{"id":10620,"date":"2019-01-18T12:00:17","date_gmt":"2019-01-18T11:00:17","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/iesm-jmzafra\/?p=10620"},"modified":"2019-01-18T14:05:07","modified_gmt":"2019-01-18T13:05:07","slug":"tecniques-dedicio-genetica-del-present-al-futur","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscaterinaalbert\/general\/tecniques-dedicio-genetica-del-present-al-futur\/","title":{"rendered":"T\u00e8cniques d’edici\u00f3 gen\u00e8tica: del present al futur"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Per Sehar Tariq, 2n BTX<\/strong><\/p>\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Avui dia, gr\u00e0cies als aven\u00e7os tecnol\u00f2gics en el camp de biotecnologia, hi ha hagut un progr\u00e9s molt r\u00e0pid i fa pocs anys els cient\u00edfics van descobrir la seq\u00fc\u00e8ncia completa del genoma hum\u00e0. En el \u00faltims anys hi ha hagut descobriments sobre t\u00e8cniques d\u2019edici\u00f3 gen\u00e8tica i aquests aven\u00e7os han portat molts beneficis a la nostra societat, ja que s\u2019utilitzen per la creaci\u00f3 de vacunes, la reparaci\u00f3 gen\u00e8tica, o per crear resist\u00e8ncia a malalties en humans, animals o plantes. La biotecnologia ens permetr\u00e0 posar remei a problemes de la salut humana i de la ind\u00fastria que, actualment, som incapa\u00e7os de resoldre. Fa molt poc ha sorgit una altra t\u00e8cnica d\u2019edici\u00f3 gen\u00e8tica, el CRISPR-CAS9, que d\u2019aqu\u00ed uns anys podria accelerar el descobriment de solucions a moltes malalties gen\u00e8tiques.<\/p>\n

L\u2019elecci\u00f3 del tema d\u2019aquest treball va ser una mica dif\u00edcil, tenia clar que l\u2019\u00e0mbit seria les ci\u00e8ncies de la salut per\u00f2 no sabia qu\u00e8 triar. La meva tutora, Dunia Aparicio, em va oferir la possibilitat de fer-lo a la Facultat de Medicina de l\u2019Hospital de Bellvitge amb el professor Joan Blasi.<\/p>\n

A finals del mes de gener vaig tenir la primera reuni\u00f3 amb ell i em va explicar una mica el que ells estaven fent en el seu laboratori. Un dels temes que estaven estudiant era el CRISPR-CAS9, el tema em va cridar l\u2019atenci\u00f3 i vaig decidir que el meu treball tractaria de les t\u00e8cniques d\u2019edici\u00f3 gen\u00e8tica i el CRISPR-CAS9.<\/p>\n

En la meva segona trobada amb el professor de laboratori vam concretar que faria una pr\u00e0ctica de transfecci\u00f3 cel\u00b7lular per trobar si l\u2019acceptor de la toxina \u00c8psilon \u00e9s la prote\u00efna MAL (Myelin And Lymphocyte protein), prote\u00efna integral de membrana que si s\u2019un\u00eds amb la toxina \u00c8psilon pot matar a la c\u00e8l\u00b7lula i per tant provocar danys a l\u2019individu. Aquesta toxina es troba en l\u2019intest\u00ed dels animals remugadors i si s\u2019ajunta amb la prote\u00efna podria matar les c\u00e8l\u00b7lules. El MAL, entre d\u2019altres llocs, tamb\u00e9 es troba en la mielina (capa que recobreix les neurones), de manera que si el receptor de la toxina \u00e9s el MAL, la toxina podria ser un desencadenant de l\u2019atac autoimmunitari al sistema nervi\u00f3s dels malalts d\u2019esclerosi m\u00faltiple.<\/p>\n

\"\"<\/a>Aquesta pr\u00e0ctica la far\u00edem amb dos tipus de c\u00e8l\u00b7lules diferents, les JEKO-1, limf\u00f2cits B, i les A549, c\u00e8l\u00b7lules epitelials del pulm\u00f3. Amb aquesta experimentaci\u00f3 posar\u00edem en pr\u00e0ctica dues t\u00e8cniques d\u2019edici\u00f3 gen\u00e8tica, ja que la pr\u00e0ctica del CRISPR era molt m\u00e9s llarga i complexa i no es podia dur a terme amb el temps del que jo disposava. De manera que vam haver de reconduir una mica el cam\u00ed per on aniria el treball.<\/p>\n

El treball es basa en una an\u00e0lisi de les t\u00e8cniques d\u2019edici\u00f3 gen\u00e8tica actuals i la seva comparaci\u00f3 amb el CRISPR-CAS9. La pregunta que em vaig fer va ser la seg\u00fcent:<\/p>\n