{"id":28825,"date":"2024-04-04T14:04:47","date_gmt":"2024-04-04T12:04:47","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbitacola\/?p=28825"},"modified":"2024-04-04T14:04:47","modified_gmt":"2024-04-04T12:04:47","slug":"4t-eso-colonia-vidal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbitacola\/portada\/4t-eso-colonia-vidal\/","title":{"rendered":"4t ESO – Col\u00f2nia Vidal"},"content":{"rendered":"

En tornar de les vacances de primavera, el dia 2 d’abril, els alumnes de 4rt d’ESO han fet una visita a l\u2019antiga col\u00f2nia t\u00e8xtil de Cal Vidal (Puig-reig) situada a la riba del riu Llobregat. La jornada ha comen\u00e7at amb una xerrada a la pla\u00e7a de l’Esgl\u00e9sia a c\u00e0rrec de l’Ester, membre de la comunitat Vid\u00e0lia<\/a>. Vid\u00e0lia \u00e9s un projecte que t\u00e9 l’objectiu de repoblar la Col\u00f2nia Vidal, els seus habitatges, espais industrials, horts, esgl\u00e9sia, etc. Actualment, hi viuen una vintena d’adults i 7 infants, i la seva filosofia de vida \u00e9s la permacultura, \u00e9s a dir, viure de forma sostenible i en sintonia amb l’ecosistema. Estan constitu\u00efts com una cooperativa d’habitatge i compten amb un contracte de masoveria urbana per 75 anys.<\/p>\n

Un cop finalitzada aquesta part, vam fer la visita guiada pel Museu Col\u00f2nia Vidal.<\/a> Primer vam veure al teatre un v\u00eddeo on antics habitants de la col\u00f2nia t\u00e8xtil narren les seves viv\u00e8ncies i com era la vida a la col\u00f2nia m\u00e9s moderna de Catalunya. Dada curiosa: sab\u00edeu que el Bergued\u00e0 t\u00e9 la concentraci\u00f3 de col\u00f2nies m\u00e9s alta de tot el m\u00f3n? La primera parada del recorregut va ser al Casal de dones, un edifici constru\u00eft a principi dels anys 30 i que va ser un convent de monges que acollia la guarderia, l’escola de les nenes i una resid\u00e8ncia per a noies joves. Seguidament, vam visitar la f\u00e0brica i all\u00e0 vam poder con\u00e8ixer el proc\u00e9s de producci\u00f3 t\u00e8xtil: neteja del cot\u00f3, filatura (convertir les fibres de cot\u00f3 en fils) i tissatge (fabricaci\u00f3 de teixits). El moment m\u00e9s impactant va ser quan van engegar una de les m\u00e0quines i vam poder experimentar en primera persona el soroll eixordador que feia. Us imagineu treballar 12 hores di\u00e0ries (jornada est\u00e0ndard a la col\u00f2nia) de dilluns a dissabte suportant el soroll no d’una m\u00e0quina, sin\u00f3 de 300 funcionant alhora? No \u00e9s d’estranyar que moltes de les treballadores de la f\u00e0brica -la majoria eren dones- acabessin patint sordesa.<\/p>\n

L’\u00faltim tram de la visita va centrar-se en els espais socials: la peixateria, el safareig, les dutxes comunit\u00e0ries, la sucursal banc\u00e0ria, la biblioteca i, finalment, l’escola. Aquesta era exclusivament per a nens, ja que les nenes eren educades per monges al Casal de dones, on b\u00e0sicament aprenien a llegir i a escriure, a fer comptes b\u00e0sics, religi\u00f3 i a ser bones mestresses de casa; en canvi, als nens se’ls ensenyava matem\u00e0tiques, hist\u00f2ria, geografia, biologia, lectura i escriptura… \u00e9s a dir, els nens rebien una educaci\u00f3 m\u00e9s completa orientada a assolir c\u00e0rrecs de certa import\u00e0ncia, mentre que a les nenes nom\u00e9s se’ls ensenyava all\u00f2 imprescindible per a complir les seves \u00faniques tres missions a la vida: ser esposes, mares i m\u00e0 d’obra a la f\u00e0brica. Que injust! Afortunadament, la societat ha evolucionat molt\u00edssim des d’aquella \u00e8poca, tot i que encara queda cam\u00ed per rec\u00f3rrer. No obstant aix\u00f2, no tot eren flors i violes pels nens de Cal Vidal. El guia del museu ens va explicar que la disciplina amb qu\u00e8 educaven els nens era molt dura i comptava amb c\u00e0stigs que anaven des de la ridiculitzaci\u00f3 davant de tota la classe, fins a c\u00e0stigs f\u00edsics i corporals com picar-los amb un regle a la punta dels dits o fer-los aguantar llibres de genolls i amb els bra\u00e7os estesos (incl\u00fas, si el mestre ho creia convenient, se’ls posava cigrons secs sota els genolls per intensificar el dolor). A alguns nens se’ls posava un barret amb orelles de burro i se’l feia passejar pels carrers de la col\u00f2nia perqu\u00e8 tothom sab\u00e9s que aquell nen no s’havia comportat de forma adequada i que els seus pares, en veure-ho, li apliquessin m\u00e9s c\u00e0stigs a casa.<\/p>\n

En resum, una visita 100% recomanada i que ens ha perm\u00e8s aprendre una mica m\u00e9s de la hist\u00f2ria industrial de Catalunya!”<\/p>\n

Merci!<\/p>\n\n\t\t