{"id":6366,"date":"2021-03-23T13:00:00","date_gmt":"2021-03-23T12:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/?p=6366"},"modified":"2024-04-03T13:01:32","modified_gmt":"2024-04-03T11:01:32","slug":"la-banda-sense-nom-conte-escrit-per-lalumna-isona-grau","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/general\/la-banda-sense-nom-conte-escrit-per-lalumna-isona-grau\/","title":{"rendered":"“La banda sense nom” (conte escrit per l’alumna Isona Grau)"},"content":{"rendered":"
\"La banda sense nom\". Escrit i il\u00b7lustrat per Isona Grau, de 2n C.\r\n\r\n<\/span><\/pre>\n
Un dia, una nena de cinc anys anomenada Lia era al menjador jugant amb els seus cotxes i les seves nines preferides. Llavors va veure com la seva mare entrava a la sala amb el carro de la compra.<\/span><\/p>\n
-Lia, me\u2019n vaig a comprar. Et quedes amb el pare, d\u2019acord?- va dir mentre li feia un pet\u00f3 al front.<\/span><\/p>\n
-S\u00ed. Em podr\u00e0s comprar galetes?- pregunta la nena.<\/span><\/p>\n
La mare ho accepta i tanca la porta. La Lia segueix jugant amb les seves joguines quan se li acudeix anar al garatge, on tenen objectes valuosos i vells, tan vells que hi ha coses dels seus avantpassats.<\/span><\/p>\n
Decideix agafar una bossa de color blau per si es vol emportar quelcom i es dirigeix cap a les escales que la portarien on ella vol anar.\u00a0<\/span><\/p>\n
Era fosc i li feia una mica de por, per\u00f2 encara aix\u00ed segueix baixant fins que arriba a baix de tot. Busca el llum i l\u2019enc\u00e8n.\u00a0<\/span><\/p>\n
Tot estava ple de pols. La llum no il\u00b7luminava gaire, per\u00f2 s\u2019hi veia. La Lia va posar uns ulls com taronges al veure tot all\u00f2 tan desordenat, ja que la seva mare era una mani\u00e0tica amb l\u2019ordre i la neteja.<\/span><\/p>\n
Despr\u00e9s de dos segons mirant tot aquell desastre, decideix mirar qu\u00e8 hi havia entre aquell desordre. Ho remena tot, troba unes fotos antigues darrere de les quals posaven una data. Curiosament totes eren del mil nou-cents vint-i-vuit. A la portada posava: \u201clluna de mel\u201d. Ella no sabia qu\u00e8 era, aix\u00ed que ho va ficar a la bossa.\u00a0<\/span><\/p>\n
M\u00e9s tard, va trobar una flauta travessera i li va semblar molt curiosa. Semblava for\u00e7a vella. La va posar a la bossa, per\u00f2 era massa petita i no hi entrava, aix\u00ed que la va portar a la m\u00e0.<\/span><\/p>\n
L’instrument, era platejat i tamb\u00e9 estava ple de pols<\/strong>, com tot. Per\u00f2 la Lia es va fixar en la part del pavell\u00f3, hi havia un nom gravat. \u201cLia Port\u201d. Hi deia el seu nom, encara que no era el seu cognom. Com que es va estranyar, va decidir tornar a pujar per preguntar-li al seu pare.<\/span><\/p>\n
\"\"<\/a><\/p>\n
El seu pare estava al menjador, llegint el diari al sof\u00e0 i quan veu la Lia plena de pols s\u2019aixeca per preguntar-li a on s\u2019ha ficat.<\/span><\/p>\n
-Mira, papa, he trobat aquesta joguina al garatge. Qu\u00e8 \u00e9s?- q\u00fcestiona ella mentre li d\u00f3na l\u2019objecte.<\/span><\/p>\n
El pare, li agafa la flauta, i per mirar-la millor es posa les ulleres que tenia penjades al coll.\u00a0<\/span><\/p>\n
-Aqu\u00ed hi ha un nom.- diu la nena mentre assenyala la part on s\u00f3n les lletres.<\/span><\/p>\n
-Aquest \u00e9s el nom de la teva bes\u00e0via, ella era la meva \u00e0via i es deia com tu.-explica ell.<\/span><\/p>\n
