{"id":5342,"date":"2020-03-11T08:25:44","date_gmt":"2020-03-11T07:25:44","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/?p=5342"},"modified":"2020-03-11T14:05:47","modified_gmt":"2020-03-11T13:05:47","slug":"la-informacio-influeix-en-la-cotitzacio-de-la-borsa-sebastian-cano","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/general\/la-informacio-influeix-en-la-cotitzacio-de-la-borsa-sebastian-cano\/","title":{"rendered":"“Si vols invertir en borsa, reparteix les accions en empreses de diferents sectors”: Sebasti\u00e1n Cano, professor d’Economia"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
\n
Entrevistem el professor d'Economia Sebasti\u00e1n Cano\r\n\r\n\r\nEscrit per Violeta Mart\u00ednez i Imad Touil\r\n\r\n<\/span><\/pre>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
\n
\n
Vol\u00edem con\u00e8ixer el funcionament de la borsa, i per aix\u00f2 hem parlat amb el professor expert en economia Sebasti\u00e1n Cano.<\/h5>\n
Violeta: Qu\u00e8 \u00e9s la borsa?<\/h5>\n
Sebasti\u00e1n: \u00c9s el mercat on s\u2019intercanvien t\u00edtols. Les empreses posen a disposici\u00f3 les seves accions, i segons la demanda, la gent les compra per posteriorment intercanviar-les o vendre-les. Simplement \u00e9s un mercat de compra i venda d’actius financers, en aquest cas accions.<\/p>\n
V\u200b: I com funciona?<\/h5>\n
S: Tenim dos costats: per una banda, les persones que ofereixen t\u00edtols (en aquest cas les empreses), i per una altra, la demanda, que \u00e9s la part del mercat que vol comprar t\u00edtols.\u00a0Cada comprador ofereix el preu que est\u00e0 disposat a pagar i el que fa l’ordinador \u00e9s agafar aquestes ordres de compra i les creua amb les ordres de venda. Llavors cada cop que un paquet d’accions d’un comprador encaixa amb un paquet d’accions d’un venedor les intercanvia.\u00a0Canvies t\u00edtols per diners, i del resultat surt un equilibri, que \u00e9s l’anomenada cotitzaci\u00f3<\/em>.<\/p>\n
V\u200b: Com podem interpretar les not\u00edcies de la borsa (\u00edndex, percentatges,…)?<\/h5>\n
S\u200b: La resposta \u00e9s complexa. Potser la interpretaci\u00f3 m\u00e9s actual \u00e9s preguntar-nos qu\u00e8 \u00e9s el que fa que es moguin els preus de la borsa? Per saber aix\u00f2 hem de remuntar-nos a finals del segle XIX a un matem\u00e0tic franc\u00e8s, en Louis Bachelier. Aquest deia que la borsa \u00e9s un joc d’atzar, que nom\u00e9s juga amb dues possibilitats: pujar o baixar. Llavors la pregunta que em fareu \u00e9s: Qu\u00e8 fa que el preu pugui o baixi?<\/p>\n
Els inversors tenen informaci\u00f3 sobre l’empresa i, segons com sigui, varien les seves posicions. Per un costat, poden comprar accions perqu\u00e8 esperen que en un futur l’empresa augmenti el seu valor, o b\u00e9 si n’obtenen una informaci\u00f3 negativa, venen les accions.<\/p>\n
 <\/p><\/blockquote>\n
Arribats aqu\u00ed, hem d’introduir el terme \u201cexpectatives\u201d. El que va dir en Bachelier va ser que la informaci\u00f3 influeix directament en la cotitzaci\u00f3. Els inversors tenen informaci\u00f3 sobre l’empresa i, segons com sigui, varien les seves posicions. Per un costat, poden comprar accions perqu\u00e8 esperen que en un futur l’empresa augmenti el seu valor, o b\u00e9 si n’obtenen una informaci\u00f3 negativa, venen les accions.<\/p>\n
V\u200b: Qu\u00e8 pot fer que els inversors pensin que una empresa disminuir\u00e0 o augmentar\u00e0 els seus ingressos?<\/h5>\n
Un informe de beneficis per exemple. Si tu tens bons ingressos implicar\u00e0 que existeixen uns beneficis. Pensa que una acci\u00f3 va vinculada a un dividend, i per ser accionista tens dret a un cup\u00f3 peri\u00f2dicament, d’aquest manera pots saber si l’empresa ha augmentat els seus beneficis o els ha disminu\u00eft.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
\n
\n
Un altre exemple \u00e9s si obtens informaci\u00f3 sobre una innovaci\u00f3. Per posar un exemple, imagina que l’empresa Tesla incorporar\u00e0 una novetat als cotxes, fet que provocar\u00e0 que se’n venguin molt. Directament el que voldr\u00e0 la gent ser\u00e0 comprar accions de Tesla.<\/p>\n
Aquesta situaci\u00f3 passava molt amb Apple. Quan hi havia un acte, les accions es disparaven; aix\u00f2 passava fa uns 6 o 7 anys. Els inversors feien negoci; vull dir abans de l’acte els inversors feien negoci i compraven accions perqu\u00e8 preveien que es dispararien despr\u00e9s, i aix\u00ed podrien vendre-les a millor preu.<\/p>\n
Va funcionar durant un temps per\u00f2 ara ja no passa perqu\u00e8 la informaci\u00f3 ve incorporada. Les estrat\u00e8gies van canviant, no hi ha una \u00fanica t\u00e8cnica que funcioni.<\/p>\n
V\u200b : Per qu\u00e8 la borsa \u00e9s tan important en l’economia?<\/h5>\n
S: La borsa \u00e9s important perqu\u00e8, si no n’hi hagu\u00e9s, les empreses no podrien captar diner d’inversors. Dit d’una altra manera, com que les empreses necessiten finan\u00e7ar-se, les accions que es compren i es venen a la borsa s\u00f3n una font necess\u00e0ria. Poso un altre exemple. Si tu vols finan\u00e7ar Google, i no hi hagu\u00e9s borsa, hauries d’anar a Calif\u00f2rina amb els teus diners i dir-los: “hola, vull finan\u00e7ar Gooogle”. Per\u00f2 amb la borsa no cal fer aquesta acci\u00f3, que, d’altra banda, \u00e9s complicada.<\/p>\n
