{"id":27,"date":"2014-09-17T16:24:03","date_gmt":"2014-09-17T14:24:03","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/inscanvilumara\/?page_id=27"},"modified":"2020-11-05T19:22:06","modified_gmt":"2020-11-05T18:22:06","slug":"historia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscanvilumara\/linstitut\/historia\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria"},"content":{"rendered":"

El nom de l’Institut t\u00e9 el seu origen en el cognom d’una fam\u00edlia de moliners del segle XVII que vivien a Vila Amara. Part d’aquesta fam\u00edlia es va traslladar posteriorment a Manresa on comen\u00e7aren a treballar a la ind\u00fastria de la seda. Descendents d’aquesta fam\u00edlia varen construir dues f\u00e0briques, una a Cornell\u00e0 i l’altra a l\u00b4Hospitalet de Llobregat. La f\u00e0brica de L\u2019Hospitalet va ser constru\u00efda per Francesc Vilumara i va comen\u00e7ar la seva activitat a principis del segle XX, concretament a l’any 1907. Els edificis, i el seu simbolisme, s\u00f3n resultat de moltes generacions de dissenyadors de teixits de seda.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

En els darrers anys de la d\u00e8cada dels setanta i a principis de la dels vuitanta van haver grups pol\u00edtics que mostraren el desig d’enderrocar la f\u00e0brica per convertir-la en un espai verd, per\u00f2 es van trobar amb la voluntat de molta gent que no volia eliminar aquesta refer\u00e8ncia cultural que suposava l’edifici. Despr\u00e9s d’una llarga confrontaci\u00f3 es va aconseguir salvar l’edifici i m\u00e9s tard fer l\u2019institut. La transformaci\u00f3 de la f\u00e0brica en institut ha estat un proc\u00e9s llarg i no exempt de problemes.<\/p>\n

Al principi l’Institut no era independent, sin\u00f3 que era una extensi\u00f3 de l’IB Merc\u00e8 Rodoreda. M\u00e9s tard, aquesta secci\u00f3 va esdevenir un institut independent, l\u2019IB Vilumara, que juntament amb l\u2019Institut de Formaci\u00f3 Professional l’Hospitalet III ocupaven les instal\u00b7lacions de l\u2019antiga f\u00e0brica.<\/p>\n

Al principi els edificis d’aquests dos instituts estaven units. L’entrada de l’Institut era on ara est\u00e0 situada la separaci\u00f3 dels dos edificis principals; a l’entrada hi havia un “hall” amb una escala molt gran que permetia l’acc\u00e9s al segon pis on es trobava l’Aula Magna, una gran sala on es realitzaven les reunions i molts ex\u00e0mens. Actualment aquesta entrada ja no existeix. Al tercer any de funcionament es posa en marxa l’edifici nou, molt m\u00e9s modern i m\u00e9s ben preparat per satisfer les necessitats escolars del centre.<\/p>\n

En 1995, comen\u00e7a una nova etapa en la hist\u00f2ria de l’Institut; el motiu d’aquesta nova etapa no \u00e9s altre que posar en funcionament la nova llei d’ensenyament i adaptar el Centre a la LOGSE. A partir del curs 1995-1996 els dos centres van passar a ser gestionats per un \u00fanic equip directiu, designat per l’Administraci\u00f3 amb l’enc\u00e0rrec abans esmentat. Els dos centres es fusionen creant l\u2019actual IES Can Vilumara.<\/p>\n

Durant el curs 1995-1996 el professorat dels dos centres es va veure obligat a enfocar els seus esfor\u00e7os cap a l’elaboraci\u00f3 dels programes de les noves assignatures i distribuir els continguts de les mat\u00e8ries al llarg de tots els cursos. El nou centre fusionat passa a tenir m\u00e9s de 90 professors i s\u2019imparteix la nova ESO, BUP, COU, FP de 1r i 2n grau.<\/p>\n

Finalment a l’inici del curs 96-97 el treball i la voluntat de consens demostrada durant l’any 1996 va permetre l’IES de tenir un projecte adequat amb una distribuci\u00f3 curricular clara i coherent, perfectament definida des del primer curs fins l’\u00faltim.<\/p>\n

Actualment els ensenyaments d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius conformen el nou centre.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El nom de l’Institut t\u00e9 el seu origen en el cognom d’una fam\u00edlia de moliners del segle XVII que vivien a Vila Amara. Part d’aquesta fam\u00edlia es va traslladar posteriorment a Manresa on comen\u00e7aren a treballar a la ind\u00fastria de la seda. Descendents d’aquesta fam\u00edlia… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":19,"menu_order":2,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-templates\/side-menu.php","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"class_list":["post-27","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscanvilumara\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/27","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscanvilumara\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscanvilumara\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscanvilumara\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscanvilumara\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscanvilumara\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/27\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5035,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscanvilumara\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/27\/revisions\/5035"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscanvilumara\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/19"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/inscanvilumara\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}