{"id":10772,"date":"2019-02-05T10:30:24","date_gmt":"2019-02-05T09:30:24","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesm-jmzafra\/?p=10772"},"modified":"2019-02-05T10:30:24","modified_gmt":"2019-02-05T09:30:24","slug":"entrevista-a-marina-garces-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/general\/entrevista-a-marina-garces-2\/","title":{"rendered":"Entrevista a Marina Garc\u00e9s"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Arran de la confer\u00e8ncia “La filosofia o l’art de perdre la por” que Marina Garc\u00e9s ha fet a l’alumnat de batxillerat, hem tingut l’oportunitat de fer-li una breu entrevista en la que ha compartit el seu pensament.<\/em><\/p>\n

Per M. Albreda, O. Arnau, V. Merch\u00e1n, 2n ESO i A. Garcia, B. Rossell, S. Tariq, 2n BTX<\/strong><\/p>\n

Valentina<\/b>: <\/span>Com va ser que et vas interessar per la filosofia?<\/b><\/p>\n

Gr\u00e0cies a l\u2019institut. A COU vaig tenir un bon professor. Tamb\u00e9 \u00e9s una edat en qu\u00e8 t\u2019inquieten moltes coses. I a l\u2019hora d\u2019haver de triar qu\u00e8 estudiar vaig veure que no m\u2019interessava \u00a0centrar-me nom\u00e9s pensant en una feina o tancar-me en estudis molt espec\u00edfics. D\u2019alguna manera, necessitava entendre-ho tot. Ho vaig decidir bastant inconscientment. No va ser res llargament madurat, ni molt planificat. Vaig tenir un rampell i vaig dir: em tiro cap a la facultat de Filosofia. \u00a0Tal com est\u00e0 muntat encara ara l\u2019ensenyament, no et relaciones realment amb la filosofia fins a molt tard. Ara hi ha escoles que fan filosofia per a nens, hi ha m\u00e9s debat p\u00fablic, per\u00f2 en aquell moment era dif\u00edcil. Ben b\u00e9 va ser una decisi\u00f3 molt d\u2019\u00faltima hora i sempre he pensat que la vaig encertar.<\/span><\/p>\n

Ona<\/b>: <\/span>En el m\u00f3n actual en qu\u00e8 predomina la tecnologia, quin paper t\u00e9 la filosofia? Qu\u00e8 pot aportar?<\/b><\/p>\n

La tecnologia sempre ha anat de la m\u00e0 amb la vida humana, no l\u2019hem de separar com si fos una cosa estranya, \u00e9s a dir, no demonitzaria la tecnologia. M\u00e9s aviat el que hi ha, moltes vegades, \u00e9s una l\u00f2gica molt irreflexiva de la tecnologia, es fa tot el que es pot fer i nosaltres ens posem com si an\u00e9ssim darrera d\u2019ella. Crec que la filosofia pot ajudar a invertir aquesta mirada. <\/span><\/p>\n

La tecnologia no \u00e9s res que nosaltres no puguem decidir, no \u00e9s res que nosaltres no puguem valorar quines conseq\u00fc\u00e8ncies t\u00e9. Aquestes q\u00fcestions s\u00f3n filos\u00f2fiques, per tant, penso que precisament perqu\u00e8 som \u00e9ssers tecnol\u00f2gics, \u00e9s a dir, que manipulem el m\u00f3n, el transformem i a nosaltres mateixos, necessitem d\u2019una reflexi\u00f3 molt intensa i sempre molt oberta i en discussi\u00f3. Justament \u00e9s el que la filosofia incorpora, no una mirada \u00fanica, sin\u00f3 una mirada plural i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, discutible i, per tant, exposada a diferents valors sobre el que podem fer amb la tecnologia.<\/span><\/p>\n

Berta<\/b>: <\/span>Sembla que la modernitat ha comportat una desvaloritzaci\u00f3 del m\u00f3n human\u00edstic versus el m\u00f3n cient\u00edfic? Per qu\u00e8?<\/b><\/p>\n

