{"id":4845,"date":"2019-11-19T16:01:53","date_gmt":"2019-11-19T15:01:53","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/?p=4845"},"modified":"2019-11-20T09:26:31","modified_gmt":"2019-11-20T08:26:31","slug":"ecologia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/general\/ecologia\/","title":{"rendered":"“Una acci\u00f3 que podem fer contra el canvi clim\u00e0tic \u00e9s preguntar-nos pels aliments que consumim a casa”: Samuel Mart\u00edn-Sosa, escriptor"},"content":{"rendered":"
Escrit per Violeta Mart\u00ednez i Paula Torralba. Amb edici\u00f3 de v\u00eddeo: Adrian Casti\u00f1eira, Imat Touil, Tom\u00e1s Perazza. I amb la col\u00b7laboraci\u00f3 en l’entrevista de Guillermo Penas i Pablo Alb\u00e0.<\/span><\/h5>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

D’esquerra a dreta, Guillermo Penas, Adrian Casti\u00f1eira, en Samuel, Violeta Mart\u00ednez i Pablo Alb\u00e0<\/span><\/h5>\n

L’escriptor Samuel Mart\u00edn-Sosa<\/a>\u00a0va visitar l’institut Baix a mar el 30 d’octubre passat per presentar el seu \u00faltim llibre, Manual de lucha contra el canvi clim\u00e0tic<\/em>. Els alumnes de la “Revista digital” van aprofitar l’ocasi\u00f3 per entrevistar-lo.<\/span><\/p>\n

Quines accions podem fer per com a joves per lluitar contra el canvi clim\u00e0tic?<\/span><\/h5>\n

La primera \u00e9s entendre el proc\u00e9s que est\u00e0 en marxa, \u00e9s a dir prendre consci\u00e8ncia real del que implica, perqu\u00e8 sentim parlar del canvi clim\u00e0tic per\u00f2 realment crec que encara hem de creuar determinats llindars de percepci\u00f3, de percebre en quina situaci\u00f3 estem realment.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Portada del llibre de Samuel Mart\u00edn-Sosa<\/span><\/pre>\n
 <\/p>\n
Per aix\u00f2 hi ha els informes cient\u00edfics que s’han divulgat i als quals tenim acc\u00e9s f\u00e0cilment, fins i tot el meu llibre tamb\u00e9 aporta informaci\u00f3 de forma molt digerida, llavors \u00e9s f\u00e0cil entendre la situaci\u00f3.<\/p>\n
\"\"<\/a><\/p>\n
La segona acci\u00f3 \u00e9s parlar-ne amb els nostres amics, companys de treball de l’institut, amb la nostra fam\u00edlia sobretot. Conscienciar la resta \u00e9s un pas important.<\/p>\n
Qu\u00e8 m\u00e9s creus que cal que fem els joves?<\/h4>\n
La tercera acci\u00f3 \u00e9s entendre que no podem fer res sols, que realment les sortides a la crisi clim\u00e0tica seran col\u00b7lectives o no seran. \u00c9s a dir cal fer coses en comunitat: cal comen\u00e7ar a teixir xarxes de suport mutu de solidaritat d’intentar, que sigui un objectiu com\u00fa i no un d’individual. No podem caure en la temptaci\u00f3 de pensar que hi ha solucions individuals. La majoria de solucions que ens proposen s\u00f3n solucions de consum per exemple: en comptes de comprar-te un iogurt normal al supermercat compra’l ecol\u00f2gic.\u00a0No es tracta d’un tema de model econ\u00f2mic i social. I, a m\u00e9s, per fer les transformacions de la societat cal fer-les col\u00b7lectivament.<\/p>\n
No podem caure en la temptaci\u00f3 de pensar que hi ha solucions individuals<\/p><\/blockquote>\n
I un cop tenim clar que hem d’actuar col\u00b7lectivement?<\/h4>\n
Per continuar, hem de comen\u00e7ar experi\u00e8ncies vivencials; hem d’assajar aquestes alternatives tamb\u00e9 de forma vivencial, perqu\u00e8 crec que \u00e9s molt diferent quan ens expliquen una informaci\u00f3 que no ens toca que quan hi ha un component emocional, com el fet de veure que formem part d’alguna cosa en aquest sentit.\u00a0<\/span><\/p>\n
Per exemple, una manera de sentir que formem part d’un sistema, seria comen\u00e7ar una campanya en el nostre institut (la nostra comunitat) per canviar les coses respecte del que sigui que vulguem canviar. Pot ser tant pel que fa als residus, a la vegetaci\u00f3 o en qu\u00e8 es gasta els diners el nostre institut.<\/p>\n
