{"id":6071,"date":"2021-01-13T13:36:57","date_gmt":"2021-01-13T12:36:57","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/?p=6071"},"modified":"2024-04-03T12:58:54","modified_gmt":"2024-04-03T10:58:54","slug":"vilanova-va-ser-una-ciutat-bombardejada-moltes-vegades-aquesta-tensio-em-provocava-riure-nervios","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/general\/vilanova-va-ser-una-ciutat-bombardejada-moltes-vegades-aquesta-tensio-em-provocava-riure-nervios\/","title":{"rendered":"“Vilanova va ser una ciutat bombardejada moltes vegades; aquesta tensi\u00f3 em provocava un riure nervi\u00f3s”"},"content":{"rendered":"

Entrevista a la vilanovina N\u00faria Prats, \u00e0via de l’alumna Mar Oropesa.<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Va n\u00e9ixer el 1924, va tenir dos germans m\u00e9s petits i afirma que va rec\u00f3rrer Catalunya gr\u00e0cies a ballar sardanes. De la hist\u00f2ria de la seva ciutat, Vilanova i la Geltr\u00fa, recorda moments tristos, com la Guerra Civil, i tamb\u00e9 d’altres d’alegres, com el Carnaval. Revela que el secret per arribar a la seva edat \u00e9s menjar b\u00e9 i ser de vida.<\/strong><\/p>\n

Qui \u00e9s la N\u00faria Prats?<\/strong>\u00a0Vols presentar-te tu primer?\u00a0<\/strong><\/p>\n

Vaig n\u00e9ixer l\u2019any 1924 a Vilanova i la Geltr\u00fa, per tant aviat far\u00e9 97 anys. El meu pare es deia Joan; era fuster i treballava a la RENFE, i la mama, Pepeta, Eren molts coneguts a Vilanova\u00a0 perqu\u00e8 tenien una botiga de queviures al carrer de la Llibertat. Tamb\u00e9 hi venien “caxarreria”, plats i olles. S\u00f3c la gran de tres germans, que es deien Manel i Maria; ells ja no hi s\u00f3n.<\/p>\n

Quin \u00e9s el secret per arribar gaireb\u00e9 als 100 anys? <\/strong><\/p>\n

El secret per arribar a la meva edat ha estat que sempre he menjat molt b\u00e9, he estat de bona vida i he superat moltes malalties amb optimisme.<\/p>\n

A qu\u00e8 et vas dedicar quan eres jove?<\/strong><\/p>\n

He tingut molta afici\u00f3 a la costura. Ja al mateix col\u00b7legi cosia, despr\u00e9s m\u2019anava a un taller que era al costat de casa a seguir cosint. Sempre m\u2019havien agradat les peces de roba, els fils i les agulles. Vaig aprendre molt i quan vaig ser gran em vaig establir pel meu compte.<\/p>\n

A qu\u00e8 jugaves quan eres petita? Qu\u00e8 recordes de la teva infantesa? Qu\u00e8 trobes a faltar d\u2019aquella \u00e8poca?<\/strong><\/p>\n

Com totes les nenes, jugava a \u201cnines\u201d; tamb\u00e9 a \u201cpalet\u201d, que consistia a fer al terra unes ratlles, un quadre i uns n\u00fameros i cant\u00e0vem i salt\u00e0vem.\u00a0D\u2019aquella \u00e8poca trobo a faltar la meva joventut i les persones que m\u2019han deixat.<\/p>\n

Anava a l\u2019escola amb les monges, a la Casa d’Amparo, com en d\u00e8iem de la Casa d’Empar.\u00a0 Tamb\u00e9 recordo el Carnaval i Les Comparses.\u00a0 Ara s\u00f3n molt diferents, ho viv\u00edem diferent. Ens f\u00e8iem els nostres propis vestits i sort\u00edem a passejar per la Rambla.<\/p>\n

Quines eres les teves aficions?<\/strong><\/p>\n

M\u2019agradava molt ballar sardanes amb els meus germans, el Manel i la Maria; ens en f\u00e8iem un fart. Ten\u00edem una societat i en f\u00e8iem concursos. Es deia Associaci\u00f3 Folkl\u00f2rica, a la Uni\u00f3 Vilanovina. \u00a0Recorr\u00edem Catalunya d’una banda a l’altra. Recordo el primer concurs que vam fer al camp de futbol de Vilanova; va ser molt impressionant, perqu\u00e8 hi va anar gent d\u2019arreu. Tamb\u00e9 m\u2019ha agradat molt cosir i fer punt.<\/p>\n

Tens por de res?<\/strong><\/p>\n

No tinc por a res; poder molt de respecte a la situaci\u00f3 que estem vivint en l\u2019actualitat amb la COVID.<\/p>\n

Negativament parlant sobretot recordo la Guerra Civil espanyola;, ho vaig passar molt malament.<\/p><\/blockquote>\n

Em podries dir els principals fets hist\u00f2rics que has viscut durant aquest segle, i que t\u2019han marcat?<\/strong><\/p>\n

