{"id":3266,"date":"2017-04-28T11:37:42","date_gmt":"2017-04-28T09:37:42","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesm-jmzafra\/?p=3266"},"modified":"2018-06-07T09:53:02","modified_gmt":"2018-06-07T07:53:02","slug":"lapislazuli","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/general\/lapislazuli\/","title":{"rendered":"LAPISL\u00c0ZULI"},"content":{"rendered":"

Nom:<\/strong><\/p>\n

Catal\u00e0: Lapisl\u00e0zuli<\/strong>
\nCastell\u00e0: Lapisl\u00e1zuli
\nAngl\u00e8s: Lapis lazuli
\nFranc\u00e8s: Lapis-lazuli<\/p>\n

\u00a0 \u00a0\u00a0\"Resultado\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\"Resultado<\/p>\n

 <\/p>\n

Quin tipus i subtipus de roca i\/o mineral \u00e9s?:<\/strong><\/p>\n

\u00c9s una gema semipreciosa, un mineral metam\u00f2rfic, i pertany al grup dels silicats.
\nFormaci\u00f3 de la roca i\/o mineral:<\/strong>
\n\u00c9s una barreja entre latzurita, calcita i pirita. \u00c9s la barreja de les roques sedimentaries (en aquest cas, latzurita, calcita i pirita) a una temperatura molt alta i a molta pressi\u00f3. Despr\u00e9s es refreden pel pas del temps.
\nComposici\u00f3 qu\u00edmica:<\/strong>
\nLa composici\u00f3 qu\u00edmica \u00e9s: (Na, Ca, AlSiO4, S, Cl, SO4 i OH).
\nAl= Alumini Si= Silici O= Oxigen Na= Sodi Ca= Calci S= Sofre Cl= Clor
\nBreu descripci\u00f3 (color, textura…):<\/strong>
\nT\u00e9 una textura no foliada, no transparent.
\nDe duresa \u00e9s entre 5-6 a l\u2019escala de Mohs. D\u2019un color blau clapejat del blanc de la calcita i el color met\u00e0l\u00b7lic de la pirita. La ratlla que pinta \u00e9s de color blau clar, amb un brill vitri. \u00c9s un mineral que no es pot atacar per l\u2019\u00e0cid clorh\u00eddric, aix\u00f2 \u00e9s una caracter\u00edstica del lapisl\u00e0tzuli que el fa destacar.
\nUsos i\/o aplicacions:<\/strong>
\nEls egipcis utilitzaven molt aquest mineral, perqu\u00e8 creien que era una pedra de bona sort, i tamb\u00e9 una medicina. Per exemple ho posaven en els escarbats sagrats o sobre les m\u00e0scares funer\u00e0ries, i tamb\u00e9 ho trituraven per a poder prendre-ho. A l\u2019edat medieval tamb\u00e9 s\u2019utilitzava: els pintors, com Leonardo Da Vinci o Fra Ang\u00e9lico, els
\nmodistes, es denominava com or blau. Actualment tamb\u00e9 s\u2019utilitza per a la joieria.
\nLloc d’origen (Jaciments m\u00e9s importants)<\/strong>
\nEl lapisl\u00e0tzuli encara \u00e9s extret dels antics dip\u00f2sits de la prov\u00edncia de Badakshan, al nord-est de l’Afganistan on encara es troba la millor qualitat. El lapisl\u00e0tzuli tamb\u00e9 s’extreu a Xile en la “Flor dels Andes”, mina de la regi\u00f3 de Coquimbo. Petites quantitats s\u00f3n produ\u00efdes a Sib\u00e8ria, a Colorado en Estats Units, i en Myanmar.
\nRefer\u00e8ncia bibliogr\u00e0fica<\/strong><\/p>\n

Lapislazuli<\/a><\/p><\/blockquote>\n