{"id":3264,"date":"2017-04-27T13:21:34","date_gmt":"2017-04-27T11:21:34","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesm-jmzafra\/?p=3264"},"modified":"2017-04-27T13:21:34","modified_gmt":"2017-04-27T11:21:34","slug":"quarsita","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/blogs\/museu-de-geologia\/quarsita\/","title":{"rendered":"QUARSITA"},"content":{"rendered":"\n\n\n
\"quarsita_bona2_grup2a2_v2\"<\/a>\"cuarcita_bona_grup2a2_v2\"<\/a><\/td>\nca:<\/em> quarsita o\u00a0metaquarsita
\nes:<\/em> cuarcita\u00a0o\u00a0metacuarcita
\nen:<\/em> quartzite\u00a0or\u00a0metaquartzite<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
DESCRIPCI\u00d3<\/h6>\n

\u00c9s una roca metam\u00f2rfica regional, no foliada (no es nota les capes). Forma part de les calc\u00e0ries o quars.
\nLa quarsita \u00e9s una roca metam\u00f2rfica dura que originalment era d’arenisca. Aquesta pedra es va convertir d’arenisca a quarsita mitjan\u00e7ant la calor i la pressi\u00f3, i com a resultat la cristal\u00b7litzaci\u00f3 del quars. La quarsita pura \u00e9s generalment sempre de color blanc a gris, encara que a vegades\u00a0es\u00a0troben altres de diversos tons de rosa i vermell. Aix\u00f2 passa a causa de les quantitats variables d’\u00f2xid de ferro. Hi ha altres casos, com les impureses minerals, llavors la quarsita \u00e9s groga o taronja. Quan es produeix la metamorfosi, els grans de quars individuals es recristal\u00b7litzen juntament amb el material antic de la cimentaci\u00f3. La majoria o tota la textura original i les estructures sediment\u00e0ries de l’arenisca desapareixen pel metamorfisme.
\nPetites quantitats de materials cementades, \u00f2xid de ferro, carbonat i\u00a0argita\u00a0sovint desapareixen durant la recristal\u00b7litzaci\u00f3 i la metamorfosi.
\nEst\u00e0 composta essencialment per quars, encara que pot presentar petites quantitats de moscovita, ortosa, albita, etc., i minerals accessoris com granat, grafit i fins i tot or. La seva textura sol ser granobl\u00e0stica (cont\u00e9 grans\u00a0equidimensionals, costats iguals, formada per la recristal\u00b7litzaci\u00f3), que es caracteritza per tenir un mosaic de cristalls.
\nPresenten colors clars (incolora, blanca, rosada, gris, etc.), encara que si provenen de sorres sil\u00edcies, riques en mat\u00e8ria org\u00e0nica poden ser gaireb\u00e9 negres, per la formaci\u00f3 de grafit. A causa de la seva composici\u00f3 mineral\u00f2gica \u00e9s una roca molt dura i per tant resistent a la meteoritzaci\u00f3 (\u00e9s el conjunt de processos causats pels agents atmosf\u00e8rics que provoquen el trencament i la disgregaci\u00f3 de les roques).
\nAlguns exemplars es poden confondre amb marbres, per\u00f2 la quarsita sol ser m\u00e9s transl\u00facida (deixa passar la llum, per\u00f2 no permet veure el que hi ha darrere d’ell), no es ratlla amb una pua d’acer.
\nEn les mostres de m\u00e0 la majoria dels grans no s\u00f3n visibles a simple vista, per\u00f2 si sota el microscopi. Aquesta roca presenta una textura ”afan\u00edtica” (A = no,\u00a0phaneros\u00a0= visible), es produeixen per refredament r\u00e0pid d’un magma.
\nLes roques que tenen una textura afan\u00edtica, solen tenir una gran quantitat de ves\u00edcules gasoses al seu interior.
\nComposici\u00f3:
\nEssencials: quars,\u00a0accessoris: mica (moscovita, biotita, fuchsita) feldespat (ocrosa,\u00a0microlina, plagi\u00f2clasi acida) minerals pesats d’origen detr\u00edtic (apatita,\u00a0circ\u00f3, pirita, magnetita, ilmenita,\u00a0etc.); accidentals: granat, grafit, calcita, sulfurs, etc.<\/p>\n

OBSERVACI\u00d3 AMB LUPA<\/h6>\n

\"gg\"<\/a><\/p>\n

\u00c8POCA GEOL\u00d2GICA<\/h6>\n

Es pensa que van apar\u00e8ixer al tri\u00e0sic. Fa aproximadament 250 milions d’anys que existeixen.
\nTri\u00e0sic:
\nEl Tri\u00e0sic \u00e9s el primer Per\u00edode geol\u00f2gic del Mesozoic. El seu inici es troba fa 252 milions d’anys i finalitza fa 201.
\nEls sediments caracter\u00edstics del Tri\u00e0sic s\u00f3n gresos vermells i evaporites, que es produeix per al clima sec i c\u00e0lid que hi havia.
\nEls\u00a0coralls hexacoral\u00b7laris\u00a0sorgiren durant aquest per\u00edode. \u00c9s possible que les primeres plantes amb flors, les angiospermes, apareguessin al Tri\u00e0sic, juntament amb els primers vertebrats voladors, als pterosaures.<\/p>\n

