{"id":4707,"date":"2019-10-24T12:08:47","date_gmt":"2019-10-24T10:08:47","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/?p=4707"},"modified":"2019-10-24T12:14:55","modified_gmt":"2019-10-24T10:14:55","slug":"a-la-infancia-es-quan-sha-de-dedicar-mes-esforcos-jaume-funes-psicoleg","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/general\/a-la-infancia-es-quan-sha-de-dedicar-mes-esforcos-jaume-funes-psicoleg\/","title":{"rendered":"“Mai no he coincidit amb cap jove que vulgui viure l’adolesc\u00e8ncia sol”: Jaume Funes, psic\u00f2leg"},"content":{"rendered":"
Escrit per l'exalumna del Baix a mar Gemma Carbonell [extret del seu Treball de Recerca]<\/b><\/span><\/pre>\n
 <\/p>\n
\"\"<\/a><\/p>\n
El psic\u00f2leg Jaume Funes amb l'exalumna del Baix a mar Gemma Carbonell<\/span><\/pre>\n
\r\n\r\nEl 2 de novembre de 2018 vaig entrevistar Jaume Funes<\/a>, un psic\u00f2leg, educador i periodista. L\u2019entrevista, la vaig fer a la seva oficina de treball, situada a Cornell\u00e0 de Llobregat.\u00a0\u00a0\r\n\r\n\r\n<\/b><\/pre>\n
Jaume Funes mant\u00e9 una traject\u00f2ria de m\u00e9s de quaranta anys dedicada a l\u2019estudi dels comportaments socials i en concret dels adolescents. Ha publicat diversos llibres relacionats amb aquesta mat\u00e8ria, com per exemple:\u00a0 \u2018\u2019Estima\u2019m quan menys ho mereixi\u2026 Perqu\u00e8 \u00e9s quan m\u00e9s ho necessito<\/a>\u2019\u2019 de l’editorial Columna.\u00a0<\/b><\/p>\n
\"\"<\/a><\/p>\n
 <\/p>\n
En l\u2019adolesc\u00e8ncia, quin paper fan els pares?\u00a0<\/b><\/p>\n
La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que com els fills acaben creixent, els pares no sempre s\u00f3n conscients que ells tamb\u00e9 es fan grans. Alguns adults creuen que han de seguir educant els seus fills de la mateixa manera com ho feien quan aquests eren petits i les coses no s\u00f3n aix\u00ed. Per altra banda, hi ha pares que llancen la tovallola perqu\u00e8 creuen que no val la pena seguir influint en la vida dels seus fills.<\/span><\/p>\n
Mai no he coincidit amb cap jove que vulgui viure l’adolesc\u00e8ncia sol<\/span><\/em><\/p><\/blockquote>\n
Ara b\u00e9, mai no he coincidit amb cap jove que vulgui viure l’adolesc\u00e8ncia sol. Com a m\u00ednim necessita saber que hi ha un pare, una mare o qualsevol referent que li dona certa seguretat i per saber que hi ha alg\u00fa que es preocupa per la seva vida. Per\u00f2 alhora, tots els adolescents intenten allunyar-se’,perqu\u00e8 no volen que estiguin sobre d’ells, \u00e9s a dir, no volen que es posin massa en la seva vida. Per tant, \u00e9s una ambival\u00e8ncia cont\u00ednua en la qual no tots els pares acaben de trobar el seu lloc i els fills no sempre tenen en compte el seu comportament.<\/span><\/p>\n
En aquesta etapa mantenen una relaci\u00f3 apassionant per\u00f2, molt complexa a la vegada, cosa que no tots els pares i mares estan disposats a suportar.<\/span><\/p>\n
En quin moment pot comen\u00e7ar a haver-hi una falta de comprensi\u00f3 entre ambd\u00f3s?<\/b><\/p>\n
Tot adolescent t\u00e9 la sensaci\u00f3 que un adult no pot arribar a comprendre el que li est\u00e0 passant i per aix\u00f2 sempre prefereixen explicar les coses als amics i amigues, els quals i les quals estan vivint el mateix.<\/span><\/p>\n
Ara b\u00e9, l’experi\u00e8ncia de la persona adulta en alguns casos no pot servir d’ajuda, ja que segurament la seva adolesc\u00e8ncia ha estat completament diferent de la d’una criatura actual. Per\u00f2, per altra banda, quan hi ha bon ambient els fills sempre acaben fent preguntes als pares sobre com eren quan eren joves, les parelles que van tenir, com es van con\u00e8ixer, etc.<\/span><\/p>\n
