Text: Ernest Ortega i Escalas<\/b><\/p>\n
Il\u00b7lustraci\u00f3: L\u00eda Rodr\u00edguez<\/strong><\/p>\n L\u2019\u00c0lex es va despertar amb una mascareta d\u2019oxigen posada. No sabia on era. Qu\u00e8 havia passat? Tenia la sensaci\u00f3 que portava desorientat molt de temps. Es va tocar el cap i hi tenia una gasa. Era a l\u2019hospital.<\/span><\/p>\n \u2014 Ja est\u00e0s despert! \u2014va dir el Jordi, assegut a una de les cadires de la cantonada de la sala.<\/span><\/p>\n A l’\u00c0lex li van tornar tots els records de cop i es va aixecar d\u2019una embranzida per mirar el seu m\u00f2bil. Els seus ulls van rec\u00f3rrer la pantalla amb rapidesa i va confirmar all\u00f2 que temia: es trobava al passat. Tot just una setmana abans de l’explosi\u00f3 de l’institut Baix a Mar.<\/strong><\/span><\/p>\n El noi va donar un cop de puny amb for\u00e7a contra el llit i el Jordi va aixecar-se per veure qu\u00e8 li passava. L\u2019\u00c0lex es va treure el seu excompany de sobre amb una empenta i va marxar de l\u2019hospital corrents en bata. Es va fer pas pels passadissos de l\u2019hospital per davant de tothom. Va intentar fugir d\u2019aquell temps, impregnat per la por. No sabia qui o qu\u00e8 l\u2019havia portat all\u00e0. I tampoc no sabia com tornar a casa. Aix\u00ed que va decidir anar a parlar amb l\u2019\u00fanica persona de la qual sabia que podia refiar-se: ell.<\/strong><\/span><\/p>\n ***<\/strong><\/p>\n Ja s’havia fet de nit. L\u2019\u00c0lex havia anat a buscar roba nova a casa seva, per\u00f2 no s\u2019hi havia trobat (ni a ell ni als seus pares) i ara rondava pels carrers buscant-se a si mateix. Intentava recordar on havia estat aquella nit, per\u00f2 no ho recordava, aix\u00ed que va anar all\u00e0 on acostumava a anar: a la pla\u00e7a de la Mitja Lluna.<\/span><\/p>\n A aquelles hores la pla\u00e7a era deserta i fosca. La llum d\u2019un dels fanals pampallugava lleugerament i a les cases nom\u00e9s s\u2019il\u00b7luminaven les finestres de les habitacions dels ve\u00efns que havien anat a dormir massa tard.\u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0\u00a0\u00a0El noi va rec\u00f3rrer aquell lloc amb la mirada de dalt a baix. Semblava clar que no hi havia ning\u00fa. Va donar un cop peu contra terra maleint la situaci\u00f3 i, sense esperar-ho va sentir una veu:<\/span><\/p>\n \u2014 Eh, tranqui compa\u00f1ero!!!<\/span><\/p>\n L’\u00c0lex es va girar i es va veure a ell mateix en un estat d\u2019embriaguesa total. Caminant perillosament i aguantant-se amb for\u00e7a d\u2019esfor\u00e7, amb la cara coberta de ferides i un ull de vellut. El noi es va recordar d\u2019aquella nit: estava a punt de suspendre el curs i els seus pares li havien dit que si no aprovava no el deixarien tornar a entrar a casa seva; a m\u00e9s, el seu \u00fanic amic, el Dani, li havia trencat la cara perqu\u00e8 s\u2019havia embolicat amb la seva xicota i havia hagut de buscar refugi a una ampolla de rom, que havia trobat a la nevera. Oh! i tant!, si recordava aquella nit i, per tant, recordava que es desplomaria davant d\u2019aquella figura misteriosa i que l\u2019endem\u00e0 es despertaria al seu llit sense saber qu\u00e8 havia passat.<\/span><\/p>\n \u00a0\u00a0\u00a0Dit i fet, l\u2019\u00c0lex del passat va perdre la consci\u00e8ncia fent-se un cop sec contra terra, i el nostre \u00c0lex no va dubtar a apropar-s\u2019hi per\u00a0 reanimar-lo. Li va donar uns quants cops per veure si revifava i, sense saber molt b\u00e9 qu\u00e8 fer, es va comen\u00e7ar a fer el boca a boca a ell mateix. Era una situaci\u00f3 molt curiosa aquella, i ell va comen\u00e7ar a reflexionar sobre cap a on anava la seva vida. Sempre estava ple de ferides o begut o fumat. Com sortiria d\u2019all\u00e0? Figuradament i literalment. Qu\u00e8 podia fer amb ell mateix desmaiat entre els bra\u00e7os?