{"id":11172,"date":"2019-04-29T12:20:22","date_gmt":"2019-04-29T10:20:22","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesm-jmzafra\/?p=11172"},"modified":"2019-04-30T16:04:06","modified_gmt":"2019-04-30T14:04:06","slug":"vells-i-bells-temps","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/caterina-news\/vells-i-bells-temps\/","title":{"rendered":"Vells i bells temps"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Per Berta Ram\u00edrez, 2n ESO<\/strong>
\nConcurs literari: Premi prosa catalana<\/strong><\/p>\n

Finalment, aquella carta va arribar. L’esperava amb \u00e0nsia des de feia gaireb\u00e9 dues setmanes, per\u00f2 va valdre la pena esperar. Mirava la b\u00fastia uns tres o quatre cops al dia nom\u00e9s per aquella carta. Sabia que significaria poc a primera vista, ja que potser nom\u00e9s hi hauria quatre l\u00ednies escrites, per\u00f2 el m\u00e9s important eren l’adre\u00e7a i el remitent. Tot aix\u00f2 va comen\u00e7ar els primers dies d’estiu, com si fos la t\u00edpica pel\u2022l\u00edcula anglesa en la que el noi i la noia es coneixen durant aquella temporada.\u00a0Aix\u00f2 mateix va ser la segona cosa que em va passar pel cap quan el vaig veure. La primera, \u00f2bviament, va ser la tria del primer plat del dinar. Est\u00e0vem en un restaurant, cadasc\u00fa amb la seva fam\u00edlia dinant. Jo estava de cara cap a ell i quan el vaig veure, encara no m’havia decidit pel qu\u00e8 volia menjar i els meus pares ja havien demanat. Crec que vaig demanar el primer que vaig veure escrit al men\u00fa i que sabia que no duia peix. Sense cap mena de dubte el peix era el menjar que m\u00e9s detestava. En aquell moment va ser l’\u00fanic que vaig tenir en compte al demanar, ja que estava concentrada en aquell noi. A l\u2019acabar de dinar, vaig tenir sort que quan em vaig aixecar per anar al lavabo, casualment ell va fer el mateix. Els lavabos estaven lluny de la taula on dinaven les nostres fam\u00edlies, aix\u00ed que vaig tenir temps per decidir qu\u00e8 fer. Volia dir-li alguna cosa, per\u00f2 tampoc sabia el qu\u00e8, Afortunadament va ser ell qui va prendre la iniciativa i em va demanar l’adre\u00e7a per enviar-me alguna carta i quedar algun dia per poder-nos con\u00e8ixer. En aquella \u00e8poca no hi havia m\u00f2bils ni res semblant, aix\u00ed que ens hav\u00edem de comunicar \u00fanicament per cartes escrites. Estava massa nerviosa per dir gaire cosa, aix\u00ed que em vaig limitar a somriure i dir-li el meu nom i l’adre\u00e7a de la casa d’aquell mateix poble, ja que encara hi estaria unes setmanes m\u00e9s. Despr\u00e9s de tot aix\u00f2 ja no el vaig tornar a veure per all\u00e0, per\u00f2 estava segura que encara estava pel poble- va explicar.<\/p>\n

-Qu\u00e8 hi deia a la carta, \u00e0via? -va interrompre la nena encuriosida.<\/p>\n

\"\"<\/a>– Un cop havia apuntat l’adre\u00e7a i el nom del noi en un paper, vaig llegir-la sense perdre ni un segon -va continuar-. Com et deia abans, no havia escrit gaire cosa, simplement m’havia proposat de veure’ns el 17 de juliol davant de la gelateria del poble a les cinc de la tarda. No vaig tardar gaire en adonar-me que aquell mateix dia en qu\u00e8 havia arribat la carta era 17 de juliol. Per sort, eren les onze del mat\u00ed i encara quedaven unes hores per veure’ns. Estava nerviosa per\u00f2 tamb\u00e9 emocionada i r\u00e0pidament vaig anar a dir-li als pares que havia quedat aquella tarda. Em vaig inventar que l’altre dia a la platja havia conegut a dues amigues i les anava a veure a elles, ja que preferia no explicar la veritat. Havia triat una bona excusa, ja que s’ho van empassar sense cap mena de dubte i, a les cinc, tan puntual com sempre, ja era a la gelateria. No m’agradava fer tard enlloc i encara menys si es tractava d’un noi. Tot i aix\u00f2, em va sorprendre veure que ell havia arribat abans i feia cara de demanar explicacions. No entenia el qu\u00e8 passava i per tant, va ser el primer que vaig preguntar. Em va dir que qui hauria de preguntar era ell, que si hav\u00edem quedat a les cinc, no podia arribar a dos quarts de sis. No m’ho va dir amb to desagradable, per\u00f2 notava que aix\u00f2 no li havia semblat, b\u00e9. Em vaig disculpar per\u00f2 vaig mirar el meu rellotge i em va estranyar. Les agulles encara marcaven tres quarts i vuit de cinc, per tant, quedaven set minuts per a l’hora acordada. Ell, tot simp\u00e0tic, va comen\u00e7ar a riure entenent el que havia passat i jo seguia sense entendre res. A l\u2019explicar-m’ho, va ser divertit saber que s’havia parat el rellotge i imaginar que a les deu de la nit encara pens\u00e9s que no eren ni les cinc. Va ser una manera diferent de comen\u00e7ar una nova amistat, ja que tamb\u00e9 va ser una amistat diferent -va acabar d’explicar l’\u00e0via,<\/p>\n

Tot d’una, l’avi va entrar a l’habitaci\u00f3 i les va veure a totes dues somrient. Va veure que l’\u00e0via tenia aquella carta que ell mateix havia escrit feia anys i, sense preguntar res, va entendre el motiu d’aquells dos somriures, que a l’instant en van ser tres.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per Berta Ram\u00edrez, 2n ESO Concurs literari: Premi prosa catalana Finalment, aquella carta va arribar. L’esperava amb \u00e0nsia des de feia gaireb\u00e9 dues setmanes, per\u00f2 va valdre la pena esperar. Mirava la b\u00fastia uns tres o quatre cops al dia nom\u00e9s per aquella carta. Sabia que significaria poc a primera vista, ja que potser nom\u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[286,434],"tags":[187,155,248,261],"class_list":["post-11172","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-caterina-news","category-desdezafra","tag-concurs","tag-premis","tag-revista","tag-zafra-news"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11172","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11172"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11172\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11265,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11172\/revisions\/11265"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11172"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11172"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11172"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}