\u00daS<\/h6>\n

La quarsita \u00e9s molt resistent a l’erosi\u00f3 qu\u00edmica i, sovint formen crestes i cims resistents. La s\u00edlice que cont\u00e9 gaireb\u00e9 pur, ofereix poc per formar el s\u00f2l i per tant a partir de les crestes de quarsita s\u00f3n sovint descobertes o cobertes nom\u00e9s amb una capa molt prima de s\u00f2l i poca vegetaci\u00f3. A causa de la seva duresa i la forma angular, la quarsita triturada s’utilitza sovint com a tren de balast. La quarsita \u00e9s una pedra decorativa i pot ser utilitzat per cobrir parets, teules, com pisos i graons. La quarsita de vegades s’utilitza en la construcci\u00f3 de carreteres. Quarsita d’alta puresa s’utilitza per produir ferrosilici, sorra de s\u00edlice industrial, silici i carbur de silici. Altres usos s\u00f3n com roques ornamentals en la construcci\u00f3 i en escultures.
\nDurant l’Edat de Pedra la quarsita va ser usada com un substitut del s\u00edlex, encara que era de menor qualitat.<\/p>\n

LLOC D’ORIGEN<\/h6>\n

Quarsita 1:<\/span>
\nAquesta quarsita va ser trobada al desert de Nam\u00edbia. Es coneix amb el nom de Namib.
\nEl Namib \u00e9s la zona des\u00e8rtica que s’est\u00e9n al llarg de la costa de Nam\u00edbia, entre el riu Orange, que marca la frontera amb la Rep\u00fablica de Sud-\u00e0frica, al sud, i el riu Kunene, que marca la frontera amb Angola, al nord.
\nAquesta zona pertany al Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2013.
\nT\u00e9 una longitud d’uns 1.600 km, una amplada que varia entre 80 i 200 km i una extensi\u00f3 propera als 80.000 quil\u00f2metres quadrats. El seu nom, Namib, significa “enorme” en llengua\u00a0Nama.<\/p>\n

\"cuarcita_bona_grup2a2_v2\"<\/a><\/p>\n

Quarsita 2:<\/span>
\nEs d\u2019origen desconegut. Forma part de la col\u00b7lecci\u00f3 que ens ha donat l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona.
\nL’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) \u00e9s un centre universitari fundat el 1912, actualment \u00e9s una de les escoles d’enginyeria de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya en la qual s’imparteixen estudis de grau i m\u00e0ster dins l’\u00e0mbit de l’enginyeria de\u00a0biosistemes\u00a0i agroaliment\u00e0ria.
\nEs troba Castelldefels (Barcelona) al carrer Esteve Terrades, 8, 08860<\/p>\n

\"quarsita_bona2_grup2a2_v2\"<\/a><\/h6>\n
MAPA<\/h6>\n

Quarsita 1: Desert de Nam\u00edbia (Namib)<\/span><\/p>\n

\"r\"<\/a><\/p>\n

Quarsita 2: origen desconegut<\/span><\/p>\n

PROCED\u00c8NCIA<\/h6>\n

La ”quarsita 1” prov\u00e9 del desert de Nam\u00edbia, la donada la directora Carme de\u00a0Miguel.
\nLa ”quarsita 2” prov\u00e9 de la col\u00b7lecci\u00f3 de l’Escola Superior d’Agricultura.<\/p>\n

REFER\u00c8NCIES BIBLIOGR\u00c0FIQUES<\/h6>\n

http:\/\/es.slideshare.net\/alvin_palos\/cuarcit
\nhttp:\/\/www.regmurcia.com\/servlet\/s.Sl?sit=c,365,m,108&r=ReP-23874-DETALLE_REPORTAJESABUELO
\nhttp:\/\/basica.primariatic.sep.gob.mx\/descargas\/colecciones\/proyectos\/red_escolar\/publi_rocas\/cuarcita.htm
\nhttps:\/\/www.ecured.cu\/Roca_Cuarcita#Composici.C3.B3n_qu.C3.ADmica
\nhttp:\/\/www.duiops.net\/dinos\/triasico.html
\nhttp:\/\/www.ugr.es\/~agcasco\/msecgeol\/secciones\/petro\/pet_met.htm
\nhttp:\/\/www2.montes.upm.es\/Dptos\/dsrn\/Edafologia\/aplicaciones\/GIMR\/archive.php?q=34a7c06bb42
\nhttps:\/\/books.google.es\/books?id=htj9XY2j2_UC&pg=PA111&lpg=PA111&dq=orogenesis+cuarcita&source=bl&ots=pCDpXOjRSI&sig=RXVZse6pjG2PXuG6MY8zxs177y0&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwivt-TH4MvRAhWHqxoKHYOjD3gQ6AEIMTAD#v=onepage&q=orogenesis%20cuarcita&f=false
\nhttps:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Namib
\nhttp:\/\/www.dolcestone.com\/public\/contents\/collection\/6\/Ficha%20tecnica_cuarcitas.pdf<\/p>\n

Llibres:<\/span><\/p>\n

Minerals i roques dels Pa\u00efsos Catalans.- Laura Palacios P\u00e9rez<\/em>
\n Editorial: P\u00f2rtic Natura<\/em><\/p>\n

Guia de minerals i roques.- Arnoldo Mondadori editore<\/em>
\n Editorial: Grijalbo<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

ca: quarsita o\u00a0metaquarsita es: cuarcita\u00a0o\u00a0metacuarcita en: quartzite\u00a0or\u00a0metaquartzite DESCRIPCI\u00d3 \u00c9s una roca metam\u00f2rfica regional, no foliada (no es nota les capes). Forma part de les calc\u00e0ries o quars. La quarsita \u00e9s una roca metam\u00f2rfica dura que originalment era d’arenisca. Aquesta pedra es va convertir d’arenisca a quarsita mitjan\u00e7ant la calor i la pressi\u00f3, i com a […]<\/p>\n","protected":false},"author":92,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[321],"tags":[323,326],"class_list":["post-3264","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-museu-de-geologia","tag-2a2","tag-metamorfiques"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3264","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/users\/92"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3264"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3264\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4246,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3264\/revisions\/4246"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3264"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3264"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3264"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}