Amb els pares la relaci\u00f3 \u00e9s d’una manera, per\u00f2 si trobes un bon tutor o una tutora enrotllada pots arribar a compartir bona part de les coses que et preocupen a la vida amb ell o ella, ja que aquest per\u00edode \u00e9s un moment de descobrir coses i de viure experi\u00e8ncies noves.<\/span><\/p>\n
Una part de la incomprensi\u00f3 [entre joves i adults] neix del fet que els adolescents per ra\u00f3 d’edat posen en crisi bona part del m\u00f3n adult<\/span><\/em><\/p><\/blockquote>\n
Alhora una part de la incomprensi\u00f3 neix del fet que els adolescents per ra\u00f3 d’edat posen en crisi bona part del m\u00f3n adult i, per tant, acaben fent preguntes impertinents en el sentit que obliguen l’adult a formular-se’n altres q\u00fcestions.<\/span><\/p>\n
Si tens un fill adolescent a casa, m\u00e9s enll\u00e0 de tenir una vida entretinguda, tamb\u00e9 t’ho pots prendre com una manera de veure la vida renovada i amb ganes de veure el m\u00f3n d’una manera diferent.<\/span><\/p>\n
Si tens un fill adolescent a casa, m\u00e9s enll\u00e0 de tenir una vida entretinguda, tamb\u00e9 t’ho pots prendre com una manera de veure la vida renovada i amb ganes de veure el m\u00f3n d’una manera diferent<\/span><\/em><\/p><\/blockquote>\n
Per qu\u00e8 es diu que la primera inf\u00e0ncia \u00e9s tan important?<\/b><\/p>\n
B\u00e0sicament per dos motius: d’una banda, perqu\u00e8 una part del sistema nervi\u00f3s s’est\u00e0 desenvolupant i tamb\u00e9 l’estructura que t\u00e9 a veure de com ser\u00e0s com a persona, i per tant les experi\u00e8ncies tan positives com negatives s\u00f3n molt importants. D’una altra banda, perqu\u00e8 bona part de la viv\u00e8ncia dependr\u00e0 molt de les abra\u00e7ades que una persona rebi quan \u00e9s infant, del temps que li puguin dedicar, si se sent estimat o no, etc. \u00c9s a dir, s\u00f3n molt importants les experi\u00e8ncies de felicitat.<\/span><\/p>\n
Bona part de la viv\u00e8ncia dependr\u00e0 molt de les abra\u00e7ades que una persona rebi quan \u00e9s infant, del temps que li puguin dedicar, si se sent estimat o no, etc. \u00c9s a dir, s\u00f3n molt importants les experi\u00e8ncies de felicitat.<\/span><\/em><\/p><\/blockquote>\n
Si en algun moment de la vida s’ha de dedicar esfor\u00e7os, \u00e9s a la primera inf\u00e0ncia, perqu\u00e8 \u00e9s quan hi ha les oportunitats de relaci\u00f3 amb altres infants, de jugar, de descobrir qu\u00e8 passa al seu voltant, etc. Tot aix\u00f2 \u00e9s molt determinant en el desenvolupament de la vida d’una persona i en la psicologia d’un infant.<\/span><\/p>\n
Els que ens dediquem al m\u00f3n de l’adolesc\u00e8ncia, molts cops ens trobem hist\u00f2ries passades que no han pogut arribar a resoldre, com per exemple; abandonaments, maltractaments o que no han sigut estimats quan tocava. Aquestes criatures acaben tenint adolesc\u00e8ncies molt enrabiades, perqu\u00e8 d’alguna manera volen passar factura, ja que no entenen per qu\u00e8 els va passar aix\u00f2 a ells.<\/span><\/p>\n
L’empobriment familiar i social, quan m\u00e9s s\u2019acaba pagant, \u00e9s en les primeres etapes de la vida d\u2019una persona.\u00a0<\/span><\/em><\/p><\/blockquote>\n
Per tant, s’ha de dedicar gran dedicaci\u00f3 a la inf\u00e0ncia, ja que l’empobriment familiar i social quan m\u00e9s s\u2019acaba pagant \u00e9s en les primeres etapes de la vida d\u2019una persona.\u00a0 una part de la incomprensi\u00f3 neix del fet que els adolescents per ra\u00f3 d’edat posen en crisi bona part del m\u00f3n adult<\/span><\/p>\n
Un cop passada l\u2019adolesc\u00e8ncia, com \u00e9s la relaci\u00f3 i el vincle entre els\u00a0filas i els pares?\u00a0<\/b><\/p>\n