B\u00e9, hi ha hagut durant uns segles una tend\u00e8ncia a confondre la certesa amb tenir dades sobre les coses. \u00d2bviament les dades s\u00f3n importants i ara ho veiem amb tot aix\u00f2 de les fake news. Ens podem inventar qualsevol cosa, \u00a0per\u00f2 sempre podem rec\u00f3rrer a les dades per dir si s\u00f3n o no veritat. Per exemple, sobre el tema dels refugiats o migrants, sembla que ens envaeixin i, si mirem les dades, veiem molt b\u00e9 que aix\u00f2 \u00e9s un argument ideol\u00f2gic. De gent que arribi a les nostres costes o ports il\u00b7legalment no n\u2019hi ha tanta. <\/span><\/p>\n

La dada \u00e9s important, per\u00f2 hi ha hagut una confusi\u00f3 entre la veritat i la dada, les dades tampoc ens ho diuen tot. Hi ha hagut una ceguesa d\u2019interpretaci\u00f3 del m\u00f3n que ha fet que qualsevol cosa que no fossin dades es consider\u00e9s opini\u00f3, literatura,… coses irrellevants a l\u2019hora de decidir. Crec que ara estem en un moment en qu\u00e8 hi ha un nou debat sobre la necessitat de la mirada human\u00edstica, una mirada capa\u00e7 de tenir eines i instruments de valoraci\u00f3 i d\u2019interpretaci\u00f3 del m\u00f3n que no es basi nom\u00e9s en la dada emp\u00edrica.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Anna: Penses que els joves hem de ser radicals? I si \u00e9s aix\u00ed en qu\u00e8 ha de consistir aquesta radicalitat?<\/b><\/p>\n

Penso que heu de ser radicals i que tamb\u00e9 ho hem de ser els que anem deixant de ser joves. Radical per a mi vol dir anar a les arrels de les coses, no quedar-se en les primeres impressions, o amb les primeres opinions i, sobretot, no quedar-se en el mar de manipulacions a les quals estem sotmesos cont\u00ednuament. Ser radicals \u00e9s travessar tot aix\u00f2, anar a l\u2019arrel dels problemes. Significa, tamb\u00e9, simplificar tota aquesta confusi\u00f3 en qu\u00e8 ens tenen atrapats i, des d\u2019aqu\u00ed, donar-se eines per actuar per\u00f2, sobretot, buscant la complicitat de la gent, organitzar-se col\u00b7lectivament per al que sigui. I no estic parlant \u00fanicament de q\u00fcestions pol\u00edtiques o socials, sin\u00f3 tamb\u00e9 per poder fer la vida en qu\u00e8 creieu i la vida que voleu.<\/span><\/p>\n

Marina: En qu\u00e8 consisteix aquest art de perdre la por del qual parlar\u00e0s?<\/b><\/p>\n

Doncs en el m\u00e9s simple de tot i, \u00a0potser, en el m\u00e9s dif\u00edcil, que \u00e9s per a mi pensar. No \u00e9s tenir teories sobre les coses i explicacions sobre tot, sin\u00f3 que pensar \u00e9s perdre la por a pensar i perdre la por a pensar vol dir perdre la por a relacionar-nos amb el que no sabem, amb el que no sabem de nosaltres mateixos, amb el que no sabem de l\u2019altre, amb el que desconeixem, amb el que no sabem del m\u00f3n. Aquest posar-nos al l\u00edmit de les coses que ja coneixem \u00e9s, per a mi, en el que consisteix pensar. <\/span><\/p>\n

La filosofia hi t\u00e9 a veure, per\u00f2 no nom\u00e9s la filosofia. Podem pensar des de molts altres \u00e0mbits de les nostres vides. \u00c9s un art que s\u2019ha de practicar perqu\u00e8, com estem veient molt b\u00e9 en aquesta societat en qu\u00e8 vivim, \u00e9s molt f\u00e0cil que ens envaeixin novament les pors, la incertesa, all\u00f2 desconegut. I aix\u00f2 desperta les pitjors reaccions en la gent, por a l\u2019altre, per tant, ref\u00fas de l\u2019altre, por al futur, per tant, defensa dels petits privilegis i certeses que tenim… \u00c9s a dir, moltes de les coses que estem veient avui en la nostra societat tenen a veure amb deixar-nos guanyar per les pors, pors que, moltes vegades, no tenen ni nom, s\u00f3n pura incertesa. Per a mi aquest art de perdre la por \u00e9s tot el que podem fer per travessar aquestes incerteses.<\/span><\/p>\n

