{"id":7338,"date":"2022-03-07T09:02:59","date_gmt":"2022-03-07T08:02:59","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/?p=7338"},"modified":"2024-04-03T13:13:28","modified_gmt":"2024-04-03T11:13:28","slug":"extra-extra-publiquem-la-tercera-part-del-conte-baix-al-passat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/general\/extra-extra-publiquem-la-tercera-part-del-conte-baix-al-passat\/","title":{"rendered":"Extra, extra! Publiquem la tercera part del conte &#8220;Baix al passat&#8221;"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/general\/baix-al-passat-primera-partconte-escrit-per-ernes-ortega-i-judit-suriol\/\"><em>BAIX<\/em>\u00a0AL PASSAT<\/a><strong>\u00a0(III)<\/strong><\/p>\n<p><strong>Escrit i il\u00b7lustrat per Ernest Ortega i Escalas<\/strong><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-content\/uploads\/usu374\/2022\/03\/Captura-de-Pantalla-2022-03-07-a-les-9.01.56.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-7339\" src=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-content\/uploads\/usu374\/2022\/03\/Captura-de-Pantalla-2022-03-07-a-les-9.01.56.png\" alt=\"\" width=\"700\" height=\"515\" srcset=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-content\/uploads\/usu374\/2022\/03\/Captura-de-Pantalla-2022-03-07-a-les-9.01.56.png 868w, https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-content\/uploads\/usu374\/2022\/03\/Captura-de-Pantalla-2022-03-07-a-les-9.01.56-300x221.png 300w, https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-content\/uploads\/usu374\/2022\/03\/Captura-de-Pantalla-2022-03-07-a-les-9.01.56-768x565.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 700px) 100vw, 700px\" \/><\/a><\/p>\n<p>L\u2019\u00c0lex Mart\u00ednez es va posar dret, quan li va deixar de rodar el cap. On era? Quant feia que estava all\u00e0? Va comen\u00e7ar a recordar: s\u2019estava barallant amb la Melissa i havia caigut un llamp o alguna cosa. S\u2019havia fet un cop al cap molt fort. De fet, encara sagnava. Fins i tot estava mullat, tot i que semblava que feia hores que ja no plovia. I llavors va sentir el Jordi.<\/p>\n<ul>\n<li>\u00c0lex? \u2013va dir el noi- est\u00e0s b\u00e9?<\/li>\n<\/ul>\n<p>El Jordi i l\u2019\u00c0lex havien anat junts a l\u2019escola, per\u00f2 s\u2019havien distanciat for\u00e7a durant els darrers anys i, la veritat era que el Mart\u00ednez no tenia cap ganes de parlar amb ell.<\/p>\n<ul>\n<li>Molt b\u00e9. Gr\u00e0cies.<\/li>\n<li>Segur? \u2013va insistir en Jordi traient l\u2019\u00c0lex de polleguera- Est\u00e0s sagnant com Guifr\u00e9 el Pil\u00f3s quan va crear l\u2019escut de Catalunya.<\/li>\n<li>Que s\u00ed, collons! Que n\u2019estic molt segur! \u2013 va cridar l\u2019\u00c0lex. I en Jordi es va quedar parat.<\/li>\n<li>Doncs no podran dir que no t\u2019he ofert la meva ajuda.<\/li>\n<\/ul>\n<p>El noi va comen\u00e7ar a marxar una mica of\u00e8s, i mentre marxava l\u2019\u00c0lex va treure el seu m\u00f2bil per a trucar alg\u00fa. Va repassar la seva llista de contactes i es va adonar que no hi havia ning\u00fa que el pogu\u00e9s ajudar realment. No volia anar a casa perqu\u00e8 els seus pares no el comencessin a fer preguntes que no volia respondre; i si anava a l\u2019hospital segur que li preguntaven on eren els seus tutors legals. A m\u00e9s, estava segur que cap dels seus amics el podria ajudar o b\u00e9 per les seves complexes situacions familiars o b\u00e9 per la seva manca de coneixements m\u00e8dics. I aix\u00ed, sense contemplar gaire alternatives, el noi es va girar i va comen\u00e7ar a c\u00f3rrer darrere del Jordi.