{"id":4137,"date":"2019-04-30T16:57:38","date_gmt":"2019-04-30T14:57:38","guid":{"rendered":"http:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/?p=4137"},"modified":"2019-09-28T22:04:43","modified_gmt":"2019-09-28T20:04:43","slug":"la-gran-mentida-el-conte-guanyador-del-concurs-contes-a-lesprint","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/general\/la-gran-mentida-el-conte-guanyador-del-concurs-contes-a-lesprint\/","title":{"rendered":"“La gran mentida”, el conte guanyador del concurs ‘Contes a l’Esprint’"},"content":{"rendered":"

Escrit pels alumnes de 3r d’ESO \u00cdker Asensio, Hannah Calafell, Cristina L\u00f2pez i Guillermo Rueda<\/span>
\n<\/strong>
\nAra em desplego com el telescopi m\u00e9s llarg que hagi existit mai! Ad\u00e9u-siau, peus! Perqu\u00e8 quan vaig mirar-me els peus, em va semblar que els perdia de vista de tan lluny que eren. El meu cap s\u2019al\u00e7a per sobre dels n\u00favols, veig totes les llums de la ciutat com si fossin estrelles en un univers en miniatura. Em miro les mans. Estic flotant per sobre de les cases.
\nEl brunzit m\u2019envaeix les cavitats auditives. No ho suporto! No hi ha manera de descriure el dolor que sento. Ning\u00fa ho sap. Ni les meves millors amigues saben que passa cada nit. L\u2019ascensi\u00f3 al cel estrellat, l\u2019horrible so, i el final tr\u00e0gic.
\nNo puc. No. Rebusco a les meves butxaques. Com cada nit, trobo el llum\u00ed amb els meus dits. L\u2019agafo r\u00e0pidament i com sempre, ja est\u00e0 enc\u00e9s. No \u00e9s un foc taronja i vermell, sino un foc blau amb rastres violetes. M\u2019il\u00b7lumina el rostre. El so cada vegada \u00e9s m\u00e9s violent, noto com em perfora els timpans, com s\u2019incrusta al meu cervell. M\u2019apropo el foc al pit, i en menys d\u2019un segon, tot el meu cos est\u00e0 en flames. De sobte, ja no estic flotant. Comen\u00e7o a caure violentament, com em passa cada nit, i toco aquella freda superf\u00edcie. Espero a despertar-me, el somni acaba aqu\u00ed cada nit. Per\u00f2 no. El somni segueix. Travesso el vidre, que en aquest moment em crema m\u00e9s que el propi foc. Vaig tocar el terra. M\u2019envaeix la sorpresa, aix\u00f2 no m\u2019havia succe\u00eft mai. Miro al voltant. Estic a una esgl\u00e8sia… L\u2019esgl\u00e8sia de la pla\u00e7a! En mig de l\u2019agonia, em fixo en dos foscos ulls que em miren des-de la dist\u00e0ncia.<\/p>\n

Obro els ulls. Em miro els bra\u00e7os i no hi ha cap cremada, nom\u00e9s una marca al meu bra\u00e7. Despr\u00e9s de tenir el somni, s\u2019em marca una altra petita ratlla a l\u2019interior del bra\u00e7 esquerre. El cam\u00ed de petites l\u00ednies em baixa des-de l\u2019aixella i m\u2019arriba fins m\u00e9s enll\u00e0 de mig bra\u00e7. Aquesta nit, el somni recurrent que he tingut cada nit durant els \u00faltims dos mesos, ha canviat. El somni sempre s\u2019acabava al tocar el vidre, per\u00f2 avui la hist\u00f2ria ha continuat. Significa aix\u00f2 alguna cosa?
\nClico a l\u2019interruptor que hi ha al costat del llit, i autom\u00e0ticament s\u2019apropa la meva assistent. Una robot de color pr\u00e9ssec que s\u2019arrossegua per el terra amb petites rodes. M\u2019allarga el petit aparell que m\u2019ajuda a sentir. Ah s\u00ed, pateixo de sordesa des-de que vaig n\u00e9ixer. Nom\u00e9s s\u00f3c capa\u00e7 de sentir sorolls quan porto aquest aparell o quan tinc el extrany somni.