Berta: La no-viol\u00e8ncia \u00e9s el cam\u00ed m\u00e9s adequat per canviar les coses?<\/b><\/p>\n

S\u00ed, la no-viol\u00e8ncia com a principi de qualsevol transformaci\u00f3 del m\u00f3n, de la societat, de nosaltres mateixos. El que diria \u00e9s que no \u00e9s un principi abstracte, \u00e9s a dir, no hi ha no-viol\u00e8ncia fora d\u2019un m\u00f3n violent. Vivim en un m\u00f3n violent, vivim en una societat molt violenta en unes formes o en unes altres. En uns llocs en forma de guerra, en altres en forma de conflicte social. A \u00a0tot arreu en forma de viol\u00e8ncies econ\u00f2miques i sobre la vida de tots nosaltres: immobili\u00e0ria, laboral, de precaritzaci\u00f3… Tot aix\u00f2 per a mi tamb\u00e9 \u00e9s viol\u00e8ncia. <\/span><\/p>\n

Quan parlem de la no-viol\u00e8ncia, no l\u2019hem de pensar com un principi angelical, sin\u00f3 com ens situem en un espai social i pol\u00edtic violent de tal manera que puguem desactivar aquestes viol\u00e8ncies. La no-viol\u00e8ncia, per tant, implica la relaci\u00f3 amb la viol\u00e8ncia del m\u00f3n i aix\u00f2 \u00e9s molt dif\u00edcil perqu\u00e8 qualsevol atac, vulneraci\u00f3 de drets, de la dignitat de les persones \u00e9s ja d\u2019un nivell de viol\u00e8ncia que implica pensar, en cada context, qu\u00e8 vol dir ser no violents i desactivar aquestes viol\u00e8ncies. No \u00e9s un principi f\u00e0cil per\u00f2 s\u2019ha de practicar.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>Sahar: Llavors com ens hem de preparar els joves per enfrontar-nos al futur?<\/b><\/p>\n

Potser la millor manera de preparar-se per al futur \u00e9s no pensar nom\u00e9s en termes de com ens adaptarem, com sobreviurem, com respondrem a un futur del qual nom\u00e9s ens diuen que no en \u00a0sabem res perqu\u00e8 tot est\u00e0 canviant tan r\u00e0pid, sin\u00f3 que el que cal \u00e9s canviar la pregunta i dir: quin futur volem? Quin \u00e9s el futur que volem des dels nostres valors d\u2019ara, des de les coses en \u00a0qu\u00e8 creiem, des de les persones en qu\u00e8 confiem i anar-lo construint, perqu\u00e8 crec que, en aquests moments, s\u2019ha invertit la mirada. Es diu molt en educaci\u00f3: \u201chem de preparar als joves per a un m\u00f3n del qual no sabem res\u201d quan es parla de mercat laboral, quan es parla de ciutat, quan es parla del m\u00f3n mateix. Com que no sabem res? El m\u00f3n, \u00a0en part, ser\u00e0 all\u00f2 que fem amb nosaltres mateixos, ara, en aquest present. Per tant, crec que preparar-se per al futur \u00e9s comprometre\u2019s amb el present i, des d\u2019aqu\u00ed, entendre i no deixar-se prendre el futur. El futur el farem nosaltres encara que hagi de ser contra totes les viol\u00e8ncies d\u2019aquest m\u00f3n i aquesta per a mi \u00e9s la millor preparaci\u00f3 possible.<\/span><\/p>\n

