{"id":11188,"date":"2019-04-29T09:40:16","date_gmt":"2019-04-29T07:40:16","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesm-jmzafra\/?p=11188"},"modified":"2019-04-30T12:02:26","modified_gmt":"2019-04-30T10:02:26","slug":"per-que-les-roses-tenen-espines","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/general\/per-que-les-roses-tenen-espines\/","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 les roses tenen espines?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Per Pen\u00e9lope Medina, 1r \u00a0BTX<\/strong>
\nConcurs literari: Premi prosa catalana\u00a0<\/strong><\/p>\n

Una vegada fa molts anys, existia un poble als afores d’un petit desert de cactus on nom\u00e9s hi havia masies amb grans jardins on es cultivaven totes les flors que existien al m\u00f3n. Les persones que vivien en aquest indret, s’encarregaven d’omplir tots els anys, els terrenys amb flors en \u00e8poca: de primavera. Aquestes persones eren especials perqu\u00e8 fabricaven flascons petits que al seu interior tenien diferents productes naturals i sint\u00e8tics que en entrar en contacte amb el terra humit feien brollar flors. Cada combinaci\u00f3 que es feia d’aquests productes donava com a resultat un tipus de flor diferent.<\/p>\n

\"\"<\/a>En una petita masia d’aquestes vivia l’Arsenda, una dona que no tenia amics i no parlava amb ning\u00fa. L’Arsenda va canviar molt perqu\u00e8 no feia gaire, era la dona m\u00e9s estimada i coneguda del poble, era molt divertida i ajudava a tots. Des de feia tres anys, l’Arsenda preferia passar l’estona creant flascons a casa seva que anar a les Reunions de les Tulipes, que eren reunions que es feien cada dia a la Cantina del Carb\u00f3, que es trobava a l’Ajuntament del poble. La Cantina del Carb\u00f3, era un lloc molt popular i m\u00e9s les seves reunions perqu\u00e8 hi anava, pr\u00e0cticament, tot el poble. Eren reunions on la gent es divertia, relacionava i distreia de la seva feina. L’Ajuntament era un espai molt gran, situat a la pla\u00e7a del poble, on hi havia tot el que es necessitava. Hi havia mercats, teatres, cantines, balnearis, biblioteques, magatzems, herbolaris…. A m\u00e9s a m\u00e9s, hi havia la tenda de flascons on es venien els productes necessaris per crear flors.<\/p>\n

Cada any, en aquest poble, es realitzava el \u00abLliri De La Vall\u00bb, un concurs on el guanyador tenia el privilegi de fabricar les flors que s’utilitzarien per a aquella primavera. Era tot un honor guanyar aquell concurs, ja que donava reconeixement social. D\u2019altra banda, la persona que guanyava es convertia en l’alcalde del poble per aquell any, se li donava una medalla i se li feia un dibuix de grans dimensions, el qual s’exposava a la gran finestra que es trobava al centre de l’Ajuntament, cosa que significava que tothom el veia. L’Arsenda es passava cada dia de l’any fent proves de productes per arribar a aconseguir la flor m\u00e9s bonica de tota la hist\u00f2ria per tal de guanyar el concurs, ja que sentia molta r\u00e0bia i enveja del seu ve\u00ed Radulf. En Radulf havia guanyat el concurs tres anys consecutius per\u00f2 injustament, perqu\u00e8 durant aquests tres anys el que feia era entrar al jard\u00ed de l’Arsenda la nit anterior del concurs i robar-li una de les seves flors per despr\u00e9s copiar-la. Amb una era suficient perqu\u00e8 nom\u00e9s calia fer pols la flor i crear una barreja amb aquesta pols i el flasc\u00f3 de \u00abJuliet-Juliot\u00bb, que era la barreja que sempre s’utilitzava per omplir el terra de flors. En Radulf feia aix\u00f2 perqu\u00e8 l’Arsenda sempre creava unes flors impressionants que deixaven bocabadats a tots per la seva bellesa i la frag\u00e0ncia que desprenien, per\u00f2 tot aix\u00f2 era perqu\u00e8 ella sempre hi dedicava molta estona i amor. A l’Arsenda li encantava fabricar nous flascons per\u00f2 aix\u00f2 va canviar amb en Radulf, ara ella nom\u00e9s creava flors per intentar guanyar el concurs. En Radulf va dir-li a l’Arsenda que aquest any no li robaria la flor perqu\u00e8 la gent del poble tenia sospites del que feia, aix\u00ed que per evitar que alg\u00fa el descobr\u00eds, ell crearia les seves flors.\"\"<\/a><\/p>\n