<\/p>\n<ul>\n<li>Espera!!! \u2014Va cridar aconseguint que el seu company s\u2019atur\u00e9s. I amb molta mal\u00edcia, va dir -Que s\u00ed. Que m\u2019ajudar\u00e0s.<\/li>\n<li>I la paraula m\u00e0gica. \u2014va respondre el Jordi d\u2019una manera que l\u2019\u00c0lex va pensar que se\u2019n reia d\u2019ell, i el jove nom\u00e9s va rebre un insult en resposta.<\/li>\n<\/ul>\n<p>L\u2019\u00c0lex no sabia la sort que havia tingut de topar-se justament amb en Jordi, perqu\u00e8 el va recollir i el va portar a casa seva sense donar-li import\u00e0ncia a les grolleries del seu company.<\/p>\n<p><strong>***<\/strong><\/p>\n<p>El Jordi vivia a un apartamentet a prop del mar on entrava molta llum. Quan van arribar, la mare del Jordi, l\u2019Aina, estava dinant i es va aixecar de seguida per ajudar l\u2019Alex. Ella era infermera i li va netejar el trau del cap tan b\u00e9 com va poder. Va donar roba neta a l\u2019\u00c0lex, i li va dir que havien d\u2019anar a l\u2019hospital perqu\u00e8 necessitava posar-se punts. El noi va dir que no volia que els seus pares en sabessin res, i la mare del Jordi li va dir que intentaria que fos aix\u00ed.<\/p>\n<p>Els tres van pujar al cotxe i van comen\u00e7ar a avan\u00e7ar mentre els dos joves menjaven alguns dels macarrons del dinar en una carmanyola. L\u2019\u00c0lex observava com el Jordi i la seva mare parlaven i reien tranquil\u00b7lament. No recordava la darrera vegada que s\u2019havia avingut tant amb els seus pares. I enfilant el cam\u00ed cap a l\u2019hospital, va veure per la finestreta l\u2019institut Baix a mar completament intacte.<\/p>\n<ul>\n<li>Ja han reconstru\u00eft l\u2019institut? \u2014va preguntar el noi.<\/li>\n<li>Com que <em>reconstru\u00eft<\/em>? \u2014va preguntar l\u2019Aina- Que s\u2019havia trencat?<\/li>\n<li>Home\u2026 \u2014va dir l\u2019\u00c0lex despr\u00e9s d\u2019un silenci llarg\u2014. L\u2019explosi\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Es va tornar a fer un silenci. El Jordi i la seva mare no sabien de qu\u00e8 parlava i ell ho va notar.<\/p>\n<ul>\n<li>Quina explosi\u00f3? \u2014va dir l\u2019Aina, intrigada.<\/li>\n<li>Res, res. \u2014va dir l\u2019\u00c0lex tement que el prenguessin per boig a causa del cop al cap.<\/li>\n<\/ul>\n<p>All\u00e0 passava alguna cosa estranya, i estava desorientat una altra vegada. El so del cotxe en moviment cada cop se li ficava m\u00e9s al cervell, i li van comen\u00e7ar a xiular molt les orelles. Va girar el cap per mirar a trav\u00e9s de la finestra i es va veure a ell mateix passejant amb uns amics. Es va marejar del tot i va perdre la consci\u00e8ncia.<\/p>\n<p><strong>***<\/strong><\/p>\n<p>Dos dies m\u00e9s tard, la Melissa havia arribat al passat. I rondava pels carrers de Vilanova i la Geltr\u00fa despr\u00e9s que el seu pare la fes fora de casa pensant que era nom\u00e9s una bromista que havia picat al timbre de casa seva per a prendre-li el p\u00e8l.<\/p>\n<p>Eren les sis de la matinada, i la Melissa no tenia gens de son. Per a ella eren les tres de la tarda, \u00e9s a dir no feia m\u00e9s d\u2019una hora, per\u00f2 ning\u00fa no la voldria atendre. Tothom estava dormint.<\/p>\n<p>No sabia qu\u00e8 m\u00e9s fer i tenia molt de fred. Encara estava xopa de la pluja de feia una estona, aix\u00ed que es va asseure a l\u2019entrada d\u2019una porta una mica arrecerada i va pensar en tot el que li havia passat.