{"id":7135,"date":"2022-01-20T08:58:47","date_gmt":"2022-01-20T07:58:47","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/?p=7135"},"modified":"2024-04-03T13:11:41","modified_gmt":"2024-04-03T11:11:41","slug":"quants-tipus-de-feminismes-hi-ha-en-lactualitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/general\/quants-tipus-de-feminismes-hi-ha-en-lactualitat\/","title":{"rendered":"Quants tipus de feminismes hi ha en l’actualitat?"},"content":{"rendered":"

[Extret del Treball de Recerca de l’alumna de 2n de Batxillerat Hannah Calafell]<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

El moviment feminista en l\u2019actualitat: la lluita continua. Sabem que les sufragistes no van aconseguir el seu objectiu i que, per aix\u00f2 mateix, la lluita feminista segueix sent molt present avui en dia. En l\u2019actualitat el moviment ha adoptat camins diferents i tothom ha adaptat el feminisme segons els seus ideals i les seves preocupacions. B\u00e0sicament, han fet sorgir del moviment impulsat per les sufragistes diferents branques i tipologies.<\/p>\n

2.2.1. Tipus de feminismes.<\/strong> 1. Feminisme filos\u00f2fic.<\/strong> El feminisme filos\u00f2fic \u00e9s aquell que busca reflexionar sobre la idea i el concepte de la dona dins d\u2019un ordre social. Proposa la revisi\u00f3 de la hist\u00f2ria de la filosofia perqu\u00e8 \u00e9s un \u00e0mbit en el qual tot rastre de la dona ha sigut eliminat. Clara Campoamor, per exemple, defensava el feminisme des d\u2019aquest corrent m\u00e9s filos\u00f2fic.<\/p>\n

2. Feminisme radical.<\/strong> El feminisme radical va sorgir sobre la d\u00e8cada de 1960 i, al contrari del que pensa molta gent, no es basa en uns ideals \u201cextremistes\u201d. El nom que pren prov\u00e9 de la paraula \u201carrel\u201d, ja que suggereix indagar en els or\u00edgens de l\u2019opressi\u00f3 cap a la dona causada per factors sociopol\u00edtics i econ\u00f2mics. Dins d\u2019aquest corrent tamb\u00e9 es tracten temes com el racisme i el classisme.<\/p>\n

3. Feminisme abolicionista.<\/strong> El feminisme abolicionista s\u2019ocupa de lluitar contra l\u2019explotaci\u00f3 comercial i sexual del cos femen\u00ed. Entre els seus objectius principals podem trobar l\u2019abolici\u00f3 de la prostituci\u00f3 (d\u2019on prov\u00e9 el nom). A part d\u2019aix\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019oposa a la gestaci\u00f3 per substituci\u00f3 (ventre de lloguer) i a la pornografia.<\/p>\n

4. Feminisme liberal.<\/strong> El feminisme liberal \u00e9s aquell que busca promoure el reconeixement i l\u2019acceptaci\u00f3 de les capacitats de les dones en activitats i treballs que s\u2019han associat hist\u00f2ricament als homes. Per afavorir aix\u00f2, promouen lleis d\u2019inclusi\u00f3.<\/p>\n

5. Feminisme de la igualtat.<\/strong> El feminisme de la igualtat \u00e9s aquell que pret\u00e9n promoure pr\u00e0ctiques socials d\u2019igualtat entre homes i dones. Defensen que les difer\u00e8ncies entre g\u00e8neres s\u00f3n estrictament culturals i per aix\u00f2 mateix busquen consolidar un nou ordenament social a partir de valors democr\u00e0tics i igualitaris. Feminisme de la igualtat.<\/p>\n

6. Feminisme de la difer\u00e8ncia.<\/strong> El feminisme de la difer\u00e8ncia parteix de la psicoan\u00e0lisi i considera a una dona com un \u00e9sser completament diferent a l\u2019home. A partir d\u2019aqu\u00ed assumeix l\u2019exploraci\u00f3 de l\u2019inconscient com a m\u00e8tode per la construcci\u00f3 de la identitat femenina.<\/p>\n

7. Feminisme factual o cient\u00edfic.<\/strong> Aquest tipus de feminisme es basa en la biologia i psicologia evolucionista i s\u2019oposa a la idea que les \u00faniques difer\u00e8ncies entre homes i dones siguin aquelles culturals perqu\u00e8 reconeix les biol\u00f2giques. Aix\u00ed i tot, defensa que aquestes difer\u00e8ncies no justifiquen la desigualtat de g\u00e8nere.<\/p>\n

8. Feminisme marxista.<\/strong> El feminisme marxista \u00e9s un tipus de feminisme socialista que es basa en els models de construcci\u00f3 del poder a partir de la teoria de Marx. Defensa que les realitats materials i les condicions econ\u00f2miques contribueixen a l’opressi\u00f3 que pateixen les dones i que el capitalisme \u00e9s el sistema dominant del patriarcat.<\/p>\n

9. Feminisme postcolonial<\/strong>. El feminisme postcolonial \u00e9s aquell que estudia la condici\u00f3 de la dona en \u00e0mbits geopol\u00edtics postcolonials. Proposa abandonar el feminisme tradicional i incorporar perspectives com la ra\u00e7a o la cultura a la definici\u00f3 de g\u00e8nere.<\/p>\n

10. Feminisme anarquista.<\/strong> El feminisme anarquista defensa la igualtat de g\u00e8nere a partir de la refer\u00e8ncia de la ideologia anarquista. Des del seu punt de vista, l’anarquisme \u00e9s favorable al feminisme perqu\u00e8 tots dos moviments q\u00fcestionen els m\u00e8todes de control social.<\/p>\n