El final de l’adolesc\u00e8ncia, per una banda, \u00e9s una fase biol\u00f2gica, \u00e9s a dir, de cr\u00e9ixer i desenvolupar-se, i, per una altra, \u00e9s psicol\u00f2gica, ja que has trobat m\u00e9s o menys la teva manera de ser o una manera de trobar el teu lloc simb\u00f2lic personal en aquest m\u00f3n. A banda d’aix\u00f2 \u00e9s quan comen\u00e7a aquesta mena de joventut eterna on ning\u00fa vol ser una persona adulta.<\/span><\/p>\n
En primer lloc, la clau d’aquesta hist\u00f2ria \u00e9s el grau de decisi\u00f3 que tu pots tenir respecte de la teva vida i en segon lloc el grau de planificaci\u00f3 que poden acabar tenint els teus pares sobre el que volen que tu acabis sent.<\/span><\/p>\n
Fa un temps vaig estar ajudant uns pares que em formulaven una s\u00e8rie de preguntes i part del conflicte era que volien que el seu fill fos poc menys que un premi Nobel. Ell ja estava al primer any d’universitat i reclamava una cosa molt elemental, que el deixessin governar la seva vida.<\/span><\/p>\n
Per tant, en finalitzar aquesta etapa, en teoria acaben una part de daltabaixos emocionals i de confrontacions i comences un nou per\u00edode de la teva vida en el qual pots acabar decidint m\u00e9s sobre les teves accions. Per\u00f2 aquesta capacitat de decisi\u00f3 sovint \u00e9s molt limitada per falta d’economia i pel fet de continuar vivint en una casa on hi ha una s\u00e8rie de normes. I fins i tot est\u00e0s a l’espera d’aconseguir un t\u00edtol i trobar-te un lloc a la vida.<\/span><\/p>\n
\u00c9s una relaci\u00f3 en la qual si es pacta un grau de conviv\u00e8ncia i els pares assumeixen que t’est\u00e0s emancipant i que per tant tu vols decidir qu\u00e8 fer i ser en la vida, no t\u00e9 per qu\u00e8 ser una temporada dif\u00edcil, sin\u00f3 que passa a ser un moment en qu\u00e8 els pares acaben sent conscients que el seu fill no fa necess\u00e0riament el que a ells els agradaria que fes. Ara b\u00e9, \u00e9s feli\u00e7 i a m\u00e9s de mica en mica va trobant el seu lloc. En altres paraules, cal trobar un encaix mutu.<\/span><\/p>\n
\u00a0<\/b>Quin paper juguen els pares en l\u2019etapa adulta dels seus fills?<\/b><\/p>\n
En teoria, els pares en aquest per\u00edode haurien d’haver deixat anar els seus fills, \u00e9s a dir, deixar que facin el seu propi cam\u00ed. Jo em formularia la pregunta a la inversa: Quina \u00e9s la relaci\u00f3 que han de mantenir els fills amb els seus pares?<\/span><\/p>\n
Anem m\u00e9s aviat cap a un model de fam\u00edlia americana, on cada fill viu en un lloc diferent i fa la seva vida. Jo per exemple, tinc una filla a Z\u00farich, una altra aqu\u00ed i els meus fills de moment segueixen vivint aqu\u00ed tamb\u00e9<\/span><\/em><\/p><\/blockquote>\n
Des del meu punt de vista, anem m\u00e9s aviat cap a un model de fam\u00edlia americana, on cada fill viu en un lloc diferent i fa la seva vida. Jo per exemple, tinc una filla a Z\u00farich, una altra aqu\u00ed i els meus fills de moment segueixen vivint aqu\u00ed tamb\u00e9. Es tracta d’una relaci\u00f3 molt m\u00e9s a dist\u00e0ncia, en la qual s’ha acabat aquella idea que origin\u00e0riament podien tenir alguns pares quan tenien criatures fa trenta anys.<\/span><\/p>\n
Esperar com a pares que els fills es responsabilitzin de la teva vida \u00e9s una situaci\u00f3 for\u00e7a desproporcionada. El que tamb\u00e9 \u00e9s cert \u00e9s que a causa de vides cada vegada m\u00e9s ocupades per poder sobreviure sota les dificultats econ\u00f2miques que hi ha actualment, han fet que els avis tornin a realitzar el paper de pares als nets. Ells fan el que als pares no els dona temps a realitzar perqu\u00e8 estan esgotats per la superviv\u00e8ncia. D’aquesta manera han aparegut altres tipus de relacions que en molts casos s\u00f3n complicades perqu\u00e8 realment no \u00e9s el paper que els pertoca.<\/span><\/p>\n