<\/p>\n<p>Potser era cert que havia viatjat en el temps? Havia vist la saga de \u201cRegreso al futuro\u201d un munt de vegades, per\u00f2 no tenia clar que all\u00f2 funcion\u00e9s com aquelles pel\u00b7l\u00edcules. Sabia que no s\u2019havia de trobar mai amb el seu jo del passat, tanmateix ella recordava haver-se sentit a ella mateixa trucant el timbre de casa seva. D\u2019alguna manera, el seu viatge al passat no havia canviat res. Tot havia succe\u00eft exactament com ja havia passat.<\/p>\n<p>Potser havia fet massa poc per a fer un canvi important a la l\u00ednia temporal. De totes maneres, no volia provar qu\u00e8 passava si intentava canviar les coses.<\/p>\n<p>A m\u00e9s, ella tampoc no tenia una m\u00e0quina del temps, sin\u00f3 que el que l\u2019havia fet viatjar havia estat una senyora amb una mena de nina que parava el temps. Aix\u00f2 volia dir que no podria tornar mai al seu temps. La vindria a buscar la senyora de la nina? O pot ser no? Al cap i a la fi, segons els seus c\u00e0lculs, nom\u00e9s havia viatjat un parell de mesos al passat. Pot ser la noia de la nina pensava que per tan poc temps no feia falta fer-la tornar a viatjar. Per\u00f2, si fos aix\u00ed, hauria de passar dos mesos procurant no canviar massa la l\u00ednia temporal?! I tot plegat, qu\u00e8 hi feia all\u00e0? Quina era la seva missi\u00f3? La noia de la nina li havia dit alguna cosa. Qu\u00e8 era? Ah, clar! Havia de buscar la Nezha!<\/p>\n<p>La Melissa estava espantada i marejada, per\u00f2 no tenia m\u00e9s remei que fer el que la noia li havia dit. Aix\u00f2 no obstant no coneixia tant\u00a0 la Nezha. No sabia on era casa seva ni cap a on tirar. Aix\u00ed que va comen\u00e7ar a sanglotar, just quan es va obrir la porta del portal on era asseguda.<\/p>\n<p>La Joana acabava d\u2019obrir la porta amb una bossa de la brossa a la m\u00e0, i la Melissa va comen\u00e7ar a riure de felicitat.<\/p>\n<ul>\n<li>Joana! Que bien! Vos sos amiga de la Nezha, no?<\/li>\n<li>S\u00ed. \u2014va dir la Joana amb un somriure d\u2019orella a orella.<\/li>\n<li>Me das su contacto, porfa?<\/li>\n<\/ul>\n<p>La Joana va treure el tel\u00e8fon del seu pijama, i va comen\u00e7ar a marcar tecles aleat\u00f2riament, fins que va aconseguir desbloquejar el m\u00f2bil quasi per casualitat. En aquell moment, la Melissa va trobar la situaci\u00f3 una mica estranya. La Joana no s\u2019havia sobtat de veure-la tant tard de la nit all\u00e0 enmig, aix\u00ed que li estava buscant el contacte de la Nezha sense preguntar. Sense cap problema. Aix\u00ed que la Melissa va lligar caps.<\/p>\n<ul>\n<li>Joana, sos son\u00e1mbula?<\/li>\n<li>S\u00ed. Ahora estoy durmiendo.<\/li>\n<\/ul>\n<p>La Melissa va consultar el tel\u00e8fon de la Nezha al m\u00f2bil de la Joana i quan va acabar li va fer una abra\u00e7ada, li va tornar l\u2019aparell i li va dir que an\u00e9s a dormir. Quan la noia es va haver retirat, la Malissa va fer un crit d\u2019alegria. Semblava que alg\u00fa hagu\u00e9s enviat la Joana a ajudar-la. Com si fos un \u00e0ngel caigut del cel per rescatar-la. I, sense acabar de creure-s\u2019ho encara, va marcar el n\u00famero al seu tel\u00e8fon.<\/p>\n<p>El m\u00f2bil donava senyal. Cada cop que l\u2019aparell xiulava, la Melissa es posava una mica m\u00e9s nerviosa i, quan ja semblava que no l\u2019havia d\u2019agafar, la Nezha va respondre:<\/p>\n<ul>\n<li>Hola?<\/li>\n<li>Hola Nezha. Soy Melissa.<\/li>\n<li>Que Melissa?<\/li>\n<li>\u00cdbamos juntas al Baix a mar.