{"id":5458,"date":"2020-04-29T17:26:24","date_gmt":"2020-04-29T15:26:24","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/?p=5458"},"modified":"2020-04-29T17:27:05","modified_gmt":"2020-04-29T15:27:05","slug":"records-del-cel-que-contemplo-pensant-en-el-mar-article-literari-de-lalumna-gisele-cartro","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/general\/records-del-cel-que-contemplo-pensant-en-el-mar-article-literari-de-lalumna-gisele-cartro\/","title":{"rendered":"Records del cel, que contemplo pensant en el mar (article literari de l’alumna Gis\u00e8le Cartr\u00f3)"},"content":{"rendered":"
Escrit per Gis\u00e8le Cartr\u00f3\r\n\r\n<\/span><\/pre>\n
De cop, em vaig quedar sense el mar, sense aquella immensitat blava que reflectia en mi una gran tranquil\u00b7litat i em feia respirar al ritme de les onades.<\/p>\n
Ara el mar ja no podia fer res per mi; serien setmanes, potser mesos de confinament.<\/p>\n
De cop, mentre dinava, el quadre emmarcat al meu menjador va atrapar \u00a0la meva atenci\u00f3. Feia anys que era all\u00e0 per\u00f2 mai no l’havia mirat amb deteniment. El dibuix representava el final d\u2019una riera al costat d’un cel que alhora era assolellat i ennuvolat.<\/p>\n
Quan vaig acabar de dinar, em vaig afanyar per anar r\u00e0pidament a la meva terrassa, i estirada a la catifa amb les mans sota el clatell vaig comen\u00e7ar a mirar el cel en silenci.<\/p>\n
El cel era blau clar, subtil i un p\u00e8l blanquin\u00f3s perqu\u00e8 s’hi podien observar for\u00e7a\u00a0n\u00favols de textures esponjoses. \u00c9s per aix\u00f2 mateix que semblaven m\u00e9s cot\u00f3 que altra cosa. No parava d\u2019observar-los pensant en Heidi, <\/em>la s\u00e8rie de dibuixos. <\/em>Pensava en la de\u00a0cops que de petita havia desitjat ser en el lloc de la protagonista<\/p>\n
De cop, vaig escoltar un soroll familiar, aquell que sempre sona de forma amena\u00e7adora quan el meu gat es troba amb algun ocell.<\/p>\n
Vaig mirar a banda i banda i enmig d’aquell silenci sagrat un estol d\u2019ocells alineats en un triangle perfecte passaven damunt del meu cap amb un aleteig \u00fanic; aquesta forma els permet aprofitar l’energia de l’aleteig de l’ocell anterior. A m\u00e9s, la posici\u00f3 que n’ocupa cada un d’ells tampoc no \u00e9s casual, sin\u00f3 que es deu a la necessitat de protecci\u00f3 de tots els components, especialment dels m\u00e9s febles, situats als llocs m\u00e9s protegits.<\/p>\n
En aquest mateix moment, la pau creada per aquest cel relaxant i curi\u00f3s, em va fer pensar en les nits fosques de quan era a Eslov\u00e0quia, que hi vaig anar el curs passat, el 2018-2019.<\/p>\n
All\u00e0 la meva germana amfitriona i jo ens despert\u00e0vem cada cap de setmana de matinada i ens estir\u00e0vem al llit el\u00e0stic que ten\u00edem al jard\u00ed amb unes mantes gruixudes per no passar fred. Ens hi qued\u00e0vem en silenci observant cada una de les estrelles. Hi va haver dues nits que vam veure passar l\u2019Estaci\u00f3 Espacial Internacional, i ho vam aconseguir gr\u00e0cies a una aplicaci\u00f3 que ens marcava exactament l\u2019hora en qu\u00e8 passaria segons les nostres coordenades.<\/p>\n
De cop, el cel em va calmar com ho feia el mar. I tots els pensaments que m’hi havien vingut al cap m’havien deixat la mateix pau interior que sentia quan el contemplava.<\/p>\n
\"\"<\/a><\/p>\n
<\/pre>\n
 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Escrit per Gis\u00e8le Cartr\u00f3<\/p>\n
De cop, em vaig quedar sense el mar, sense aquella immensitat blava que reflectia en mi una gran tranquil\u00b7litat i em feia respirar al ritme de les onades.
\nAra el mar ja no podia fer res per mi; serien setmanes, potser mesos de…  Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":141,"featured_media":5459,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[391,1,29,342],"tags":[],"class_list":["post-5458","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-revista_curs_201920","category-general","category-portada","category-articles-informatius-redactats-pels-alumnes"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5458","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/users\/141"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5458"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5458\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5461,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5458\/revisions\/5461"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5459"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5458"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5458"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5458"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}