{"id":3094,"date":"2017-04-28T11:35:23","date_gmt":"2017-04-28T09:35:23","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesm-jmzafra\/?p=3094"},"modified":"2017-04-28T11:35:23","modified_gmt":"2017-04-28T09:35:23","slug":"arenita-quarsosa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/blogs\/museu-de-geologia\/arenita-quarsosa\/","title":{"rendered":"ARENITA QUARSOSA"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesm-jmzafra\/wp-content\/uploads\/usu164\/2017\/02\/Arenisca_Bona_2nC1-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-4049 alignright\" src=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesm-jmzafra\/wp-content\/uploads\/usu164\/2017\/02\/Arenisca_Bona_2nC1-2.jpg\" alt=\"arenisca_bona_2nc1-2\" width=\"300\" height=\"400\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-content\/uploads\/usu164\/2017\/02\/Arenisca_Bona_2nC1-2.jpg 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-content\/uploads\/usu164\/2017\/02\/Arenisca_Bona_2nC1-2-225x300.jpg 225w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a><\/p>\n<h6><strong>NOM:<\/strong><\/h6>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">Catal\u00e0: Arenita quarsosa.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">Castell\u00e0: Arenisca cuarzosa.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">Angl\u00e8s: Quartz sandstone.<\/span><\/p>\n<h6><b>DESCRIPCI\u00d3:\u00a0<\/b><\/h6>\n<p><b><\/b><span style=\"font-weight: 400\">Aquesta roca \u00e9s una roca sediment\u00e0ria (degradaci\u00f3 d\u2019altres roques i acumulaci\u00f3 dels sediments en llacs i mars) i a m\u00e9s a m\u00e9s, tamb\u00e9 \u00e9s detr\u00edtica (formada amb trossos de peces preexistents).<\/span><\/p>\n<p><b><\/b><span style=\"font-weight: 400\">S\u2019ha forma amb la degradaci\u00f3, partici\u00f3 d\u2019altres roques i l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019aquestes als fons marins. Tamb\u00e9, es creada a partir de la sorra i el ciment junts. L\u2019arenita quarsosa \u00e9s el resultat de la meteoritzaci\u00f3 extrema i la classificaci\u00f3 d\u2019un sediment fins que no en queda res d\u2019aquest.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">Les roques aren\u00edtiques solen contenir un alt contingut en sorra, com diu el seu nom, per\u00f2 a vegades tamb\u00e9 contenen altres tipus de materials. El cement en les roques aren\u00edtiques normalment cont\u00e9 quars, en aquest cas, l\u2019arenita quarsosa cont\u00e9 com a m\u00ednim un 90% de quars (el quars \u00e9s un mineral que abunda a la Terra, i \u00e9s usat en joyeria). La barreja entre la base (que en aquest cas seria la sorra) i el cement (juntament amb el quars), donen el color a la pedra, que pot ser de molts colors diferents, com aquesta, que \u00e9s vermella. Tot i aix\u00f2, el ciment representa nom\u00e9s un 15% del total del material.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">Per crear-se \u00e9s necess\u00e0ria una descomposici\u00f3 qu\u00edmica, la sustracci\u00f3 d\u2019argila, ja que al final quasi no en contindr\u00e0. Aix\u00f2 passa quan la roca \u00e9s sotmesa a una alta pressi\u00f3 (com pot ser en ambients de platja o en marees, ja que poden contenir molta sorra de quars).<\/span><\/p>\n<p><b><\/b><span style=\"font-weight: 400\">L\u2019antiguitat d\u2019aquestes roques \u00e9s de 300 m.a aprox., ja que aquestes roques despr\u00e9s es convertiran en metam\u00f2rfiques, ja que, com afirmen molts ge\u00f2legs, diferenciar una arenita quarsosa amb una quarsita \u00e9s molt dif\u00edcil, i fins i tot, quasi impossible.<\/span><\/p>\n<h6><b>OBSERVACI\u00d3 AMB LUPA:<\/b><\/h6>\n<p><a href=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesm-jmzafra\/wp-content\/uploads\/usu164\/2017\/02\/arenita-quarsos.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-3686 alignleft\" src=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesm-jmzafra\/wp-content\/uploads\/usu164\/2017\/02\/arenita-quarsos.png\" alt=\"arenita-quarsos\" width=\"221\" height=\"291\" \/><\/a><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">El que es veu \u00e9s l\u2019arenita quarsosa, una roca sediment\u00e0ria (degradaci\u00f3 d\u2019altres roques i acumulaci\u00f3 dels sediments en llacs i mars, tamb\u00e9 \u00e9s detr\u00edtica formada amb trossos de peces preexistents).