{"id":6382,"date":"2021-03-25T14:25:08","date_gmt":"2021-03-25T13:25:08","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/?p=6382"},"modified":"2024-04-03T13:02:04","modified_gmt":"2024-04-03T11:02:04","slug":"com-he-construit-una-guitarra-per-al-meu-treball-de-recerca-article-de-lalumne-pablo-alba","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/general\/com-he-construit-una-guitarra-per-al-meu-treball-de-recerca-article-de-lalumne-pablo-alba\/","title":{"rendered":"Com he constru\u00eft una guitarra per al meu Treball de Recerca? Article de l’alumne Pablo Alb\u00e0"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

Escrit per l'alumne Pablo Alb\u00e0, de 2n de Batxillerat<\/span><\/pre>\n
 <\/p>\n
En un treball de recerca s’hi ha d’invertir temps, unes setanta hores segons el que havia sentit, per la qual cosa \u00e9s crucial tenir ben pensat el tema del projecte, l’eix transversal, i all\u00f2 que s’hagi d’investigar (o treballar manualment).<\/p>\n
Per a un alumne de 1r de Batxillerat, trobar un tema\u00a0bo<\/em> es converteix en una prioritat; molts cops no \u00e9s una tasca f\u00e0cil, ja que llavors \u00e9s quan apareixen les inseguretats. Aquest fet a mi m’esfere\u00efa.<\/p>\n
Si hagu\u00e9s de donar un consell sobre cap aprenentatge extret del meu treball de recerca, seria que s’ha de buscar un tema que t’ompli de veritat, un tema que t’apassioni, que puguis abordar de manera personal en qu\u00e8 puguis passar hores<\/strong><\/p><\/blockquote>\n
Durant els primers mesos de l’any 2020, la cerca del tema era el que no em deixava dormir; per una banda, tenia les ganes i l’energia per comen\u00e7ar a treballar-hi, per l’altra, i a mesura que avan\u00e7aven les setmanes, em desanimava.<\/p>\n
No \u00e9s f\u00e0cil per a mi centrar-me en quelcom durant molt de temps; la motivaci\u00f3 que tant sento al principi es va dissipant a mesura que el temps avan\u00e7a; la qualitat de la meva feina es nota, i tot plegat em fa pensar i pensar i pensar, i quan hi penso tant, m’oblido d’actuar.<\/p>\n
El fet de trobar un tema fa il\u00b7lusi\u00f3 en un primer moment a tothom; penso que la il\u00b7lusi\u00f3 no \u00e9s tant pel tema en si mateix sin\u00f3 pel fet d’haver-lo trobat i de poder deixar enrere aquella incertesa, que concretament jo vaig estar arrossegant durant setmanes<\/strong>.<\/p>\n
\"\"<\/a><\/p>\n
Com que no trobava respostes a res del que em preguntava, vaig optar per canviar de preguntes: Qu\u00e8 puc fer que em benefici\u00ef d’alguna manera (no acad\u00e8mica), que sigui assequible i a la vegada que resulti impossible d’abandonar a mitjan curs?<\/strong><\/p>\n
Llavors els astres es van alinear, aix\u00ed que el tema que tant buscava es va materialitzar davant meu.<\/p>\n
Cal dir que no les tenia totes; toco la guitarra, per\u00f2 mai no me n’he interessat sobre la construcci\u00f3.<\/p>\n
Com qui condueix per despla\u00e7ar-se, per\u00f2 mai no s’ha sentit atret per la cultura automobil\u00edstica que hi ha darrere el mitj\u00e0 de transport privat de quatre rodes.<\/p>\n
La guitarra per a mi ha estat sempre l’instrument, all\u00f2 que ajuda o permet expressar musicalment el que se sent en un moment determinat. No obstant aix\u00f2, la necessitat d’adquirir un nou instrument, juntament amb la falta de diners i la poca confian\u00e7a i convenciment que m’inspiraven les guitarres exposades i distribu\u00efdes per Internet, van fer-me aferrar a la idea de construir-ne una.<\/p>\n
La idea boja inicial de construir-la des de zero va desapar\u00e8ixer quan vaig comen\u00e7ar a investigar sobre la construcci\u00f3 de guitarres. Aix\u00ed que abans de redactar la part te\u00f2rica del treball, ja era conscient que alg\u00fa m’hi hauria d’ajudar.<\/p>\n
Tanmateix, com que ens trob\u00e0vem tots tancats a casa vaig decidir no pensar-hi gaire i centrar-me a investigar i formar-me’n, ja que sabia que just quan es pogu\u00e9s sortir hauria de posar-m’hi a treballar.<\/p>\n
De la mateixa manera, i a causa de la falta de llibertat i mobilitat de la qual disposava (tothom i tamb\u00e9 jo) vaig decidir redactar una part te\u00f2rica ben consistent i sense deixar-me cap detall, per assegurar-me que, en cas de no poder sortir, podria \u00a0entregar quelcom (ni que fos un tractat sobre els aspectes t\u00e8cnics de les guitarres el\u00e8ctriques)<\/strong>. Aquesta part consta d’una \u00e0mplia hist\u00f2ria de la guitarra i de la descripci\u00f3 minuciosa de tots els materials, components, formes, mides i altres aspectes t\u00e8cnics que nom\u00e9s a mi m’interessaven. I amb ra\u00f3, ja que cal no oblidar que tota la recerca era per poder construir el que seria el meu instrument.<\/p>\n
Quan va acabar el confinament, em vaig posar en contacte amb un lutier anomenat Juan Campos<\/strong>, un home al qual he agafat un gran respecte per la quantitat d’hores que he passat amb ell al taller durant aquest darrer any.<\/p>\n
Vaig explicar-li el que tenia al cap, i ell hi va accedir, i va compartir la mateixa incertesa que jo sentia.<\/p>\n
