{"id":3467,"date":"2017-04-28T11:33:46","date_gmt":"2017-04-28T09:33:46","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesm-jmzafra\/?p=3467"},"modified":"2017-04-28T11:33:46","modified_gmt":"2017-04-28T09:33:46","slug":"gresos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/blogs\/museu-de-geologia\/gresos\/","title":{"rendered":"GRESOS"},"content":{"rendered":"<h6><strong>NOM:<\/strong><\/h6>\n<p>ca: gres<\/p>\n<p>es: arenisca<\/p>\n<p>en: sandstone<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h6><strong>DESCRIPCI\u00d3:<\/strong><\/h6>\n<p>Els gresos tenen un color marr\u00f3 vermell\u00f3s. Al tacte s\u00f3n rugosos, deixen anar una esp\u00e8cie de pols ( ja que s\u00f3n roques detr\u00edtiques). Tamb\u00e9, igual que la pissarra\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesm-jmzafra\/wp-content\/uploads\/usu164\/2017\/02\/Arenisca_bona_editada_2nC3.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-3673 alignright\" src=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesm-jmzafra\/wp-content\/uploads\/usu164\/2017\/02\/Arenisca_bona_editada_2nC3.jpg\" alt=\"arenisca_bona_editada_2nc3\" width=\"400\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-content\/uploads\/usu164\/2017\/02\/Arenisca_bona_editada_2nC3.jpg 400w, https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-content\/uploads\/usu164\/2017\/02\/Arenisca_bona_editada_2nC3-300x225.jpg 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-content\/uploads\/usu164\/2017\/02\/Arenisca_bona_editada_2nC3-200x150.jpg 200w\" sizes=\"auto, (max-width: 400px) 100vw, 400px\" \/><\/a>presenten uns estrats for\u00e7a marcats, \u00e9s a dir, que tenen una estructura molt laminada i \u00e9s f\u00e0cil separar un estrat d\u2019un altre.<\/p>\n<p>Pel que fa a les seves caracter\u00edstiques s\u00f3n resistents a la erosi\u00f3 i corrosi\u00f3, per\u00f2 no s\u00f3n tena\u00e7os (no resisteixen b\u00e9 els impactes).<\/p>\n<p>Els gresos s\u00f3n una roca sediment\u00e0ria detr\u00edtica, \u00e9s a dir, que s\u2019han format a partir de trossos microsc\u00f2pics d\u2019altres roques que s\u2019anaven dipositant al fons del mar. Aquests trossos poden oscil\u00b7lar entre els 2mm i els 1\/6mm de tamany. Aquests trossos principalment s\u00f3n quars, feldspat, miques i \u00f2xid. Podr\u00edem dir que els gresos s\u00f3n sorra que s\u2019ha aglomerat al ser sotmesa a la pressi\u00f3 de les roques i l\u2019aigua disposada sobre ella i a certes condicions qu\u00edmiques.<\/p>\n<p>Com que els gresos s\u00f3n roques detr\u00edtiques no tenen una sola composici\u00f3 qu\u00edmica est\u00e0ndard.<\/p>\n<p>Els gresos que ens han arribat tenen una antiguitat d\u2019aproximadament 250 MA.<\/p>\n<p>El gres m\u00e9s antic que tenim \u00e9s del permotri\u00e0sic. L \u2019\u00fanica difer\u00e8ncia que t\u00e9 amb els les altres \u00e9s, a part del color degut a la gran difer\u00e8ncia de composici\u00f3 qu\u00edmica, el contrast dels estrats, ja que al ser m\u00e9s antic ha sigut sotm\u00e9s a m\u00e9s pressi\u00f3 i temperatura.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h6><strong>\u00c8POCA GEOL\u00d2GICA:<\/strong><\/h6>\n<p>Els gresos que van arribar a les nostres mans es van formar al tri\u00e0sic o a finals del premi\u00e0. (Permotri\u00e0sic).<a href=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesm-jmzafra\/wp-content\/uploads\/usu164\/2017\/02\/260px.Laurasia.Gondwana.es_.svg_.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-3654 alignright\" src=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesm-jmzafra\/wp-content\/uploads\/usu164\/2017\/02\/260px.Laurasia.Gondwana.es_.svg_.jpg\" alt=\"260px-laurasia-gondwana-es-svg\" width=\"259\" height=\"218\" \/><\/a><\/p>\n<p>El tri\u00e0sic es caracteritza per tenir un clima sec i c\u00e0lid. Aix\u00f2 va provocar que la major part de les roques que es van formar fossin gresos i roques evapor\u00edtiques.<\/p>\n<p>Una altre caracter\u00edstica a destacar \u00e9s que es va comen\u00e7ar a fragmentar Panga en tots els continents que coneixem actualment.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h6><strong>\u00daS:<\/strong><\/h6>\n<p>Els gresos carbonatats s\u2019utilitzen en la construcci\u00f3. Fins i tot des de temps dels romans es constru\u00efa amb aquesta roca. Algunes de les ciutats m\u00e9s importants de l\u2019Imperi rom\u00e0 estaven constru\u00efdes amb aquest tipus de roques. Tamb\u00e9 s\u2019han trobat antigues canteres que explotaven aquest material.<\/p>\n<p>En menor mesura els gresos tri\u00e0sics o permotri\u00e0sics (Les que tenim en la nostre disposici\u00f3) s\u2019utilitzen com a a\u00efllant o per fondre-les amb argiles en la industria.<\/p>\n<p>El permotri\u00e0sic \u00e9s el per\u00edode entre el permi\u00e0 i el Tri\u00e0sic.