{"id":3135,"date":"2017-04-28T11:33:41","date_gmt":"2017-04-28T09:33:41","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesm-jmzafra\/?p=3135"},"modified":"2018-06-07T11:56:45","modified_gmt":"2018-06-07T09:56:45","slug":"aragonito","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/blogs\/museu-de-geologia\/aragonito\/","title":{"rendered":"ARAGONITA"},"content":{"rendered":"

Nom<\/strong><\/p>\n

Catal\u00e0: Aragonita<\/strong>
\nCastella: Aragonita
\nAngl\u00e8s: Aragonite
\nFranc\u00e8s: Aragonite<\/p>\n

\"Resultado\u00a0\"Resultado<\/p>\n

 <\/p>\n

Quin tipus i subtipus de roca i\/o mineral \u00e9s?<\/strong>
\nAquest mineral \u00e9s el mineral del grup Aragonita (carbonats)
\nFormaci\u00f3 de la roca i\/o mineral<\/strong>
\nLa seva formaci\u00f3 \u00e9s partir de les aig\u00fces termals o les que emergeixen dels gu\u00e8isers. Aquestes aig\u00fces, en combinar amb les roques molt calents dissolen els minerals continguts en les roques, entre ells el calci. En ambients sedimentaries marins i restringits.
\nComposici\u00f3 qu\u00edmica<\/strong>
\nL’aragonita t\u00e9 una composici\u00f3 qu\u00edmica simple: CaCO3 i aquesta composici\u00f3, \u00e9s id\u00e8ntica a la d’un altre mineral conegut com calcita. La difer\u00e8ncia entre un i altre \u00e9s la seva estructura cristal\u00b7lina, el que els converteix en minerals diferents. La primera roca \u00e9s va descobrir l\u2019any 1797, fa 220 anys. I deu el seu nom a que va ser trobada al riu Gallo de Molina d\u2019Arag\u00f3, municipi que el seu descobridor, Werner, va creure err\u00f2niament que pertanyia a l\u2019Arag\u00f3.
\nBreu descripci\u00f3 (color, textura…)<\/strong>
\n\u00c9s presenta en color, generalment, blanc, marr\u00f3, blau i verd, depenent de la pres\u00e8ncia d’altres elements al moment de la cristal\u00b7litzaci\u00f3. La seva duresa \u00e9s de 3,5 a 4,la seva densitat \u00e9s de 2.94.<\/p>\n

Usos i\/o aplicacions<\/strong>
\nEls usos que poden donar-se-a aquest mineral estan restringits a l’ornamental, aix\u00f2 causa del seu gran inestabilitat i el seu important solubilitat. \u00c9s un mineral de molt poca resist\u00e8ncia i el seu principal atractiu el conforma la vistositat de les formes rombo\u00efdals que solen adquirir els seus vidres, que, depenent de la influ\u00e8ncia d’altres elements pot adquirir agradables colors.
\nLloc d’origen (Jaciments m\u00e9s importants)<\/strong>
\nEls principals jaciments \u00e9s troben a Espanya. Altres importants jaciments, on s’han trobat cristalls de aragonita d’important grand\u00e0ria, se situen en regions de Pol\u00f2nia, Rep\u00fablica Txeca i Eslov\u00e0quia. coraloideas a Arizona, Chihuahua (M\u00e8xic), Fran\u00e7a (de color blau), \u00c0ustria i It\u00e0lia.<\/p>\n

Refer\u00e8ncia bibliogr\u00e0fica<\/strong>
\nhttps:\/\/www.asturnatura.com\/mineral\/aragonito\/1265.html
\nhttps:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Aragonita<\/p>\n

Aragonito<\/a><\/p><\/blockquote>\n