Havent formulat i dissenyat el model que seria la meva guitarra, ens vam posar mans a l’obra; ell me n’ensenyava i jo hi treballava. Sense saber gaireb\u00e9 b\u00e9 el que jo mateix feia i deixant-me guiar plenament pels seus coneixements i m\u00e8todes, vaig comen\u00e7ar a treballar la fusta amb serres, ribots, polidores, cisells, papers de vidre … <\/strong><\/p>\n
Cada dissabte anava al seu taller unes cinc hores seguides; hi treballava, feia fotografies amb el m\u00f2bil i quan arribava a casa ho redactava tot, perqu\u00e8 deixava const\u00e0ncia en tot moment de l’evoluci\u00f3 d’aquell tros de caoba. Sense adonar-me’n, l’estiu va passar i el ritme de treball va anar accelerar-se, i va fer que l’estada al taller durant tardes i caps de setmana sencers, unes 120 hores en total nom\u00e9s al taller. Un taller que en un principi m’era ali\u00e8, per\u00f2 que em vaig acabar fent meu. Malgrat els meus errors sobre la fusta, a causa de la meva poca habilitat amb les eines, salvats pel lutier Juan, la guitarra la vaig enllestir uns pocs dies abans de l’entrega final del treball. <\/strong><\/p>\n
Ning\u00fa no hi confiava gaire, amb ra\u00f3. Ni jo m’ho acabava de creure, per\u00f2 inesperadament la cosa va anar b\u00e9. Recordo l’\u00faltima tarda de treball; jo estava desesperat i cansat despr\u00e9s d’haver-me passat deu hores polint la guitarra amb un paper de vidre finet. Eren les nou del vespre, i quedava soldar els components electr\u00f2nics<\/strong>. Tot estava acabat i preparat per ajuntar-ho, per\u00f2 semblava que no podria ser possible.<\/p>\n
El resultat va ser el seg\u00fcent: un bordeg\u00e0s, \u00e9s a dir jo, sortint del taller a dos quarts d’onze de la nit, corrents amb la bicicleta pels carrers de Vilanova amb la consci\u00e8ncia de saber que s’estava saltant el toc de queda, per\u00f2 amb una guitarra acabada, penjada a l’espatlla i una llagrimeta a l’ull. Potser aix\u00f2 \u00faltim no va succeir, per\u00f2 aix\u00ed i tot va ser un moment memorable.<\/strong><\/p>\n
Just ara, si deixo estar tota l’\u00e8pica del discurs, em cal dir qu\u00e8 m’ha aportat haver fet aquest treball, que no nom\u00e9s ha sigut una guitarra (de la qual estic molt orgull\u00f3s).<\/p>\n
La por inicial de deixar-ho estar no s’ha fet present en cap moment del darrer any, molt sorprenentment.<\/p>\n
Aix\u00f2 vol dir que he estat capa\u00e7 d’estar moltes i moltes hores fent una cosa, i m’ha agradat.<\/p>\n
Potser no el fet de treballar la fusta en si, ja que no s\u00f3c gaire tra\u00e7ut en aquest aspecte, per\u00f2 des de la dist\u00e0ncia puc afirmar que ha estat un cam\u00ed enriquidor.<\/p>\n
L’objectiu de construir-me una guitarra de qualitat ha estat complert i el preu total ha estat de 840 \u20ac, entre material i classes (del lutier, \u00e9s clar)<\/strong><\/p><\/blockquote>\n
L’objectiu de construir-me una guitarra de qualitat ha estat acomplert i el preu total ha estat de 840 \u20ac, entre material i classes (del lutier, \u00e9s clar)<\/strong>.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, i despr\u00e9s de parlar amb m\u00fasics que valoro, la guitarra t\u00e9 un valor d’uns 1.000- 2.000 \u20ac.<\/p>\n
Si hagu\u00e9s de donar un consell sobre algun aprenentatge extret del meu treball de recerca \u00e9s que s’ha de buscar un tema que t’ompli de veritat, un tema que t’apassioni, que puguis abordar de manera personal, passant-hi hores investigant.<\/p>\n
\u00c9s complicat trobar el tema que ens apassionar\u00e0, per\u00f2 tothom en t\u00e9 un o m\u00e9s d’un.<\/p>\n
Aquesta \u00e9s l’\u00fanica manera d’acabar b\u00e9 el treball, sense saturacions, sense deixar-ho tot per a l’\u00faltim moment esperant que la divina provid\u00e8ncia baixi del cel a acabar el treball per tu.<\/p>\n
I quan no te n’adonis, ja s’haur\u00e0 acabat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
<\/a>
\nEscrit per l’alumne Pablo Alb\u00e0, de 2n de Batxillerat
\n 
\nEn un treball de recerca s’hi ha d’invertir temps, unes setanta hores segons el que havia sentit, per la qual cosa \u00e9s crucial tenir ben pensat el tema del projecte, l’eix transversal, i all\u00f2 que s’hagi…  Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":141,"featured_media":6383,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[391,413,1,29,342],"tags":[],"class_list":["post-6382","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-revista_curs_201920","category-revistacurs_2020-21","category-general","category-portada","category-articles-informatius-redactats-pels-alumnes"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6382","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/users\/141"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6382"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6382\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6393,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6382\/revisions\/6393"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6383"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6382"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6382"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6382"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}