<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">En aquesta imatge podem apreciar els diferents tipus de roques preexistents que hi havien abans de que es cre\u00e9s aquesta \u00faltima. Podem observar el quars, i la sorra, tal com diu el seu nom (arenisca, d\u2019arena\/sorra i quarsosa, de quars, que \u00e9s el que d\u00f3na el color a la pe\u00e7a).<\/span><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h6><b>\u00daS:<\/b><\/h6>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">Aquesta roca es diu aix\u00ed perqu\u00e8 la majoria del seu contigut \u00e9s quars i sorra, per tant, li diem arenita quarosa.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">L\u00b4\u00fas que es fa d\u2019aquesta roca \u00e9s per construir majorit\u00e0riament, ja que \u00e9s molt resistent, t\u00e9 un alt contingut en cement i perqu\u00e8 resisteix molt m\u00e9s a la pluja i els fen\u00f2mens meteorol\u00f2gics. L\u2018\u00fanic inconvenient \u00e9s que \u00e9s molt pesat. Tamb\u00e9 s\u2019usa per la fabricaci\u00f3 i la decoraci\u00f3.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">Antigament els nostres avantpassats utilitzaven aquesta pedra com a ganivet o arma. El que feien era donar-li forma punxeguda i despr\u00e9s anar afilant-lo a mesura que aquest es desgastava.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">Encara que la roca \u00e9s resistent, \u00e9s f\u00e0cil de manejar, \u00e9s a dir que \u00e9s f\u00e0cil donar-li forma. L\u2019arenita quarsosa a l\u2019any 2008 va ser dominada com una de les pedres m\u00e9s resistents al m\u00f3n al concurs Global Heritage Stone Resouce. En algunes regions, aquesta pedra quarsosa, \u00e9s utilitzada en les fa\u00e7anes dels bungalous de Mar de Platja (un tipus de bungalous per la platja).<\/span><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesm-jmzafra\/wp-content\/uploads\/usu164\/2017\/02\/arenaa.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-full wp-image-3688 aligncenter\" src=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesm-jmzafra\/wp-content\/uploads\/usu164\/2017\/02\/arenaa.png\" alt=\"arenaa\" width=\"299\" height=\"216\" \/><\/a><\/p>\n<h6><b>LLOC D\u2019ORIGEN:\u00a0<\/b><\/h6>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">Aquesta arenita quarsosa prov\u00e9 de Caldes de \u00a0Montbui (Catalunya, Espanya), que \u00e9s una vila i municipi de la comarca del Vall\u00e8s Oriental. Est\u00e0 a poc m\u00e9s de 25 km de Barcelona, per tant, a la prov\u00edncia de Barcelona. Est\u00e0 al peu de la muntanya del Farell i a la vall de la Riera de Caldes.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">Caldes \u00e9s una zona de fractures que gr\u00e0cies a aix\u00f2 tenen l\u2019aflorament d\u2019aig\u00fces<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">termals. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, aquest municipi t\u00e9 molt turisme, tradici\u00f3 i cultura.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">Els or\u00edgens romans, van deixar una gran petjada que conforma el seu patrimoni hist\u00f2ric. Les termes ofereixen els principals atractius envers als turistes, per\u00f2 tamb\u00e9 se sumen altres factors, tals com: la flor i la fauna de l\u2019entorn, els centres dedicats a la cultura, les festes, les tradicions\u2026<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">Caldes t\u00e9 13.914 habitants, segons l\u2019\u00faltim cens fet al 2011.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">Els llocs dintre de Caldes de Montbui on podem torbar roques i\/o minerals s\u00f3n els seg\u00fcents:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li style=\"font-weight: 400\"><span style=\"font-weight: 400\">Carena del Pou.<\/span><\/li>\n<li style=\"font-weight: 400\"><span style=\"font-weight: 400\">Riera de Codonys.<\/span><\/li>\n<li style=\"font-weight: 400\"><span style=\"font-weight: 400\">Sant Sebasti\u00e0 de Montmajor.<\/span><\/li>\n<li style=\"font-weight: 400\"><span style=\"font-weight: 400\">Serra Llisa.<\/span><\/li>\n<li style=\"font-weight: 400\"><span style=\"font-weight: 400\">Muntanyes de Caldes de Montbu\u00ed.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesm-jmzafra\/wp-content\/uploads\/usu164\/2017\/02\/are.