\n\u2014\u00d2pal \u2014em va dir l\u2019assistent\u2014. Bon dia, avui \u00e9s 7 d\u2019abril del 2431 i s\u00f3n les nou del mat\u00ed. \u00c9s un bon dia per anar al parc sint\u00e8tic! Vol que li faci un caf\u00e9 amb llet?
\n\u2014Siusplau.
\nDoncs s\u00ed. Em dic \u00d2pal, tinc 23 anys i cada nit tinc el mateix somni. Baixo al menjador de marbre i el caf\u00e9 ja m\u2019espera a la taula. Truco a la Milanieva.
\n\u2014Ei, Nieva! \u2014saludo a trav\u00e9s del fi tel\u00e8fon de graf\u00e9.
\n\u2014Com est\u00e0s \u00d2pal? \u2014em pregunta.
\nParlem del nou edifici de l\u2019ajuntament, del parc i de l\u2019Ykor. Penjo amb una rialla i surto al carrer. Em poso la m\u00e0scara, degut a la falta d\u2019oxigen a la ja trencada capa d\u2019oz\u00f3. Camino fins l\u2019esgl\u00e8sia. Entro i em fixo en que la vidriera que he trencat aquesta nit est\u00e0 intacta. Si el que visc cada nit \u00e9s un somni, com es que el dolor \u00e9s tan real? Necessito que alg\u00fa resolgui els meus dubtes. Miro al meu voltant i em fixo en els ulls que m\u2019havien observat a la nit. \u00c9s una est\u00e0tua, una figura de fusta de la verge Maria. Havia pensat que els ulls pertanyien a una persona humana.
\nEm vaig fixar… Una cosa m\u2019havia estranyat. Un dels seus ulls era un bot\u00f3 verd. Per un moment penso que la verge m\u2019est\u00e0 mirant de veritat. No pot ser. Torno a casa. Obro l\u2019ordinador i m\u2019intento concentrar. Treballo com a contable d\u2019una empresa de bombones que oxigenen totes les vivendes. No s\u00f3c capa\u00e7 de treballar perqu\u00e8 la imatge de la verge Maria no deixa d\u2019apar\u00e8ixer-hi al meu cap.
\nLa meva assistent em porta el sopar arreu de les nou. Menjo r\u00e0pidament i m\u2019en vaig al llit. Em costa adormir-me, per\u00f2 finalment ho aconsegueixo.<\/p>\n

Perdo de vista els meus peus. La tela blanca flota arreu m\u00e9u. Miro cap a dalt. La lluna m\u2019il\u00b7lumina el rostre \u00a0ja de per si p\u00e0lid. Travesso els n\u00favols transl\u00facids. Quan m\u00e9s pujo, aquell xiulet va incrementant. Apreto les dents. Fa molt de fred, per\u00f2 no em preocupa. Em quedo suspesa al aire i el soroll \u00e9s molt fort. Crec que \u00e9s la vegada que l\u2019he sentit m\u00e9s alt. No ho puc suportar. \u00c9s impossible. Busco a les meves butxaques. Trobo el llum\u00ed, per\u00f2 els meus dits tamb\u00e9 toquen una altra cosa. Un objecte petit, rod\u00f3 i fred. Trec el llum\u00ed i l\u2019altre objecte amb cura. \u00c9s un bot\u00f3… El bot\u00f3 verd que tenia la verge Maria com a ull!
\nNo puc ignorar el soroll. M\u2019apropo el llum\u00ed de foc blau… Per\u00f2… Llavors… Tinc una idea. M\u2019apropo el bot\u00f3 verd a l\u2019ull dret, l\u2019ull on havia tingut el bot\u00f3 la verge.
\nQuan el petit objecte verd xoca amb les meves pestanyes, tot es difumina.
