{"id":3111,"date":"2017-04-27T13:32:56","date_gmt":"2017-04-27T11:32:56","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesm-jmzafra\/?p=3111"},"modified":"2018-06-07T13:07:11","modified_gmt":"2018-06-07T11:07:11","slug":"moscovita","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/blogs\/museu-de-geologia\/moscovita\/","title":{"rendered":"MOSCOVITA"},"content":{"rendered":"

Nom:<\/strong>
\nCatal\u00e0: Moscovita.<\/strong>
\nCastell\u00e0: Moscovita.
\nAngl\u00e8s: Muscovite.
\nFranc\u00e8s: Moscovite.
\nImatges:<\/strong><\/p>\n

\"Resultado\"Resultado<\/p>\n

Quin tipus i subtipus de roca i\/o mineral \u00e9s?<\/strong>
\n\u00c9s un mineral del grup dels silicats i del subgrup dels filosilicats i dintre d\u2019ells pertany a les miques alum\u00edniques.
\nFormaci\u00f3 de la roca i\/o mineral<\/strong><\/p>\n

Es produeix per un metamorfisme regional i per les seves transformaci\u00f3 d’altres silicats. Els cristalls m\u00e9s grans apareixen en pegmatitas. Tamb\u00e9 es troba en roques metam\u00f2rfiques com gneises, pissarres, micacita, etc…<\/p>\n

Composici\u00f3 qu\u00edmica<\/strong>
\nLa mica est\u00e0 composta d\u2019alumini, ferro, calci, magnesi i altres elements, en diferents proporcions segons l\u2019esp\u00e8cie. Tamb\u00e9 \u00e9s una mica rica en potassi. La seva composici\u00f3 qu\u00edmica: KAl2((COH,F)2\/AlSi3O10).<\/p>\n

Breu descripci\u00f3 (color, textura…)<\/strong>
\nPot ser de diversos colors com ara incolor, blanc, platejat, amb p\u00e0tines verdoses, groguenques i marronoses. La ratlla \u00e9s de color blanc. Per als col\u00b7leccionistes la moscovita a\u00efllada no \u00e9s un mineral gaire important , per\u00f2 associada a altres minerals els proporciona una gran bellesa que augmenta el seu valor. La moscovita \u00e9s un component mineral primari en moltes roques \u00edgnies de tipus \u00e0cid, com en granits i pegmatitas. Minerals que apareixen t\u00edpicament associats a la moscovita s\u00f3n el quars, feldspats, beril i turmalina. En el cas de la moscovita, a temperatures molt elevades, comen\u00e7a a perdre l’aigua que cont\u00e9 a partir dels 900\u00b0C i als 1400\u00b0C comen\u00e7a a fusionar-se.<\/p>\n

Usos i\/o aplicacions<\/strong>
\nS’usa en la ind\u00fastria com a a\u00efllant. S\u00f3n for\u00e7a transparents i s’ha emprat per a portes de forns i vidre de fanals. Donades les seves excel\u00b7lents propietats diel\u00e8ctriques, \u00e9s utilitzada com a material a\u00efllant en aparells el\u00e8ctrics. \u00c9s un mineral summament resistent a la calor, per aix\u00f2 s’utilitza per a la confecci\u00f3 de portes en forns i estufes, com a\u00efllant t\u00e8rmic incombustible. Juntament amb olis, la mica en pols \u00e9s utilitzada com a additiu en el proc\u00e9s d’elaboraci\u00f3 del paper.<\/p>\n

Lloc d’origen (Jaciments m\u00e9s importants)<\/strong>
\nHi han jaciments de Moscovita a les Muntanyes de Cridin en Alemanya, Canada, \u00c0ustria, Rodh\u00e8sia, \u00cdndia, al Pakistan i al Brasil, per\u00f2 tamb\u00e9 es troba als Estats Units i a Espanya (mines de Garcirrey, Salamanca, Castilla, Galicia i Andalucia).<\/p>\n

Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/strong>
\nhttps:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Moscovita<\/p>\n

Moscovita<\/a><\/p><\/blockquote>\n