<\/li>\n<li>Ah, hola Melissa. Qu\u00e8 vols a aquestes hores?<\/li>\n<li>Te llamo para hablar de la explosi\u00f3n.<\/li>\n<li>Qu\u00e9 explosi\u00f3n?<\/li>\n<li>La de l&#8217;insti.<\/li>\n<li>Qu\u00e8?<\/li>\n<li>S\u00ed! La senyora de la mu\u00f1eca, que sali\u00f3 del rayo!<\/li>\n<\/ul>\n<p>La Nezha va penjar.<\/p>\n<p>La Melissa va analitzar la situaci\u00f3 i va deixar anar un altre crit, ara de r\u00e0bia, per tornar a plorar novament.<\/p>\n<p>Durant les hores seg\u00fcents, la jove va seguir caminant sense rumb fins arribar a la pla\u00e7a de la Mitja Lluna, on va agafar una manta que havia trobat en prou bon estat al costat de les escombraries i es va adormir a una cadira de fusta que hi havia.<\/p>\n<p><strong>***<\/strong><\/p>\n<p>L&#8217;endem\u00e0, la Melissa es va despertar desorientada. El seu cervell havia esborrat gaireb\u00e9 del tot l\u2019horrible nit del dia anterior.<\/p>\n<p>Va veure com la gent anava cap a l\u2019insti i ella es va girar, i va veure\u00a0 l\u2019institut Baix a nar intacte. En perfectes condicions. I va comen\u00e7ar a recordar de cop tot el que li havia passat, el cap li va tornar a rodar i es va agafar a un arbre per no caure.<\/p>\n<p>En aquell moment, hi va haver una gran llumin\u00e0ria, que va semblar no cridar l\u2019atenci\u00f3 a ning\u00fa. I quan aquella brillantor es va haver dissipat, va apar\u00e8ixer la Nezha estirada a terra. Es va aixecar i va mirar la Melissa. Semblava tan desorientada com ella.<\/p>\n<p>Nom\u00e9s quedava un dia per a l\u2019explosi\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p><a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/general\/baix-al-passat-primera-partconte-escrit-per-ernes-ortega-i-judit-suriol\/\">BAIX\u00a0AL PASSAT<\/a>\u00a0(III)<br \/>\nEscrit i il\u00b7lustrat per Ernest Ortega i Escalas<br \/>\n<a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-content\/uploads\/usu374\/2022\/03\/Captura-de-Pantalla-2022-03-07-a-les-9.01.56.png\"><\/a><br \/>\nL\u2019\u00c0lex Mart\u00ednez es va posar dret, quan li va deixar de rodar el cap. On era? Quant feia que estava all\u00e0? Va comen\u00e7ar a recordar: s\u2019estava barallant amb la Melissa i havia caigut un llamp&hellip;  <a href=\"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/general\/extra-extra-publiquem-la-tercera-part-del-conte-baix-al-passat\/\" title=\"Read Extra, extra! Publiquem la tercera part del conte &#8220;Baix al passat&#8221;\">Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":141,"featured_media":7339,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[414,1,29,342],"tags":[],"class_list":["post-7338","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-revistacurs_2021-22","category-general","category-portada","category-articles-informatius-redactats-pels-alumnes"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7338","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/users\/141"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7338"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7338\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7340,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7338\/revisions\/7340"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7339"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7338"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7338"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7338"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}