Podem anar en moltes direccions per\u00f2 est\u00e0 b\u00e9 comen\u00e7ar una campanya de pressi\u00f3 en aquest sentit mentre formem una comunitat i impliquem m\u00e9s persones.\u00a0<\/span><\/p>\n
I com podem pressionar? Digues-nos maneres.<\/h4>\n
Si volem pressionar una manera molt \u00fatil serien buscant mitjans d’adaptaci\u00f3, ja que estem tocant amb la punta dels dits el canvi clim\u00e0tic i gaireb\u00e9 no estem a temps de parar-ho sin\u00f3 d’adaptar-nos-hi. Per aix\u00f2 haur\u00edem d’exigir al nostre centre mesures d’adaptaci\u00f3, que impliquin establiment de punts de vegetaci\u00f3, punts d’aigua ombrejats, etc. D’aquesta manera serem tamb\u00e9 copart\u00edcips de la comunitat educativa.<\/p>\n
En el nostre \u00e0mbit familiar tamb\u00e9 podem conv\u00e8ncer els pares per consumir electricitat d’origen renovable, ja que el 80% de l’energia que consumim avui en dia ve dels combustibles f\u00f2ssils<\/p><\/blockquote>\n
En el nostre \u00e0mbit familiar tamb\u00e9 podem conv\u00e8ncer els pares per consumir electricitat d’origen renovable, ja que el 80% de l’energia que consumim avui en dia ve dels combustibles f\u00f2ssils, i aquests cal deixar-los al subs\u00f2l perqu\u00e8 aix\u00ed ens ho diu la ci\u00e8ncia.\u00a0\u00c9s molt necessari un canvi total cap a les energies renovables, i d’aquesta manera estar\u00edem comen\u00e7ant per casa nostra. Podem afiliar-nos a una cooperativa, un espai que ens garantitza un consum total d’energia renovable com \u201csom energia\u201d.<\/p>\n
Qu\u00e8 podem fer m\u00e9s a casa?<\/h4>\n
Q\u00fcestionar-nos pels aliments que consumim a casa: el seu origen (si s\u00f3n productes de territoris propers o llunyans), ja que tamb\u00e9 el fet de ser transportats molts quil\u00f2metres afecta en les emissions de gasos. Que siguin productes de temporada (s’han produ\u00eft quan els toca i sense pesticides). I, a m\u00e9s, tamb\u00e9 \u00e9s important que hagin recolzat l’economia local.<\/p>\n
Podem q\u00fcestionar-nos \u00e9s la manera com ens transportem: si fem un \u00fas excessiu del cotxe i per tant podem comen\u00e7ar a introduir la bicicleta per despla\u00e7ar-nos<\/p><\/blockquote>\n
Un altre fet que podem q\u00fcestionar-nos \u00e9s la manera com ens transportem: si fem un \u00fas excessiu del cotxe i per tant podem comen\u00e7ar a introduir la bicicleta per despla\u00e7ar-nos. Un altre punt important \u00e9s quan es planteja un viatge, i llavors intentar no fer-ho en avi\u00f3.<\/p>\n
Amb tot aix\u00f2, s’ha de tenir en compte el fet que els nostres pares o les generaracions anteriors potser no senten la mateixa urg\u00e8ncia que nosaltres, perqu\u00e8 tenen una c\u00e0rrega cultural diferent, per tant una manera de pensar diferent.<\/p>\n
\u00c9s important ser present al carrer, per aportar una pressi\u00f3 social que promogui un canvi pol\u00edtic, que \u00e9s el que necessitem.<\/p><\/blockquote>\n
Per \u00faltim, tamb\u00e9 he de dir que \u00e9s important present al carrer, per aportar una pressi\u00f3 social que promogui un canvi pol\u00edtic, que \u00e9s el que necessitem.<\/p>\n
N’hi ha que ja pretenem seguir el que comentes i suggereixes, per\u00f2, per exemple, en l’alimentaci\u00f3, gran part dels aliments de proximitat, temporada i ecol\u00f2gics\u00a0s\u00f3n molt m\u00e9s car que d’altres, que s\u00f3n m\u00e9s contaminants.<\/h4>\n
\u00c9s veritat que fins ara el discurs ecologista ha estat for\u00e7a classista, fet que no \u00e9s coherent ja que les classes m\u00e9s baixes s\u00f3n les que m\u00e9s afectades es veuran pel canvi clim\u00e0tic, perqu\u00e8 estan menys adaptades, tant en els efectes com en el fet de tenir opcions a solucions m\u00e9s sostenibles.<\/p>\n
