{"id":11202,"date":"2019-04-26T12:00:53","date_gmt":"2019-04-26T10:00:53","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesm-jmzafra\/?p=11202"},"modified":"2019-04-29T13:28:29","modified_gmt":"2019-04-29T11:28:29","slug":"la-societat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/general\/la-societat\/","title":{"rendered":"La societat"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Per Eva Diez, 3r ESO<\/strong>
\nConcurs literari: Premi prosa catalana<\/strong><\/p>\n

Em giro, tombo el cap, veig a ma mare dient-me ad\u00e9u. Est\u00e0 plorant, es llen\u00e7a a terra. S\u00e9\u00a0que en aquest moment comen\u00e7a una nova etapa, una nova vida per mi i per la meva\u00a0fam\u00edlia. Arribo dalt de les escales i penso, ser\u00e0 el correcte anar-me\u2019n a viure a\u00a0Barcelona? No em responc perqu\u00e8 no s\u00e9 qu\u00e8 pensar. Pakistan i Barcelona estan molt\u00a0lluny, per\u00f2 penso que tindr\u00e9 una millor vida all\u00e0 que la que tenia al meu pa\u00eds. El problema\u00a0\u00e9s que em costa una mica parlar castell\u00e0, el que s\u00e9 m\u2019ho va ensenyar la meva \u00e0via que\u00a0vivia a Barcelona.<\/p>\n

Passa l\u2019estona, fins que \u00e9s l\u2019hora de pujar a l’avi\u00f3, entro i m\u2019assec, comen\u00e7o a pensar\u00a0com ser\u00e0 la meva vida all\u00e0, i tinc por. No aquella por que dius: \u00abquina ximpleria\u00bb, sin\u00f3\u00a0aquella por de veritat, por que la gent em miri malament o diferent a com miren als altres,\u00a0a no ser acceptada per la societat, que a la feina no em deixin portar el mocador,\u00a0simplement tinc por a mostrar-me tal com soc. M’adormo.<\/p>\n

\"\"<\/a>Passen 8 hores hores d\u2019avi\u00f3 i sona una veu que diu \u00abEn 10 minuts arribem a l’aeroport d\u2019El\u00a0Prat, recolliu el vostre espai i poseu-vos el cintur\u00f3 per aterrar\u00bb. Faig cas i comen\u00e7o a\u00a0recollir la meva tauleta. Temps despr\u00e9s baixo de l\u2019avi\u00f3 i agafo un taxi dels molts que hi ha\u00a0a la sortida. El conductor del cotxe \u00e9s un home atractiu, comen\u00e7o a parlar amb ell i em diu\u00a0que fa molt temps, quan ell tenia 2 anys, va immigrar de l\u2019\u00cdndia cap aqu\u00ed, perqu\u00e8 el seu pare\u00a0vivia aqu\u00ed i la seva mare per amor es va traslladar de pa\u00eds. R\u00e0pidament em va agradar, em va\u00a0semblar una persona honesta i bona, aix\u00ed que ens vam intercanviar els n\u00fameros de\u00a0tel\u00e8fon. Temps m\u00e9s tard, vaig arribar al meu dest\u00ed, a la vivenda que havia comprat el meu\u00a0pare per mi. Era bastant gran, per\u00f2 no m\u2019agradava com estava decorada, aix\u00ed que vaig\u00a0sortir i vaig comprar diferents coses, com pintura, mobles i, a m\u00e9s a m\u00e9s,\u00a0menjar… etc. A Pakistan treballava com a secretaria de l\u2019empresa que t\u00e9 el meu pare, una\u00a0empresa molt coneguda all\u00e0. Aix\u00ed que per aix\u00f2 m\u2019he comprat tantes coses, perqu\u00e8 el meu\u00a0pare em d\u00f3na molts diners.<\/p>\n

\"\"<\/a>Vaig estar tot el cap de setmana arreglant el pis i buscant feina estable i que\u00a0m\u2019agrad\u00e9s. Em va costar molt\u00edssim, els \u00fanics llocs per treballar que hi hava eren de\u00a0cambrera, escombriaire, senyora de la neteja i pocs m\u00e9s. A banda, vaig fer una entrevista per\u00a0fer de secretaria, perqu\u00e8 era el que m\u2019agradava i sabia fer, per\u00f2 com tamb\u00e9 hi havia\u00a0una altra noia interessada que era d’aqu\u00ed, de Barcelona, la van agafar a ella i no a mi. Em\u00a0vaig quedar bocabadada, quan em van dir perqu\u00e8 l\u2019 havien triat. Crec que ja us ho podreu
\nimaginar. Em vaig sentir impotent i empipada. Imagineu-vos que aneu a una entrevista de\u00a0feina i us diuen: Ho sento, no pots treballar aqu\u00ed perqu\u00e8 ets pakistanesa i a la gent no li\u00a0agradar\u00e0. A sobre el teu f\u00edsic no es gens atractiu.\u00a0<\/em>Em vaig quedar de pedra. Vaig estar tot aquell dia trista.<\/p>\n