Negativament parlant sobretot recordo la Guerra Civil espanyola; ho vaig passar molt malament. Vilanova va ser una ciutat bombardejada moltes vegades; aquesta tensi\u00f3 em provocava un riure nervi\u00f3s. Quan sent\u00edem les sirenes, hav\u00edem de c\u00f3rrer cap als refugis, que estaven situats al carrer de la Llibertat, a la vora de casa. All\u00e0 \u00e9rem fins que passava el perill.<\/p>\n

El dia que van entrar els Nacionals, la mama ens va amagar al refugi, mentre preparava una olla de cigrons all\u00e0 mateix, ens la vam menjar morts de por; tot era molt incert, no sab\u00edem qu\u00e8 passaria amb nosaltres i passades les hores, fins que no vam sentir uns homes des de l\u2019exterior que cridaven que ja no hi havia perill, no en vam sortir. Llavors van entrar els soldats armats. A partir d\u2019aqu\u00ed vam tornar cap a casa, i all\u00e0, quiets, esper\u00e0vem que passessin les hores.<\/p>\n

Va ser durant aquella \u00e8poca que nosaltres vam obligar l\u2019avi Joan, el meu pare, a marxar cap a Fran\u00e7a, per\u00f2, quan va ser a Figueres, va pensar que no hi havia fet res, i que havia de tornar amb la seva dona i els seus quatre fills.<\/p>\n

La Segona Guerra Mundial, la vaig viure d\u2019una altra manera, per les not\u00edcies que escolt\u00e0vem a la r\u00e0dio, \u00e9s a dir la gent de Vilanova n’est\u00e0vem al cas, per\u00f2 no ho vam viure en primera persona.<\/p>\n

Positivament parlant, recordo el dia que l’home va arribar a la Lluna, el 1969, i ho recordo perfectament perqu\u00e8 va ser quan va n\u00e9ixer el meu fill petit, el Josep.<\/p>\n

El dia que van entrar els Nacionals, la mama ens va amagar al refugi, mentre preparava una olla de cigrons all\u00e0 mateix, ens la vam menjar morts de por<\/p><\/blockquote>\n

I la repressi\u00f3 de la nostra llengua durant la dictadura franquista?<\/strong><\/p>\n

Amb aix\u00f2 ho vam passar molt malament, no ens deixaven parlar catal\u00e0, nom\u00e9s parlar el castell\u00e0, a tot arreu. De mica en mica va anar passant.<\/p>\n

Tamb\u00e9 m\u2019has parlat del coronavirus,\u00a0 com ho est\u00e0s vivint?<\/strong><\/p>\n

No tinc por perqu\u00e8 no surto de casa. He dedicat el temps a fer mitja, escolto la r\u00e0dio, miro TV3, llegeixo i sobretot espero asseguda a la meva butaca que passi aquest malson.<\/p>\n

Per anar acabant, dues darreres q\u00fcestions: qu\u00e8 haguessis volgut fer i encara no ho has fet<\/strong>?<\/p>\n

Amb les sardanes ja vaig ser molt feli\u00e7. M’hauria agradat veure m\u00e9s m\u00f3n per\u00f2 la televisi\u00f3 m\u2019apropa a aquests llocs bonics que no he tingut oportunitat encara d\u2019anar-hi.<\/p>\n

\u00a0<\/strong>I per \u00faltim, em podries dir:<\/strong><\/p>\n

El nom d\u2019una pel\u00b7l\u00edcula que t’agradia molt:<\/strong>\u00a0 \u201cAll\u00f2 que el vent s’endugu\u00e9<\/a>\u201d.<\/p>\n

El nom d\u2019un cantant preferit:<\/strong> \u00a0Llu\u00eds Llach o Joan Manuel Serrat.<\/p>\n

El t\u00edtol d\u2019una can\u00e7\u00f3:<\/strong> \u201cEls segadors\u201d<\/p>\n

El\u00a0 t\u00edtol d\u2019un llibre:<\/strong> \u00a0\u201cLa pla\u00e7a del diamant”, de l’escriptora Merc\u00e8 Rodoreda<\/p>\n

Un \u00a0pol\u00edtic:<\/strong>\u00a0el vilanov\u00ed Francesc Maci\u00e0<\/p>\n

El teu plat preferit:<\/strong>\u00a0 en dic dos; m\u2019agraden les patates ben guisades amb carn i la crema catalana. I que vagi seguint aix\u00ed perqu\u00e8 el dia que no tingui gana, anir\u00e9 malament [riu].<\/p>\n

Moltes gr\u00e0cies, iaia, pel teu temps i la teva bona predisposici\u00f3<\/strong>.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevista a la vilanovina N\u00faria Prats, \u00e0via de l’alumna Mar Oropesa.
\n<\/a>
\nVa n\u00e9ixer el 1924, va tenir dos germans m\u00e9s petits i afirma que va rec\u00f3rrer Catalunya gr\u00e0cies a ballar sardanes. De la hist\u00f2ria de la seva ciutat, Vilanova i la Geltr\u00fa, recorda moments tristos,… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":141,"featured_media":6072,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[413,1,29,342],"tags":[],"class_list":["post-6071","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-revistacurs_2020-21","category-general","category-portada","category-articles-informatius-redactats-pels-alumnes"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6071","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/users\/141"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6071"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6071\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6077,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6071\/revisions\/6077"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6072"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6071"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6071"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6071"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}