{"id":14636,"date":"2019-02-11T10:20:18","date_gmt":"2019-02-11T09:20:18","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insbitacola\/?p=14636"},"modified":"2019-02-11T10:20:18","modified_gmt":"2019-02-11T09:20:18","slug":"el-valor-dallo-intangible","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbitacola\/general\/el-valor-dallo-intangible\/","title":{"rendered":"El valor d\u2019all\u00f2 intangible"},"content":{"rendered":"

Article redactat per Merc\u00e8 Mas, mare de D\u00eddac Mora de 1rESO<\/em><\/p>\n

Quan repassava el fullet de l\u2019escamot del bosc que va portar el Didac a casa despr\u00e9s de l\u2019estada al camp d\u2019aprenentatge em va sorprendre trobar una cita de Henry David Thoreau que diu aix\u00ed: \u201cvaig anar als boscos perqu\u00e8 volia viure deliberadament, enfrontar-me sol als fets de la vida i aprendre all\u00f2 que ella havia d\u2019ensenyar-me. Vaig voler viure profundament i desestimar tot el que no fos vida… Per no adonar-me, en el moment de morir, que no havia viscut\u201d. Les paraules del fil\u00f2sof i poeta nord americ\u00e0 van despertar el record nost\u00e0lgic d\u2019un film que havia inspirat la meva vida d\u2019estudiant, Dead Poets Society (El club de los poetas muertos), on un inoblidable Robin Williams qui encarnava el professor de literatura, John Keaton, sacsejava les ments i els cors dels seus alumnes. No nom\u00e9s els mostrava el poder d\u2019un poema sin\u00f3 que els sorprenia oferint-los punts de vista diferents, els encoratjava a atrevir-se a q\u00fcestionar i els arrossegava amb el seu exemple a ser persones aut\u00e8ntiques. Els va dotar de criteri, sensibilitat, tenacitat, coratge… Sempre vaig somniar amb tenir un professor com John Keaton.<\/p>\n

Ara que escolto el meu fill parlar-me del Borja, la Mireia, el Sergi… amb tanta gratitud i familiaritat, em pregunto si no estar\u00e0 experimentant una admiraci\u00f3 semblant a aquella que Keaton va originar en els alumnes de Welton Academy el segle passat. Digueu-me rom\u00e0ntica per\u00f2 si \u00e9s aix\u00ed, em sento afortunada. I \u00e9s que s\u00f3c del parer que despertar emocions mai hauria de passar de moda i que en aquesta societat estandarditzada i esquarterada en mil bocins, la capacitat de sorprendre l\u2019alumne o aconseguir cohesionar un grup i treballar plegats t\u00e9 un valor superlatiu. Observo cada dia com l\u2019equip del Bit\u00e0cola s\u2019escarrassa per aconseguir-ho de manera infatigable (uso l\u2019adjectiu infatigable perqu\u00e8 ha de ser molt cansat). Tenint en compte la delicada edat dels nostres fills i filles, no em negareu que ensenyar esdev\u00e9 una empresa de dimensions fara\u00f2niques: si all\u00f2 que pretenem ensenyar-los no els interessa, ni tan sols escolten. I aqu\u00ed radica la particularitat de l\u2019institut Bit\u00e0cola: engresquen els alumnes perqu\u00e8 participin activament en el seu proc\u00e9s d\u2019aprenentatge a trav\u00e9s de nous m\u00e8todes, recursos atractius, sortides i tecnologia, s\u00ed, per\u00f2 sobretot amb el seu acompanyament i bona disposici\u00f3. Aquesta actitud \u00e9s d\u2019agrair, i ja que en tinc l\u2018ocasi\u00f3, aprofito per fer-ho: us agraeixo el treball que feu a l\u2019aula, cada mail, cada article penjat a la web, cada reuni\u00f3, cada reciclatge, cada reflexi\u00f3 i \u201ctocada de crost\u00f3\u201d perqu\u00e8 m\u2019esteu ajudant a fer del meu fill, una persona m\u00e9s completa. I si en aquesta aventura es cometen errors, benvinguts siguin! N\u2019aprendrem d\u2019ells tots plegats. Jo cometo equivocacions a diari, com puc demanar que un equip docent sigui infal\u00b7lible? Per a mi l\u2019honestedat, la capacitat de rectificar i l\u2019afany de superaci\u00f3 que m\u2019ha demostrat aquest equip en un sol trimestre, ja em val per fer-los confian\u00e7a. Aix\u00ed li faig veure al meu fill i encara que de vegades hi ha retrets, queixes i esbufecs, noto com creix l\u2019orgull de pert\u00e0nyer a un institut que els t\u00e9 en compte. I aquest orgull que la majoria v\u00e0rem percebre en l\u2019acte de cloenda del primer trimestre no \u00e9s tan sols una bonica emoci\u00f3, \u00e9s una pe\u00e7a clau perqu\u00e8 els nostres fills i filles vulguin donar el millor de s\u00ed mateixos en cada treball, redescobreixin la m\u00fasica, els motivi llegir en angl\u00e8s, s\u2019esforcin a fer un bon escrit i que la Gemma flipi, s\u2019interessin per Shakespeare o tracin bisectrius sense parar.<\/p>\n

No volem motivaci\u00f3? Aix\u00f2 \u00e9s motivaci\u00f3 en estat pur! I nosaltres, pares i mares us ajudarem a posar-ho en valor.<\/p>\n

Com diria John Keaton pujat al damunt d\u2019una taula mentre observa els seus alumnes: \u201cWhy do I stand up here?… I stand upon my desk to remind myself that we must constantly look at things in a diferent way\u201d (Per qu\u00e8 s\u00f3c aqu\u00ed a dalt? M\u2019he pujat a la taula per recordar que s\u2019ha de mirar les coses d\u2019una manera diferent).<\/p>\n\n\t\t