\nJa no estic al cel, i el so ja no \u00e9s tant fort. Estic a una mena de sala de control, on hi han moltes pantalles i tres inform\u00e0tics davant d\u2019elles. Em fixo en les pantalles i m\u2019horroritzo. En una surt la meva habitaci\u00f3, en una altra la sala on es carrega la meva assistent, tamb\u00e9 la casa de la Milanieva… El parc sint\u00e8tic, la meva oficina… i en mig de tot, en una pantalla m\u00e9s gran, un gr\u00e0fic del meu cos flotant sobre la ciutat.
\n\u2014Ara \u00e9s hora de que cremi \u2014diu un dels inform\u00e0tics.
\nQu\u00e8-qu\u00e8 significa tot aix\u00f2? M\u2019apropo una mica m\u00e9s sense fer soroll. La pantalla del mig s\u2019havia enfosquit, com si hi hagu\u00e9s hagut un problema, potser perqu\u00e8 en aquell moment ja no estava flotant a l\u2019aire. Deixo la sorpresa de banda, i comen\u00e7o a sentir r\u00e0bia i impot\u00e8ncia.
\nUn dels inform\u00e0tics s\u2019adona de la meva pres\u00e8ncia i avisa als altres. Immediatament aixequen cadasc\u00fan una pistola i m\u2019apunten amb elles. Jo no em moc.
\n\u2014\u00d2pal? \u2014diu un\u2014 Com es que hi ets aqu\u00ed?
\n\u2014Qu\u00e9 \u00e9s tot aix\u00f2? \u2014pregunto, aixecant amb una m\u00e0 el llum\u00ed enc\u00e9s i amb un altra el bot\u00f3 verd.
\n\u2014Podem explicar…
\nNo em convencen. Sento una suau veu… La de la verge Maria. No s\u00e9 que em diu. Em fixo en una pantalla amb l\u00ednies… Les mateixes que hi han al meu bra\u00e7.
\n\u2014Amb aquestes l\u00ednies que compteu? \u2014pregunto amb la veu trencada.
\nUn inform\u00e0tic mira a l\u2019altre, per\u00f2 no el contesta.
\n\u2014Els dies que queden fins que…
\n\u2014Fins que no pugui m\u00e9s?
\nNo s\u00e9 que significa tot aix\u00f2, tota la mentira, tota la farsa. Aixeco m\u00e9s el llum\u00ed blau i el deixo caure al terra. Per un moment no passa res. Per\u00f2 despr\u00e9s tot es torna boir\u00f3s. Sento uns dispars i caic al terra. Sento els crits dels inform\u00e0tics i tot comen\u00e7a a cremar. Alguns ordinadors fins i tot combustionen.
\nNo s\u00e9 dir qu\u00e9 passa a continuaci\u00f3. Veig una llum. La verge Maria em somriu des-de dalt. Tot passa de blau a negre.<\/p>\n

Em desperto al meu llit. Al meu bra\u00e7 ja no hi han marques. Crido a la meva assistent, per\u00f2 no arriba ning\u00fa. Miro al meu voltant. El graf\u00e9 de les parets ja no emet llum. Truco a la Milanieva, per\u00f2 el tel\u00e8fon no funciona. Miro per la finestra. No hi han cotxes ni ning\u00fa al carrer. Em poso la m\u00e0scara d\u2019oxigen, per\u00f2 tampoc no funciona.
\nM\u2019assec al terra. Qu\u00e8 he fet? Gr\u00e0cies a m\u00ed… La religi\u00f3 ha acabat amb la ci\u00e8ncia?<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Us animem a llegir el conte guanyador del concurs “Contes a l’Esprint”… Llegeix m\u00e9s\u00bb<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":141,"featured_media":4138,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"footnotes":""},"categories":[390,1,29,342],"tags":[361],"class_list":["post-4137","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-revista_curs_201819","category-general","category-portada","category-articles-informatius-redactats-pels-alumnes","tag-contes-a-lesprint"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4137","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/users\/141"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4137"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4137\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4175,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4137\/revisions\/4175"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4138"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4137"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4137"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/agora.xtec.cat\/insbaixamar\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4137"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}