Per tant totes les mesures ecol\u00f2giques que tinguin un impacte econ\u00f2mic han d’anar acompanyades de mesures de suport social. No es pot pujar l’impost al di\u00e8sel per exemple sense donar cap tipus de suport a les persones que tenen un cotxe d’aquest tipus, i que a m\u00e9s els han venut que \u00e9s m\u00e9s ecol\u00f2gic (i no es poden permetre un cotxe el\u00e8ctric).<\/p>\n
Totes les mesures ecol\u00f2giques que tinguin un impacte econ\u00f2mic han d’anar acompanyades de mesures de suport social. No es pot pujar l’impost al di\u00e8sel, per exemple, sense donar cap tipus de suport a les persones que tenen un cotxe d’aquest tipus, i que a m\u00e9s els l’han venut perqu\u00e8 els han dit que \u00e9s m\u00e9s ecol\u00f2gic. I com que ja el tenen no es poden permetre canviar-lo per un d’el\u00e8ctric.<\/p><\/blockquote>\n
Aix\u00ed doncs, qu\u00e8 podr\u00edem fer?<\/h4>\n
Haur\u00edem de comen\u00e7ar a incentivar les persones per comprar productes ecol\u00f2gics, a trav\u00e9s d’ajudes socials. Per exemple, en el cas de la mobilitat per les ciutats, hem d’entendre que les ciutats estan fetes per moure’s en cotxe. Llavors la soluci\u00f3 seria formar una bona xarxa de transports p\u00fablics i carrils bicis, per\u00f2 per fer axi\u00f2 s’hauria de canviar el sistema i l’estructura de les ciutats.<\/p>\n
Si no tenim en compte totes aquestes mesures podria passar com a Fran\u00e7a amb les “armilles grogues”<\/a>. Tot va comen\u00e7ar amb una mesura aplicada pel govern per al canvi clim\u00e0tic. Aquesta consistia en una pujada de l’impost del di\u00e8sel.\u00a0<\/span><\/p>\n
El gran repte realment \u00e9s aconseguir una uni\u00f3 entre les lluites ecol\u00f2giques\/ambientals i les lluites \u00a0per la just\u00edcia social.<\/p><\/blockquote>\n
D’aquesta manera podem veure que el gran repte realment \u00e9s aconseguir una uni\u00f3 entre les lluites ecol\u00f2giques\/ambientals i les lluites \u00a0per la just\u00edcia social. D’aix\u00f2 ens parla tamb\u00e9 Greta Thunberg, amb el nom de “just\u00edcia clim\u00e0tica”, perqu\u00e8 les mateixes empreses que exploten els treballadors i les persones, tamb\u00e9 exploten el planeta.\u00a0<\/span><\/p>\n
Entendre que estem en una mateixa lluita \u00e9s fonamental per poder comen\u00e7ar a canviar les coses i millorar-les.<\/p>\n
Ara et preguntem per Vilanova i la Geltr\u00fa. Qu\u00e8 opines de la xarxa de carril bici de la nostra ciutat?<\/h4>\n
Crec que el que han fet els ajuntaments ha estat fer-ne com una mesura est\u00e8tica. Com dient \u201cmireu, tenim un carril bici\u201d, o sigui no faciliten la bicicleta com a mitj\u00e0 de transport sin\u00f3 com per passejar els diumenges a la tarda.<\/p>\n
Hi hauria d’haver un \u201cpull and push\u201d, o sigui si volem introduir les bicicletes haur\u00edem de treure-li lloc al cotxe. No podem pretendre que el cotxe continu\u00ef sent el rei de la carretera i afegir les bicicletes pretenent que triomfi. Si no passa aix\u00f2 crec que seria impossible fomentar un \u00fas de bicicleta com a mitj\u00e0 de transport.<\/p>\n
Hi hauria d’haver un \u201cpull and push\u201d, o sigui si volem introduir les bicicletes a les ciutats, haur\u00edem de treure-li lloc al cotxe. No podem pretendre que el cotxe continu\u00ef sent el rei de la carretera i afegir les bicicletes pretenent que triomfi.<\/p><\/blockquote>\n
Tamb\u00e9 hi ha ciutats d\u2019Europa que han optat per separar totalment els carrils bici dels cotxes, i aix\u00ed han segregat el tr\u00e0nsit. \u00c9s el model de Copenhaguen (Dinamarca), per\u00f2 \u00e9s clar hem de tenir en compte que van comen\u00e7ar als anys 70. Per aix\u00f2 ha estat tan reeixit i actualment\u00a0m\u00e9s gent entra a treballar a la ciutat en bici que en cotxe.<\/p>\n
A l’Estat espanyol, per exemple tenim ciutats com Pontevedra o Vit\u00f2ria, que han tingut models for\u00e7a reeixits, per tant ens podem adonar que tampoc \u00e9s impossible aconseguir-ho. Per\u00f2 \u00e9s clar \u00e9s un treball d’anys.<\/p>\n