Al dia seg\u00fcent no vaig trobar feina, aix\u00ed que vaig trucar al noi que vaig con\u00e8ixer al taxi per\u00a0preguntar-li si coneixia algun lloc on pogu\u00e9s treballar. L\u2019endem\u00e0, vam quedar i vam\u00a0estar parlant, em va dir que el seu pare tenia un bar al centre de Barcelona, i que podia\u00a0parlar amb ell per veure si podia treballar all\u00e0. Per\u00f2 va passar el temps i no em va dir res,\u00a0el trucava i no em contestava, li enviava missatges i no els veia. Vaig deixar d\u2019insistir.<\/p>\n

\"\"<\/a>Al final vaig acabar treballant a una mesquita com a supervisora que tot estigui\u00a0correcte. Odiava la meva feina perqu\u00e8 l\u2019\u00fanic que feia era voltar per l\u2019interior. A mesura que\u00a0passava el temps, vaig fer diferents amigues a la mesquita i quedava amb elles quatre\u00a0cops a la setmana. Dues d\u2019elles al mat\u00ed i les altres dues a la nit. M\u2019ho comen\u00e7ava a\u00a0passar b\u00e9, fins que va succeir. Un dia, exactament el dia 21 de setembre, vaig sortir per anar a una\u00a0festa que hi havia al centre de la ciutat, en diuen les festes de la Merc\u00e8. Les meves\u00a0amigues i jo vam anar-hi i ens vam quedar fins les 5 de la matinada cantant i saltant, va\u00a0ser un dels millor moments de la meva vida, ja que estava feli\u00e7 i contenta.<\/p>\n

De cam\u00ed a cap a casa, vaig anar amb una d\u2019elles, que em va acompanyar fins al meu portal i\u00a0despr\u00e9s va marxar. Li vaig dir ad\u00e9u, i va pujar al cotxe. Acte seguit, vaig obrir la porta i de\u00a0sobte vaig sentir un soroll que no em va agradar, era tard i vaig pensar que havia estat el\u00a0vent, per\u00f2 em vaig equivocar, en un obrir i tancar d\u2019ulls un home em va ficar una bossa al\u00a0cap, em va deixar inconscient i en despertar-me em vaig trobar en un llit, despullada i amb\u00a0les mans i els peus lligats als cantons del llit. En aquell moment em vaig adonar del\u00a0que estava passant. Suposo que vosaltres tamb\u00e9 ho sabeu. Em vaig quedar en xoc,\u00a0aquest cop tenia molta por, per\u00f2 no la por que tenia al principi de la hist\u00f2ria si no por\u00a0aterridora, por a fer alguna cosa que no volia, a ser for\u00e7ada per un home, a ser obligada\u00a0a actes sexuals sense sentir cap mena de plaer. Jo no volia passar per all\u00f2, de la\u00a0mateixa manera que no vull que ning\u00fa passi per aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n

Estava plorant, no sabia qu\u00e8 fer, de sobte el noi va entrar, tenia un objecte a la m\u00e0, no\u00a0vaig voler saber que era, aix\u00ed que vaig tancar els ulls i em vaig dir per dins: Zahra tu pots.\u00a0Durant el temps que va estar a casa meva, ho vaig passar fatal, no vull donar detalls del\u00a0que va succeir perqu\u00e8 em veig incapa\u00e7 d\u2019explicar-ho. L\u2019\u00fanic que us puc dir \u00e9s com em\u00a0vaig sentir. Em vaig veure com un objecte, sense vida, em maltractava, feia el que volia\u00a0amb mi, jo li deia que no, em vaig sentir impotent, infravalorada, avergonyida, inferior,\u00a0subestimada, culpable, indefensa, i mil adjectius menyspreables m\u00e9s.Va ser la pitjor experi\u00e8ncia de la meva vida. Quan passes aquest moment, penses que no vals res i que no serveixes per res. Em va costar un temps treure\u2019m\u00a0aquesta idea del cap. Les meves amigues em van ajudar i em van donar molt consells\u00a0per\u00f2 no em van servir per massa aix\u00ed que com estava malament, malament de deb\u00f2, vaig\u00a0decidir anar a una psic\u00f2loga perqu\u00e8 m\u2019ajud\u00e9s.<\/p>\n