El dia del concurs, l’Arsenda ja tenia creada la seva flor guanyadora. Tenia tot el seu jard\u00ed ple d’aquesta flor. Eren molt boniques per\u00f2 no destacaven molt perqu\u00e8 eren de color verd com la gespa que cobria el terra i a part no feien gaire bona olor. Quan ella es trobava al jard\u00ed perfeccionant-lo, va treure el cap al jard\u00ed del Radulf i va veure que les seves flors eren com les d\u2019ella per\u00f2 d’un color vermell que mai de la vida havia vist, era un color tan intens que no podia parar de mirar-les, a m\u00e9s a m\u00e9s desprenien una frag\u00e0ncia pura i agradable. Al Radulf tamb\u00e9 el va sorprendre que les flors fossin iguals i li va dir a l’Arsenda que havia pensat anomenar-les roses. L’Arsenda va sentir molta r\u00e0bia de la magn\u00edfica creaci\u00f3 del Radulf i va decidir fer-li malb\u00e9 les roses perqu\u00e8 no volia que torn\u00e9s a guanyar un altre cop el concurs. Aix\u00ed que va anar als afores del poble on hi havia una petita tenda que il\u2022legalment venia flascons. Va emportar-se el.flasc\u00f3 de Safr\u00e0, un flasc\u00f3 que feia que les flors es fessin malb\u00e9. perqu\u00e8 els canviava el color, la forma o l’olor…. D\u2019altre cant\u00f3, aquest flasc\u00f3 feia que no es pogu\u00e9s canviar l’anomalia de la flor perqu\u00e8 era una subst\u00e0ncia que s’adheria als gens de la flor.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L’Arsenda en arribar a la seva ma\u015fia va travessar el seu jard\u00ed cap al jard\u00ed del Radulf, ja que era molt m\u00e9s r\u00e0pid que donar la volta a la masia. L’Arsenda caminava r\u00e0pidament pensant que per fi podria guanyar el concurs per\u00f2 quan es trobava enmig del seu jard\u00ed va ensopegar, el flasc\u00f3 va caure i es va obrir. De cop i volta, a la tija de totes les flors van comen\u00e7ar a apar\u00e8ixer unes fortes espines que punxaven. L’Arsenda plorant i plena de r\u00e0bia va llancar el que quedava del flasc\u00f3 al jard\u00ed de Radulf. Aleshores, a les roses d\u2019en Radulf tamb\u00e9 van comen\u00e7ar a apar\u00e8ixer aquelles espines. L’Arsenda molt enfadada va decidir anar-se\u2019n del poble.<\/p>\n

Unes hores despr\u00e9s es va celebrar el concurs i sorprenentment va guanyar en Radulf, perqu\u00e8, a banda que les seves roses eren unes flors incre\u00efbles, tenien unes espines que les protegien dels animals i, per tant, les persones van pensar que eren perfectes perqu\u00e8 aix\u00ed no les podrien fer malb\u00e9, ja que les flors sempre acabaven destrossades perqu\u00e8 els animals se les menjaven.<\/p>\n

A partir d’aquell dia les roses tenien espines i per tant les feien especials perqu\u00e8 per poder-les tocar s’havia d’anar amb compte, eren unes flors perfectes per observar i olorar. Les roses es van estendre per tot el m\u00f3n i van arribar a l’Arsenda, que en assabentar-se del que havia passat va decidir punxar-se amb les roses i morir pel que se suposava que li havia de donar vida, les flors.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per Pen\u00e9lope Medina, 1r \u00a0BTX Concurs literari: Premi prosa catalana\u00a0 Una vegada fa molts anys, existia un poble als afores d’un petit desert de cactus on nom\u00e9s hi havia masies amb grans jardins on es cultivaven totes les flors que existien al m\u00f3n. Les persones que vivien en aquest indret, s’encarregaven d’omplir tots els anys, […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[286,434,1],"tags":[187,155,248,261],"class_list":["post-11188","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-caterina-news","category-desdezafra","category-general","tag-concurs","tag-premis","tag-revista","tag-zafra-news"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11188","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11188"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11188\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11263,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11188\/revisions\/11263"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11188"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11188"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11188"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}