<\/span><\/p>\n Es va carregar a si mateix a l\u2019esquena (pesava molt,) i es va portar fins a casa seva com va poder, confiant que ning\u00fa no els vei\u00e9s. Va entrar al seu pis, on no hi havia ning\u00fa, i es va posar al sof\u00e0 a ell mateix.<\/span><\/p>\n Es va mirar el seu pis i va pensar que havia tingut sort de l\u2019explosi\u00f3 del Baix a mar, perqu\u00e8 aix\u00ed no l\u2019havien fet fora de casa. Va riure pels seus pensaments i va girar cua per marxar.<\/span><\/p>\n \u2014 Papa? – Li va dir l\u2019\u00c0lex del passat.<\/span><\/p>\n El noi es va quedar quiet davant de la porta, sense saber qu\u00e8 fer i abans de dir res es va deixar parlar.<\/span><\/p>\n \u2014 Eres tu? – L\u2019\u00c0lex del passat es va aixecar com va poder. \u2014 Papa. Antes de que digas nada, quiero que sepas que s\u00ed, que estoy borracho. Muy borracho! Y es por tu puta culpa papa. Porque ni tu ni la mama me hac\u00e9is nunca puto caso y porque yo ya lo intento, vale? Yo, bueno\u2026 Yo intento intentarlo, pero c\u00f3mo lo voy a intentar si\u2026 – L\u2019\u00c0lex va vomitar a terra i va seguir – Perd\u00f3n. Yo solo quiero\u2026 – Va fer una pausa – Te quiero, papa. Y quiero que me quieras.<\/span><\/p>\n Els dos \u00c0lex es van mirar una estona sense saber qu\u00e8 fer. L\u2019Alex del passat per fi es va decidir per anar a dormir a la seva habitaci\u00f3 i el nostre \u00c0lex es va quedar pensant en all\u00f2 que s\u2019havia dit. Va agafar aire i va sortir del pis.<\/span><\/p>\n De cop i volta, al repl\u00e0 de l\u2019edifici els llums van comen\u00e7ar a pampallugar molt r\u00e0pidament. Totes alhora. El noi no sabia qu\u00e8 fer. Qu\u00e8 estava passant? Hi havia cap tall el\u00e8ctric? Cap problema t\u00e8cnic? Es va comen\u00e7ar a espantar i va c\u00f3rrer escales avall. Els llums van comen\u00e7ar a fondre\u2019s darrere seu i va deixar anar un munt d\u2019espurnes. El foc el\u00e8ctric el seguia cada cop de m\u00e9s a prop i, quan ja estava a punt de travessar la porta d\u2019entrada, el llum que tenia just davant va petar amb for\u00e7a. El noi es va protegir de les espurnes amb les mans i es va quedar quiet a terra.\u00a0<\/span><\/p>\n Res no el tocava. No s’havia cremat. Va apartar les mans lentament i va mirar cap amunt, i es va sorprendre quan va veure un munt d\u2019espurnes brillants suspeses a l\u2019aire sobre el seu cap. All\u00f2 era incre\u00efble. Pot ser tot all\u00f2 que li havia passat era un somni. Va apropar el dit a una de les espurnes, per\u00f2 es va cremar. No estava somiant.<\/span><\/p>\n Tot estava en calma. Silenci\u00f3s. I d\u2019entre les ombres que havia deixat enrere l’\u00c0lex, va apar\u00e8ixer una persona vestida amb un vestit COVID d\u2019aquells de cos complet. Portava una mena de nina a les mans i la seva figura va tranquil\u00b7litzar molt el noi.<\/span><\/p>\n \u2014Hola, \u00c0lex \u2014va parlar amb veu calmada.<\/span><\/p>\n \u2014Tu em tornar\u00e0s a la meva \u00e8poca? – va dir ell emocionat.<\/span><\/p>\n \u2014Ho sento, \u00c0lex, encara no \u00e9s el moment. Per\u00f2 no et preocupis. Et traur\u00e9 d\u2019aqu\u00ed.<\/span><\/p>\n La figura va girar el cap i l\u2019\u00c0lex la va perdre de vista quan les espurnes de la llum van caure sobre ell a tota velocitat, i el van travessar sense que not\u00e9s res. Es va fer de dia de cop i un munt de gent va comen\u00e7ar a travessar el portal a gran velocitat. Cada cop anava tot m\u00e9s r\u00e0pidament i es va fer de nit un altre cop. El conserge va arreglar la instal\u00b7laci\u00f3 el\u00e8ctrica. Es va veure passar a ell mateix unes quantes vegades. Els dies cada cop passaven m\u00e9s de pressa, les persones semblaven trets de llum que es movient a tota velocitat. Els dies i les nits duraven segons i de cop tot va tornar a la normalitat.<\/span><\/p>\n Tornava a ser de nit. L\u2019\u00c0lex va analitzar la situaci\u00f3. A quin moment l\u2019havia enviat aquella figura misteriosa?