\"\"<\/a>Les sessions amb ella eren agradables, era una noia senzilla, vestia d\u2019una manera formal\u00a0i a l\u2019hora divertida, els seus consells em servien de molt, em sentia acollida, sentia que li\u00a0podia explicar qualsevol cosa i sabia que ella m\u2019ajudaria i em diria que fer. Vaig anar-hi durant 6 mesos, tres cops a la setmana. Potser penseu que \u00e9s molt\u00a0temps per\u00f2 estava molt malament despr\u00e8s del que m\u2019havia succe\u00eft. Van ser uns mesos fastigosos.\u00a0Per\u00f2 ara ja estic millor, encara que penso que mai ho podr\u00e9 superar al cent per cent,\u00a0perqu\u00e8 es molt dur, et destrossa psicol\u00f2gicament i f\u00edsicament.<\/p>\n

Els dies van anar passant, anava fent la meva vida, m\u2019aixecava, em preparava, anava a la\u00a0feina, quedava amb les meves amigues i tornava a casa. Fins que un dia, aquesta rutina\u00a0va canviar, perqu\u00e8 vaig con\u00e8ixer un home, un home alt i molt guapo. Era agradable\u00a0parlar amb ell, notava que m\u2019escoltava i m\u2019estimava aix\u00ed que vam comen\u00e7ar a sortir. \u00c9rem molt feli\u00e7os, qued\u00e0vem i an\u00e0vem al cine, a prendre un gelat, al restaurant i a mil\u00a0llocs incre\u00efbles. Tot va ser diferent quan em va demanar fer l\u2019amor. Va ser a la nit\u00a0d\u2019aquell 23 de mar\u00e7. Els dos ens ho vam passar genial, i despr\u00e8s de sopar, vam comen\u00e7ar\u00a0a besar-nos al sof\u00e0. Va intentar treure\u2019m la samarreta i en aquell moment em vaig ensorrar i vaig comen\u00e7ar a plorar. Ell no entenia el que em passava, jo tampoc. Suposo\u00a0que em vaig quedar traumatitzada a causa del noi que em va agredir. Tenia pa\u00fcra a\u00a0sentir-me aix\u00ed un altre cop, aix\u00ed que vaig dir-li que par\u00e9s, que tenia por, que no em\u00a0sentia c\u00f2moda. Em va preguntar fins quan tindria aquesta por i li vaig\u00a0contestar que aquesta por mai se\u2019m trauria, perqu\u00e8 mai es pot superar una cosa com\u00a0aquesta.<\/p>\n

Finalment, vaig poder contestar a la pregunta que em vaig fer al principi. \u00abSer\u00e0 correcte\u00a0anar-me\u2019n a viure a Barcelona?\u00bb Vaig concloure que s\u00ed, que va ser una bona idea.\u00a0Pensareu que estic boja per dir que s\u00ed, perqu\u00e8 si no hagu\u00e9s vingut no m\u2019 hauria passat\u00a0aix\u00f2. Per\u00f2 jo no ho veig aix\u00ed, jo penso que si no m\u2019hagu\u00e9s\u00a0passat aix\u00f2, no m\u2019hagu\u00e9s adonat del que valc i mai m\u2019hagu\u00e9s valorat com em\u00a0valoro ara. Aix\u00ed que la resposta \u00e9s s\u00ed, malgrat aquesta desgr\u00e0cia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per Eva Diez, 3r ESO Concurs literari: Premi prosa catalana Em giro, tombo el cap, veig a ma mare dient-me ad\u00e9u. Est\u00e0 plorant, es llen\u00e7a a terra. S\u00e9\u00a0que en aquest moment comen\u00e7a una nova etapa, una nova vida per mi i per la meva\u00a0fam\u00edlia. Arribo dalt de les escales i penso, ser\u00e0 el correcte anar-me\u2019n […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[286,434,1],"tags":[187,155,248,261],"class_list":["post-11202","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-caterina-news","category-desdezafra","category-general","tag-concurs","tag-premis","tag-revista","tag-zafra-news"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11202","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11202"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11202\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11214,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11202\/revisions\/11214"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11202"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11202"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11202"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}