem a segar
\nel blat madur i, amb ell, les males herbes.\u201d
\nAh, joves llavis desclosos despr\u00e9s
\nde la foscor, si sab\u00edeu com l\u2019alba
\nens ha trigat, com \u00e9s llarg d\u2019esperar
\nun al\u00e7ament de llum en la tenebra!
\nPer\u00f2 hem viscut per salvar-vos els mots,
\nper retornar-vos el nom de cada cosa,
\nperqu\u00e8 segu\u00edssiu el recte cam\u00ed
\nd\u2019acc\u00e9s al ple domini de la terra.
\nV\u00e0rem mirar ben al lluny del desert,
\ndavall\u00e0vem al fons del nostre somni.
\nCisternes seques esdevenen cims
\npujats per esglaons de lentes hores.
\nAra digueu: \u201cNosaltres escoltem
\nles veus del vent per l\u2019alta mar d\u2019espigues.\u201d
\nAra digueu: \u201cEns mantindrem fidels
\nper sempre m\u00e9s al servei d\u2019aquest poble.\u201d<\/p>\n

Estimats Hilari i Dami\u00e0,
\nEn aquests moments de dol i recordan\u00e7a, us adre\u00e7o unes paraules vestides amb el vel de la poesia i l\u2019encant del llenguatge antic, tal com el vostre pare hauria volgut. Va ser un home d\u2019immensa saviesa, un erudit dels temps passats, un guardi\u00e0 de la hist\u00f2ria i la cultura de les nostres terres. En ell residia l\u2019esperit dels antics savis, capa\u00e7 de transformar les paraules en llum per il\u00b7luminar els racons m\u00e9s foscos del coneixement.
\nFill de la hist\u00f2ria, amic de la saviesa, els seus escrits s\u00f3n l\u2019eco de les cent\u00faries, que tostemps reverberen en les nostres \u00e0nimes. Junts compartirem el plaer de les excavacions, el goig de desenterrar els misteris del passat, de comprendre les veus silencioses de la terra.
\nEl recordarem no com el que ha marxat, sin\u00f3 com aquell que per sempre restar\u00e0. En les p\u00e0gines dels seus llibres, en les hist\u00f2ries que contarem, viur\u00e0 eternament. Ell, que tant amava els arxius i els llibres d\u2019hist\u00f2ria i art, que s\u2019entusiasmava amb la llengua i les tradicions dels nostres avantpassats, ha deixat un llegat que perdurar\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 dels nostres jorns.
\nAmb el meu afecte i la meua profunda admiraci\u00f3, us acompanyo en el sentiment en un moment tan dolor\u00f3s com el que estem vivint avui.<\/p>\n

Bon viatge pels guerrers
\nque al seu poble s\u00f3n fidels,
\nafavoreixi el D\u00e9u dels vents
\nel velam del seu vaixell,
\ni malgrat llur vell combat
\ntinguin plaer dels cossos m\u00e9s amants.
\nOmplin xarxes de volguts estels
\nplens de ventures,
\nplens de coneixences.<\/p>\n

Amb tot el meu cor,<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Estimada fam\u00edlia, Hilari i Dami\u00e0, Avui ens toca, amb un cor pesat, acomiadar-nos del nostre estimat company Hilari. No cal dir que tots nosaltres sentirem molt la seua abs\u00e8ncia. Tanmateix, tamb\u00e9 \u00e9s un moment per remembrar i celebrar la seua vida i llegat. Vaig con\u00e8ixer-lo als 18 anys, entre necr\u00f2polis i jaciments, enmig de pols […]<\/p>\n","protected":false},"author":148,"featured_media":13946,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[150,29],"tags":[],"class_list":["post-14020","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-geografia-i-historia","category-portada"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14020","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/148"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14020"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14020\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14021,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14020\/revisions\/14021"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/media\/13946"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14020"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14020"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insdertosa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14020"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}