Els dies 29, 30 i 31 de gener de 2025 l’alumnat de la modalitat Humanística i Social de 1r i 2n de Batxillerat de l’Institut Miquel Biada van realitzar l’activitat “Exili i Memòria” organitzada per l’Entorn d’Aprenentatge del Canigó.
La primera jornada va començar ben aviat. A les 7h el bus va començar a fer via cap a La Vajol, lloc d’inici de la ruta de muntanya prevista. El traçat de la ruta coincidia amb el mateix que varen realitzar les autoritats republicanes espanyoles, catalanes i basques al febrer de 1939 fugint del feixisme cap a les terres catalanes administrades per l’Estat francès.
Després de dinar l’alumnat va visitar la platja d’Argelers de la Marenda, lloc on centenars de milers de refugiats republicans espanyols i catalans foren tancats durant mesos o anys en un camp de concentració. Una presó a la platja que va ser la rebuda que l’Estat francès va proporcionar als espanyols i catalans.
Després de dormir i esmorzar a l’Alberg Pau Casals-Canigó (equipament de la Universitat Catalana d’Estiu) l’alumnat va visitar l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, lloc de refugi, trobada i debat de l’antifeixisme i antifranquisme a l’exili. Allà van conèixer la importància del debat, del diàleg, de la tolerància i de la cultura de la pau fent especial èmfasi en la figura del músic català universal Pau Casals. La jornada va continuar amb una descoberta de la localitat de Prada de Conflent fent servir el fil conductor de la figura d’un altre exiliat català il·lustre, Pompeu Fabra.
De les faldes del Canigó a la costa, el darrer dia va començar a la localitat costanera de Cotlliure, lloc on es va situar un camp disciplinari on varen ser tancats republicans espanyols i catalans que tenien “comportaments problemàtics” al camp d’Argelers. I de la repressió es va passar a l’esperança de la solidaritat visitant i coneixent la història d’Elisabeth Eidenbenz i de la seva Maternitat d’Elna. Un espai on centenars de dones refugiades -republicanes espanyoles, catalanes, jueves, etc.- van poder parir en condicions humanes mentre estaven tancades als camps de persones refugiades.
Aquests dies han servit a l’alumnat per conèixer i experimentar la història recent del nostre país. Han servit per connectar amb el que va ser l’exili i amb la importància de la memòria per mantenir viva la història. Una societat que oblida la seva història està condemnada a repetir-la.