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h6><strong>LLOC D\u2019ORIGEN:<\/strong><\/h6>\n<p>Les roques provenen de L\u2019escola superior d\u2019agricultura. Aquesta escola \u00e9s un centre on pots estudiar formacions professionals relacionades amb l\u2019agricultura, la bot\u00e0nica o l\u2019alimentaci\u00f3. L\u2019escola est\u00e0 situada a Barcelona.<\/p>\n<p>Barcelona \u00e9s la capital de Catalunya , de la prov\u00edncia del Barcelon\u00e8s i un del principal dest\u00ed tur\u00edstic reconegut arreu del m\u00f3n.<\/p>\n<p>Consta de 101, 4 km2. Podr\u00edem dir que la ciutat es limita entre el riu Besos i el Llobregat, al est de Catalunya amb el mar Mediterrani banyant-li les platges.<\/p>\n<p>T\u00e9 una poblaci\u00f3 d\u20191,5 mi,ions d\u2019habitants i la seva activitat econ\u00f2mica principal \u00e9s el turisme.<\/p>\n<p>Al estar al costat del mar i la seva distancia en relaci\u00f3 al Equador t\u00e9 un clima mediterrani, amb pluges abundants a la primavera i la tardor i temperatura suavitzada pel mar.<\/p>\n<p>La primera civilitzaci\u00f3 que es va assentar en la actual Barcelona van ser diversos poblats ibers al 218 a.C. Tot i que anteriorment, en el neol\u00edtic, ja existien assentaments. No va ser fins al 1a.C que l\u2019Imperi rom\u00e0 va ocupar la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i va apar\u00e8ixer per primer cop la ciutat en si que a les hores es deia Barcino.<\/p>\n<p>A l\u2019edat mitjana Barcelona va guanyar poder demogr\u00e0fic, pol\u00edtic i econ\u00f2mic, gr\u00e0cies a la seva posici\u00f3 estrat\u00e8gica. Gr\u00e0cies a aquest poder va esdevenir capital.<\/p>\n<p>Al 1714 es va produir el Baluard de Santa Eul\u00e0lia on les tropes borb\u00f2niques van penetrar en les muralles de Barcelona acabant el setge i la guerra de la succeci\u00f3.<\/p>\n<p>Des d\u2019aquest punt fins al final de la dictadura franquista Barcelona va ser reprimida. per\u00f2 avui en dia Barcelona \u00e9s la capital de Catalunya , de la prov\u00edncia del Barcelon\u00e8s i un del principal dest\u00ed tur\u00edstic reconegut arreu del m\u00f3n i podem presumir de que n\u2019\u00e9s la nostre ciutat.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h6><strong>PROCED\u00c8NCIA:<\/strong><\/h6>\n<p>Aquest seguit de gresos s\u00f3n part de la col\u00b7lecci\u00f3 de la escola superior d\u2019Agricultura.<\/p>\n<p>Investigant en els arxius de la escola hi ha un salt en que no es publica res de l\u2019any 1922 a l\u2019any 1934 (suprimint l\u2019any 1932, any en que es van extreure les pedres). Una dada curiosa es que durant l\u2019etapa de la guerra civil espanyola va haver-hi un augment d\u2019articles escrits.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s d\u2019anar a l\u2019escola Dovella a preguntar d\u2019on van obtenir les peces ( ja que la col\u00b7lecci\u00f3 va ser cedida per part d\u2019aquesta escola). All\u00e0 em van explicar que l\u2019escola va tenir tres etapes. En la primera va ser una escola religiosa, seguidament va ser abandonada i reciclada per una entitat privada, i finalment una escola p\u00fablica.<\/p>\n<p>Creuen i recorden que la col\u00b7lecci\u00f3 prov\u00e9 de la antiga escola religiosa.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h6><strong>BIBLIOGRAF\u00cdA\/WEBGRAF\u00cdA:<\/strong><\/h6>\n<p>http:\/\/www.regmurcia.com\/servlet\/s.Sl?sit=c,365,m,2012&#038;r=ReP-8165-DETALLE_REPORTAJESABUELO<\/p>\n<p><em>Llibre:Gorshkov &#8211; A. Yakushova Geolog\u00eda General. Londres. 2009<\/em><\/p>\n<p><em>Llibre: David R. Rojas. Compendio de Geolog\u00eda General. Editorial Eduardo de HabichT. Per\u00fa. 2009<\/em><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Feina feta pels alumnes: Oriol Sala, Jiaojia Du, Christian Chavez i Ayman Elkaissi.<\/p>\n<p>Febrer 2017<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>NOM: ca: gres es: arenisca en: sandstone &nbsp; DESCRIPCI\u00d3: Els gresos tenen un color marr\u00f3 vermell\u00f3s. Al tacte s\u00f3n rugosos, deixen anar una esp\u00e8cie de pols ( ja que s\u00f3n roques detr\u00edtiques). Tamb\u00e9, igual que la pissarra\u00a0\u00a0presenten uns estrats for\u00e7a marcats, \u00e9s a dir, que tenen una estructura molt laminada i \u00e9s f\u00e0cil separar un [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[321],"tags":[329,327],"class_list":["post-3467","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-museu-de-geologia","tag-2c3","tag-sedimentaria"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3467","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3467"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3467\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3674,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3467\/revisions\/3674"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3467"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3467"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3467"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}