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-3689\" src=\"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesm-jmzafra\/wp-content\/uploads\/usu164\/2017\/02\/are.png\" alt=\"are\" width=\"320\" height=\"324\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-content\/uploads\/usu164\/2017\/02\/are.png 320w, https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-content\/uploads\/usu164\/2017\/02\/are-296x300.png 296w\" sizes=\"auto, (max-width: 320px) 100vw, 320px\" \/><\/a><\/p>\n<h6><b>PROCED\u00c8NCIA:\u00a0<\/b><\/h6>\n<p>Aquesta pe\u00e7a prov\u00e9 de la col\u00b7lecci\u00f3 heretada de l&#8217;escola Dovella i que va servir des de l&#8217;Escola Superior d&#8217;Agricultura.<\/p>\n<h6><strong>BIBLIOGRAFIA:<\/strong><\/h6>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">MONTES:<\/span><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www2.montes.upm.es\/Dptos\/dsrn\/Edafologia\/aplicaciones\/GIMR\/index.php\"><span style=\"font-weight: 400\">http:\/\/www2.montes.upm.es\/Dptos\/dsrn\/Edafologia\/aplicaciones\/GIMR\/index.php<\/span><\/a><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">GRANITELAND:<\/span><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.graniteland.com\/\"><span style=\"font-weight: 400\">http:\/\/www.graniteland.com\/<\/span><\/a><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">ROCAS Y MINERALES:<\/span><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.rocasyminerales.net\/\"><span style=\"font-weight: 400\">http:\/\/www.rocasyminerales.net\/<\/span><\/a><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">GAIA GEOLOGIA:<\/span><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/gaia.geologia.uson.mx\/academicos\/amontijores\/clasare.htm\"><span style=\"font-weight: 400\">http:\/\/gaia.geologia.uson.mx\/academicos\/amontijores\/clasare.htm<\/span><\/a><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">CSMRES:<\/span><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/csmres.jmu.edu\/geollab\/Fichter\/SedRx\/Rocks\/SSquartz.html\"><span style=\"font-weight: 400\">http:\/\/csmres.jmu.edu\/geollab\/Fichter\/SedRx\/Rocks\/SSquartz.html<\/span><\/a><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">GEOLOGY:<\/span><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/geology.com\/\"><span style=\"font-weight: 400\">http:\/\/geology.com\/<\/span><\/a><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">CALDES DE MONTBU\u00cd AJUNTAMENT:<\/span><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.caldesdemontbui.cat\/municipi\/descripcio-general\/\"><span style=\"font-weight: 400\">http:\/\/www.caldesdemontbui.cat\/municipi\/descripcio-general\/<\/span><\/a><\/p>\n<h6><strong>LLIBRES:<\/strong><\/h6>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">Autor: -.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">T\u00edtol: Roques i minerals.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">Editorial: Observant la natura.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">Ciutat d\u2019edici\u00f3: Barcelona.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400\">Any: 1994.<\/span><\/p>\n<p>Fet per Gemma Lorca Moreso, Pau Molina Guix, Darius Sorin Ariesan i Emma Alfonso Torres.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>NOM: Catal\u00e0: Arenita quarsosa. Castell\u00e0: Arenisca cuarzosa. Angl\u00e8s: Quartz sandstone. DESCRIPCI\u00d3:\u00a0 Aquesta roca \u00e9s una roca sediment\u00e0ria (degradaci\u00f3 d\u2019altres roques i acumulaci\u00f3 dels sediments en llacs i mars) i a m\u00e9s a m\u00e9s, tamb\u00e9 \u00e9s detr\u00edtica (formada amb trossos de peces preexistents). S\u2019ha forma amb la degradaci\u00f3, partici\u00f3 d\u2019altres roques i l\u2019acumulaci\u00f3 d\u2019aquestes als fons [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[321],"tags":[337,351],"class_list":["post-3094","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-museu-de-geologia","tag-2nc1","tag-sedimentaries"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3094","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/users\/94"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3094"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3094\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4461,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3094\/revisions\/4461"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3094"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3094"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3094"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}