Quan acaba de dir all\u00f2, arriba la seva mare. La Lia hi va corrents per ensenyar-li la flauta travessera i explicar-li-ho tot.\u00a0<\/span><\/p>\n
-Oi que \u00e9s bonica?- pregunta orgullosa la filla.\u00a0<\/span><\/p>\n
-S\u00ed.- la mare mira el rellotge.- Ostres! Mira l\u2019hora que \u00e9s, em poso a fer el sopar. Per cert, renta aix\u00f2 que est\u00e0 tot ple de pols, i, mare meva, mira com t\u2019has posat. Que t\u2019ajudi el pare a rentar-te a tu i a la flauta.<\/span><\/p>\n
El pare l\u2019acompanya al lavabo per rentar la flauta i a ella.<\/span><\/p>\n
\u00a0<\/span>Trenta minuts despr\u00e9s, van anar cap a taula per menjar la sopa amb carn tan bona que havia fet la mare.<\/span><\/p>\n
Acaben de menjar i la Lia se\u2019n va a l\u2019habitaci\u00f3 per saber com funciona l\u2019instrument que havia trobat anteriorment. Intenta fer-lo sonar bufant fluix per\u00f2 no pot, ho prova fluix, per\u00f2 \u00e9s en va.<\/span><\/p>\n
Finalment, deixa l\u2019objecte i la bossa a sobre del seu escriptori i s\u2019estira al llit. S\u2019adorm i la seva mare hi entra, li fa un pet\u00f3 i li apaga el llum.<\/span><\/p>\n
\"\"<\/a><\/p>\n
A l’endem\u00e0, es desperta pensant en la flauta travessera. S’aixeca i torna a intentar fer-la sona: posa la barbeta a l\u2019embocadura de l’instrument i per fi ho aconsegueix. Sona una bonica harmonia. De sobte els seus pares entren a l\u2019habitaci\u00f3.<\/span><\/p>\n
-Bon dia, carinyo. Aix\u00f2 ho has fet tu?- pregunta la mare, sorpresa.<\/span><\/p>\n
-Hola, s\u00ed. Qu\u00e8 passa? No puc?- pregunta la nena espantada per si havia fet res malament.<\/span><\/p>\n
El pare li diu que no ha fet res de dolent, i la Lia queda alleugerida. Els pares demanen a la seva filla que hi torni, <\/span>i ella obeeix. Toca la mateixa harmonia d\u2019abans, i els adults queden totalment descol\u00b7locats i sorpresos quan descobreixen que la nena tocava molt b\u00e9.<\/span><\/p>\n
-Escolta, t\u2019agradaria anar a classes de flauta travessera?- pregunta el pare a la Lia.<\/span><\/p>\n
-No. No vull.- respon ella.<\/span><\/p>\n
Ells en pregunten el perqu\u00e8, i la filla respon que ja sap llegir partitures, i que amb aix\u00f2 ja fa. Els pares li diuen que si canvia d\u2019opini\u00f3, que els ho digui.<\/span><\/p>\n
La Lia es va tancar a la seva habitaci\u00f3 per aprendre a tocar millor la flauta i fer el que a ella li agradava. Llavors, amb la seva tauleta entra a YouTube i es posa a mirar v\u00eddeos de com tocar la flauta travessera, quines s\u00f3n les notes, on s\u00f3n i les millors can\u00e7ons per comen\u00e7ar-hi.<\/span><\/p>\n
Va passar tot el dia aix\u00ed i va aprendre moltes coses noves que no sabia. A l\u2019hora d\u2019anar a dormir no volia deixar la flauta. Per\u00f2 aleshores els seus pares li deien que com abans an\u00e9s a dormir, abans podria tornar-hi a l’endem\u00e0. Dit aix\u00f2, se’n va anar a dormir r\u00e0pidament.<\/span><\/p>\n
Aix\u00ed van anar passant els dies, les setmanes, els mesos i fins i tot els anys, cinc anys<\/strong>. Tocava de meravella, i els seus pares estaven molt orgullosos d\u2019ella.<\/span><\/p>\n
Un dia la Carlota, la seva millor amiga, era a l\u2019habitaci\u00f3 de la Lia, que havia marxat un moment de l’habitaci\u00f3. L\u2019amiga es pensava que no l\u2019escolta a ning\u00fa i va comen\u00e7ar a cantar. Per\u00f2 la Lia ja havia tornat a l’habitaci\u00f3, i la va sentir a trav\u00e9s de la porta. De sobte, hi va entrar, sorpresa.<\/strong><\/span><\/p>\n