<\/i>Els avis tornen a fer el paper de pares, per\u00f2 ho fan amb els nets. Ells fan el que als pares no els dona temps a realitzar perqu\u00e8 estan esgotats per la superviv\u00e8ncia. D’aquesta manera han aparegut altres tipus de relacions que en molts casos s\u00f3n complicades perqu\u00e8 realment no \u00e9s el paper que els pertoca.<\/i><\/p><\/blockquote>\n
S’ha de tenir present que quan neix un infant s’ha de lligar la teva vida a ell perqu\u00e8 aquest creixer\u00e0 i far\u00e0 la seva pr\u00f2pia vida.<\/span><\/p>\n
Els mil i un models de fam\u00edlia actuals influeixen en el canvi de relacions entre pares i fills?<\/b><\/p>\n
Hem de tenir present que la fam\u00edlia no existeix; el que hi ha s\u00f3n molts grups familiars. Naturalment van des de la fam\u00edlia m\u00e9s tradicional, la qual cada vegada \u00e9s m\u00e9s petita, fins a les formes de maternitat i paternitat en soledat, \u00e9s a dir, els monomarentals i monoparentals per ser m\u00e9s exactes. Quan dues persones cuiden d’una criatura, es poden repartir les tasques i dificultats, en canvi, una persona que cuida sola d’un adolescent ha de responsabilitzar-se sense distribuir-se la feina amb ning\u00fa.<\/span><\/p>\n
Hem de tenir present que la fam\u00edlia no existeix; el que hi ha s\u00f3n molts grups familiars. <\/em><\/p><\/blockquote>\n
Per altra banda, tamb\u00e9 existeixen les fam\u00edlies reconstitu\u00efdes, en qu\u00e8 l’adolescent molts cops es rebota amb la nova parella del seu pare o de la seva mare. A m\u00e9s, pot haver-hi fills per part de les dues bandes, els quals poden arribar a relacionar-se b\u00e9 o no. No hi ha nom per definir aquesta relaci\u00f3, un nen de quinze anys no sap com ha de referir-se a la parella del seu pare o mare, ni tampoc al fill d’aquesta.<\/span><\/p>\n
Un altre punt important s\u00f3n les parelles homosexuals. En aquestes, no hi hauria perqu\u00e8 apar\u00e8ixer cap mena de dificultat especial si el clima emocional \u00e9s bo, per\u00f2 \u00e9s cert que no sempre \u00e9s f\u00e0cil gestionar la diversitat familiar en un entorn escolar i educatiu, ja que no tothom ho pot arribar a acceptar. Des del meu punt de vista, no s\u00f3n certes totes aquelles teories que per un infant \u00e9s necessari un model mascul\u00ed i femen\u00ed, ja que el fet que tingui una fam\u00edlia del mateix sexe no condiciona l’adolescent, perqu\u00e8 aquest haur\u00e0 de descobrir per ell mateix que li agrada m\u00e9s.<\/span><\/p>\n
No s\u00f3n certes totes aquelles teories que per un infant \u00e9s necessari un model mascul\u00ed i femen\u00ed, <\/span><\/em><\/p><\/blockquote>\n
Finalment, una part de les filiacions s\u00f3n adoptives. Es tracta de nens o nenes que arriben a un nucli familiar amb un origen adoptiu. Jo quan m’ocupava d’aquests temes m\u00e9s directament, tot i que mai no he deixat de fer-ho, ja insistia en el fet que l’infant t\u00e9 tot el dret a tenir uns pares adequats. No importa que la parella sigui heterosexual o homosexual, mentre tinguin la capacitat educativa i afectiva per tenir cura d’un infant.<\/span><\/p>\n
L’infant t\u00e9 tot el dret a tenir uns pares adequats. No importa que la parella sigui heterosexual o homosexual, mentre tinguin la capacitat educativa i afectiva per tenir cura d’un infant.<\/span><\/em><\/p><\/blockquote>\n
Quan els nens adoptats arriben a l’adolesc\u00e8ncia, no nom\u00e9s es formulen la pregunta ”Qui s\u00f3c?”, sin\u00f3 que se’n formulen moltes m\u00e9s, com per exemple; ”D’on vinc?, ”Per qu\u00e8 em van abandonar?, etc, les quals els genera una incertesa superior a la d’altres adolescents. Majorit\u00e0riament s’acaba resolent b\u00e9 tot i que hi ha etapes dif\u00edcils. De fet, les ajudes que he prestat al llarg de la meva vida han estat a hist\u00f2ries adoptives, perqu\u00e8 han de resoldre l’abandonament que els va impactar d’una manera singular la seva infantesa i que apareix de nou a l’adolesc\u00e8ncia. La societat no t\u00e9 aquest grau de paci\u00e8ncia per saber que aquests joves necessiten una toler\u00e0ncia m\u00e9s alta per poder gestionar un seguit de conflictes.<\/span><\/p>\n