A. Pujadas: Quina cr\u00edtica faries a l\u2019educaci\u00f3 actual?<\/b><\/p>\n

Crec que l\u2019educaci\u00f3 est\u00e0 en un moment molt interessant, s\u2019estan removent coses que fa un temps que la societat havia desat\u00e8s. Ara l\u2019educaci\u00f3 ha tornat a la centralitat del debat social, pol\u00edtic, ciutad\u00e0…i aix\u00f2 trobo que \u00e9s bo. La cr\u00edtica que jo faria \u00e9s que hi ha un predomini de certa ideologia molt adaptativa, molt de:\u201ctransformar \u00e9s adaptar-nos als canvis que venen\u201d, en lloc de pensar que transformar \u00e9s canviar la societat en qu\u00e8 t\u00e9 lloc l\u2019educaci\u00f3. Veig un biaix una mica perill\u00f3s quan es posa tant en el centre la categoria d\u2019innovaci\u00f3, que \u00e9s una categoria molt de mercat, molt basada en un sol valor que \u00e9s el de la novetat. No s\u00e9 si el que \u00e9s important \u00e9s que sigui nova, sin\u00f3 que sigui bona l\u2019educaci\u00f3 i bona vol dir que sigui un lloc d\u2019acollir i transformar les vides i els problemes del nostre temps. <\/span><\/p>\n

Despr\u00e9s hi ha aquesta tend\u00e8ncia a prioritzar el que \u00e9s procedimental. Veig com arriben els alumnes a la universitat, trobo gent molt capa\u00e7 de fer coses, hi ha molta m\u00e9s capacitat de la que ten\u00edem nosaltres de moure\u2019s amb informaci\u00f3, o sigui s\u00f3n de procediments molt m\u00e9s \u00e0gils, d\u2019actuaci\u00f3. Nosaltres sab\u00edem agafar un llibre, resumir-lo i poc m\u00e9s. Per\u00f2 els continguts s\u2019han aprimat molt, hi ha una lleugeresa a l\u2019hora de relacionar-se amb els continguts de les coses que crec que t\u00e9 a veure amb la velocitat a l\u2019hora de fer-les anar. Per aix\u00f2 el que intento, en els meus espais, ja siguin educatius o de xerrades, \u00e9s fer de contratemps, per tal de deixar que els continguts de les coses agafin una mica de consist\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Arran de la confer\u00e8ncia “La filosofia o l’art de perdre la por” que Marina Garc\u00e9s ha fet a l’alumnat de batxillerat, hem tingut l’oportunitat de fer-li una breu entrevista en la que ha compartit el seu pensament. Per M. Albreda, O. Arnau, V. Merch\u00e1n, 2n ESO i A. Garcia, B. Rossell, S. Tariq, 2n BTX […]<\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"site-sidebar-layout":"default","site-content-layout":"","ast-site-content-layout":"","site-content-style":"default","site-sidebar-style":"default","ast-global-header-display":"","ast-banner-title-visibility":"","ast-main-header-display":"","ast-hfb-above-header-display":"","ast-hfb-below-header-display":"","ast-hfb-mobile-header-display":"","site-post-title":"","ast-breadcrumbs-content":"","ast-featured-img":"","footer-sml-layout":"","theme-transparent-header-meta":"","adv-header-id-meta":"","stick-header-meta":"","header-above-stick-meta":"","header-main-stick-meta":"","header-below-stick-meta":"","astra-migrate-meta-layouts":"default","ast-page-background-enabled":"default","ast-page-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-4)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"ast-content-background-meta":{"desktop":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"tablet":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""},"mobile":{"background-color":"var(--ast-global-color-5)","background-image":"","background-repeat":"repeat","background-position":"center center","background-size":"auto","background-attachment":"scroll","background-type":"","background-media":"","overlay-type":"","overlay-color":"","overlay-opacity":"","overlay-gradient":""}},"footnotes":""},"categories":[286,1,432],"tags":[248,261],"class_list":["post-10772","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-caterina-news","category-general","category-queenpenses","tag-revista","tag-zafra-news"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10772","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10772"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10772\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":10778,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10772\/revisions\/10778"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10772"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10772"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10772"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}