{"id":6856,"date":"2021-10-14T08:30:38","date_gmt":"2021-10-14T06:30:38","guid":{"rendered":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/?p=6856"},"modified":"2024-04-03T13:07:48","modified_gmt":"2024-04-03T11:07:48","slug":"baix-al-passat-primera-partconte-escrit-per-ernes-ortega-i-judit-suriol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/general\/baix-al-passat-primera-partconte-escrit-per-ernes-ortega-i-judit-suriol\/","title":{"rendered":"‘Baix’ al passat, primera part (conte escrit pels alumnes Ernest Ortega i Judit Suriol)"},"content":{"rendered":"

‘BAIX’ AL PASSAT, primera part<\/b><\/h3>\n
Escrit per Ernest Ortega i Judit Suriol. Foto: Vinyet Lloveras\r\n\r\nIl\u00b7lustraci\u00f3: L\u00eda Rodr\u00edguez\r\n\r\n\"\"<\/a>\r\n<\/span><\/pre>\n
 <\/p>\n
H<\/strong>avien passat dos mesos des de l\u2019explosi\u00f3 que va fer desapar\u00e8ixer l\u2019institut Baix a Mar. La jove Nezha reposava al pati del seu nou institut, anomenat Lluch i Rafecas. Ho feia a una cantonada, sense saber amb qui parlar ni qu\u00e8 fer.\u00a0<\/span><\/p>\n
El dia del gran esclat s\u2019havia despertat una mica m\u00e9s tard del que acostumava a fer-ho. La seva alarma no havia sonat, per sort tenia tan assumida la seva rutina que el cos li va demanar llevar-se igualment. Va esmorzar molt lleugerament, \u00fanicament una torrada amb mantega. I va sortir de casa en la seva bicicleta al m\u00e9s r\u00e0pidament possible. A uns metres de l\u2019institut va comen\u00e7ar a albirar una gran fumera llunyana, que venia tot just de la direcci\u00f3 cap on anava. Mai no s\u2019hauria imaginat que poc m\u00e9s endavant hi havia un gran cr\u00e0ter fumegant al lloc on havia estudiat els dos darrers anys.<\/span><\/p>\n
\u2014PARA MARCAR QUE AH\u00cd TEN\u00cdAMOS\u2026! \u2014 va cridar la professora N\u00faria Gald\u00f3n fent que la Nezha sort\u00eds sobtadament dels seus pensaments\u2014. <\/span>Perd\u00f3n, me autorreseteo y empiezo.<\/span><\/p>\n
La N\u00faria tamb\u00e9 havia estat professora del Baix a mar, per\u00f2 l\u2019havia deixat l\u2019any abans de l\u2019explosi\u00f3. A la Nezha li sorprenia com podia portar-ho tan b\u00e9. Era horror\u00f3s el que havia passat.<\/span><\/p>\n
La noia va obrir la llibreta i va comen\u00e7ar a apuntar. Havia d\u2019estar m\u00e9s atenta a classe si no volia repetir curs, per\u00f2 se li feia molt dif\u00edcil despr\u00e9s del que havia passat.<\/span><\/p>\n
***<\/strong><\/p>\n
Una mica m\u00e9s lluny d\u2019all\u00e0, a l\u2019institut Joaquim Mir, el Kang i la Melissa havien sortit tamb\u00e9 al pati. Ells tenien la sort de poder parlar de la traum\u00e0tica experi\u00e8ncia entre ells a les hores de pati. Gr\u00e0cies a aix\u00f2, el seu vincle d\u2019amistat s\u2019havia fet molt m\u00e9s fort.<\/span><\/p>\n
\u00a0\u00a0\u00a0El dia dels fets, la Melissa va arribar tard per un emb\u00fas de tr\u00e0nsit a la carretera.<\/span><\/p>\n
\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0El Kang va arribar aviat, per\u00f2 es va quedar esperant el seu amic Jordi a l\u2019entrada. Prou lluny de l\u2019insti perqu\u00e8 no el toqu\u00e9s l\u2019explosi\u00f3, per\u00f2 s\u00ed per veure-la com l\u2019espectador m\u00e9s proper. Encara li feia mal l\u2019orella pel so de l\u2019esclat.<\/span><\/p>\n
***<\/strong><\/p>\n
L\u2019\u00c0lex no havia tornat a estudiar des del que havia passat. Tot i que li havien assignat un altre institut, sort\u00eda cada dia a les vuit del mat\u00ed confiant en que no s\u2019adonessin de que no estava anant a classes.<\/span><\/p>\n
\u00a0Dels que havien sobreviscut a l\u2019incident, era el menys afectat, ja que ni tan sols havia anat a classe el dia fatal.<\/span><\/p>\n
\u00a0Es distreia a la pla\u00e7a de la Mitja Lluna amb els seus amics, rient sense ni tan sols saber que alguns dels seus companys estaven patint l\u2019incident. Cada un, a un institut diferent.<\/span><\/p>\n
***<\/strong><\/p>\n
El Jordi era segurament el que ho portava pitjor. Parlava amb la psic\u00f2loga del Dolors Mallafr\u00e8 de tots els seus mals.<\/span><\/p>\n
\u00a0Aquell dia desastr\u00f3s no va anar a l\u2019institut, ja que havia conf\u00f3s una notificaci\u00f3 del tsunami democr\u00e0tic i pensava que aquell dia era vaga.<\/span><\/p>\n
Segurament, la seva pena no era tant per l\u2019institut, sin\u00f3 per la fatal associaci\u00f3 que havia fet de l\u2019explosi\u00f3 amb la causa independentista. Ja no anava a posar lla\u00e7os grocs a les autopistes ni feia \u201cV\u201d agafat de les mans de desconeguts a Barcelona. NI TAN SOLS LES CAL\u00c7OTADES LI FEIEN IL\u00b7LUSI\u00d3! I aix\u00f2 l\u2019havia dut a una profunda depressi\u00f3.<\/span><\/p>\n
 <\/p>\n
***<\/strong><\/p>\n
Mentre la Nezha enfilava el cam\u00ed de tornar a casa, van comen\u00e7ar a caure les primeres gotes. Era una pluja molt suau, semblava que no havia d\u2019anar a m\u00e9s, aix\u00ed que no es va preocupar per no portar cap paraigua i va seguir caminant a pas tranquil.<\/span><\/p>\n