<\/span><\/p>\n El conserge va obrir la porta de matinada.<\/span><\/p>\n \u2014 Ui, \u00c0lex! Ja ets aqu\u00ed?<\/span><\/p>\n \u2014 Quin dia \u00e9s? \u2014 Va preguntar ell sense pensar-ho gaire.<\/span><\/p>\n \u2014 Em\u2026 Dimarts.<\/span><\/p>\n \u2014 I n\u00famero?<\/span><\/p>\n \u2014 16, per\u00f2 per qu\u00e8 m\u2019ho preguntes?<\/span><\/p>\n \u2014 \u00c9s que em pensava que ten\u00edem una sortida amb l\u2019insti, per\u00f2 \u00e9s dem\u00e0 – va mentir el noi, i va sortir de casa esperant no creuar-se amb ell mateix.<\/span><\/p>\n Era el dia de l\u2019explosi\u00f3 del Baix a mar. Faltava menys d\u2019una hora.<\/span><\/p>\n ***<\/strong><\/p>\n La Melissa i la Nezha estaven bastant desorientades les dues. La Nezha va explicar a la Melissa que la silueta que l\u2019havia enviat al passat li havia dit que havien d\u2019aturar l’explosi\u00f3 del Baix a mar, per\u00f2 res m\u00e9s. La Melissa ja temia una cosa aix\u00ed i cap d\u2019elles sabia com aturar l\u2019explosi\u00f3. Cap tenia ni idea de qu\u00e8 o qui l\u2019havia provocat o en quin lloc exacte havia passat. Al seu temps, havien sentit rumors, com que l\u2019explosi\u00f3 havia estat fruit d\u2019un experiment fallit a l\u2019aula de qu\u00edmica, o que hi havia hagut una sobrec\u00e0rrega al sistema. Cap de les opcions sonava prou convincent.<\/span><\/p>\n \u00a0La Melissa no estava per endevinalles. La Nezha tenia por. Feia molt poc que ella estava al passat i encara ho havia d\u2019assimilar.<\/span><\/p>\n \u2014 Aix\u00f2 no pot ser \u2014va dir la Nezha atemorida.<\/span><\/p>\n \u2014 \u00c9s. – La Melissa ja ho havia assimilat.<\/span><\/p>\n \u2014 Ha\u2026 Ha de ser una broma de mal gust. Ara que per fi m\u2019havia acostumat a la meva vida, m\u2019havia reenganxat als estudis\u2026<\/span><\/p>\n \u2014 A los estudis? Eso es lo que m\u00e1s te preocupa?<\/span><\/p>\n \u2014 Melissa, has d\u2019entendre que jo\u2026<\/span><\/p>\n \u2014 Yo alucino con la gente como vos. Estamos atrapados en el pasado y vos est\u00e1s pensando en estudiar.<\/span><\/p>\n \u2014 Ent\u00e9n-me, pot ser a tu t’\u00e9s igual, per\u00f2 jo vull una beca per entrar a la universitat.<\/span><\/p>\n \u2014 Jol\u00edn<\/em> – va dir la Melissa sense saber si riure o plorar – Yo ya lo he intentado, pero me das pereza. Mucha pereza!<\/span><\/p>\n La noia se’n va i va marxar deixant la Nezha sola i sense saber qu\u00e8 fer. Desorientada i sola es va posar a plorar.<\/span><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Text: Ernest Ortega i Escalas\n
\nIl\u00b7lustraci\u00f3: L\u00eda Rodr\u00edguez
\nL\u2019\u00c0lex es va despertar amb una mascareta d\u2019oxigen posada. No sabia on era. Qu\u00e8 havia passat? Tenia la sensaci\u00f3 que portava desorientat molt de temps. Es va tocar el cap i hi tenia una gasa. Era a l\u2019hospital.
\n\u2014 Ja… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":141,"featured_media":6883,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[414,1,420,29,342],"tags":[],"class_list":["post-7368","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-revistacurs_2021-22","category-general","category-tullegeixes","category-portada","category-articles-informatius-redactats-pels-alumnes"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7368","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/users\/141"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7368"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7368\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7370,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7368\/revisions\/7370"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6883"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7368"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7368"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7368"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}