La borsa \u00e9s important perqu\u00e8, si no n’hi hagu\u00e9s, les empreses no podrien captar diner d’inversors.<\/p><\/blockquote>\n
Per continuar, la borsa tamb\u00e9 \u00e9s un term\u00f2metre de l’activitat econ\u00f2mica del pa\u00eds. Si n’hi ha incertesesa, pel motiu que sigui, la borsa cau. Ara mateix, amb el coronavirus, com que es preveu que la gent emmalaltir\u00e0, i la productivitat econ\u00f2mica disminuir\u00e0, hi ha poca activitat a la borsa. Tot i aix\u00f2, tamb\u00e9 he de dir que la borsa s’equivoca moltes vegades perqu\u00e8 es basa en expectatives. Va passar amb el Brexit, que el sentit com\u00fa indicava que la borsa baixaria, i el resultat va ser que no, que va passar el contrari.<\/p>\n
V: Si tu fossis inversor, en qu\u00e8 invertiries ara mateix a la borsa?<\/h5>\n
S: Molt bona pregunta. La primera regla de la inversi\u00f3: diversificar. Mai no posis tots els diners en un mateix t\u00edtol o en el mateix sector perqu\u00e8 les empreses estan unides, aix\u00ed que si una baixa pot provocar un efecte domin\u00f3. Jo invertiria en empreses tecnol\u00f2giques com Apple, Google i tamb\u00e9 en motor, Tesla. \u00a0Empreses de sectors diferents i que no estiguin relacionades. Ho faria aix\u00ed perqu\u00e8 si pass\u00e9s res que fes disminuir les accions de les empreses tecnol\u00f2giques sempre em quedarien les accions d’un altre sector (l’automobil\u00edstic). Per cert, tamb\u00e9 triaria accions de farmac\u00e8utiques (Novartis, per exemple) i de roba (com Zara). Aix\u00ed doncs, si vols invertir en borsa, reparteix les accions en empreses de diferents sectors.<\/p>\n
La primera regla de la inversi\u00f3: diversificar. Mai no posis tots els diners en un mateix t\u00edtol o en el mateix sector perqu\u00e8 les empreses estan unides, aix\u00ed que si una baixa pot provocar un efecte domin\u00f3<\/p><\/blockquote>\n
V\u200b: La conclusi\u00f3 \u00e9s que invertir en borsa \u00e9s complicat?<\/span><\/h5>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n
\n
\n
S:\u200b S\u00ed, sempre, perqu\u00e8 es basa en incerteses. El manual d’un bon inversor diu que els diners que vols posar a la borsa \u00e9s aquell diner que literalment voldries calar-hi foc, perqu\u00e8 t’\u00e9s igual. Per contra, si aquells diners els necessites, no inverteixis en borsa. Els que acostumen a invertir-hi tenen la intu\u00efci\u00f3 que els anir\u00e0 b\u00e9 i que guanyaran diners, per\u00f2 si s\u00f3n impacients, o s’equivoquen o no ho entenen, o no saben quina estrat\u00e8gia seguir, llavors perden els diners. \u00a0Si f\u00e9ssim una enquesta, veur\u00edem que en general els inversors n’han perdut m\u00e9s que hi han guanyat perqu\u00e8 la borsa \u00e9s molt complexa i se’ns escapa a tots la suma de decisions de centenars de milers d’inversors, que a m\u00e9s no es comuniquen entre ells.<\/p>\n
V\u200b: Si volem administrar els nostres estalvis i despeses, qu\u00e8 ens recomanes que fem?<\/h5>\n
S: El m\u00e9s intel\u00b7ligent \u00e9s que ens fixem un objectiu d’estalvi. Ens hem de preguntar quant volem estalviar. El nostre 40% del sou? Si \u00e9s aix\u00ed, aquesta part no la toco, i llavors el 60% restant la divideixo en el consum: qu\u00e8 necessito primer, quines s\u00f3n les compres priorit\u00e0ries, despr\u00e9s quines s\u00f3n les secund\u00e0ries… Si tinc un pressupost limitat, l’estalvi el puc fer amb un marge m\u00e9s estret. Recordem que l’economia de l’estalvi es fa servir per fer front a imprevistos.<\/p>\n
 <\/p>\n
 <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Entrevistem el professor d’Economia Sebasti\u00e1n Cano<\/p>\n
Escrit per Violeta Mart\u00ednez i Imad Touil<\/p>\n
Vol\u00edem con\u00e8ixer el funcionament de la borsa, i per aix\u00f2 hem parlat amb el professor expert en economia Sebasti\u00e1n Cano.
\nVioleta: Qu\u00e8 \u00e9s la borsa?
\nSebasti\u00e1n: \u00c9s el mercat on s\u2019intercanvien t\u00edtols. Les empreses posen a…  Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":141,"featured_media":5358,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[391,1,29,342],"tags":[],"class_list":["post-5342","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-revista_curs_201920","category-general","category-portada","category-articles-informatius-redactats-pels-alumnes"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5342","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/users\/141"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5342"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5342\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5357,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5342\/revisions\/5357"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5358"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5342"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5342"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5342"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}