Va passar pel costat del seu antic institut, ple de grues i obrers. Alguns reconstru\u00efen l\u2019institut, la major\u00eda buscaven aixopluc. A la Nezha l\u2019impressionava veure que el lloc on havia passat els seus darrers anys ara no era m\u00e9s que una zona d\u2019obres.\u00a0<\/span><\/p>\n
Un tro eixordador va sonar a tota la ciutat. La Nezha el va sentir molt proper, i a tots els que havien viscut l\u2019explosi\u00f3 els va tornar a aquell moment horror\u00f3s. La pluja va comen\u00e7ar a caure amb una for\u00e7a implacable. Les gotes eren cada cop m\u00e9s grans i va comen\u00e7ar a caure calamarsa.<\/span><\/p>\n
\u00a0La Nezha va comen\u00e7ar a c\u00f3rrer cap a casa seva entre llamps i trons, per\u00f2 un raig va caure extremadament a prop seu. La noia es va cobrir el cap. Havia caigut massa a prop, i es preparava per rebre el seu impacte. Un impacte que mai no va arribar.<\/span><\/p>\n
\u00a0La noia va apartar els bra\u00e7os de la cara. Ja no sentia la pluja i l\u2019aire estava molt calmat. Havia parat? Qu\u00e8 passava? Va obrir els ulls i va poder contemplar com un munt de gotes flotaven a l\u2019aire totalment imm\u00f2bils. La gent de l\u2019obra tamb\u00e9 era totalment quieta i un llamp estava paralitzat davant seu. Tocant el terra i ple d\u2019espurnes brillants que s\u2019havien congelat en el temps i envoltaven a la Nezha. All\u00f2 era un somni? Que estava passant? La noia va moure una mica el bra\u00e7 movent les gotes que estaven parades a l\u2019aire.\u00a0<\/span><\/p>\n
\u00a0Entre les espurnes va distingir una silueta en moviment i, de dins del llamp, va sortir la figura imponent d\u2019una persona emmascarada vestida amb un vestit COVID que a la noia li va semblar un uniforme futurista. Alcapdavall, la Nezha vivia a l\u2019octubre del 2019.\u00a0<\/span><\/p>\n
\u2014Nezha, \u2014va dir la silueta \u2014 m\u2019has d\u2019ajudar a aturar l\u2019explosi\u00f3 del Baix a mar. Viatjant al passat.<\/span><\/p>\n
Definitivament, la Nezha s\u2019havia tornat boja.<\/span><\/p>\n
\u00a0En aquell moment, la silueta va treure un objecte de la seva motxilla que semblava una nina. Va girar el cap de l\u2019andr\u00f2mina i una ona expansiva va emp\u00e8nyer lleugerament la noia.<\/span><\/p>\n
La figura va desapar\u00e8ixer i el llamp va tornar al cel darrere seu. Les gotes que volaven van comen\u00e7ar a anar cap amunt i els obrers que treballaven al cr\u00e0ter van comen\u00e7ar a desfer la feina feta. Les fulles del terra van comen\u00e7ar a tornar als arbres d\u2019on havien caigut i el sol va sortir i es va pondre unes quantes vegades. Va comen\u00e7ar a passar gent caminant cap enrere. Despr\u00e9s va marxar tothom. Els n\u00favols es movien r\u00e0pidament i les estrelles giraven a la velocitat de la llum al voltant d\u2019on era la Nezha. De cop, un so eixordador que reconeixia va tornar a la seva vida i, entre un munt de llum i fum va veure com totes les peces de l\u2019institut que estaven escampades pel terra van volar pel cel tornant al seu lloc fins a reconstruir el Baix a mar. Es va fer de nit i va tornar a ser de dia.\u00a0<\/span><\/p>\n
\u00a0Els alumnes estaven entrant al Baix a Mmar com si res no hagu\u00e9s passat; la Nezha va caure a terra marejada. No sabia qu\u00e8 havia passat ni qu\u00e8 havia de fer.<\/span><\/p>\n
\u00a0La noia es va aixecar i va veure a prop seu la seva amiga Melissa. Tamb\u00e9 semblava una mica desorientada.<\/span><\/p>\n
\"\"<\/a><\/p>\n
Els protagonistes del conte “Baix” al passat”<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
‘BAIX’ AL PASSAT, primera part
\nEscrit per Ernest Ortega i Judit Suriol. Foto: Vinyet Lloveras<\/p>\n
Il\u00b7lustraci\u00f3: L\u00eda Rodr\u00edguez<\/p>\n
<\/a><\/p>\n
 
\nHavien passat dos mesos des de l\u2019explosi\u00f3 que va fer desapar\u00e8ixer l\u2019institut Baix a Mar. La jove Nezha reposava al pati del seu nou institut, anomenat Lluch i Rafecas.…  Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":141,"featured_media":6883,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[414,1,29,342],"tags":[],"class_list":["post-6856","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-revistacurs_2021-22","category-general","category-portada","category-articles-informatius-redactats-pels-alumnes"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6856","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/users\/141"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6856"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6856\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6894,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6856\/revisions\/6894"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6883"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6856"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6856"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6856"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}