Per la teva experi\u00e8ncia, per qu\u00e8 hi pot haver mala relaci\u00f3 entre pares i fills?<\/b><\/p>\n
Els pares i mares s\u00f3n igual de tossuts que els fills. No tothom t\u00e9 una vida equilibrada, ni tan sols tots trobem la dosi de felicitat adequada ni ens acab\u00e0vem d’aclarir de com som.<\/span><\/p>\n
Hi ha vides amb molt malestar enmig, i \u00a0si la gent est\u00e0 desequilibrada i els seus fills tamb\u00e9 i a m\u00e9s sumem unes condicions de vida dures, hi haur\u00e0 mala relaci\u00f3. Tanmateix, si una persona no arriba a aquesta mena de convicci\u00f3 personal d’entendre que tenir una criatura \u00e9s un acte d’altruisme i no d’egoisme la situaci\u00f3 encara ser\u00e0 m\u00e9s complicada.<\/span><\/p>\n
Si una persona no arriba a la convicci\u00f3 personal d’entendre que tenir una criatura \u00e9s un acte d’altruisme i no d’egoisme, la situaci\u00f3 ser\u00e0 m\u00e9s complicada.<\/span><\/em><\/p><\/blockquote>\n
Des del meu parer, les persones a mesura que anem creixent el que fem \u00e9s agonitzar els nostres defectes. Per tant si tu no ets conscient que de jove tenies mala llet, dif\u00edcilment quan arribis a l’etapa adulta entendr\u00e0s que ets un rondinaire insuportable.<\/span><\/p>\n
Les persones d’edat jove no dediquen un m\u00ednim de temps de la seva vida a parar-se a pensar sobre qu\u00e8 volen de si mateixos, el que fan \u00e9s anar tirant i suportant.<\/span><\/p>\n
No hi ha un gros de ciutadans i ciutadanes que pensin m\u00ednimament en els seus objectius. Si no penses en tu mateix \u00e9s molt dif\u00edcil que pensis en la relaci\u00f3 que tindr\u00e0s, i al cap i a la fi, aquesta ser\u00e0 d’egoisme i de baralles entre pares i fills o entre fills i pares.<\/span><\/p>\n
Si no penses en tu mateix, \u00e9s molt dif\u00edcil que pensis en la relaci\u00f3 que tindr\u00e0s [amb els teus fills], i al cap i a la fi, aquesta ser\u00e0 d’egoisme i de baralles entre pares i fills o entre fills i pares.<\/span><\/em><\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Escrit per l’exalumna del Baix a mar Gemma Carbonell [extret del seu Treball de Recerca]
\n 
\n<\/a>
\nEl psic\u00f2leg Jaume Funes amb l’exalumna del Baix a mar Gemma Carbonell<\/p>\n
El 2 de novembre de 2018 vaig entrevistar Jaume Funes<\/a>, un psic\u00f2leg, educador i periodista. L\u2019entrevista, la vaig…  Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":141,"featured_media":4714,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[391,1,29,342],"tags":[398,399],"class_list":["post-4707","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-revista_curs_201920","category-general","category-portada","category-articles-informatius-redactats-pels-alumnes","tag-infancia","tag-jaume-funes"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4707","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/users\/141"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4707"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4707\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4713,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4707\/revisions\/4713"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4714"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4707"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4707"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4707"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}