{"id":3622,"date":"2017-04-28T11:37:41","date_gmt":"2017-04-28T09:37:41","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesm-jmzafra\/?p=3622"},"modified":"2018-06-07T11:59:15","modified_gmt":"2018-06-07T09:59:15","slug":"pirita","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/general\/pirita\/","title":{"rendered":"PIRITA"},"content":{"rendered":"

Nom:<\/strong><\/p>\n

Catal\u00e0: Pirita<\/strong><\/p>\n

Castell\u00e0: Pirita<\/p>\n

Angl\u00e8s: Pyrite<\/p>\n

Franc\u00e8s: Pyrite
\nImatges:<\/strong><\/p>\n

\"Resultado\u00a0\"Resultado<\/p>\n

Quin tipus i subtipus de roca i\/o mineral \u00e9s?<\/strong>
\nLa pirita \u00e9s un mineral molt com\u00fa de la classe dels sulfurs.
\nFormaci\u00f3 de la roca i\/o mineral<\/strong>
\nT\u00e9 un 53,48% de sofre i un 46,52% de ferro.
\nLa pirita pertany a \u201c02.EA: Sulfurs met\u00e0l\u00b7lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.\u201d
\nComposici\u00f3 qu\u00edmica<\/strong>
\nF\u00f3rmula qu\u00edmica \u00e9s\u00a0FeS2<\/p>\n

Breu descripci\u00f3 (color, textura…)<\/strong>
\nEs de color groc llaut\u00f3 m\u00e9s o menys clar, groc daurat, de vegades gaireb\u00e9 blanc. En ocasions marr\u00f3 amb irisacions. Quan s’altera superficialment mostra els colors de la limonita i el color de la ratlla \u00e9s grisa, bruna, negra o verdosa. El color groc llaut\u00f3 met\u00e0l\u00b7lic de la pirita ha fet, en molts casos, que la gent el confongui amb l\u2019or. En realitat \u00e9s molt f\u00e0cil distingir la pirita de l’or: \u00e9s molt m\u00e9s lleugera per\u00f2 m\u00e9s dura que l’or, no es pot ratllar amb l’ungla o amb un ganivet de butxaca, i es pot trencar f\u00e0cilment amb un martell mentre que l’or s’aixafa o es doblega.
\nEs troba en una \u00e0mplia varietat de formacions geol\u00f2giques, des dels dip\u00f2sits sedimentaris a filons hidrotermals, i com a constituent de roques metamorfiques. Tamb\u00e9 es troba en la majoria de roques \u00edgnies en pegmatites. \u00c9s un mineral habitual en els filons met\u00e0l\u00b7lics per\u00f2 tamb\u00e9 en roques plut\u00f2niques (granit), metam\u00f2rfiques (pissarra, talc, esquist) o sediment\u00e0ries (margues i argiles).
\nUsos i\/o aplicacions<\/strong>
\nLa pirita \u00e9s un dels minerals m\u00e9s usats per a l’obtenci\u00f3 de l’\u00e0cid sulf\u00faric (H2SO4) pel seu elevat percentatge en sofre. L’obtenci\u00f3 de l’\u00e0cid es produeix mitjan\u00e7ant el \u00abtorrat\u00bb del mineral, \u00e9s a dir, s’escalfa fins a altes temperatures en pres\u00e8ncia d’oxigen, ja que aix\u00ed emana di\u00f2xid de sofre (SO2) i posteriorment aquest es transforma artificialment a tri\u00f2xid de sofre (SO3) al qual s’afegeix aigua per transformar-lo en \u00e0cid.<\/p>\n

Lloc d’origen (Jaciments m\u00e9s importants)<\/strong>
\nLocalitats famoses per les seves pirites s\u00f3n: Elba a It\u00e0lia, Hu\u00e1nuco al Per\u00fa, dues Aig\u00fces i Navaj\u00fan a Espanya, Illinois a USA i pirites a la Xina, Austr\u00e0lia, Romania o Bulg\u00e0ria.
\nRefer\u00e8ncia bibliogr\u00e0fica<\/strong><\/p>\n

Pirita<\/a><\/p><\/blockquote>\n