Intel\u00b7ligent i cr\u00edtic, intel\u00b7lectual polifac\u00e8tic, apassionat defensor de la llibertat de pensament, va censurar les diferents formes que va adoptar el despotisme en el seu temps, aix\u00ed com la superstici\u00f3 i el fanatisme religi\u00f3s. Una discussi\u00f3 amb el favorit de Llu\u00eds XV va portar-lo a l\u2019exili a Anglaterra, on va descobrir les virtuts del parlamentarisme i les llibertats que gaudien els anglesos. Igualment va ser un admirador de la Pr\u00fassia del d\u00e8spota il\u00b7lustrat Frederic el Gran.<\/p>\n Retornat a Fran\u00e7a, va esdevenir home de negocis i mitjan\u00e7ant l\u2019especulaci\u00f3 va aconseguir fer una gran fortuna. Possiblement va ser l\u2019home de lletres m\u00e9s ric de la hist\u00f2ria. I aix\u00f2 li va permetre la independ\u00e8ncia que necessitava per denunciar la intoler\u00e0ncia, la tirania i la injust\u00edcia del seu temps.<\/p>\n Per a sobreviure a la repressi\u00f3 policial, va fer-se amb dues resid\u00e8ncies a la frontera franco-su\u00efssa, una a la banda francesa i una altra al cant\u00f3 su\u00eds. Aix\u00ed, quan el perseguien els francesos al\u00b7legava ser ciutad\u00e0 de Su\u00efssa i quan el perseguien els oficials su\u00efssos l\u2019arg\u00facia s\u2019invertia.<\/p>\n Igualment, va guanyar-se l\u2019estimaci\u00f3 de molts ciutadans i camperols dels voltants. No nom\u00e9s perqu\u00e8 els defens\u00e9s en els seus textos, sin\u00f3 perqu\u00e8 no dubtava en acudir als tribunals a ajudar-los contra les injust\u00edcies del feudalisme tard\u00e0. I aix\u00ed va viure fins a la seva mort, esdevingut un petit reiet\u00f3 del pensament il\u00b7lustrat que rebia a la seva mansi\u00f3 nombrosos admiradors que s\u2019adre\u00e7aven a sentir-lo parlar de llibertat, toler\u00e0ncia i drets de l\u2019home.<\/p>\n <\/p>\n Liter\u00e0riament, Voltaire considerava que la novel\u00b7la era un g\u00e8nere superficial, farcit d\u2019enamoraments i aventures extravagants. Per aix\u00f2, el fil\u00f2sof va dotar els seus relats de consist\u00e8ncia ideol\u00f2gica per donar pas als Contes filos\u00f2fics, una s\u00e8rie de narracions realment extravagants i ir\u00f2niques, per\u00f2 carregades de sentit per fer meditar i pensar els lectors. \u00c9s la millor s\u00e0tira dels m\u00f3ns idealitzats i perfectes.<\/p>\n Aix\u00ed, per exemple, a Zading aprofita una ex\u00f2tica hist\u00f2ria oriental per a reflexionar sobre la felicitat humana i els capricis del dest\u00ed. I a L\u2019ingenu contempla la \u201ccivilitzada\u201d Fran\u00e7a del seu temps des de la perspectiva d\u2019un \u201csalvatge\u201d que acaba d\u2019arribar-hi. En definitiva, des de la senzillesa, la intel\u00b7lig\u00e8ncia i la ironia, Voltaire recrea les seves preocupacions sobre el m\u00f3n que l\u2019envoltava.<\/p>\n A C\u00e0ndid utilitza el g\u00e8nere d\u2019aventures per a satiritzar, no sense un cert punt d\u2019amargor, les teories filos\u00f2fiques, la just\u00edcia, les pr\u00e0ctiques religioses i els governs triomfants del moment. \u00c9s, per tant, una resposta a l\u2019optimisme filos\u00f2fic, la concepci\u00f3 que assegurava que tot passava per a b\u00e9 en el millor dels m\u00f3ns possibles.<\/p>\n Aix\u00ed, C\u00e0ndid \u00e9s una breu novel\u00b7la d\u2019aprenentatge protagonitzada per un personatge simple i optimista que creu viure en el millor dels m\u00f3ns possibles. C\u00e0ndid neix en el millor dels castells, t\u00e9 els millors pares i \u00e9s educat pels millors tutors. Un d\u2019ells, el fil\u00f2sof i libidin\u00f3s Pangloss \u00e9s qui conven\u00e7 el protagonista que aquest \u00e9s el millor dels m\u00f3n possibles\u2026 I aqu\u00ed comencen a succeir-se les desgr\u00e0cies.<\/p>\n <\/p>\n Les experi\u00e8ncies que viu mostren al protagonista una realitat molt diferent a la que havia apr\u00e8s del seu mestre. Aix\u00ed, el castell \u00e9s assetjat i conquerit i la seva fam\u00edlia \u00e9s cruelment assassinada. C\u00e0ndid aconsegueix escapar en companyia del seu tutor Pangloss i de la seva estimada Cunegunda (la qual ha estat violada sense que C\u00e0ndid se n\u2019adoni perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s impossible en el millor dels m\u00f3ns possibles).<\/p>\n I els tres personatges inicien un viatge en el qual patiran continuats enganys, estafes, pallisses i robatoris. Potser sembla una hist\u00f2ria tr\u00e0gica, per\u00f2 no ho \u00e9s. Al contrari. \u00c9s una hist\u00f2ria hilarant com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019incurable optimisme de C\u00e0ndid, el qual resisteix a tots els infortunis. Finalment, un cop ho ha perdut tot, decideix retirar-se a viure a la costa on conrear\u00e0 un jard\u00ed.<\/p>\n El m\u00f3n perfecte \u00e9s inabastable. I pensar que hi vius \u00e9s una filosofia covard i mandrosa. Si la gent de bona fe, com C\u00e0ndid, es limit\u00e9s a cuidar del seu jard\u00ed el m\u00f3n quedaria en mans de les males persones. En conseq\u00fc\u00e8ncia, C\u00e0ndid \u00e9s l\u2019oposat a un Voltaire que va dedicar la seva vida a les necessitats dels altres.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Voltaire \u00e9s el pseud\u00f2nim de Fran\u00e7ois Marie Aruet (1694-1778), un dels grans intel\u00b7lectuals del segle XVIII. De gran influ\u00e8ncia a l\u2019Europa del seu temps, en tots els seus escrits va defensar la toler\u00e0ncia, el progr\u00e9s, la igualtat, les llibertats pol\u00edtiques i individuals del ciutad\u00e0\u2026 Idees… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":837,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[139],"tags":[116,109],"class_list":["post-835","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-socials","tag-historia","tag-socials"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbegues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/835","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbegues\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbegues\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbegues\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbegues\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=835"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbegues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/835\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":841,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbegues\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/835\/revisions\/841"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbegues\/wp-json\/wp\/v2\/media\/837"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbegues\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=835"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbegues\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=835"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbegues\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=835"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"image\"](\"http:\/\/agora.xtec.cat\/insbegues\/wp-content\/uploads\/usu1482\/2016\/10\/image-23.jpeg\")
<\/a><\/strong><\/p><\/blockquote>\n<\/a><\/p>\n