11. Feminisme negre<\/strong>. El feminisme negre t\u00e9 en compte la situaci\u00f3 particular de les minories racials, ja que la discriminaci\u00f3 i la marginaci\u00f3 social d\u2019aquestes \u00e9s molt elevada. Aquest tipus de feminisme ent\u00e9n que el racisme, a part del patriarcat, t\u00e9 una influ\u00e8ncia gran dins els rols de g\u00e8nere.<\/p>\n

12. Feminisme l\u00e8sbic.<\/strong> El feminisme l\u00e8sbic defensa que la naturalitzaci\u00f3 de l’heterosexualitat afavoreix el concepte dels rols socials de g\u00e8nere i, per tant, aquest tipus de feminisme lluita en contra dels principis heteronormatius.<\/p>\n

13. Feminisme cultural.<\/strong> El feminisme cultural considera que la dona \u00e9s moralment superior a l’home, ja que veu en ella un vincle especial amb la natura pel fet de ser mare i per la seva capacitat reproductiva. Manifestaci\u00f3 antiracista contra el masclisme.<\/p>\n

14. Feminisme separatista.<\/strong> El feminisme separatista basa part de les seves reflexions en les teories l\u00e8sbiques i proposa que l\u2019\u00fanica manera amb la qual la dona podr\u00e0 aconseguir la llibertat ser\u00e0 separant-se dels homes.<\/p>\n

15. Ciberfeminisme.<\/strong> El ciberfeminisme estudia el m\u00e8tode en el qual es construeixen les bases del g\u00e8nere a Internet i les xarxes socials. Malauradament, les xarxes tenen una gran capacitat per alimentar aquesta concepci\u00f3 tradicional dels rols de g\u00e8nere, per\u00f2 tamb\u00e9 poden ajudar a eliminar-los.<\/p>\n

16. Ecofeminisme.<\/strong> L\u2019ecofeminisme relaciona el feminisme amb la protecci\u00f3 del medi ambient. B\u00e0sicament, considera que el capitalisme que explota el medi ambient est\u00e0 molt lligat a l\u2019ordre patriarcal que explota el cos femen\u00ed.<\/p>\n

17. Feminisme dissident.<\/strong> El feminisme dissident agrupa a totes aquelles dones que no comparteixen els mateixos objectius o m\u00e8todes amb els altres tipus de feminismes.<\/p>\n

18. Feminisme provida.<\/strong> Aquest tipus de feminisme genera molta controv\u00e8rsia perqu\u00e8 est\u00e0 en contra de l\u2019avortament. Argumenta que nom\u00e9s s\u2019arribar\u00e0 a la igualtat si es respecta la vida dels m\u00e9s vulnerables (incloent-hi els qui no han nascut encara). Cal destacar que aquest corrent del feminisme no \u00e9s plenament reconegut pel moviment feminista perqu\u00e8 obligar una dona a sostenir un embar\u00e0s en contra de la seva voluntat reprodueix l\u2019estructura del pensament patriarcal. Hi ha m\u00e9s corrents feministes, per\u00f2 aqu\u00ed he volgut destacar aquells que tenen m\u00e9s suport. Aquesta divisi\u00f3 dins el feminisme pot ser vista com una cosa positiva perqu\u00e8 dona l\u2019oportunitat d\u2019ampliar la lluita i el moviment aix\u00f2 no obstant tamb\u00e9 divideix encara m\u00e9s a les dones que suposadament persegueixen un objectiu com\u00fa. Si ens fixem en el moviment sufragista, la for\u00e7a que tenia \u00e9s que totes les dones que hi formaven part lluitaven per la finalitat comuna i segurament, si no s\u2019haguessin unit totes, la hist\u00f2ria de la dona hauria sigut molt diferent. Tot i que cada cop m\u00e9s la lluita feminista abra\u00e7a m\u00e9s corrents i tipologies, encara hi ha moltes persones que critiquen el moviment. Avui dia sentim constantment la paraula \u201cfeminazi\u201d que cada cop m\u00e9s s’est\u00e0 popularitzant entre el masclisme m\u00e9s radical per desviar l\u2019atenci\u00f3 d\u2019all\u00f2 que \u00e9s realment important; el reconeixement de la figura femenina en la societat. Per\u00f2 no nom\u00e9s s\u00f3n els homes que s\u2019estan oposant a la lluita sin\u00f3 que tamb\u00e9 hi ha moltes dones que es burlen i critiquen el moviment. Hi ha molts mites i prejudicis sobre el que \u00e9s una feminista i com que gran part de les dones d\u2019aquest pa\u00eds gaudeixen d’independ\u00e8ncia personal, econ\u00f2mica i professional gr\u00e0cies al treball realitzat anys enrere per les mateixes feministes, no entenen per qu\u00e8 s\u2019ha de seguir lluitant. Per aix\u00f2 mateix cal m\u00e9s educaci\u00f3 sobre el tema, ja que algunes dones es conformen amb el que han aconseguit i no intenten anar-hi m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

[Extret del Treball de Recerca de l’alumna de 2n de Batxillerat Hannah Calafell]
\n<\/a>
\nEl moviment feminista en l\u2019actualitat: la lluita continua. Sabem que les sufragistes no van aconseguir el seu objectiu i que, per aix\u00f2 mateix, la lluita feminista segueix sent molt present avui en… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":141,"featured_media":7136,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[414,1,29,342],"tags":[],"class_list":["post-7135","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-revistacurs_2021-22","category-general","category-portada","category-articles-informatius-redactats-pels-alumnes"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7135","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/users\/141"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7135"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7135\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7149,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7135\/revisions\/7149"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7136"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7135"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7135"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7135"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}